Crònica del segon acte de campanya: compromís nacional, radicalitat democràtica i innovació cultural
“Com creiem que ha de ser la programació cultural de l’Ateneu els pròxims tres anys?” Amb aquesta pregunta ha obert Pep Montes, candidat a Vicepresident primer, el segon acte públic de la candidatura Construïm el futur a l’Ateneu, davant dels socis que omplien de nou la sala Verdaguer. Però no només de cultura s’ha parlat durant l’acte: avui s’ha confirmat que l’Ateneu Barcelonès forma part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir des de setembre de 2013, moment en què l’actual junta directiva en va aprovar l’adhesió.
Tots els que hi hem assistit coincidiríem a dir que ha estat un acte amb molt de contingut, profund i àgil, en què s’han anat desglossant els eixos que regiran la gestió cultural de l’Ateneu si guanya aquesta candidatura. A més de Pep Montes hi han intervingut Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró i candidata a una de les vocalies, el tecnoantropòleg Ricard Faura, la candidata a bibliotecària Mina Pedrós, el sociòleg Miquel-Lluís Muntané, el consultor en comunicació Jesús Conte i el periodista Vicent Sanchis.
Pep Montes, ha destacat dues idees centrals de l’equip de Josep Maria Carreras per a l’organització de la seva oferta cultural: la radicalitat democràtica i la voluntat propositiva.
Per explicar el que la candidatura entén per radicalitat democràtica ha posat tres exemples: ”Primer, el Baròmetre Ateneu. Intentarem posar en marxa un dispositiu que ens permeti fer consultes fàcils al soci, periòdiques, en funció de les necessitats. Tenim eines per fer-ho d’una manera àgil”.
“En segon lloc, la reforma, millora o suport a les seccions de la casa: una de les primeres accions de la nova junta seria convocar els ponents de totes les seccions i consensuar amb ells la reforma que sigui necessària.”
I, finalment, donar suport al Govern i a les institucions posant l’Ateneu i els seus recursos al servei de moviments com ara el procés de construcció nacional: “Oferiríem l’Ateneu a qui en cada moment governi, posant les nostres instal·lacions a disposició de les institucions del país. Així, l’Ateneu podria arribar a ser, per exemple, un espai logístic per a la celebració de la consulta prevista per al 9 de novembre, si és que finalment s’arriba a realitzar. Una actuació d’aquesta importància, però, requeriria, segons Montes la consulta prèvia als socis.
Respecte la “Voluntat propositiva” Pep Montes ha explicat que “no tenim ganes que l’Ateneu funcioni a remolc d’estímuls externs sinó que ha de tenir un projecte propi, ben definit. Volem ser propositius, que l’Ateneu sigui un espai de construcció de projectes que l’entitat podrà oferir al país. Per què no intentem que el principal valor de l’Ateneu, el debat i el diàleg, siguin la llavor de projectes de futur per als país?”
També ha repassat dues línies de debat que es volen desplegar al llarg dels propers tres anys: sobre el sistema cultural català i sobre el model de ciutat per a Barcelona: “Triarem 15 temes centrals per a cada un dels dos àmbits, convidarem experts i construirem propostes plurals. Arribarem a final de mandat amb dues propostes articulades sobre cultura catalana i model Barcelona.”
Pep Montes ha tancat la seva intervenció remarcant que l’Escola d’Escriptura “s‘ha convertit en un dels grans puntals de la casa i cal continuar potenciant-la. També intentarem agrupar esforços de l’Escola d’Escriptura amb les associacions d’escriptors que allotgem.”
A continuació Mina Pedrós, candidata a Bibliotecària, ha destacat: “Utilitzarem les noves tecnologies per gestionar els préstecs, potenciarem el premi Creixells i intensificarem les campanyes d’apadrinament per a restauració de volums històrics. Realitzarem activitats d’alfabetització digital. Seguirem potenciant l’arxiu de la paraula, que atresora conferències celebrades des de 1974. Potenciarem la pàgina web. Ens prepararem per al llibre electrònic. Promourem acords amb centres acadèmics per incentivar la recerca amb materials de la nostra biblioteca.”
També ha afegit que la filosofia de la candidatura és la d’un Ateneu del soci per al soci: “Volem donar suport incondicional al desenvolupament de les tertúlies, propiciar el contacte personal dels membres de la Junta amb els socis, a través d’un ‘Cafè amb el soci i instaurar un ‘Speaker’s Garden’, on els socis que ho desitgin tinguin la possibilitat d’expressar-se”.
Rosa Maria Malet ha començat la seva intervenció amb un relat personal: ”Sóc ateneista des de fa relativament poc temps, me’n vaig fer a l’època d’Oriol Bohigas. Per la meva professió, pels vincles amb l’art contemporani des de la generació de Joan Miró fins ara, per l’exemple de personatges a qui he tingut la possibilitat de conèixer, crec que és molt el que des de l’Ateneu es pot fer en el sentit d’apropar artistes contemporanis a la institució i d’aquesta manera contribuir a garantir la continuïtat generacional. És molt el que els artistes visuals poden aportar i crec que aquesta pot ser l’aportació que jo puc fer”. I ha acabat amb una recomanació: “Vegin la pàgina web de la nostra candidatura.”
Per la seva banda, Ricard Faura ha destacat que centra la seva participació en la candidatura en diversos conceptes: “El privilegi de viure en aquesta ciutat i en aquest país en què estan passant coses impactants, de formar part de la candidatura amb membres d’un gran valor humà i cultural: creiem que la construcció d’un país comença on som, en el nostre cas a l’Ateneu”.
També ha ressaltat que “els membres de la candidatura hi som perquè creiem que la feina que s’ha fet aquests anys encara pot anar endavant, que podem aprofitar l’impuls de Barcelona i un moment en què, malgrat la situació econòmica, tenim una il·lusió per fer coses noves i transformar el país.”
Respecte la nova societat del coneixement a l’Ateneu , Faura ha proposat l’extensió de la connectivitat: “Aquest edifici té dificultat a nivell de wifi per l’augment dels usuaris i pel volum de les parets; potenciarem la banda ampla per poder fer retransmissions en streaming. Aprofitarem la comunitat de gent que som socis de l’Ateneu per crear un ‘núvol de l’Ateneu’: que la gent hi pugui dir la seva i fent cròniques del que es fa a l’Ateneu, que després difondríem”.
“D’altra banda, molts dels socis estan en situació econòmica complexa però tenen projectes per tirar endavant: farem que compartir l’espai pugui ajudar també a crear nous projectes entre tots; serà el projecte de cotreball o coworking de l’Ateneu”.
Miquel-Lluís Muntané ha recordat que “queda una setmana per les votacions i per decidir qui volem que es posi a la sala de màquines d’aquest Ateneu que tant estimem. Un dels eixos d’aquest equip de treball és l’equilibri, treballem sobre la idea de l’equilibri: no venim a capgirar les coses, som un equip humà que valorem les moltes coses que s’han fet bé en aquestes últimes juntes directives i volem potenciar tots aquests avantatges que ens hem trobat. Però al mateix temps la majoria dels membres som nous, entrem amb noves vivències i propostes. Volem aprofitar tot allò de bo que ens hem trobat però no ens sentim dependents de cap acció.”
Muntané ha afegit que “hem dedicat moltes energies i molta il·lusió a elaborar un programa, si alguna cosa no falta són projectes i idees. Tenim molt clar que aquest progrés el volem aconseguir d’una manera adequada a la realitat social i econòmica que ens imposa el moment que vivim”.
En tercer lloc ha destacat la idea d’equilibri: “L’Ateneu és un bullir constant d’idees i propostes. I de seccions per camps especialitzats, que volem potenciar. Aquesta realitat ha de conviure amb el fet que l’Ateneu sigui un centre indiscutible de la vida cultural i social de Catalunya. Que sonin a Barcelona les veus de l’Ateneu però que aquí rebem les veus que sonen a Catalunya”.
I ha acabat amb una cita de Josep Maria de Sagarra: “La vida val quan un la fa ben plena, quan un li va enriquint tots els moments”. “Aquesta proposta de vida útil en el nivell individual i col·lectiu és l’esperit que volem imprimir aquest equip humà si ens feu confiança, fer la vida d’aquesta casa més plena i més rica, entenent que la riquesa per antonomàsia és la cultural.”
En el seu torn, Jesús Conte ha fet memòria personal: ”Sóc un barceloní que la primera vegada que vaig venir a l’Ateneu va ser per veure Helène René, À nous la liberté de René Clair l’any 1973. És un honor formar part d’aquesta candidatura plural i equilibrada. Intentaré ajudar l’Ateneu a tenir una major projecció exterior. La meva il·lusió és que l’Ateneu Barcelonès sigui un punt de referència de la vitalitat cultural, científica i econòmica de Barcelona. Que els grans avenços passin també per l’Ateneu. Que l’Ateneu aplegui aquesta voluntat de ser capdavanter d’aquests grans avenços. I això com es fa? Que vinguin els periodistes? Sí. Però sobretot que l’Ateneu funcioni com una agència d’informació, a partir de la feina que ja s’està fent. No només anunciar les activitats que es fan sinó treure’n un profit posterior. Seríem una font informativa més sobre allò que passa a l’Ateneu”. Conte també ha aposta perquè els socis vinculats siguin els primers prescriptors de l’Ateneu.
Ha tancat el torn d’intervencions el periodista Vicent Sanchis: “Quan Josep Maria Carreras em va dir de formar part de la llista no se m’havia passat pel cap, perquè jo a l’Ateneu hi estic bé en el dia a dia. Però vaig pensar vàries coses:
– És veritat que és una llista de continuïtat però és de continuïtat en l’encert. Ja m’estaria bé que fórem capaços de mantenir les grans virtuts de la gent que ens ha precedit, adaptada als nous temps. En aquest context la paraula continuïtat no em fa gens de mal. En alguns àmbits hem de mantenir el que hem fet bé i mirar de continuar-ho.
– En la nostra candidatura alguns hi veuen una llista de tecnòcrates. Però pel to, l’encert i la il·lusió de cada membre de la candidatura, aquí més enllà de gent amb capacitat hi he trobat gent amb ànima.
– El tercer punt d’acceptació va ser el programa, una visió de com ha de ser l’Ateneu per continuar sent bo i millorar. M’hi sent totalment a gust. Si es pot combinar amb la realitat de les noves tecnologies, encara millor.
– I el punt definitiu va ser la transversalitat: la prioritat ha de ser l’Ateneu. A la llista hi ha sensibilitats diferents i estic content que sigui així. Catalunya viu moments extraordinaris, hi ha uns mínims: vivim en un país i com a nació tenim dret a decidir, a l’autodeterminació, a saber què volem fer de nosaltres mateixos. Això ens uneix, i tots volem que l’Ateneu sigui un espai amable. Tant de bo altres espais fossin tan amables a la diversitat!
-He trobat socis que m’han dit: “Vicent, no serà que t’has equivocat de llista?” Però jo els contesto: “No serà que t’has equivocat d’entitat?” La nostra llista sintonitza amb l’essència de l’Ateneu com a espai amable i obert a la diversitat”.
Atenent una pregunta formulada per un dels assistents a l’acte Vicent Sanchis a deixat enrera qualsevol dubte sobre compromís amb el país i amb la construcició nacional de l’Ateneu i de la candidatura. Ha deixat clar que el mes de setembre de 2013 la junt directivva de l’entitat va acordar adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i l’actual president de l’entitat, Francesc Cabana, ho va comunicar personalment al Conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homas, i al coordinador del Pacte Nacional, Joan Rigol, tot oferint-los els espais i els recursos de l’Ateneu per a desplegar i potenciar el projecte.
Pep Montes ha reprès la paraula per recordar que el president Oriol Bohigas deia: “Hem de pencar molt però si no ens divertim no servirà per a gran cosa”. I ha conclòs: “Si voteu aquesta candidatura ens divertirem molt i farem molta feina.”
L’acte ha fianlitzat amb una crida als assistents i a tots els socis a votar la candidatura i a participar en l’acte final de campanya, el proper dijous, 20 de març, a la sala Oriol Bohigas.
Pep Montes es periodista i gestor cultural, a mes es un ateneista de soca arrel amb una activitat positiva i eficaç.
En els moments actuals ha canviat la situació i l’impuls de l’empresa cultural s’està substituint per el de la industria cultural, que no depèn de la Administració i que empara a l’escena, l’art, etc. però fonamentalment a les activitats de l’oci.
Per a explicar l’autobiografia, diu, un ha de perdre la modèstia, però alhora ha d’intentar ser objectiu. Com indica el títol de la conferència, exposarà el que ha estat la seva vida, que comença amb l’activitat política a la clandestinitat, passa per la feina professional de dibuixant (o ninotaire, com ell prefereix dir-ho) i continua dins el mon de la moda, com a conseller delegat d’Armand Basi; tenint sempre present un fort compromís nacional.
Efectivament, a les imatges que va passant de diferents col·leccions, viem una model desfilant amb una serp pitó viva a manera de fulard, una altra (ens explica), a la passarel·la muntada sobre un cavall negre… o una col·lecció d’indumentària de cuina, feta amb el Ferran Adrià… Les imatges mostren també la carrossa que li van encarregar l’Ajuntament de Barcelona per a la Cavalcada de Reis; una col·lecció de tasses de cuina; la campanya “Soc la Norma”; campanyes de publicitat, etc. etc., tot amb una alta dosis de creativitat i enginy.
Vicenç Ferrer es un economista amb una amplia experiència en medis internacionals i un profund coneixedor de la actual situació política de Catalunya. Inicia la seva dissertació amb l’afirmació de que Catalunya esta en una situació de canvi dins de la Unió Europea (U.E.) i per definir el seu futur es pregunta que es el que esta fent la UE, quin paper juga, per tal de poder tenir arguments sobre l’interès de Catalunya en, una vegada independent, formar part o no de la mateixa.
Tertúlies 