Presentació del llibre ESPAI ATENEU El debat de les idees 2

Acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees – 2” 

En el marc de la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, i amb una notable concurrència, es va celebrar el 16/4/2015 l’acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees–2”. Varen ocupar la presidència el president de l’Ateneu, Jordi Casassas, l’editor del llibre, Manuel Baratech, i la Coordinadora de la tertúlia Espai Ateneu, Mina Pedrós.

  Va fer us de la paraula, en primer lloc, Jordi Casassas, qui assegurà que les sessions de les tertúlies de l’Ateneu no es fan amb la xerinola i la disbauxa que reflecteix la portada de llibre; ben al contrari, és debat amb una serietat absoluta. Indicà que “l’Ateneu és un referent a Barcelona i a Catalunya; i ho és, en part important, per l’aportació del voluntariat, de la gent que hi deixa hores i treballs, com són els integrants de les tertúlies”. Recalcà que l’Ateneu és el que és, en bona part, gràcies a persones que, com la Mina, mantenen l’activitat i el vigor de les tertúlies i el debat civilitzat i constructiu, setmana a setmana, amb entrega total.

A continuació, va intervenir l’editor del llibre, i membre de la tertúlia, Manuel Baratech, qui donà unes breus pinzellades sobre el què significa, en les actuals circumstàncies de crisi, la tasca de treure al mercat un llibre com el que es presentava; i va fer-ho glosant les paraules de Manuel Lara, el fundador de Planeta, de que “En España se edita mucho, se vende poco y se lee nada”. En efecte, es dona la paradoxa de que som el país europeu on més títols s’editen a l’any, i alhora és el país on menys llibres es venen: més del 30% d’espanyols van declarar que el 2014 no van comprar ni un sol volum.

Referint-se al naixement de “Espai Ateneu. El debat de les idees 2”, va dir que és un llibre escrit, il·lustrat i editat per socis de l’Ateneu, que explica les activitats d’una de les trenta-i-tantes tertúlies que es reuneixen en aquesta Casa, i assenyalà que s’ha aconseguit publicar-lo “perquè hi ha hagut una persona amb il·lusió i amb moltes ganes de treballar, que ha organitzat les activitats, ha buscat els conferenciants, ha encoratjat els cronistes…; en una paraula, una persona capaç, i compromesa a portar el projecte a bon fi”. Aquesta persona és la Mina, i va passar-li la paraula perquè, va dir, “és ella, millor que ningú, qui ens podrà explicar como ha anat la cosa”.

Mina Pedrós va iniciar la seva intervenció recordant que la tertúlia Espai Ateneu té com a finalitat establir un debat ciutadà, obert i constructiu, sobre els temes que afecten a la nostra societat, i on els ponents convidats, dels més diversos àmbits, exposen les seves idees sobre un tema de debat; una tertúlia de tarannà plural i transversal, on tots els raonaments, que poden ser molt dispars, són escoltats sense prejudicis i sempre amb un gran respecte.

Això ha permès, al llarg d’aquests sis anys de vida de la tertúlia, conversar sobre diversos temes. En l’Àmbit Cultural, va dir, amb el conseller de Cultura Ferran Mascarell que ens ha fet el pròleg del llibre, conjuntament amb el president de l’Ateneu Jordi Casassas. Amb Lluís Juste de Nin, autor de l’espectacular portada, reflex d’una tertúlia a la sala Pompeu Fabra. I amb Salvador Giner, Xavier Rubert de Ventós, Rosa Maria Malet, Agustí Alcoberro, Lluís Bassat i Salvador Claramunt, per citar alguns.
D’Actualitat Política i Social, amb l’alcalde Xavier Trias, Joaquim Ferrer, Miquel Iceta,  Muriel Casals, Josep Rull, Joan Herrera, Joaquim Forn, Antoni Castells, Raül Romeva, Josep-Lluís Carod-Rovira, Heribert Barrera, Agustí Colomines, Sandro Rosell. També Jordi Pujol.
Literaris amb Anna Sallés (amb qui vam recordar a Manuel Vázquez Montalbán), Vicenç Villatoro, Rosa Regàs, Màrius Serra, Andreu Martín. I els mai oblidats Ana Maria Matute, Emili Teixidor i Francisco González Ledesma.
De Cinema, Teatre i Música, amb Enric Majó i Joan Pera, presents a la sala. I Josep Maria Pou, Isona Passola, Ventura Pons, Esteve Riambau, Esteve Polls, Marina Rossell, Núria Feliu, Pedro Ruiz, Carles Sans, Pere Tapia, el Màgic Andreu. I l’inoblidable i recordat Peret.
De Dret i Economia, amb José Antonio González Casanova, Josep Maria Loperena, i Josep Maria Bricall, també presents. Magda Oranich, Lluís Jou, Francesc Cabana, Leopoldo Abadía i Josep Mª Carreras.
D’Actualitat Periodística, amb Joan Tapia, Antonio Franco, Josep Cuní, Patricia Gabancho, Lluís Foix, Vicent Sanchís, Víctor Amela.  I la recordada Margarita Rivière.
De Medicina, amb el doctor Bonaventura Clotet i la gran personalitat que ha estat el doctor Moisés Broggi,
D’Arquitectura i Urbanisme, amb Oriol Bohigas, Beth Galí, Lluís Domènech, Jordi Garcés i  Mateu Barba.
També s’han tractat, amb especialistes dels sectors, temes de Ciència, Tècnica, Astronomia, Física quàntica, Gastronomia i Turisme. A tots ells va expressar el seu reconeixement per les valuoses aportacions d’idees i de coneixements.
Va indicar que al llibre es recullen les Sortides Culturals, que s’organitzen mensualment amb la intenció de “revisitar” els indrets del patrimoni cultural del país. Ja s’han realitzat 58 visites, amb gran èxit de participació. Entre els “guies” de luxe que ens han acompanyat, va recordar als socis i amics:
Joaquim Ferrer, en la visita a Montserrat. Jesús Conte, a Tarragona i a Poblet. Miquel dels Sants Fort, a Santes Creus. Narcís Garolera, la ruta verdagueriana. Maria Pont, a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Lluís Domènech, a Canet de Mar, ens il·lustrà l’arquitectura del seu besavi Domènech i Muntaner. Jaume de Puig i Oliver, a Girona i el proper juny a L’Empordà feudal. Jesús Velacoracho, el nostre conseller gastronòmic
També tingué un record per a tots els directors o representants dels museus, jaciments arqueològics, ateneus i entitats publiques i privades que s’han visitat.
Mina Pedrós va agrair a Manuel Baratech i Pere Costa la seva tasca com a cronistes “titulars” de les tertúlies, i també a Mercè Àlvarez, autora “oficial” de les cròniques de les sortides culturals; així com als tertulians que ocasionalment hi han col·laborat: Ramon Mir, Àngels Bueno, Jesús Conte, María Pont, Miquel dels Sants Fort i Narcís Garolera. Sense oblidar que els actes s’han pogut immortalitzar gràcies a la càmera de Laura Llorens i, en alguns casos, d’Ester Escudero, Hortènsia Cabré, Josefina Clavé, Pepe Boya i José Benito Cortés. Tot un esplèndid equip, al que cal afegir la valuosa i constant col·laboració de Magí Lardiés, el seu principal i indispensable suport, tot un símbol d’eficaç organització.Tingué paraules d’agraïment a les Juntes Directives de l’Ateneu, i dels seus presidents Oriol Bohigas, Francesc Cabana i Jordi Casassas. I a tot l’equip d’excel·lents professionals de la Casa. També va destacar l’exquisida gastronomia de l’hotel Rívoli, on se celebren molts dels dinars de la tertúlia. I la col·laboració de Caves Miquel Pons, que tradicionalment se suma a aquestes ocasions especials, oferint el seu excel·lent cava.
Finalment, manifestà que “l’èxit de la tertúlia, refugi de llibertat on prevalen el diàleg obert, la cultura i el debat, es deu al concurs de tots vosaltres, ponents, tertulians i amics ateneistes: la Tertúlia sou tots vosaltres”.
  A continuació, va demanar la intervenció d’alguns dels convidats i protagonistes del llibre, que eren a la sala. Va pujar en primer lloc a l’estrat Maite Calvo, directora de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la qual va recordar la tertúlia celebrada l’octubre del 2013, a la seu del Parlament Europeu a Barcelona, conjuntament amb Espai Ateneu i Cruïlla. Va indicar que des de la seu a Barcelona del Parlament Europeu tenen molt contacte amb l’Ateneu, “que és com una catedral laica de les idees”; i que l’Espai Ateneu és com una manifestació del caràcter polièdric de la Mina Pedrós, a la qual va encoratjar a seguir en la seva tasca, per assolir l’edició del tercer, del quart i… per què no?,  del desè  volum del “Debat de les Idees”.
Seguidament, va pujar a l’estrat en Joaquim Ferrer, per recordar que una de les coses que més li va agradar del seu pas per la tertúlia Espai Ateneu va ser que, en acabar-se, la Mina li comunicà que havien batut el rècord de duració dels debats; això volia dir que la tertúlia funciona, perquè els Ateneus són l’arma secreta de la cultura; i la clau està en la presència i en l’atenció del públic. En el segle XIX van néixer els Ateneus per suplir unes grans mancances de la societat: alguns portaven incorporades cooperatives, caixes de resistència, etc. En el camp de la cultura, va dir, el “rovell de l’ou” són les tertúlies, on es forgen projectes, suggeriments, comentaris; a l’Ateneu Barcelonès hi ha moltes tertúlies, la qual cosa és un bon símptoma.
  A continuació, Mina donà la paraula a José Antonio González Casanova, al qual va felicitar pel premi Gaziel que recentment li havien atorgat Editorial RBA i la Fundació Godó. González Casanova, després de referir-se molt afectuosament a l’època en que Mina Pedrós va ser alumna seva a la Facultat de Dret, “una Mina Pedrós molt joveneta, elegant, intel·ligent i cordial”, va indicar que l’originalitat de la tertúlia Espai Ateneu radica en que des del primer moment ha manifestat el seu interès pel diàleg i pels debats; això sorprèn en una societat on veiem que el jovent està tot el dia amb els mòbils, on la comunicació, a pesar dels nous i potents medis, és casi nul·la. Aquesta tertúlia, va indicar, és una gran conservadora de la conversació i, alhora, afavoreix la relació humana.
Seguidament, intervingué en Josep M. Loperena; corroborant les paraules de l’editor M. Baratech, va dir que, efectivament, al nostre país no es llegeixen llibres, i va explicar un parell d’anècdotes pròpies per confirmar-ho. Es referí seguidament a l’autocensura que avui en dia hi ha als medis: “Jo he participat, va dir, a moltes tertúlies de ràdio i televisió, fins que vaig dir “prou!”, perquè no em permetien parlar del que jo penso; hi ha unes normes no escrites, per les quals has de seguir la ideologia i el pensament del grup al qual pertanyen els media; és una autocensura tremenda; i com que jo deia el  que volia, sense atenir-me a les indicacions, em van fer fora. “I tot això, va afegir, és el que no passa a la tertúlia “Espai Ateneu”: aquí es parla amb total llibertat i sense cap tipus de censura; segur que aquí vaig dir coses que no van agradar a tothom, però hi ha pluralitat i llibertat, i es pot discutir de tot”.
  A continuació, Enric Majó va recordar la conferència que va donar, sota el títol de “Resistiré!”, que va treure d’una cançó del Duo Dinámico; i indicà que per a un actor “l’important és resistir”; mesos després, en una edició dels premis “Goya”, va sentir una gran satisfacció quan les figures del teatre espanyol allí presents van  avançar cantant el “Resistiré”. I va acabar la seva intervenció felicitant la Mina per l’ambient que regna a la seva tertúlia.
El va seguir en l´ús de la paraula Joan Pera, el qual va recordar que, quan el van invitar a participar en la tertúlia, va preparar durant quinze dies la seva intervenció, escrivint un text molt documentat sobre la situació del teatre durant els últims cinquanta anys. “Després d’esmenar-lo i de tornar-lo a esmenar, va dir, el vaig sotmetre a la consideració de la meva secretària, que és la meva dona, i aquesta el va trobar perfecte. El dia de la conferència, a l’entrada de l’Ateneu, em vaig trobar unes amigues que, en veurem, em van saludar afectuosament, i em van dir: “Què bé que avui sigui vostè el conferenciant! Oi que ens farà riure?”. En aquell moment em vaig oblidar de tot el que havia preparat, i em vaig posar a parlar de forma planera, com en realitat corresponia en una tertúlia”. Va afegir que és un professional del teatre, i quan sent parlar a les grans figures com l’Enric Majó, o d’altres, es deleix. A Barcelona, va indicar, el teatre té un problema, similar al problema dels llibres que ha dit abans l’editor; i és que hi ha 65 locals de teatre, mig milió de butaques al mes; però com que hi va poca gent, els actors no es guanyen la vida; i a més a més, segons les estadístiques oficials, el públic és casi sempre el mateix, de gents de l’eixample, no dels barris.
També Josep Maria Bricall que es va incorporar al final a l’acte, pronuncià unes paraules i elogià la tasca de l’Espai Ateneu.

Finalment, va pujar a l’escenari Lluís Juste de Nin, al qual Mina va qualificar de gran empresari i gran il·lustrador, tot i que ell es defineixi com a “ninotaire”: és l’autor de la coberta del llibre. Juste de Nin va indicar que coneix i valora la tasca que suposen el funcionament setmanal de l’ “Espai Ateneu” i l’edició d’aquest llibre, perquè ell és coordinador d’una altra tertúlia, fundada el 2009 a l’Ateneu, que aplega un grup de gent procedent de diferents àmbits del catalanism I per no repetir-se amb tot el que havien dit els qui l’havien precedit en l’ús de la paraula, va acabar felicitant als tertulians presents, i a la Mina pel seu mestratge.

Mina Pedrós va llegir a continuació una relació dels conferenciants de la tertúlia que, per diversos compromisos, no havien pogut acudir a aquest acte, però que se solidaritzaven amb la celebració: Salvador Giner, Vicenç Villatoro Ferran Mascarell, Muriel Casals, Antoni Castells, Núria Feliu, Lluís Foix, Rosa Maria Malet, Magda Oranich, Isona Passola, Ventura Pons, Xavier Rubert de Ventós i Vicent Sanchís.

Beth Galí, que no va poder assistir-hi, va enviar un afectuós escrit, llegit públicament, en el qual, entre altres coses, deia que “iniciatives com l’Espai Ateneu son les que donen sentit a l’Ateneu. Les activitats culturals son el seu principal actiu, i la constància fa que aquests actius esdevinguin patrimoni cultural de l’entitat”.

També va enviar un escrit l’Oriol Bohigas, excusant la seva presència per imponderables d’última hora, i indicant que la presentació del llibre “Espai Ateneu. El Debat de les Idees-2” marca “dos punts de la nova eficàcia cultural de la institució. Un és organitzar les trobades, les sortides i demés intervencions públiques. Un altre és fer l’esforç per publicar-ne els resums i  deixar-ne, per tant, un bon testimoni”.

Finalment, Mina Pedrós va tancar l’acte invitant els presents a prendre una copa de cava, cortesia de Caves Miquel Pons, i brindar per l’Ateneu, per la Tertúlia i pel naixement del nou llibre.

Manuel Baratech

Video de la presentació

 

EL DEBAT DE LES IDEES 2

Presentació del nou libre de ESPAI ATENEU

 El debat de les idees 2

Cròniques de les tertúlies i sortides culturals dels últims tres anys 2011-2014

Dijous 16 d’Abril, 19h. a la sala Oriol Bohigas

Per Jordi Casassas, President de l’Ateneu Barcelonès,  Mina Pedrós, coordinadora de l’Espai Ateneu,  Manuel Baratech, editor.
Amb la participació dels conferenciants de algunes de les tertúlies
Oriol Bohigas,  Maite Calvo,  Joaquim Ferrer,  Antonio Franco,  Beth Galí,  José Antonio González Casanova,  Lluís Juste de Nin,  Josep Maria Loperena,  Enric Majó,  Joan Pera,  Anna Sallès, Joan Tapia.

L’ADN de l’Ateneu són moltes coses, però que un dels eixos de la seva importància històrica i   actual és la vitalitat de les seves tertúlies. Entre les quals figura Espai Ateneu –la “tertúlia dels dimarts” de l’Ateneu Barcelonès- que coordina la indefallent Mina Pedrós.

Si llegiu aquest llibre us adonareu de quanta energia, quant interès per la cultura, quanta implicació en la nostra realitat social, quanta ànsia de debat, de coneixement i de convivència s’hi encabeix.

Parlem sovint de societat civil.  La seva vàlua s’expressa en les fites decisives, en els grans acords, però també en expressions i realitzacions més quotidianes. Aquella conferència, aquell debat, aquella sortida cultural, aquella tertúlia entre els tertulians de l’Espai.

Del pròleg de Ferran Mascarell, Conseller de Cultura

Us esperem !!!    Esteu tots convidats  per celebrar-ho amb una copa de cava, cortesia de Caves Miquel Pons

Acte al Parlament Europeu

   EL REPTE DE LES ELECCIONS EUROPEES

PE BCN 2

Tertúlia del 29 d’octubre de 2013 – Conferenciant: Lluís Foix

Aquesta va ser una tertúlia molt especial, tant pel marc com pels assistents. Davant les eleccions al Parlament Europeu, el periodista Lluís Foix  ens va donar una conferència; però aquesta vegada no ens vàrem reunir a les sales de l’Ateneu, sinó a l’Aula Europa, a les instal·lacions de la seu a Barcelona del Parlament Europeu, molt acollidores, situades al bell mig de la ciutat, Passeig de Gràcia – Mallorca. I en aquesta ocasió els tertulians d’ Espai Ateneu ens vàrem aplegar amb els de la tertúlia Cruïlla de Debat. Va ser una experiència molt positiva, que podria tenir continuïtat en el futur.

???????????????????????????????????????????????????????????????       ???????????????????????????????????????????????????????????????       ???????????????????????????????????????????????????????????????

Va iniciar la sessió l’amfitriona i directora de la Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maite Calvo, donant la benvinguda als nombrosos participants.

Mina Pedrós va manifestar la seva satisfacció per estar a la seu de la Delegació del Parlament Europeu, una institució en la qual es trobava com a casa seva, després de col·laborar-hi professionalment molts anys a Estrasburg, Brussel·les i el Luxemburg, per incidir en la importància de les properes eleccions europees. I també va mostrar-se molt complaguda pel fet d’ haver organitzat aquesta sessió conjunta de les dues tertúlies, com testimoni de la bona col·laboració entre els ateneistes.

Seguidament, l’Enric Cirici va recordar vells temps, quan es va diplomar en temes comunitaris europeus, dient que va formar part d’una llista de candidats a les eleccions al Parlament Europeu, tot i que de seguida es va decebre, en constatar que la representació no la tenien les persones, sinó els partits.

Maite Calvo, abans de donar la paraula al conferenciant, va presentar un vídeo promocional de la campanya, basat en el lema “acció-reacció-decisió”; i va recalcar la importància d’aquestes eleccions, que són les més grans de totes les celebrades al mon democràtic: afecten a una població de 507 milions de ciutadans, dels quals 413 milions tenen dret a vot.

Seguidament, Lluís Foix va iniciar el seu parlament declarant-se europeista convençut: “la Unió Europea –va dir- és el millor antídot contra la guerra; només en un segle, Europa ha patit tres grans i terribles conflictes, els de 1870, de1914 i de 1939, on van morir desenes de milions d’homes. No podem permetre que torni a haver-hi un Verdum, la batalla més inhumana de la història de la humanitat”.

Va assenyalar que la guerra ha estat l’estat natural d’Europa, que sempre fou una incubadora de conflictes armats. Europa va començar en uns moments determinats de la història, després de la caiguda de l’Imperi romà, i des de llavors sempre ha estat o humanista o guerrera. Per això, a mitjans del segle passat, dos grans polítics, Mitterrand i Kohl, van decidir reunir-se i dir “prou!” a tanta barbàrie, iniciant la construcció d’Europa: una sèrie de països que comparteixen el mateix espai de civilització: la religió catòlica, la civilització grega i el dret romà; sobre aquesta triple base –va dir- s’està construït Europa; una Europa que primer es va dir Mercat Comú, i últimament Unió Europea (UE).

Va explicar que quan es va iniciar la unió, Europa estava dividida entre l’OTAN i el Pacte de Varsòvia o bloc comunista. I llavors semblava que aquella unió no podria continuar, com ho demostra que l’any 1989 van preguntar a Mitterrand quan pensava que s’arribaria a unificar Alemanya i va contestar que no ho veuria la seva generació; i l’endemà va caure el mur!  Avui dia, la UE s’ha  fet gran: sobrepassa les fronteres del Vístula i de Polònia, i compren ja 28 estats; a més a més, és un espai molt plural, amb moltes minories a les quals cal protegir. La qual cosa no significa que no hi hagi problemes, com els creats per l’ingrés  d’algun país de l’antic bloc comunista, que s’ha fet d’una forma poc meditada, com és el cas de Croàcia. O la inclusió d’Anglaterra, que en realitat no se sent gens europea.

Tanmateix, va afegir, “Europa avança; avança i seguirà avançant mitjançant el dret, i el debat, i la gestió, i el respecte als altres… però mai per l’acció de la força!  Hem arribat fins aquí gràcies a una política de pactes, no de conflictes: un sistema i un espai on més de 500 milions de persones convivim sota els mateixos paràmetres”. El balanç final és positiu: en efecte, avui estem molt millor que l’any 1990, o el 2000, o el 2010. Com a mostra, l’exemple de l’italià Draghi, que al front del BCE, ha aconseguit mantenir la solvència de l’euro, resistint prou bé les brutals embranzides de la City i de Wall Street.

En referència a les properes eleccions, va dir que el primer problema que tenim és el de la participació. Actualment, els ciutadans europeus no connecten amb els polítics que els representen a la UE, i moltes vegades ni tan sols coneixen el nom dels seus delegats. La majoria dels ciutadans pensen que la UE només tracta de preus i taxes; però no es fixen, per exemple, que el Banc Central Europeu ha absorbit quasi totes les competències dels països membres.

Un altre problema és l’ascens d’una sèrie de partits xenòfobs i racistes; és un perill perquè poden crear greus turbulències; a les eleccions municipals franceses guanyarà segurament Le Pen. I això és una de les conseqüències de la crisi econòmica. La crisi ha fet augmentar el número de pobres, ha incidit especialment sobres les classes mitjanes; i en la mesura que augmenta la diferència entre rics i pobres, Europa, l’Europa de les persones, s’afebleix.

???????????????????????????????????????????????????????????????             Foto0103      

El conferenciant es va mostrar convençut que aquestes eleccions són una oportunitat par avançar, per donar un pas endavant encara que potser calgui fer després mig pas enrere. En aquest sentit, va recordar les paraules de Macmillan, que ja el 1960 va dir:  “Els europeus mai ho hem tingut tan bé; mai hem viscut als nostres països un termini tan llarg de convivència i de pau social”. I des de 1960, l’avenç ha estat constant i espectacular!

Lluís Foix va acabar la seva intervenció recalcant que els europeus hem après a viure en pau i a respectar-nos, dins un espai amb diferents cultures i amb ètnies diferents. “La meva generació –va assenyalar-, que ha passat del carro al twitter, que va viure i va patir el passat, no vol de cap manera que les nacions tornin a la guerra”

Seguidament es va iniciar un ampli col·loqui, en el curs del qual es van plantejar diversos temes, als quals el veterà periodista va donar complerta resposta. En acabar, els membres de les dues tertúlies, tots plegats, vàrem compartir dinar al restaurant “Pomarada”, on alguns van perllongar la tertúlia fins avançada la tarda.

M. Baratech