Tertúlia amb Josep Maria Casanovas

ESPORTS I ATENEU del 27 de maig de 2019

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

En primer lloc, volem expressar la satisfacció dels membres de la tertúlia “Esports i Ateneu” per la decisió de la Universitat de Vic (UVic) d’investir doctor “honoris causa” al periodista i amic Ramon Besa, “en reconeixement a un dels periodistes esportius de referència de la premsa d’aquest país i persona molt vinculada i compromesa amb el territori”. Reconeixement que per a tots nosaltres és sobradament merescut.

Així mateix, també volem felicitar als membres actius de la tertúlia David Escudé, al haver estat escollit regidor de la ciutat de Barcelona en la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya – Candidatura de Progrés (PSC-CP) i Maria Elena Fort , que acaba d’obtenir l’acta de diputada al Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya.

Josep Maria Casanovas i Puntí

Barcelona, 1947.

Josep Ma Casanovas i Puntí

En Josep Ma Casanovas s’inicià en el periodisme esportiu com a col·laborador de Solidaridad Nacional (1964-67) i la Revista Barcelonista. Posteriorment treballà a Mundo Deportivo (1967-81) i Dicen (1981). Fou fundador, editor i conseller de la revista Don Balón (1975), i editor i fundador del diari Sport (1979).

Col·laborà a Ràdio Joventut de Barcelona (1966), Radio Nacional de España (1981) i fou redactor de Ràdio Miramar de Barcelona des del 1983.

Treballà a Televisió Espanyola (1969-81), on fou director del programa esportiu Sobre el terreno (1975-81). A Antena 3 dirigí la tertúlia Fórmula Futbol (1992).

Josep Ma Casanovas signà al Llibre d’Honor

Així mateix, tingué una participació rellevant en el disseny i organització de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) com a conseller d’Ovideo / Bassat /Sport.

Entre els seus llibres cal destacar Cruyff, una vida por el Barça (1973); Futbol de la A a la Z (1982); De Basilea a Wembley (1998) i La Catedral del Barça (2007).

La seva tasca professional ha estat reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Ondas (1982), l’Ordre al Mèrit Olímpic del Comitè Olímpic Internacional (2001) i la Medalla de Plata de la Real Orden del Mérito Deportivo del Consejo Superior de Deportes (2011).

En Josep Maria Casanovas és un home de fermes conviccions i projectes creatius.

Victor Casanovas

Projectes creatius com alguns dels ja esmentats i d’altres com els organitzats o creats per Sport Sponsoring, Seven Marketing o Seven Mila, Sports, Events and Marketing Agency. Avui ell i en Victor Casanovas, especialista en estratègia digital i eSports ens en parlaran a la tertúlia  “De Sport als eSports”.

Fotografia de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

 

Tertúlia amb Marc Caballé

ESPORTS I ATENEU del 28 de gener de 2019

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Nascut l’any 1972 a Barcelona.

Triatleta, jugador de futbol durant 10 anys i practicant d’altres esports com handbol, bàsquet, tennis, natació, ciclisme, golf i atletisme. Consultor d’Esdeveniments Esportius, fundador i CEO de “Esports Mol Consulting SL” i de “Neda el Món”.

Marc Caballé

Diplomat en Ciències de l’Educació Física per la Universitat de Barcelona, Llicenciat en Educació Física i Esport per l’INEFC i Diploma de postgrau en Gestió d’Esdeveniments Esportius per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Coordinador del Màster de Gestió d’Esdeveniments Esportius de la Universitat Autònoma de Barcelona els anys 2002, 2003 i 2005. Professor del Màster d’Organització i Gestió d’Esdeveniments de l’Escola d’Hosteleria i Turisme de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 2003. Professor del Màster de Gestió Esportiva de la Universitat Pompeu Fabra des de 2008 i d’Organització d’Esdeveniments Esportius a Blanquerna – Universitat Ramon Llull el 2006 i 2008.

Ha participat professionalment en la confecció de diferents dossiers de candidatures d’esdeveniments esportius internacionals i dels plans generals d’organització. Així mateix, ha desenvolupat tasques executives en diferents organitzacions com a director de transports, gerent i coordinador de seus i director de centres d’operacions, entre d’altres. Copa Mundial de bàsquet FIBA ​​Espanya 2014, Campionats del Món FINA Barcelona 2013, Campionats del món d’handbol de l’IHF Espanya 2013, Barcelona World Race, Campionat Europeu d’Atletisme Barcelona 2010, Final de la Copa Davis Barcelona 2009, Campionats del Món FINA Barcelona 2003, etc.

Actualment és el director executiu dels Barcelona 2019 World Roller Games.

BARCELONA 2019 WORLD ROLLER GAMES

Als II World Roller Games que tindran lloc a la ciutat de Barcelona entre el 4 i el 14 de juliol està previst que participin uns 4.500 esportistes de 115 països en 150 competicions. Hi ha previst mobilitzar uns 1.500 voluntaris.

Aquests campionats congregaran 11 Campionats del Món d’11 disciplines de roda petita: Alpí, Artístic, Descens, Inline Freestyle, Hoquei línia, Hoquei Rodes, Roller Derby, Roller Freestyle, Scooter, Skateboard i Velocitat.

La majoria de les activitats es desenvoluparan a l’entorn de l’Anella Olímpica de Montjuïc. També hi haurà activitats a d’altres llocs de la ciutat com el Front Marítim, Diagonal / Passeig de Gràcia / Diagonal o l’Avinguda Reina Maria Cristina, així com a diferents subseus (Sant Cugat, Terrassa, Mollet del Vallès i Vilanova i la Geltrú).

L’entitat organitzadora dels World Roller Games Barcelona és la Fundació Roller Sports, constituïda per la Real Federación Española de Patinaje i la Federació Catalana de Patinatge.

Els World Rollers Games Barcelona 2019 tenen com a col·laboradors institucionals l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Consejo Superior de Deportes.

Fotografia de grup amb en Marc Caballé

Tertúlia amb Gerard Esteva

ESPORTS I ATENEU del 29 d’octubre de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Nascut l’any 1984 a Barcelona. És violinista i llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Gerard Esteva President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Navegant de patí de vela, classe de la qual va ser campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya de 2a categoria l’any 2004 i subcampió de la Copa d’Europa de 1a categorisa l’any 2013. Va donar les seves passes com a dirigent esportiu en la classe de patí de Vela i l’any 2004 va ser elegit president de l’Associació Internacional de Patí de Vela (ADIPAV) i també secretari nacional d’aquesta classe. Organitzador de la “Volta a Menorca”  de 2006 a 2008 i escollit president de la Federació Catalana de Vela el 29 de maig de 2009.

El 2013 va ser escollit vicepresident primer de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i l’1 de juliol de 2014 va prendre el relleu de David Moner al capdavant de la UFEC. Actualment és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i del Comitè Olímpic Català.

Gerard Esteva signant el Llibre d’Honor de la tertúlia acompanyat de Carles Llorens, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès

Fotografia de grup de la tertúlia amb Gerard Esteva

Tertúlia amb Rafel Niubò

ESPORTS I ATENEU del 16 d’abril de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Nascut l’any 1956. Postgrau tècnic en petita i mitjana empresa i Màster en Gestió econòmica d’entitats esportives de la Universitat de Barcelona.

Pere Alcober i Rafel Niubò

Fundador de l’Associació Esportiva de Les Corts (1976) i de la Unió Barcelonina d’Associacions Esportives (UBAE) l’any 1988.

Contribueix a dissenyar el model de la ciutat de Barcelona pel que fa a la gestió de centres esportius públics, model de gestió social i de col·laboració públic-privat.

Fundador de la cadena de centres Eurofitness i fundador de la Confederation Européenne Sport Santé (CESS) l’any 1996, de la que en va ser president fins l’any 2003.

Secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya en el període 2003-2006 i secretari general de la vicepresidència en el període 2006-2011.

Actualment, secretari general de la Unió Barcelonina d’Associacions Esportives (UBAE) i president de l’escola de negocis EUNCET.

Persona íntimament vinculada al moviment esportiu barceloní, esportista, gestor de centres esportius, dirigent esportiu i càrrec públic. Especialista en promoció esportiva, esport i lleure, esport i salut…

Rafel Niubò signant el Llibre d’Honor de la tertúlia

Fotografia de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

Tertúlia amb Javier Villamayor

ESPORTS I ATENEU del 26 de febrer de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Javier Villamayor Caamaño va néixer a Tarragona l’any 1978. És Tercer tinent d’alcalde, Conseller Comissionat dels Jocs Mediterranis 2018, Ciutat Intel·ligent i Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona.

Llicenciat en Dret per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2001). L’any 2000 va obtenir una beca Erasmus per finalitzar els estudis de Dret a la Università degli Studi di Trento (2001). Màster en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra i The Johns Hopkins University (2003). Màster en Economia, Gestió i Política Sanitària per la London School of Economics and Political Science (Regne Unit, 2009-2011).

Intervenció de Javier Villamayor

La seva trajectòria professional s’inicià a la Diputació de Barcelona l’any 2003 com a tècnic superior, adscrit al Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat i, posteriorment, a la Direcció d’Acció Local Institucional (2005). Ha estat el cap de l’Oficina de Planificació i Avaluació de Polítiques de l’Àrea de Presidència des del 2007 fins el maig del 2011.

Actualment és regidor del Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Tarragona i responsable dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2018.

Javier Villamayor i Miquel Àngel Barrabia

Tarragona va ser escollida seu dels XVIII Jocs del Mediterrani el 15 d’octubre de 2011, jocs que finalment se celebraran del 22 de juny a l’1 de juliol d’enguany. Deu dies de jocs que tindran lloc en 16 municipis diferents (inclosos Barcelona i Castelldefels), en 33 disciplines esportives i amb la participació de 4.000 esportistes de 26 països. Mil jutges, mil periodistes i uns vuit-mil voluntaris.

Fotografia dels participants a la tertúlia

Carles Santacana: El Barça del franquisme a la transició (1968-1978)

ESPORTS I ATENEU del 23 de novembre de 2015

La sessió s’inicia amb les paraules de Miquel Àngel Barrabia, que com a coordinador fa saber als assistents que la participació en la tertúlia és de les més altes que s’han vist, amb prop de trenta participants.

01

Miquel Àngel Barrabia, Carles Santacana i Frederic Porta

A continuació pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, que resumeix els principals trets del ponent del dia. En Carles Santacana i Torres és Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha publicat una vintena de llibres i va dirigir durant uns anys el Centre de Documentació i Estudis del Barça. A més, imparteix classes a la Universitat de Barcelona, és consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

09 Els camps de recerca en els quals ha treballat han estat la Història cultural, la Història social i de l’esport i la Història local. Un dels seus temes de recerca ha estat el paper cultural i polític del Futbol Club Barcelona en el tardofranquisme i la transició, més concretament, la vinculació entre el món cultural i sectors de la resistència catalanista i antifranquista a través del significat simbòlic d’aquest club esportiu. En relació amb l’àmbit que ens ocupa, és l’autor del llibre “El Barça i el franquisme, crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978), Editorial Mina, 2005.

Actualment, és membre de la Junta de l’Ateneu Barcelonès, va ser Ponent de la secció d’Història a finals dels anys 80 i col·laborador de la revista “Ateneu”. També és un dels autors de la història de l’Ateneu publicada el 2006 i ha participat en la presentació del projecte de l’Arxiu de la Paraula de la nostra biblioteca.

Per acabar la presentació, i a tall d’anècdota, Xavier Bachs recorda la idoneïtat de la data de la tertúlia que tot just comença, pocs dies després del 40è aniversari de la mort de Franco i encara sota els efectes del 0-4 del Barça al Santiago Bernabéu.

05

Agustí Montal i Costa, president del CF Barcelona (1969)

En la seva exposició, Carles Santacana recorda que un cop acabada la Guerra Civil, l’any 1939, el FC Barcelona representa tot allò que el franquisme rebutja i, per tant, el Club es veu obligat en certa manera a “desnaturalitzar-se” per poder sobreviure. No serà fins molt més tard, al 1968, en que es recuperarà el fil de la catalanitat destruït amb la Guerra Civil. Les juntes directives que decideixen redreçar el club i tornar-lo cap els seus orígens com a altaveu del catalanisme són, en primer lloc la presidida per Narcís de Carreras i Guiteras (1968-69) i, en segon, l’encapçalada per Agustí Montal i Costa (1969-1977).

Un dels aspectes què, paradoxalment, va resultar clau en aquest procés de re-catalanització de l’entitat van ser les contínues agressions que es rebien per part del règim, que van actuar com a “reforços positius” de l’esperit del club. En aquest sentit, cal fer esment a tot un seguit de fets de gran transcendència social dins del barcelonisme:

  • Final de la Copa del Generalísimo de 1968: El Barça aconsegueix la victòria  a la final jugada davant del Real Madrid a l’estadi dels blancs. La reacció del públic va ser el llançament massiu d’ampolles de vidre contra els jugadors catalans. Per acabar de reblar el clau, un mes després, Santiago Bernabéu -president aleshores del Real Madrid- fa unes cèlebres declaracions on afirma que “me encanta Cataluña a pesar de los catalanes”. Se sap que en un informe secret de la policia es criticava durament Bernabéu per les conseqüències polítiques d’aquestes declaracions, unes conseqüències gens desitjades pel règim.

“La final de les ampolles”, 11 de juliol de 1968

  • Penal de Guruceta: el dia 6 de juny de 1970, l’àrbitre basc Emilio Carlos Guruceta es va inventar un penal contra el Barça en uns quarts de final de la Copa del Generalísimo que el club català disputava contra el Real Madrid al Camp Nou. L’escàndol va ser fenomenal i, curiosament, gràcies a la Llei de Premsa promulgada només quatre anys abans (“Llei Fraga“) els mitjans van poder fer-se’n ressò amb certa llibertat. Com a conseqüència d’aquest escàndol, el president Montal faria una roda de premsa mostrant un “memorial de greuges”.
10

“El penal de Guruceta”, Nou Camp, 6 de juny de 1970

  • Escàndol dels oriünds: A inicis dels anys setanta el futbol espanyol té les fronteres tancades als futbolistes estrangers, i l’única manera de fitxar forans és demostrant que el jugador en qüestió té avantpassats espanyols. Arriben a la Lliga espanyola gran quantitat de futbolistes sud-americans -els «oriünds»- amb documentació falsificada, però la federació espanyola només invalida els fitxatges dels blaugranes Heredia i Cos. El Barça s’indigna davant d’aquesta nova cacicada i encarrega a l’advocat Miquel Roca Junyent l’elaboració d’un informe demostrant que la majoria d’oriünds no tenen cap vincle familiar amb Espanya. La contundència d’aquest informe, “l’informe Roca“, acaba forçant a la federació a l’apertura de fronteres, circumstància que permetrà que al 1973 el club català es faci amb els serveis de Johan Cruyff.
04

Gol de Johan Cruyff al Atlético de Madrid (22/12/1973)

En un altre ordre de coses, les passes més visibles en el procés de re-catalanització que en aquell temps va fer el club són les següents:

  • Al 1970 el butlletí del club comença a fer servir la llengua catalana.
  • Al 1972 els carnets de soci ja són en català.
  • En aquest mateix període ja hi ha un intent no reeixit de que la megafonia de l’Estadi s’expressi en català.
  • Al 1973 intenten recuperar la denominació inicial de FC Barcelona en comptes de Club de Fútbol Barcelona. S’aconseguiria al 1974, coincidint amb el 75è aniversari del club.

0708A banda del procés vinculat amb la llengua, és molt transcendent la vinculació entre el Barça i la cultura, que recupera la tradició d’abans de la Guerra. Curiosament, el període entre 1968 i 1975 esportivament és molt fluix, però està marcat per aquest ímpetu catalanista.

Tot aquest procés va descarrilar al 1978 quan arriba Núñez a la presidència amb l’slogan «Per un Barça triomfant», on es proposa foragitar el catalanisme de dins del club. Fins al 2003 no es recupera la idea de que no cal triar entre implicació política i èxits esportius.

02

Carles Santacana i Torres

És important recordar que als anys 60 també calia lluitar contra la idea marxista de que el futbol és l’opi del poble. El primer en trencar aquest fals mite és Manuel Vázquez Montalbán, que comença a escriure sobre el Barça i sobre el que aquest club representa a la societat.

Finalment, tampoc no cal oblidar que abans de la mort de Franco, el president Montal va intentar que els dirigents dels clubs fossin triats per tots els socis a través de sufragi directe, però ningú no li va donar suport (ni tan sols els clubs bascos, Athletic i Real Sociedad).

Una vegada acabada la intervenció pel ponent, es produí un interessant intercanvi d’opinions i de vivències pròpies dels diferents participants a la tertúlia, procedint posteriorment a fer-se la corresponent fotografia de grup i donant-se per finalitzada aquesta.

03

Fotografia dels participants a la tertúlia

Rubèn Peris: La “Volta”, 95 edicions

ESPORTS I ATENEU del 25 de maig de 2015

En Miquel Àngel Barrabia, un dels coordinadors de la tertúlia, dóna la benvinguda als assistents i, en especial al senyor Rubèn Peris, ponent de la tertúlia d’avui. Tot seguit passa la paraula a la senyora Mina Pedròs, qui distribueix còpia i comenta als assistents dues notícies de premsa publicades a La Vanguardia i al diari Dicen els dies 24 i 26 de setembre de 1972 respectivament, relatives a la presentació de la IX Escalada Ciclista al Castell de Montjuïc d’aquell any a la Terrassa Martini i a la qual va assistir, entre d’altres, el ciclista Eddy Merckx.

DSC_3276

Rubèn Peris Latorre

Tot seguit pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, per tal de presentar al ponent. Rubèn Peris Latorre, diu, va néixer el 25 de juliol de 1953 a Barcelona i és un dels grans especialistes en l’organització de proves ciclistes de Catalunya.

Professionalment és des de finals de l’any 2006 el Director de Ciclisme de l’empresa RPM Racing, del Grup Alesport. Anteriorment ha estat Cap de l’Àrea de Relacions Externes i Socials de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) en el període 2000/2006; Cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (1994/2000) i Director Esportiu de Ciclisme dels JJOO de Barcelona’92 (1990/1992).

Vinculat a l’organització de la “Volta” des de fa més de 35 anys des de que l’any 1979 va entrar a formar part de la seva organització, ha exercit de Responsable de Relacions Institucionals i Protocol (1981/1987); de Director d’Organització (1988/1999) i des de l’any 2004 n’és Director General i President de l’entitat organitzadora.

En Rubèn Peris ha estat Cap d’Equip de la Selecció Espanyola de Ciclisme als JJOO d’Atenes 2004 i als JJOO de Londres 2012, és Vicepresident de l’Associació Espanyola d’Organitzacions Ciclistes (AEOC) i de l’Associació Internacional d’Organitzadors de Curses Ciclistes (AIOCC). En el període 2010/2012 va exercir com a Vicepresident de la Real Federación Española de Ciclismo.

L’any 2010 va ser guardonat amb la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu per part del Consejo Superior de Deportes.

logo_organitzacio

Logotip de la “Volta”

La Volta Ciclista a Catalunya, prova centenària del ciclisme, és conjuntament amb el “Tour” de França (1903) i el “Giro” d’Itàlia (1909), una de les proves ciclistes per etapes més antigues del món.

La “Volta” va ser guardonada l’any 1986 per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i el 1995 amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.

Avui, la “Volta” és l’únic referent important que ens queda del ciclisme professional internacional a Catalunya, una vegada desaparegudes tan l’Escalada Ciclista a Montjuïc com la Setmana Catalana de Ciclisme. Amb un pressupost que està al voltant del milió i mig d’euros, en Rubèn Peris i els seus col·laboradors continuen fent possible, edició a edició, aquesta històrica prova ciclista.

En Rubèn Peris, acaba dient en Xavier Bachs, ens parlarà de la “Volta”, de la seva història, del seu present i, sobretot, del seu futur.

El ponent, tot seguit, inicia la seva intervenció dient que la Volta Ciclista a Catalunya, coneguda com la “Volta”, va complir 100 anys l’any 2011 i enguany ha estat la seva 95ena edició. Ha superat dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espanyola i ha conviscut amb governs de monarquia, república o dictadura a l’Estat Espanyol, i ha tingut el suport de la Generalitat de Catalunya. La continuïtat en aquestes variades circumstàncies polítiques són la millor prova de l’arrelament que té al nostre país i que va més enllà d’un esdeveniment esportiu.

Als inicis del segle XX, diu en Rubèn Peris, el ciclisme i l’esport en general era practicat per les classes benestants que creuen que Catalunya es mereix una prova similar al “Tour” de França que havia disputat la seva primera edició l’any 1903. Així doncs, el Club Deportivo Barcelona fa seva la idea i assumeix l’organització de la “Volta”, que comença el 6 de gener de 1911 a l’antiga vila de Sarrià. Edició amb tres etapes, 34 participants i un total de 1.700 pessetes en premis (en la darrera edició l’import dels premis ha estat de 109.500.-€).

La “Volta” no es va celebrar entre els anys 1914 i 1919, ambdós inclosos, a conseqüència de la I Guerra Mundial i torna al 1920 organitzada per la Unión Velocípeda Española, antecessora de la Federación Española de Ciclismo, ara ja amb participació internacional.

Cartell 1939Cartell 1936Finalment, a partir de l’any 1923, va passar a ser organitzada per la Unió Esportiva de Sants. Des d’aleshores s’ha organitzat de forma ininterrompuda (excepte els anys 1937 i 1938 de la Guerra Civil) fins aquesta 95ena edició, corresponent a l’any 2015. A l’any 2006 l’organització de la “Volta” va passar de la Secció Ciclista de la Unió Esportiva de Sants a una entitat constituïda expressament per a la seva organització, Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva.

L’any 1945 va celebrar la seva 25ena edició i l’any 1970 les seves ”Noces d’Or” en un moment de gran esplendor, però sense cap mena de dubte havia estat Mariano Cañardo, nascut el 1906 a Olite (Navarra) i fet ciclista al barri barceloní de Sant Andreu, qui, amb les seves encara no superades set victòries, ja havia convertit la “Volta” a Catalunya en un fenomen de masses a finals dels anys vint i la dècada dels trenta. Cañardo va vèncer en les edicions de 1928, 29, 30, 32, 35, 36 i 39, quan la pancarta d’arribada no lluïa un altre eslògan de patrocini que “Año de la Victoria. Franco, Franco, Franco”. Llavors la carrera ja era una prova de prestigi, amb nou etapes, sonades festes en cada final d’etapa i una nombrosa representació internacional. Cartell 1986 75 edicionsCartell 2011 100 anysA partir de l’edició de 2008, quan la crisi econòmica comença a aflorar, la “Volta” veu perillar arribar al seu centenari (2011) per manca de finançament tot i estar inclosa a la màxima categoria del ciclisme mundial. La crisi dificulta enormement trobar patrocinis privats, un dels actius històrics d’aquesta competició. En aquesta situació, s’aconsegueix mobilitzar a la Generalitat de Catalunya, que es fa càrrec del Gran Premi, com va fer entre els anys 1932-1936, i s’aconsegueix preservar la competició, malgrat en l’any del seu centenari, per manca de recursos, no es retransmet per televisió. En les darreres edicions s’ha pogut comptar amb el suport de Turisme de Catalunya, que aposta per la competició amb la marca “Catalunya”.

Des de l’any 2003 es recupera Barcelona (Montjuïc) com a final de la “Volta”. La capital catalana ha acollit totes les edicions des del 1911 en diversos barris de la ciutat com Sants, Gràcia, Barceloneta, Nou Barris o en indrets com l’Arc de Triomf, la Pedrera, la Sagrada Família, Les Rambles, Plaça Catalunya…

S’adjunten una breu història de la “Volta” i el llibre de ruta de 2015 lliurades per Rubèn Peris.

voltaatalunya_807_BANNER07

La “Volta” és la tercera competició ciclista per etapes que compta amb més edicions després del “Giro” i del “Tour”, i forma part del calendari “UCI World Tour”. Això suposa que estan obligats a participar en la competició els 18 millors equips ciclistes professionals del món, però també que l’organització resta obligada a pagar-ho tot (hotels, diners de butxaca, etc.). Els costos corresponents a la producció de televisió, que inclou 2 helicòpters, suposa un cost d’aproximadament 300.000.-€ i els premis un cost de 109.500.-€. El pressupost total de la “Volta” es situa actualment en un milió i mig d’euros i està organitzada per una estructura formada per voluntariat.

DSC_3287

Miquel Àngel Barrabia, Rubèn Peris i Pere Alcober

Segons en Rubèn Peris, darrerament el ciclisme està ressorgint i deixant enrere èpoques molt difícils, malgrat això la “Volta” es pot continuar organitzant gràcies al treball d’un centenar de voluntaris i al recolzament institucional de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions i els Ajuntaments.

Després de la intervenció del conferenciant, que va ser seguida amb molt d’interès, es va obrir un debat, durant el qual el senyor Peris va tenir ocasió de contestar a les diverses intervencions dels tertulians sobre la “Volta” i altres temes relacionats amb la situació actual del ciclisme professional. Finalment, va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia, i es va fer la corresponent foto de grup amb els assistents.