espai ateneu

“Els Jocs del 2017, una oportunitat per a Tarragona”

La sala Verdaguer de l’Ateneu va ser el marc on es va desenvolupar la primera part de la tertúlia de l’Espai Ateneu dedicada als Jocs Mediterranis del 2016.  Mina Pedrós va obrir l’acte amb una breu salutació als presents, especialment als membres de la tertúlia “Esports i Ateneu” que ens acompanyaven, i als seus Coordinadors Miquel Angel Barrabia i Xavier Bachs.

   Seguidament, passà la paraula al company de tertúlia Jesús Conte, a fi de que fes la presentació del conferenciant. Conte es va declarar enamorat de Tarragona, capital amb la qual se sent molt vinculat, com ho demostra el seu un article quinzenal, ”Hola, Tarraco”, al diari local; i ara col•labora professionalment amb l’Ajuntament donant-li suport en el tema dels Jocs. Seguidament, va fer la presentació de Ramon Cuadrat que és, va dir, llicenciat en INEFC per la Universitat de Lleida; màster en Administració i Direcció de l’Esport, per la Complutense de Madrid; postgrau en Gestió d’Instal•lacions Esportives per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat gerent del Patronat de l’Esport d’El Vendrell durant deu anys; i des del 2008 és gerent del Patronat Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona. I és el Director General del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.

  

Respecte a l’activitat gestora, el presentador va destacar que Ramon Cuadrat ha aplicat a Tarragona, durant els quatre últims anys, un nou model que ha recuperat les instal•lacions esportives municipals, que estaven externalitzades, i s’ha aconseguit passar de 3.000 a 11.000 abonats; i reduir el dèficit municipal del 69% al 19%; i estan en camí d’obtenir l’autofinanciació esportiva de la ciutat.

Com a organitzador, va dir, Cuadrat va dirigir els Campionats de trial indoor, la mitja marató “Ciutat de Tarragona”, la Volta Ciclista a Espanya, la Volta Ciclista de Catalunya, etc. I com a esportista, va ser jugador de water-polo durant sis anys, aconseguint ser campió de Catalunya i subcampió d’Espanya; i forma part del Comitè Tècnic de la Federació Catalana de Natació.

A continuació va prendre la paraula en Ramon Cuadrat, que va passar per la pantalla, comentant-lo amb detall, el power-point que van presentar a Turquia durant la celebració dels últims Jocs, quan Tarragona va rebre el “testimoni” del relleu en l’organització dels Jocs, la “flama olímpica”, en aquest cas una àmfora d’aigua mediterrània.

Va comentar que Tarragona serà la més petita de les ciutats que han organitzat uns Jocs Mediterranis durant les seves divuit edicions. Els Jocs es fan amb el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional, i a través del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, format pels 24 països membres. D’altra banda, el Comitè Organitzador dels Jocs de Tarragona 2017 el formen cinc institucions: l’Estat Espanyol; el Comité Olímpico Español; la Generalitat de Catalunya; i la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona.

Partint de la convicció de que els Jocs són una oportunitat única e irrepetible per la ciutat, el power-point desenvolupa tres punts-clau: què son els Jocs; què i cóm s’ha de fer per a realitzar-los, i quin llegat deixaran a la ciutat de Tarragona i al territori.

Sobre el primer punt, va dir que durant els deu dies de competicions, del 30 de juny al 10 de juliol del 2017, hi participaran 4.500 esportistes, de 24 països diferents, en 36 disciplines esportives (inclosos atletisme i natació per a discapacitats), amb més de 200 proves. Està prevista l’assistència de 1.000 jutges i representants de les federacions internacionals; de més de 1.000 periodistes d’arreu del mon; de 3.500 voluntaris; i de 150.000 espectadors.

Les proves es disputaran en 16 diferents seus, situades en un radi de 30 km. des de Cambrils a Vendrell, a 20 minuts en automòbil. També hi participarà Barcelona: dues de les proves es faran al Club de Polo i al Canal Olímpic de Castelldefels. Però la majoria es realitzaran a Campclar, dins la zona municipal de Tarragona, on està fet el 30% de les instal•lacions; caldrà afegir-hi una pista d’atletisme (efímera) amb capacitat per a 15.000 espectadors; un palau d’esports per a 5.000 espectadors; i una piscina de competició per a 3.000 espectadors.

El cost dels nous equipaments i de l’adequació dels existents és de 45,4 milions d’euros; i el pressupost de realització dels Jocs és de 35,2 milions d’euros més. L’allotjament dels esportistes, jutges i delegats es farà en una zona hotelera que han contractat a Salou i Port Aventura, amb la qual cosa s’ha aconseguit una notable reducció de costos, a l’estalviar-se d’afrontar la construcció de 2.500 pisos.

Abans, el 80% de les inversions es feien amb diner públic, i el 20% amb diner privat; però que en aquests Jocs pretenen donar la volta, i que la inversió privada sigui del 80% i la pública del 20%. “Estem fent, va dir, un gran esforç per reduir costos i, alhora, augmentar els patrocinis. I sembla que ens en sortirem: hem aconseguit d’Hisenda que les aportacions econòmiques de les empreses desgravin en un 90%, la qual cosa facilita, a pesar de la crisi, la captació de “sponsors”.

Sobre el segon punt, la tasca a fer per preparar els Jocs, el power-point indica que es pretén aconseguir uns Jocs innovadors, que fomentin la participació esportiva de màxim nivell; que afavoreixin la política esportiva de qualitat; i que potenciïn l’esport de base, millorant la pràctica d’esports en l’edat escolar.

Amb aquesta finalitat està en marxa un programa de captació de voluntaris, dels que, hores d’ara, a tres anys de l’esdeveniment, tenen 2.500 inscrits. També s’està treballant amb la Universitat Rovira i Virgili en un projecte educatiu per sensibilitzar la gent amb els valors dels Jocs Mediterranis. Volem desenvolupar, va dir, diferents projectes educatius que contemplin l’educació integral des de primària fins a secundària. També estan treballant amb la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, en un programa cultural basat en l’ideari del Mediterrani com a mar de civilitzacions, mar de cultures i mar de futur.

En quant al tercer punt, quin llegat deixaran els Jocs, va dir que l’herència d’unes instal•lacions esportives, valorades en 45,4 milions, noves i perfectament sostenibles, és molt important. Però, va recalcar, els Jocs deixaran també uns altres llegats, alguns intangibles però no menys importants, com són:
Creació de molts llocs de treball – Millora de les comunicacions barris–centre – Impuls al turisme esportiu – Millor posicionament internacional de Tarragona – Creació d’una xarxa sòlida de voluntariat – Augment de les possibilitats d’integració laboral dels voluntaris, gràcies al Pla de Formació – Promoció dels valors de l’esport, la convivència i la salut a través de les escoles – Dinamització cultural del territori (Programa Cultural) – Foment de l’esport de base, etc.

En acabar la seva la seva exposició, que va ser seguida amb molt interès, Ramon Cuadrat va passar un breu vídeo turístic sobre Tarragona. I vàrem anar a dinar.

A l’hora dels postres, va tenir lloc la segona part de la jornada, l’habitual col•loqui, que va ser un animat debat, en el que qual varen intervenir molts dels assistents, i que va donar ocasió a que el conferenciant amplies alguns punts, i n’afegís altres de curiosos; en alguna de les respostes hi va col•laborar en Ramon Pallejà, Director Operatiu del Comitè Organitzador dels Jocs Tarragona 2017, que acompanyava al Director General. Per exemple, ens vàrem assabentar de que es va triar la data del 30 de juny a 10 de juliol per evitar coincidir amb el Ramadà, en considerar que vuit dels països participants són musulmans.

Durant les seves intervencions, Ramon Cuadrat ens va avançar una primícia: possiblement en aquest Jocs hi haurà un acte espectacular: la celebració, dins del marc impressionant del circ romà, dels partits de volei-platja.