Manuel Ibern

Pere Alcober: “L’esport, una eina per construir ciutat”

/ esportsateneu / Deixa un comentari

ESPORTS I ATENEU del 29 de setembre de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia, va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor Pere Alcober i Solanas haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. Va fer esment a la seva condició de contertulià des de la posada en marxa d’aquesta tertúlia a l’Ateneu Barcelonès i va remarcar la importància que suposa per a la tertúlia comptar com a contertulians habituals a alguns dels ponents que ja hi han intervingut com és el cas d’en Manuel Ibern i en Andor Serra o de propers ponents com la doctora Carmen Salcedo, agraint també a tots ells la seva assistència.

225px-Pere_Alcober_i_Solanas_-_001

Pere Alcober i Solanas

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant i va dir que Pere Alcober va néixer a Barcelona l’any 1949, al barri de Sants. Es declara com a santsenc i barceloní de cap a peus i n’ exerceix.

Des de jove participa en el ric món associatiu del barri de Sants. Desenvolupa la seva vida professional en la indústria del moble i del disseny, en els darrers anys en aquestes activitats com a empresari.

Vinculat a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1983 com a membre del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, l’any 1995 l’Alcalde Pasqual Maragall li proposa formar part de les llistes electorals socialistes i surt escollit regidor.

En el període 1995-2011 forma part dels diferents equips polítics dels alcaldes Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, exercint diferents responsabilitats bàsicament en els camps de la participació ciutadana, la cooperació i l’esport.

En Pere Alcober ha viscut i ha estat protagonista en primera persona de la política municipal a Barcelona des del restabliment de la democràcia als ajuntaments (1979) fins el 2011. Com a responsable directe d’un territori concret, el Districte de Sants-Montjuïc al qual està històricament vinculat, així com per la seva decisiva intervenció en els àmbits de la participació ciutadana, la cooperació i l’esport de la ciutat, en Pere Alcober disposa d’una experiència i d’una visió immillorables per parlant-se de l’esport com a eina per construir ciutat .

Pere Alcober inicia la seva intervenció agraint a l´Ateneu Barcelonès la creació d´aquestes tertúlies que permeten disposar d’un espai de coneixement i debat on tractar la temàtica esportiva des de diferents vessants.

Seguidament el ponent va dir, a títol d’introducció, que “en les tertúlies celebrades el passat curs, s’han tocat molts temes relacionats amb l’esport, segur que en la meva exposició, encara que de passada, en faré menció a alguns d’ells. Hem vist en els dinar-tertúlia anteriors la diversitat del món de l’esport. Avui m’agradaria fer-ho des d’una visió global que ens faci entendre i reflexionar sobre l’esport com a eina per construir ciutat. Però quina ciutat?. Com la definirem?. Una ciutat equilibrada, una ciutat saludable, una ciutat inclusiva, una ciutat desenvolupada social i econòmicament, una ciutat basada en valors, una ciutat educadora i educada, una ciutat on l’urbanisme es posa al servei dels ciutadans, una ciutat associativa, una ciutat en la qual el disseny del seu futur sigui compartit per tots i totes, una ciutat cosmopolita i diversa, una ciutat de referència internacional, en resum una Barcelona no tan sols capital de Catalunya, si no una ciutat de referència al món; aquest món on les ciutats estan destinades a jugar cada cop més un paper de present i de futur fonamental. Així doncs, s’ha de valorar si l’esport, en aquesta definició feta anteriorment, hi pot jugar un paper clau, si pot ajudar a construir permanentment aquesta ciutat que volem i, al meu parer, la resposta és rotundament sí.”

En Pere Alcober va fer esment a la importància que l’esport ha tingut i té per a la ciutat de Barcelona des de mitjans del segle XIX i, sobretot, a partir de principis del segle XX, quan neixen molts dels clubs de tota mena que encara avui segueixen actius i juguen un paper de cohesió i relació social molt important, com en el seu moment van jugar o segueixen jugant els Cors de Clavé, els Centres Culturals, els Centre Obrers, els Ateneus i les Biblioteques Populars entre d’altres, llocs on es socialitza el saber, les penes i alegries i es comparteixen il·lusions.

“Tot això i molt més és el que jo defenso que va donar sentit i raons profundes  a aquesta ciutat per, després de diferents intents, ser Ciutat Olímpica el 1992. Els Jocs Olímpics no són un bolet si no una conseqüència lògica, ben guanyada per la nostra història. Segurament per això varen ser tan especials i reconeguts encara avui a tot el món, varen ser un jocs amb ànima!”, va manifestar.

Pere Alcober durant el debat

Pere Alcober durant el debat

El ponent va continuar la seva intervenció afirmant la necessitat que l’esport sigui un dels eixos estratègics del govern de la ciutat, sempre comptant amb tots els seus diversos agents, per la potent eina en què aquest s’ha convertit. Per aquest motiu, l’any 2003 es va impulsar des de l’Ajuntament de Barcelona el 1er. Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona. En la seva elaboració hi van  participar, durant molts mesos, més de 400 persones de tots els sectors (institucions, clubs, universitats, esportistes, educadors, empreses, mitjans de comunicació, gestors esportius, etc.) per tal d’identificar i definir tant els objectius que ens fixàvem com els instruments amb els quals ens havíem de dotar per fer-ho. Aquest va ser el primer pla estratègic d’una ciutat en l’àmbit de l’esport.

En Pere Alcober va fer especial incidència en la necessitat de conèixer amb profunditat la realitat esportiva de la ciutat per tal de poder definir polítiques actives en l’àmbit de l’esport i destacà que en el període 2003-2011, entre d’altres, es constituí i posà en marxa l’Institut Barcelona Esports, s’encarregà una Enquesta d’Hàbits Esportius a Barcelona, s’elaborà el Mapa d’Equipaments Esportius, s’aprovà el Pla de l’Esport en Edat Escolar de la ciutat de Barcelona, s’impulsaren tot tipus de programes i activitats esportives (esport adaptat, esport i dona, esport i gent gran, esport i salut, esport i valors), es treballà en el reconeixement de l’esport que es duu a terme en la ciutat i, per altra banda, la internacionalització de Barcelona per mitjà de l’esport.

“El 25% de l’associacionisme de la ciutat correspon a associacionisme esportiu, d’acord amb l’Enquesta d’Hàbits Esportius realitzada l’any 2006 el 64,6% dels seus habitants practicaven activitats físiques i esportives i un 75% utilitzaven l’espai públic per fer-ho”. En aquest sentit, ressaltà el pes de la pràctica esportiva a Barcelona i la importància que té l’espai públic en aquesta. “Això ens obre la possibilitat de reflexionar quant n’és d’important que en el disseny urbanístic es tingui en compte aquests usos, o el paper que juga aquesta conjunció d’espai públic-esport, la socialització de l’espai i la creació de xarxes socials”, va dir. I recomanà la lectura dels monogràfics “Els espais públics urbans i l’esport com a generadors de xarxes socials a les grans ciutats: El cas de Barcelona” de Núria Puig i Gaspar Maza i “Barcelona, immigració i cultures esportives: estudi per determinar criteris d’intervenció i promoció esportiva” de Martí Niubò i Bruno Avelar.

El ponent també es va referir a la col·laboració públic-privat en el model de gestió d’equipaments esportius municipals de la ciutat de Barcelona, el qual fa possible compatibilitzar estructures de gestió àgils i alhora el manteniment d’activitats i programes d’interès social (114 unitats de gestió, 180.000 abonats, gairebé 400.000 usuaris, 2.000 llocs de treball) i l’existència de més de 1.600 espais esportius en instal·lacions de titularitat pública a la ciutat. A aquesta oferta pública, cal afegir els equipaments esportius privats, alguns d’ells amb una oferta també molt important (70.000 abonats).

En Pere Alcober també fa esment tant al gran nombre de programes esportius, especialment als destinats a infants en edat escolar (en horari lectiu i en horari extraescolar) i als destinats a col·lectius i sectors de la població específics, així com a la gran quantitat d’esdeveniments esportius d’alt nivell i d’altres científics o artístics vinculats a l’esport que cada any se celebren a la ciutat de Barcelona.

D’altra banda, destaca l’important nombre d’esdeveniments esportius excepcionals i de primer nivell internacional celebrats a la ciutat de Barcelona en els darrers anys, resultat d’un esforçat treball que ve de lluny i què han estat possibles per la clara aposta que la ciutat va fer en l’àmbit de l’esport. Entre d’altres, fa esment a una etapa del Tour de França i a la Final de la Copa Davis (2009), el Campionat d’Europa d’Atletisme, la Final Four de Beisbol i la Barcelona World Race (2010); el Campionat del Món d’Snowboard, la Final Four de Bàsquet i una prova de la Copa del Món d’Escalada (2011); la Copa del Món de Vela 4.70, el Campionat del Món Júnior d’Atletisme i la celebració dels actes del Centenari de la IAAF (2012); el Campionat del Món d’Handbol i els Campionats del Món de Natació (2013) i la Copa del Món de Bàsquet (2014).

Per acabar, en Pere Alcober sentencia: “es pot dir que de la mateixa manera que la lírica no es només el Liceu, l’esport no es només el futbol i el Barça, encara que si llegeixes la premsa esportiva això sembla”.

Una vegada acabada la seva intervenció, va seguir un debat en el qual van participar els assistentes. Seguidament, es va fer la corresponent foto de “família”.

Per als interessats s’inclou el document Anuari Estadístic Esports Barcelona 2010.

Assistents a la tertúlia

Foto de “família” dels assistents a la tertúlia del 29 de setembre

Manuel Ibern: “World Aquatics Championships Barcelona 2013”

/ esportsateneu / Deixa un comentari

ESPORTS & ATENEU on May 27th, 2013

Twenty-two sport enthusiasts, most of them members of Ateneu, celebrated a meeting at the Pompeu Fabra room in the first session of the newly created Sports & Ateneu social gathering. At the end of lunch, the coordinator Miquel Àngel Barrabia opened the session to thank the attendance, above all to Mina Pedrós and Eliseu Oriol, coordinators of two other social gatherings in the Ateneu. Then Mr. Barrabia introduced the rest of the assistants.

Straight afterwards, Xavier Bachs, also coordinator along with Mr Barrabia, introduced the speaker. Mr. Bachs said that Manuel Ibern had a degree in Philosophy and a solid experience in sports competition and sport management. Mr. Ibern was an international water-polo player and coach of the Spanish national team between 1979 and 1984. As a player, he took part in the 1968 Olympics, in Mexico. As a coach, he managed the Spanish national squad in the 1980 & 1984 Olympics, in Moscow and Los Angeles. In 2003 he was the director of the World Swimming Championships celebrated at Barcelona.

Concerning public administration activities, Mr. Ibern was sports manager at Barcelona’s Council (Ajuntament de Barcelona) between 1985 and 1996 and vice-minister of sports at the Catalonia Government in 2006. He also was member of the technical committee of FINA and LEN, from 1988 to 1994, and general manager of the swimming club “Club Natació Atlètic Barceloneta” between 1998 and 2001. His last post was sports director of the World Aquatics Championships of Barcelona which will take place from July 19th to August 4th, 2013.

The speaker began his speech reminding his “youth years” at Ateneu. Afterwards, he explained the history of the swimming championships, only European until the sixties, but with a global scope since 1973. That first “world” edition was celebrated in Belgrade. The importance of the event has been increasing in the last fifteen years, to be the great event of nowadays. One new speciality has been added to the traditional five (swimming, water polo, synchronized swimming, diving, open water swimming), which is high diving, a spectacular and risky discipline.

Mr Ibern gave some figures to show the importance of this championship, one of the main events only second to the Olympics: 2,500 appointed journalists (60% from foreign countries), more than 60 broadcasters, 200 nations connected by TV, 500 million people of audience and 14,000 people involved (2,200 swimmers, 2,300 volunteers, etc).

Mr. Ibern focused the following part of his speech in three topics: first, the convenience of the event in a period of crisis, with budget reductions all over. Can we afford it? The answer is yes, because it means a stimulus for the domestic economy. Around 200 companies have been engaged in working for the Championships. Within a period of fifteen days we are going to receive a specialized tourism of 14,000 people, which means around 90,000 overnight stays. It is remarkable that FINA offered to Barcelona these Championships due to the perfect organization of the same event in 2003.

The second topic is related to the impact to the city of Barcelona. Sport, through its potential on TV, becomes a significant tool to create an image and to globalise the city values. Today we can offer a reputation of innovation and solidarity and it is for sure that these Championships will improve this brand. The organizing skills of Barcelona are well known and the ability to mobilize a huge number of people to collaborate with professionals is also well valued. At this point, he remarked the availability of 5,000 people of the initial group, to create a definitive body with 2,300 volunteers.

Concerning the third and last issue, Mr. Ibern assured that he loves to talk about sport and “civic responsibility” because sport allows for the globalization of values. More than one century ago, when the sport came to the city, all the activities were focused on the first private clubs, many of them still working today. From the 1920’s to the time of the II Republic these practises penetrated in all social classes, helping to develop a very wide-reaching sport system linked to the culture and to the “civic responsibility”, which was reflected at social and political levels. But this spirit vanished during the time of the dictatorship. In recent times each club has created its autonomous spaces but still with many faults, like the lack of sports pedagogy in all activities, especially at school competitions.

When the interesting speech of Mr. Ibern came to its end, a very animated debate began with the participation of many of the attendants. Finally, the speaker Mr. Ibern signed the honour book of the social gathering and a group picture was taken.

World Aquatics Championships BCN2013 Palau Sant Jordi

World Aquatics Championships BCN2013
Palau Sant Jordi

Manuel Ibern: “Campeonatos del Mundo de Natación BCN 2013”

/ esportsateneu / Deixa un comentari

ESPORTS I ATENEU del 27 de mayo de 2013

Veintidós amigos del deporte, en su mayoría socios del Ateneo, nos reunimos en la sala Pompeu Fabra para celebrar la primera sesión de la nueva tertulia Esports i Ateneu. A la hora de los postres, el coordinador Miguel Ángel Barrabia tomó la palabra para agradecer a los reunidos su asistencia, especialmente a Mina Pedrós i a Eliseu Oriol, coordinadores de otras dos tertulias del Ateneo, e inició un turno de presentaciones de cada uno de los participantes en la tertulia.

Seguidamente, Xavier Bachs, también coordinador, presentó al conferenciante. Dijo que Manuel Ibern es licenciado en Filosofía y Letras, y acumula una larga trayectoria en el ámbito de la competición y la organización deportiva. Fue jugador internacional de waterpolo y seleccionador nacional en el período 1979-1984; participó como jugador en los Juegos Olímpicos de México 68 y dirigió la selección nacional en los de Moscú 80 y en los de Los Ángeles 84. En 2003 fue director deportivo de los Campeonatos del Mundo de Natación de Barcelona.

En el ámbito institucional -añadió- Manuel Ibern ha ejercido como director de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona entre 1985 y 1996; ha formado parte del Comité Técnico de la FINA y la LEN de 1988 a 1994, y ha sido gerente del Club Natació Atlètic Barceloneta de 1998 a 2001. Ha sido Secretario General del Deporte de la Generalitat en 2006, y actualmente es director deportivo de los Campeonatos del Mundo de Natación de Barcelona, ​​que tendrán lugar del 19 de julio al 4 de agosto de este año.

El conferenciante inició su parlamento recordando sus tiempos jóvenes en el Ateneo. Seguidamente explicó la historia de los Campeonatos del Mundo de Natación, que en los años sesenta sólo eran europeos; en 1973 tuvo lugar su primera edición en Belgrado, y es en los últimos quince años cuando han adquirido la gran importancia que hoy tienen; hasta ahora reunían cinco especialidades (natación, waterpolo, sincronizada, saltos y aguas abiertas) pero este año se les ha incorporado el espectáculo de riesgo de los grandes saltos.

Manuel Ibern facilitó algunas cifras que demuestran la importancia de los Campeonatos, que son una de las pruebas deportivas más importantes después de los Juegos Olímpicos: está prevista la acreditación de 2.500 periodistas, el 60% de los cuales son extranjeros; vendrán a Barcelona más de 60 televisiones, que transmitirán las pruebas a 200 países, con una audiencia estimada de 500 millones de espectadores de todo el mundo; movilizarán 14.000 personas, de las cuales 2.200 son deportistas, 2.300 son voluntarios, etc.

Seguidamente, centró su intervención en tres grandes cuestiones. Primera: en el actual tiempo de crisis, con recortes por todas partes, ¿es conveniente celebrar estos Campeonatos? ¿Nos lo podemos permitir? El conferenciante dijo que la respuesta se rotundamente afirmativa, porque los Campeonatos constituirán un estímulo para la economía de la ciudad. En efecto, se han contratado ya a más de doscientas empresas para distintos trabajos; durante quince días recibiremos unos 14.000 turistas especializados, con 90.000 pernoctaciones. Y, sobre todo, hay que resaltar que ha sido la FINA, la Federación Internacional, la que nos ofreció organizar estos Campeonatos, a la vista de la perfecta organización con que preparamos los anteriores Campeonatos Mundiales del 2003.

La segunda cuestión se refiere al impacto que representarán para Barcelona los Campeonatos. El deporte, con su poder televisivo -dijo-, es una importante herramienta de creación de imagen y de globalización de los valores de la ciudad. Actualmente Barcelona da una buena imagen de innovación y de solidaridad, y seguro que los Campeonatos la potenciarán aún más. Nuestra ciudad dispone de una reconocida solvencia organizadora y se valora mucho la capacidad de movilizar un importante número de voluntarios para apoyar y complementar el trabajo de los equipos profesionales y de las empresas especializadas. En este sentido, destacó que más de 5.000 personas se han apuntado para las 2.300 plazas de voluntarios convocadas.

En cuanto a la tercera cuestión, Manuel Ibern dijo que le gusta hablar de deporte y ciudadanía, porque el deporte permite una transmisión globalizadora de los valores. Cuando el deporte nació en Barcelona, ​​la actividad se nucleaba alrededor de los primeros clubes privados, muchos de ellos ya centenarios; a partir de los años 20 del siglo pasado, y hasta la Segunda República, la práctica deportiva penetró en diferentes estratos sociales desarrollando un sistema deportivo más variado y heterogéneo y, a través de la práctica diaria de unos socios, estuvo ligada a la cultura y a la ciudadanía, manifestándose a nivel social, político, etc. Pero este espíritu se perdió durante el largo período de la dictadura. Después, cada club ha creado espacios de autonomía, pero aún tenemos muchas deficiencias, y especialmente nos falta una pedagogía elaborada sobre la actividad deportiva y la competición en las escuelas.

Finalizada la interesante, documentada y muy pedagógica intervención del señor Ibern, que fue seguida con gran atención, se produjo un interesante y animado coloquio-debate, en el que participaron muchos de los asistentes. Después, el conferenciante firmó en el libro de honor de la Tertulia, y nos hicimos la correspondiente fotografía de grupo con el ponente.

Palau Sant Jordi Campeonatos del Mundo de Natación BCN2013

Palau Sant Jordi
Campeonatos del Mundo de Natación BCN2013

Manuel Ibern: “Campionats del Món de Natació BCN 2013”

/ esportsateneu / Deixa un comentari

ESPORTS I ATENEU del 27 de maig de 2013

Vint i dos amics de l’esport i la majoria socis de l’Ateneu ens vàrem reunir a la sala Pompeu Fabra per celebrar la primera sessió de la nova tertúlia Esports i Ateneu. A l’hora de les postres, el coordinador, Miquel Àngel Barrabia, va prendre la paraula per agrair als reunits la seva assistència, especialment a  Mina Pedrós i Eliseu Oriol, coordinadors de dos tertúlies de l’Ateneu, i va iniciar un torn de presentacions de cada un dels participants a la tertúlia.

Seguidament, Xavier Bachs, també coordinador d’aquesta tertúlia, va fer la presentació del conferenciant. Va dir que en Manuel Ibern és llicenciat en Filosofia i Lletres, i acumula una llarga trajectòria en l’àmbit de la competició i l’organització esportiva. Va ser jugador internacional de waterpolo i seleccionador nacional en el període 1979-1984; com a jugador va participar en els Jocs Olímpics de Mèxic 68 i va dirigir la selecció nacional en els de Moscou 80 i en els de Los Ángeles 84. En 2003 va ser el director esportiu dels Campionats del Món de Natació de Barcelona.

En l’àmbit institucional –va afegir- Manuel Ibern ha exercit com a director d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona entre 1985 i 1996; ha format part del Comitè Tècnic de la FINA i la LEN del 1988 al 1994, i ha estat gerent del Club Natació Atlètic Barceloneta de 1998 a 2001. Ha estat Secretari General de l’Esport de la Generalitat el 2006; i actualment és el director esportiu dels Campionats del Mon de Natació de Barcelona, que tindran lloc del 19 de juliol al 4 d’agost d’aquest any.

El conferenciant va iniciar el seu parlament recordant els seus temps joves a l’Ateneu. Seguidament va explicar la història dels Campionats del Món de Natació, que els anys seixanta  només eren europeus; el 1973 tingué lloc la seva primera edició a Belgrad, i és en els últims quinze anys que han adquirit la gran importància que avui tenen; fins ara aplegaven cinc especialitats (natació, waterpolo, sincronitzada, salts i aigües obertes) però aquest any s’incorpora l’espectacle de risc dels grans salts.

Manuel Ibern va facilitar algunes xifres que demostren la importància dels Campionats, que són una de les proves esportives més importants després dels Jocs Olímpics: està previst acreditar 2.500 periodistes, el 60% dels quals seran estrangers; vindran a Barcelona més de 60 televisions, que transmetran les proves a 200 països, amb una audiència estimada de 500 milions d’espectadors a tot el món; i mobilitzaran 14.000 persones, de les quals 2.200 esportistes, 2.300 voluntaris, etc.

Seguidament, va centrar la seva intervenció en tres grans qüestions. Primera: en l’actual temps de crisi, amb retallades per tot arreu, és convenient celebrar aquests Campionats? Ens ho podem permetre? El conferenciant va dir que la resposta es rotundament afirmativa, perquè constituiran un estímul per a l’economia de la ciutat. En efecte, s’han contractat unes dues centes empreses per treballs dels Campionats; durant quinze dies tindrem un turisme especialitzat d’unes 14.000 persones, amb unes 90.000 pernoctacions. I, sobre tot, cal esmentar que la FINA  ens va oferir organitzar aquests Campionats, a la vista de la perfecta organització amb que vàrem celebrar els anteriors Campionats Mundials del 2003.

La segona qüestió és referent a l’impacte que representarà el Campionat per a Barcelona. L’esport, amb el seu poder televisiu –va dir-, és una important eina de creació d’imatge i de globalització dels valors de la ciutat. Actualment donem una imatge d’innovació i de solidaritat, i de ben segur que els Campionats la potenciaran encara més. Barcelona disposa d’una reconeguda solvència organitzadora i es valora molt la capacitat de mobilitzar un important nombre de voluntaris per recolzar i complementar el treball dels equips professionals i les empreses especialitzades. En aquest sentit, va destacar la resposta de fins a 5.000 persones per a formar i mobilitzar 2.300 voluntaris en la fase d’operacions.

En quant a la tercera qüestió, Manuel Ibern va dir que li agrada parlar d’esport i ciutadania, perquè l’esport permet una transmissió globalitzadora dels valors. Quan l’esport va néixer a Barcelona, l’activitat es va nuclear al voltant dels primers clubs privats, molts d’ells ja centenaris; a partir dels anys 20 del segle passat i fins el període de la Segona República la pràctica esportiva penetra en diferents estrats socials desenvolupant un sistema esportiu més variat i heterogeni i, a través de la pràctica diària d’uns socis, va estar lligat a la cultura i a la ciutadania, manifestant-se a nivell social, polític, etc. Però aquest esperit es va perdre durant el llarg període de la dictadura. Després, cada club ha creat espais d’autonomia, però encara tenim moltes deficiències, i especialment ens manca una pedagogia prou elaborada sobre l’activitat esportiva i la competició a les escoles.

Finalitzada la interessant intervenció del senyor Ibern, que vàrem seguir amb gran atenció, es va produir un interessant i animat col·loqui-debat, en el qual varen participar molts dels assistents. Després, el conferenciant va signar en el llibre d’honor de la Tertúlia, i ens varen fer la corresponent “fotografia de família”.

Cerimònia inaugural de BCN2013 Palau Sant Jordi, 19 de juliol de 2013

Cerimònia inaugural de BCN2013
Palau Sant Jordi, 19 de juliol de 2013

Presentació de la tertúlia Esports i Ateneu

/ esportsateneu / Deixa un comentari

Esports i Ateneu

Actualment  hi ha més de 30  tertúlies a l’Ateneu Barcelonès i estan obertes a tots els socis. A la tertúlia Esports i Ateneu ens trobem els darrers dilluns de cada mes, menys els mesos d’estiu, i està oberta a tots els socis de l’Ateneu. Les nostres activitats es difonen mitjançant la publicació mensual d’activitats de l’Ateneu.  Ens reunim a la Sala Pompeu Fabra  de 14 a 16.30 hores per compartir amb el convidat un dinar i una tertúlia que volem que sigui molt participativa.

Placa de l'Ateneu Barcelonès

Placa de l’Ateneu Barcelonès

Tractem esdeveniments esportius d’actualitat com vàrem fer a la primera tertúlia del mes de maig de 2013, on en Manuel Ibern, que ha estat secretari general de l’esport de la Generalitat i darrerament director Esportiu dels Campionats del Món de Natació BCN 2013, ens va parlar d’aquest esdeveniment que s’ha celebrat a Barcelona del 19 de juliol al 4 d’agost.

Però també volem parlar de temes que ajudin a la reflexió, com farem aquest mes de setembre amb  en Juli Pernas, director del Museu Olímpic i de l’Esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol, que ens parlarà de la historia de l’esport.

Hi haurà tertúlies amb uns continguts que ens donaran peu al debat, com la que farem al mes d’octubre, on en Josep Lluis Vilaseca (secretari general de l’Esport de la Generalitat del 1980 al 1995 i membre del Comitè Olímpic Espanyol) ens parlarà de “La crisi econòmica en l’esport i la bombolla futbolística “.

Pels propers mesos, malgrat encara s’han de concretar els diferents temes a tractar, ja ens han confirmat la seva predisposició a participar en la tertúlia com a ponents:

  •  Enric Truñó, regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona del 1979 al 1998 i actualment comissionat de l’Ajuntament de Barcelona per a la Candidatura Barcelona-Pirineus 2022.
  • Andor Serra, ha estat gerent de la Federació Catalana de Vela i actualment és el director general de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB), organitzadora de la Barcelona World Race.
  • Carles Santacana, historiador i professor de la Universitat de Barcelona, ha dirigit la publicació de la Enciclopèdia de l’Esport Català.
  • Albert Soler, ha estat secretari d’estat per a l’Esport i president del Consejo Superior de Deportes (CSD), actualment diputat a les Corts.

Esteu tots convidats a participar els darrers dilluns de cada mes a intercanviar idees sobre l’esport des de diferents visions i perspectives.  Us hi esperem perquè volem que a l’Ateneu també tinguin un espai les idees que envolten l’activitat física i esportiva, on s’aniran tractant temes com la salut i l’esport, l’esport com a eina d’integració social dels joves, l’esport als barris i les escoles… i, a més a més, no deixarem de parlar dels principals temes de l’actualitat esportiva i dels principals esdeveniments esportius que tenen i tindran lloc a la nostra ciutat.

"El Marc", escultura de Robert Llimós plaça dels voluntaris - Barcelona

“El Marc”, escultura de Robert Llimós
plaça dels voluntaris – Barcelona

 Xavier Bachs i Miquel Àngel Barrabia, coordinadors de la tertúlia Esports i Ateneu