Amb: Enric Truñó i Lagares, Regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona (1981-1995).
Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)
La sessió s’inicia amb les paraules de Miquel Àngel Barrabia, que com a coordinador fa saber als assistents que la participació en la tertúlia és de les més altes que s’han vist, amb prop de trenta participants.
Miquel Àngel Barrabia, Carles Santacana i Frederic Porta
A continuació pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, que resumeix els principals trets del ponent del dia. En Carles Santacana i Torres és Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha publicat una vintena de llibres i va dirigir durant uns anys el Centre de Documentació i Estudis del Barça. A més, imparteix classes a la Universitat de Barcelona, és consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Els camps de recerca en els quals ha treballat han estat la Història cultural, la Història social i de l’esport i la Història local. Un dels seus temes de recerca ha estat el paper cultural i polític del Futbol Club Barcelona en el tardofranquisme i la transició, més concretament, la vinculació entre el món cultural i sectors de la resistència catalanista i antifranquista a través del significat simbòlic d’aquest club esportiu. En relació amb l’àmbit que ens ocupa, és l’autor del llibre “El Barça i el franquisme, crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978)“, Editorial Mina, 2005.
Actualment, és membre de la Junta de l’Ateneu Barcelonès, va ser Ponent de la secció d’Història a finals dels anys 80 i col·laborador de la revista “Ateneu”. També és un dels autors de la història de l’Ateneu publicada el 2006 i ha participat en la presentació del projecte de l’Arxiu de la Paraula de la nostra biblioteca.
Per acabar la presentació, i a tall d’anècdota, Xavier Bachs recorda la idoneïtat de la data de la tertúlia que tot just comença, pocs dies després del 40è aniversari de la mort de Franco i encara sota els efectes del 0-4 del Barça al Santiago Bernabéu.
Agustí Montal i Costa, president del CF Barcelona (1969)
En la seva exposició, Carles Santacana recorda que un cop acabada la Guerra Civil, l’any 1939, el FC Barcelona representa tot allò que el franquisme rebutja i, per tant, el Club es veu obligat en certa manera a “desnaturalitzar-se” per poder sobreviure. No serà fins molt més tard, al 1968, en que es recuperarà el fil de la catalanitat destruït amb la Guerra Civil. Les juntes directives que decideixen redreçar el club i tornar-lo cap els seus orígens com a altaveu del catalanisme són, en primer lloc la presidida per Narcís de Carreras i Guiteras (1968-69) i, en segon, l’encapçalada per Agustí Montal i Costa (1969-1977).
Un dels aspectes què, paradoxalment, va resultar clau en aquest procés de re-catalanització de l’entitat van ser les contínues agressions que es rebien per part del règim, que van actuar com a “reforços positius” de l’esperit del club. En aquest sentit, cal fer esment a tot un seguit de fets de gran transcendència social dins del barcelonisme:
“La final de les ampolles”, 11 de juliol de 1968
“El penal de Guruceta”, Nou Camp, 6 de juny de 1970
Gol de Johan Cruyff al Atlético de Madrid (22/12/1973)
En un altre ordre de coses, les passes més visibles en el procés de re-catalanització que en aquell temps va fer el club són les següents:
A banda del procés vinculat amb la llengua, és molt transcendent la vinculació entre el Barça i la cultura, que recupera la tradició d’abans de la Guerra. Curiosament, el període entre 1968 i 1975 esportivament és molt fluix, però està marcat per aquest ímpetu catalanista.
Tot aquest procés va descarrilar al 1978 quan arriba Núñez a la presidència amb l’slogan «Per un Barça triomfant», on es proposa foragitar el catalanisme de dins del club. Fins al 2003 no es recupera la idea de que no cal triar entre implicació política i èxits esportius.
Carles Santacana i Torres
És important recordar que als anys 60 també calia lluitar contra la idea marxista de que el futbol és l’opi del poble. El primer en trencar aquest fals mite és Manuel Vázquez Montalbán, que comença a escriure sobre el Barça i sobre el que aquest club representa a la societat.
Finalment, tampoc no cal oblidar que abans de la mort de Franco, el president Montal va intentar que els dirigents dels clubs fossin triats per tots els socis a través de sufragi directe, però ningú no li va donar suport (ni tan sols els clubs bascos, Athletic i Real Sociedad).
Una vegada acabada la intervenció pel ponent, es produí un interessant intercanvi d’opinions i de vivències pròpies dels diferents participants a la tertúlia, procedint posteriorment a fer-se la corresponent fotografia de grup i donant-se per finalitzada aquesta.
Fotografia dels participants a la tertúlia
Amb: Carles Santacana, Professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona.
Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)
En Miquel Àngel Barrabia, un dels coordinadors de la tertúlia, dóna la benvinguda als assistents i, en especial al senyor Albert Agustí, President de Sport Cultura Barcelona, del Reial Club Tennis Barcelona – 1899 i ponent de la tertúlia d’avui, així com a la senyora Rocío de Aguilera, Secretària General Executiva de Sport Cultura Barcelona. Tot seguit passa la paraula al senyor Jordi Vallverdú, qui fa la presentació del senyor Albert Agustí.
Jordi Vallverdú i Albert Agustí
Pren la paraula Jordi Vallverdú, membre de la tertúlia “Esports i Ateneu”, per tal de presentar al ponent. Albert “Beto” Agustí García-Navarro, diu, va néixer el 22 de juny de 1958 i és MBA per ESADE.
Professionalment està vinculat al món de l’esport des de 1988, en que formà part de l’estructura executiva del COOB’92 (Comitè Organitzador del JJOO de Barcelona’92), en qualitat de Director de Màrqueting Internacional. Des d’aleshores ha estat Director General del Circuit de Catalunya (1992-1995), de Media Planning Group (1995-2000), de ISL Spain (2000-2002) i de Santa Mónica Sports (2002-2003). Posteriorment, ha estat CEO d’Havas Sports & Entertainment Iberia (2003-2010), President d’Havas Sports & Entertainment Iberia (2010-2011) i CEO de l’Associació de Clubs de Bàsquet (2011-2013). En l’actualitat exerceix com a consultor de projectes esportius i d’entreteniment.
Com a dirigent esportiu, continua Jordi Vallverdú, Albert Agustí és President del Reial Club de Tennis Barcelona – 1899 (des de l’any 2008), President del Comitè Organitzador del Barcelona Open de Tennis (ATP 500), President de Sport Cultura Barcelona, Sotspresident primer de la Real Federación Española de Tenis (RFET) i membre del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona i President del seu programa Barcelona Sports.
Així mateix, va ser fundador i organitzador del Global Sports Forum Barcelona que se celebrà a la ciutat en el període 2009-2012.
L’any 2010 va ser distingit com a Millor Dirigent Professional per l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport i l’any 2011 guardonat amb la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu pel Consejo Superior de Deportes (CSD).
Tot seguit en Jordi Vallverdú li cedeix la paraula al senyor Albert Agustí per a que ens parli de Barcelona i l’esport.
Imatge de promoció del Campionat del Món de Natació BCN2013
Comença el senyor Albert Agustí fent referència a quan, l’any 1988, va entrar com a Director de Màrqueting Internacional al COOB’92, la que va ser la seva primera vinculació com a professional en el món de l’esport. Així mateix, agraeix a l’Ateneu Barcelonès donar-li l’oportunitat de parlar de les seves dues grans passions: l’esport i la ciutat de Barcelona.
La ciutat de Barcelona, diu el ponent, disposa d’una excel·lent qualitat de vida, és oberta i acollidora, inclusiva, integradora, solidària, innovadora i creativa, compromesa i responsable, participativa, està interconnectada, és competent i competitiva. Té una situació geogràfica ideal, mediterrània, amb un clima temperat, que la fan una oferta molt atractiva de cara a atreure l’atenció internacional. Per a demostrar-ho, tan sols cal fer esment a la seva posició en els principals rànquings internacionals dels darrers anys.
D’altra banda, diu Albert Agustí, no hi ha gaires ciutats al món amb la trajectòria d’èxit d’organització i vinculació a l’esport com Barcelona, sent una ciutat modèlica pel que fa a la rendibilització de les inversions destinades a l’organització d’actes esportius de primer nivell internacional, amb retorns econòmics i socials positius.
Més de les dues terceres parts de les vegades en què s’anomena la ciutat de Barcelona a nivell internacional, té a veure amb l’esport, incloent-hi això sí, al FC Barcelona, i disposa d’un dels calendaris esportius més complets del món. En els darrers anys, Barcelona ha estat seu de pràcticament totes les grans manifestacions de les diferents especialitats esportives de primer nivell.
Així mateix, l’esport i les competicions esportives que es disputen a la ciutat, són un dels principals arguments promocionals de Barcelona. Segons dades de Turisme de Barcelona, les 17 proves del calendari del programa Barcelona Sports (programa que aglutina les principals cites esportives de la ciutat) van moure l’any 2009 un total de 4,1 milions d’espectadors.
Barcelona Open Banc Sabadell 2015
Cal tenir present, continua dient el ponent, que l’esport és un dels factors de la vida col·lectiva que més incidència i influència té en la societat del segle XXI, sent un element transversal que interessa per igual a tota la piràmide de població i a tots els segments socials. Així mateix, el món de l’esport és molt important com a vehicle transmissor de valors i passions, i com a marc d’experiències vitals enriquidores en tots aquests aspectes, com generador de felicitat.
El senyor Agustí ressalta que aspectes com l’educació, l’alimentació i la nutrició, la medicina, la recerca, la cultura, la moda, la sostenibilitat, el turisme, la capacitat d’integració, la solidaritat, l’altruisme i el voluntariat estan tots ells fortament vinculats amb l’esport. L’esport, a banda de millorar la salut de les persones, té una dimensió educativa i desenvolupa un paper social, cultural i recreatiu. Per això, la possibilitat d’impulsar projectes esportius transversals en qualsevol d’aquests aspectes és una realitat factible i, alhora, una gran oportunitat.
En un estudi de la Unió Europea s’afirmava que a l’any 2004 l’esport va generar un valor afegit equivalent al 3,7% del PIB de tota la UE i va ocupar a quinze milions de persones, és a dir, el 5,4% de la mà d’obra europea. L’esport, doncs, a més contribueix clarament a la creació d’ocupació, al creixement econòmic i a la revitalització territorial.
El senyor Albert Agustí manifesta que s’ha d’apostar fermament per “convertir Barcelona en la capital mundial de l’esport”.
Nedadors en el concurs de Nadal al port de Barcelona(1914) Fotografia de Carles Fargas i Bonell – AFCEC
Actualment, Barcelona ja és reconeguda internacionalment com una de les ciutats del món més vinculades a l’esport: disposa d’una important tradició i història esportiva; ha demostrat la seva capacitat d’organització d’esdeveniments esportius de tot tipus; és sinònim d’èxit esportiu; disposa d’un excel·lent calendari d’esdeveniments esportius anuals de primer nivell internacional, així com de proves esportives populars de prestigi; un model de col·laboració públic-privat que ha donat molts bons resultats; esportistes de primer nivell en disciplines esportives molt diverses, un bon nombre de clubs de referència en esports concrets, equipaments d’alt nivell i, com no… compta amb la capacitat de presència i repercussió global del FC Barcelona.
D’altra banda, els ciutadans de Barcelona i els seus visitants fan de la ciutat una de les referents en la pràctica esportiva amateur: disposa d’una molt bona situació geogràfica i una immillorable climatologia; un moviment associatiu en molts casos centenari; una important xarxa d’equipaments i espais per a la pràctica esportiva; té una gran tradició de competició esportiva i una pràctica esportiva en edat escolar àmplia i organitzada.
Activitat esportiva escolar (CEEB – 2015)
Disposant de tots aquests “punts forts”, el ponent planteja la necessitat de reforçar el posicionament extern i el posicionament intern de la ciutat de Barcelona per tal de convertir-la en la capital mundial de l’esport.
Pel que fa al posicionament extern, diu, cal reforçar la imatge de la marca Barcelona com a referent mundial de l’esport, aportant un alt valor diferencial en la comunicació i promoció de la ciutat amb un posicionament únic a nivell internacional, per tal de fer-la encara més atractiva al món i incentivar el turisme i la inversió internacional.
A nivell de posicionament intern cal fomentar encara més la pràctica de l’esport amateur a la ciutat i a tenir un estil de vida saludable, augmentant el nivell de satisfacció i d’orgull de pertinença ciutadana, generant un corrent de mobilització de la ciutat que el conjunt de ciutadans facin seu i el dotin de credibilitat.
Seguidament detalla tot un seguit de línies d’actuació tant per reforçar el posicionament extern com el posicionament intern de la ciutat de Barcelona.
A destacar pel que fa al posicionament extern, per exemple: la necessitat de continuar acollint esdeveniments esportius internacionals; cercar l’establiment a la ciutat de grans organismes internacionals relacionats amb el dopatge o la medicina de l’esport; aconseguir ser referent en esports emergents; incentivar la implantació a la ciutat d’indústries de l’esport com centres de disseny o de recerca; aprofitar les sinergies amb d’altres sectors que tenen relació amb l’esport (investigació mèdica, nutrició, investigació tecnològica, etc.) o ser referent com a centre de debats sobre el món de l’esport.
Albert “Beto” Agustí
Pel que fa al posicionament intern, on ja hi ha moltes línies d’actuació que s’estan desenvolupant de forma molt adequada: promocionar encara més la pràctica esportiva en edat avançada; enfortir la col·laboració amb clubs i associacions esportives per a la promoció i organització d’activitats; incentivar i afavorir la participació dels col·lectius més vulnerables socialment en les activitats esportives i promoure la participació del voluntariat mitjançant la creació de la Oficina del Voluntari Esportiu.
Finalitzada la intervenció del ponent, es va obrir un interessant debat amb intervencions de diferents membres de la tertúlia abordant-se temes com la marca Barcelona; la urgència d’una llei de mecenatge; l’estratègia que Barcelona ha de seguir per a la consecució de nous esdeveniments esportius internacionals i la necessitat de disposar d’una bona xarxa de contactes a nivell internacional en el camp de l’esport i d’influir-hi des de la ciutat; el maniqueisme de contraposar esport de base i esdeveniments internacionals; el futur del Barcelona Open de Tennis o la necessitat de continuar amb la col·laboració públic-privada en el camp de l’esport que tants bons resultats ha donat.
Posteriorment, el senyor Albert Agustí va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia i es va fer la corresponent foto de grup amb els assistents.
Fotografia de grup de la tertúlia
Tertúlies 