Tertúlia amb Gerard Esteva

ESPORTS I ATENEU del 29 d’octubre de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Nascut l’any 1984 a Barcelona. És violinista i llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Gerard Esteva President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Navegant de patí de vela, classe de la qual va ser campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya de 2a categoria l’any 2004 i subcampió de la Copa d’Europa de 1a categorisa l’any 2013. Va donar les seves passes com a dirigent esportiu en la classe de patí de Vela i l’any 2004 va ser elegit president de l’Associació Internacional de Patí de Vela (ADIPAV) i també secretari nacional d’aquesta classe. Organitzador de la “Volta a Menorca”  de 2006 a 2008 i escollit president de la Federació Catalana de Vela el 29 de maig de 2009.

El 2013 va ser escollit vicepresident primer de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i l’1 de juliol de 2014 va prendre el relleu de David Moner al capdavant de la UFEC. Actualment és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i del Comitè Olímpic Català.

Gerard Esteva signant el Llibre d’Honor de la tertúlia acompanyat de Carles Llorens, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès

Fotografia de grup de la tertúlia amb Gerard Esteva

Tertúlia amb Rafel Niubò

ESPORTS I ATENEU del 16 d’abril de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Nascut l’any 1956. Postgrau tècnic en petita i mitjana empresa i Màster en Gestió econòmica d’entitats esportives de la Universitat de Barcelona.

Pere Alcober i Rafel Niubò

Fundador de l’Associació Esportiva de Les Corts (1976) i de la Unió Barcelonina d’Associacions Esportives (UBAE) l’any 1988.

Contribueix a dissenyar el model de la ciutat de Barcelona pel que fa a la gestió de centres esportius públics, model de gestió social i de col·laboració públic-privat.

Fundador de la cadena de centres Eurofitness i fundador de la Confederation Européenne Sport Santé (CESS) l’any 1996, de la que en va ser president fins l’any 2003.

Secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya en el període 2003-2006 i secretari general de la vicepresidència en el període 2006-2011.

Actualment, secretari general de la Unió Barcelonina d’Associacions Esportives (UBAE) i president de l’escola de negocis EUNCET.

Persona íntimament vinculada al moviment esportiu barceloní, esportista, gestor de centres esportius, dirigent esportiu i càrrec públic. Especialista en promoció esportiva, esport i lleure, esport i salut…

Rafel Niubò signant el Llibre d’Honor de la tertúlia

Fotografia de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

Tertúlia amb Javier Villamayor

ESPORTS I ATENEU del 26 de febrer de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Javier Villamayor Caamaño va néixer a Tarragona l’any 1978. És Tercer tinent d’alcalde, Conseller Comissionat dels Jocs Mediterranis 2018, Ciutat Intel·ligent i Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona.

Llicenciat en Dret per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2001). L’any 2000 va obtenir una beca Erasmus per finalitzar els estudis de Dret a la Università degli Studi di Trento (2001). Màster en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra i The Johns Hopkins University (2003). Màster en Economia, Gestió i Política Sanitària per la London School of Economics and Political Science (Regne Unit, 2009-2011).

Intervenció de Javier Villamayor

La seva trajectòria professional s’inicià a la Diputació de Barcelona l’any 2003 com a tècnic superior, adscrit al Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat i, posteriorment, a la Direcció d’Acció Local Institucional (2005). Ha estat el cap de l’Oficina de Planificació i Avaluació de Polítiques de l’Àrea de Presidència des del 2007 fins el maig del 2011.

Actualment és regidor del Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Tarragona i responsable dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2018.

Javier Villamayor i Miquel Àngel Barrabia

Tarragona va ser escollida seu dels XVIII Jocs del Mediterrani el 15 d’octubre de 2011, jocs que finalment se celebraran del 22 de juny a l’1 de juliol d’enguany. Deu dies de jocs que tindran lloc en 16 municipis diferents (inclosos Barcelona i Castelldefels), en 33 disciplines esportives i amb la participació de 4.000 esportistes de 26 països. Mil jutges, mil periodistes i uns vuit-mil voluntaris.

Fotografia dels participants a la tertúlia

Carles Santacana: El Barça del franquisme a la transició (1968-1978)

ESPORTS I ATENEU del 23 de novembre de 2015

La sessió s’inicia amb les paraules de Miquel Àngel Barrabia, que com a coordinador fa saber als assistents que la participació en la tertúlia és de les més altes que s’han vist, amb prop de trenta participants.

01

Miquel Àngel Barrabia, Carles Santacana i Frederic Porta

A continuació pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, que resumeix els principals trets del ponent del dia. En Carles Santacana i Torres és Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha publicat una vintena de llibres i va dirigir durant uns anys el Centre de Documentació i Estudis del Barça. A més, imparteix classes a la Universitat de Barcelona, és consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

09 Els camps de recerca en els quals ha treballat han estat la Història cultural, la Història social i de l’esport i la Història local. Un dels seus temes de recerca ha estat el paper cultural i polític del Futbol Club Barcelona en el tardofranquisme i la transició, més concretament, la vinculació entre el món cultural i sectors de la resistència catalanista i antifranquista a través del significat simbòlic d’aquest club esportiu. En relació amb l’àmbit que ens ocupa, és l’autor del llibre “El Barça i el franquisme, crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978), Editorial Mina, 2005.

Actualment, és membre de la Junta de l’Ateneu Barcelonès, va ser Ponent de la secció d’Història a finals dels anys 80 i col·laborador de la revista “Ateneu”. També és un dels autors de la història de l’Ateneu publicada el 2006 i ha participat en la presentació del projecte de l’Arxiu de la Paraula de la nostra biblioteca.

Per acabar la presentació, i a tall d’anècdota, Xavier Bachs recorda la idoneïtat de la data de la tertúlia que tot just comença, pocs dies després del 40è aniversari de la mort de Franco i encara sota els efectes del 0-4 del Barça al Santiago Bernabéu.

05

Agustí Montal i Costa, president del CF Barcelona (1969)

En la seva exposició, Carles Santacana recorda que un cop acabada la Guerra Civil, l’any 1939, el FC Barcelona representa tot allò que el franquisme rebutja i, per tant, el Club es veu obligat en certa manera a “desnaturalitzar-se” per poder sobreviure. No serà fins molt més tard, al 1968, en que es recuperarà el fil de la catalanitat destruït amb la Guerra Civil. Les juntes directives que decideixen redreçar el club i tornar-lo cap els seus orígens com a altaveu del catalanisme són, en primer lloc la presidida per Narcís de Carreras i Guiteras (1968-69) i, en segon, l’encapçalada per Agustí Montal i Costa (1969-1977).

Un dels aspectes què, paradoxalment, va resultar clau en aquest procés de re-catalanització de l’entitat van ser les contínues agressions que es rebien per part del règim, que van actuar com a “reforços positius” de l’esperit del club. En aquest sentit, cal fer esment a tot un seguit de fets de gran transcendència social dins del barcelonisme:

  • Final de la Copa del Generalísimo de 1968: El Barça aconsegueix la victòria  a la final jugada davant del Real Madrid a l’estadi dels blancs. La reacció del públic va ser el llançament massiu d’ampolles de vidre contra els jugadors catalans. Per acabar de reblar el clau, un mes després, Santiago Bernabéu -president aleshores del Real Madrid- fa unes cèlebres declaracions on afirma que “me encanta Cataluña a pesar de los catalanes”. Se sap que en un informe secret de la policia es criticava durament Bernabéu per les conseqüències polítiques d’aquestes declaracions, unes conseqüències gens desitjades pel règim.

“La final de les ampolles”, 11 de juliol de 1968

  • Penal de Guruceta: el dia 6 de juny de 1970, l’àrbitre basc Emilio Carlos Guruceta es va inventar un penal contra el Barça en uns quarts de final de la Copa del Generalísimo que el club català disputava contra el Real Madrid al Camp Nou. L’escàndol va ser fenomenal i, curiosament, gràcies a la Llei de Premsa promulgada només quatre anys abans (“Llei Fraga“) els mitjans van poder fer-se’n ressò amb certa llibertat. Com a conseqüència d’aquest escàndol, el president Montal faria una roda de premsa mostrant un “memorial de greuges”.
10

“El penal de Guruceta”, Nou Camp, 6 de juny de 1970

  • Escàndol dels oriünds: A inicis dels anys setanta el futbol espanyol té les fronteres tancades als futbolistes estrangers, i l’única manera de fitxar forans és demostrant que el jugador en qüestió té avantpassats espanyols. Arriben a la Lliga espanyola gran quantitat de futbolistes sud-americans -els «oriünds»- amb documentació falsificada, però la federació espanyola només invalida els fitxatges dels blaugranes Heredia i Cos. El Barça s’indigna davant d’aquesta nova cacicada i encarrega a l’advocat Miquel Roca Junyent l’elaboració d’un informe demostrant que la majoria d’oriünds no tenen cap vincle familiar amb Espanya. La contundència d’aquest informe, “l’informe Roca“, acaba forçant a la federació a l’apertura de fronteres, circumstància que permetrà que al 1973 el club català es faci amb els serveis de Johan Cruyff.
04

Gol de Johan Cruyff al Atlético de Madrid (22/12/1973)

En un altre ordre de coses, les passes més visibles en el procés de re-catalanització que en aquell temps va fer el club són les següents:

  • Al 1970 el butlletí del club comença a fer servir la llengua catalana.
  • Al 1972 els carnets de soci ja són en català.
  • En aquest mateix període ja hi ha un intent no reeixit de que la megafonia de l’Estadi s’expressi en català.
  • Al 1973 intenten recuperar la denominació inicial de FC Barcelona en comptes de Club de Fútbol Barcelona. S’aconseguiria al 1974, coincidint amb el 75è aniversari del club.

0708A banda del procés vinculat amb la llengua, és molt transcendent la vinculació entre el Barça i la cultura, que recupera la tradició d’abans de la Guerra. Curiosament, el període entre 1968 i 1975 esportivament és molt fluix, però està marcat per aquest ímpetu catalanista.

Tot aquest procés va descarrilar al 1978 quan arriba Núñez a la presidència amb l’slogan «Per un Barça triomfant», on es proposa foragitar el catalanisme de dins del club. Fins al 2003 no es recupera la idea de que no cal triar entre implicació política i èxits esportius.

02

Carles Santacana i Torres

És important recordar que als anys 60 també calia lluitar contra la idea marxista de que el futbol és l’opi del poble. El primer en trencar aquest fals mite és Manuel Vázquez Montalbán, que comença a escriure sobre el Barça i sobre el que aquest club representa a la societat.

Finalment, tampoc no cal oblidar que abans de la mort de Franco, el president Montal va intentar que els dirigents dels clubs fossin triats per tots els socis a través de sufragi directe, però ningú no li va donar suport (ni tan sols els clubs bascos, Athletic i Real Sociedad).

Una vegada acabada la intervenció pel ponent, es produí un interessant intercanvi d’opinions i de vivències pròpies dels diferents participants a la tertúlia, procedint posteriorment a fer-se la corresponent fotografia de grup i donant-se per finalitzada aquesta.

03

Fotografia dels participants a la tertúlia

Rubèn Peris: La “Volta”, 95 edicions

ESPORTS I ATENEU del 25 de maig de 2015

En Miquel Àngel Barrabia, un dels coordinadors de la tertúlia, dóna la benvinguda als assistents i, en especial al senyor Rubèn Peris, ponent de la tertúlia d’avui. Tot seguit passa la paraula a la senyora Mina Pedròs, qui distribueix còpia i comenta als assistents dues notícies de premsa publicades a La Vanguardia i al diari Dicen els dies 24 i 26 de setembre de 1972 respectivament, relatives a la presentació de la IX Escalada Ciclista al Castell de Montjuïc d’aquell any a la Terrassa Martini i a la qual va assistir, entre d’altres, el ciclista Eddy Merckx.

DSC_3276

Rubèn Peris Latorre

Tot seguit pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, per tal de presentar al ponent. Rubèn Peris Latorre, diu, va néixer el 25 de juliol de 1953 a Barcelona i és un dels grans especialistes en l’organització de proves ciclistes de Catalunya.

Professionalment és des de finals de l’any 2006 el Director de Ciclisme de l’empresa RPM Racing, del Grup Alesport. Anteriorment ha estat Cap de l’Àrea de Relacions Externes i Socials de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) en el període 2000/2006; Cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (1994/2000) i Director Esportiu de Ciclisme dels JJOO de Barcelona’92 (1990/1992).

Vinculat a l’organització de la “Volta” des de fa més de 35 anys des de que l’any 1979 va entrar a formar part de la seva organització, ha exercit de Responsable de Relacions Institucionals i Protocol (1981/1987); de Director d’Organització (1988/1999) i des de l’any 2004 n’és Director General i President de l’entitat organitzadora.

En Rubèn Peris ha estat Cap d’Equip de la Selecció Espanyola de Ciclisme als JJOO d’Atenes 2004 i als JJOO de Londres 2012, és Vicepresident de l’Associació Espanyola d’Organitzacions Ciclistes (AEOC) i de l’Associació Internacional d’Organitzadors de Curses Ciclistes (AIOCC). En el període 2010/2012 va exercir com a Vicepresident de la Real Federación Española de Ciclismo.

L’any 2010 va ser guardonat amb la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu per part del Consejo Superior de Deportes.

logo_organitzacio

Logotip de la “Volta”

La Volta Ciclista a Catalunya, prova centenària del ciclisme, és conjuntament amb el “Tour” de França (1903) i el “Giro” d’Itàlia (1909), una de les proves ciclistes per etapes més antigues del món.

La “Volta” va ser guardonada l’any 1986 per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i el 1995 amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.

Avui, la “Volta” és l’únic referent important que ens queda del ciclisme professional internacional a Catalunya, una vegada desaparegudes tan l’Escalada Ciclista a Montjuïc com la Setmana Catalana de Ciclisme. Amb un pressupost que està al voltant del milió i mig d’euros, en Rubèn Peris i els seus col·laboradors continuen fent possible, edició a edició, aquesta històrica prova ciclista.

En Rubèn Peris, acaba dient en Xavier Bachs, ens parlarà de la “Volta”, de la seva història, del seu present i, sobretot, del seu futur.

El ponent, tot seguit, inicia la seva intervenció dient que la Volta Ciclista a Catalunya, coneguda com la “Volta”, va complir 100 anys l’any 2011 i enguany ha estat la seva 95ena edició. Ha superat dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espanyola i ha conviscut amb governs de monarquia, república o dictadura a l’Estat Espanyol, i ha tingut el suport de la Generalitat de Catalunya. La continuïtat en aquestes variades circumstàncies polítiques són la millor prova de l’arrelament que té al nostre país i que va més enllà d’un esdeveniment esportiu.

Als inicis del segle XX, diu en Rubèn Peris, el ciclisme i l’esport en general era practicat per les classes benestants que creuen que Catalunya es mereix una prova similar al “Tour” de França que havia disputat la seva primera edició l’any 1903. Així doncs, el Club Deportivo Barcelona fa seva la idea i assumeix l’organització de la “Volta”, que comença el 6 de gener de 1911 a l’antiga vila de Sarrià. Edició amb tres etapes, 34 participants i un total de 1.700 pessetes en premis (en la darrera edició l’import dels premis ha estat de 109.500.-€).

La “Volta” no es va celebrar entre els anys 1914 i 1919, ambdós inclosos, a conseqüència de la I Guerra Mundial i torna al 1920 organitzada per la Unión Velocípeda Española, antecessora de la Federación Española de Ciclismo, ara ja amb participació internacional.

Cartell 1939Cartell 1936Finalment, a partir de l’any 1923, va passar a ser organitzada per la Unió Esportiva de Sants. Des d’aleshores s’ha organitzat de forma ininterrompuda (excepte els anys 1937 i 1938 de la Guerra Civil) fins aquesta 95ena edició, corresponent a l’any 2015. A l’any 2006 l’organització de la “Volta” va passar de la Secció Ciclista de la Unió Esportiva de Sants a una entitat constituïda expressament per a la seva organització, Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva.

L’any 1945 va celebrar la seva 25ena edició i l’any 1970 les seves ”Noces d’Or” en un moment de gran esplendor, però sense cap mena de dubte havia estat Mariano Cañardo, nascut el 1906 a Olite (Navarra) i fet ciclista al barri barceloní de Sant Andreu, qui, amb les seves encara no superades set victòries, ja havia convertit la “Volta” a Catalunya en un fenomen de masses a finals dels anys vint i la dècada dels trenta. Cañardo va vèncer en les edicions de 1928, 29, 30, 32, 35, 36 i 39, quan la pancarta d’arribada no lluïa un altre eslògan de patrocini que “Año de la Victoria. Franco, Franco, Franco”. Llavors la carrera ja era una prova de prestigi, amb nou etapes, sonades festes en cada final d’etapa i una nombrosa representació internacional. Cartell 1986 75 edicionsCartell 2011 100 anysA partir de l’edició de 2008, quan la crisi econòmica comença a aflorar, la “Volta” veu perillar arribar al seu centenari (2011) per manca de finançament tot i estar inclosa a la màxima categoria del ciclisme mundial. La crisi dificulta enormement trobar patrocinis privats, un dels actius històrics d’aquesta competició. En aquesta situació, s’aconsegueix mobilitzar a la Generalitat de Catalunya, que es fa càrrec del Gran Premi, com va fer entre els anys 1932-1936, i s’aconsegueix preservar la competició, malgrat en l’any del seu centenari, per manca de recursos, no es retransmet per televisió. En les darreres edicions s’ha pogut comptar amb el suport de Turisme de Catalunya, que aposta per la competició amb la marca “Catalunya”.

Des de l’any 2003 es recupera Barcelona (Montjuïc) com a final de la “Volta”. La capital catalana ha acollit totes les edicions des del 1911 en diversos barris de la ciutat com Sants, Gràcia, Barceloneta, Nou Barris o en indrets com l’Arc de Triomf, la Pedrera, la Sagrada Família, Les Rambles, Plaça Catalunya…

S’adjunten una breu història de la “Volta” i el llibre de ruta de 2015 lliurades per Rubèn Peris.

voltaatalunya_807_BANNER07

La “Volta” és la tercera competició ciclista per etapes que compta amb més edicions després del “Giro” i del “Tour”, i forma part del calendari “UCI World Tour”. Això suposa que estan obligats a participar en la competició els 18 millors equips ciclistes professionals del món, però també que l’organització resta obligada a pagar-ho tot (hotels, diners de butxaca, etc.). Els costos corresponents a la producció de televisió, que inclou 2 helicòpters, suposa un cost d’aproximadament 300.000.-€ i els premis un cost de 109.500.-€. El pressupost total de la “Volta” es situa actualment en un milió i mig d’euros i està organitzada per una estructura formada per voluntariat.

DSC_3287

Miquel Àngel Barrabia, Rubèn Peris i Pere Alcober

Segons en Rubèn Peris, darrerament el ciclisme està ressorgint i deixant enrere èpoques molt difícils, malgrat això la “Volta” es pot continuar organitzant gràcies al treball d’un centenar de voluntaris i al recolzament institucional de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions i els Ajuntaments.

Després de la intervenció del conferenciant, que va ser seguida amb molt d’interès, es va obrir un debat, durant el qual el senyor Peris va tenir ocasió de contestar a les diverses intervencions dels tertulians sobre la “Volta” i altres temes relacionats amb la situació actual del ciclisme professional. Finalment, va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia, i es va fer la corresponent foto de grup amb els assistents.

Arcadi Alibés: “Viatjar per córrer”

ESPORTS I ATENEU del 27 d’abril de 2015

La sessió s’inicia amb les paraules de Miquel Àngel Barrabia, que com a coordinador contextualitza el contingut de la trobada i recorda als assistents les principals motivacions d’aquesta tertúlia esportiva. Així mateix, comenta la seva recent lectura del llibre “Córrer per ser feliç” escrit pel convidat d’avui, al qual dona la benvinguda a l’Ateneu Barcelonès.

Arcadi Alibés i Riera

Arcadi Alibés i Riera

A continuació pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, que resumeix els principals trets del ponent del dia. En aquest sentit, comenta que l’Arcadi Alibés i Riera, va néixer a l’Ametlla de Merola, una petita colònia industrial del Baix Berguerdà, l’any 1959, i que és Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva carrera professional va començar l’any 1978 i s’ha desenvolupat en diversos mitjans, entre ells el diari Sport, el Noticiero Universal, Catalunya Ràdio i TV3. Actualment, és el conductor de cap de setmana dels esports del canal 3/24. En l’àmbit de les retransmissions esportives s’ha especialitzat en el ciclisme i en l’atletisme, tot i que també va prendre part en el Mundial de futbol de Mèxic 86 i en els Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992. Ha retransmès una quinzena d’edicions del Tour de França.

La seva afició principal són les curses de fons, a les que es dedica amb intensitat des del 1983. Ha disputat maratons a tots els continents – inclosa l’Antàrtida – fins a comptar-ne cent vint-i-cinc. La darrera marató en que ha pres part ha estat la de les Vies Verdes (Girona – Sant Feliu de Guíxols) el passat 22 de febrer i la seva propera serà la de Luxemburg, coincidint en data amb la final de la Copa del Rei de futbol.

Porta fetes més de 700 curses i més de 13.000 kilòmetres en cursa (uns 80.000 km en total). Té pendent d’acabar el que anomena “projecte olímpic”, consistent en córrer la marató a totes les ciutats que han acollit Jocs Olímpic de l’era moderna fins, de moment, l’any 2024. Per consumar aquest projecte només li falta la marató de Los Angeles, que té previst fer l’any 2016.

La primera marató de l'Arcadi (New York City 1983)

La primera marató de l’Arcadi (New York City 1983)

Tan sols fer esment a algunes curiositats en relació a les 125 maratons corregudes per l’Arcadi Alibés fins ara:

  • Participació en la marató més multitudinària: Nova York 2014, 50.530 acabats.
  • Participació en la marató menys multitudinària: St. Croix (Illes Verges) 2008, 14 acabats.
  • Millor posició absoluta: Glimmen (Holanda) 2012, 3r. Lloc.
  • Pitjor posició absoluta: Berlin 2008, lloc 19.748.
  • Marató realitzada més al Nord: Midnight Sun Tromso (Noruega), 69º 40’ N.
  • Marató realitzada més al Sud: Antàrtida (King George Island), 62º 23’ S.
  • Marató realitzada més a l’Est: Auckland (Nova Zelanda), 174º 47’ E.
  • Marató realitzada més a l’Oest: Honolulu (Hawaii), 157º 49’ W.
  • Marató realitzada a més altura: Ciutat de Mèxic, 2.235 metres.
Marató Illa de Pasqua

Marató Illa de Pasqua

Totes aquestes dades les podem tenir perquè l’Arcadi Alibés és una persona  organitzada i metòdica. També és una persona molt expressiva i simpàtica, que sap gaudir dels seus petits plaers: l’esport, la gastronomia i el viatjar. Ell es defineix com un “panxacontent” i diu que li agrada viure cada moment al màxim. És “periodista de professió i maratonià d’afició”.

A més de córrer, l’Arcadi ha reflectit les seves experiències atlètiques en tres llibres:

  • Córrer per ser feliç (Ara Llibres, 2010), publicat just en el moment que va aconseguir acabar la seva marató número 100, on ens dóna 42 motius i 195 raons per córrer, alhora que ens ofereix un veritable manual pràctic per córrer maratons.
  • Les petjades dels herois (Ara Llibres, 2012), traduït al castellà sota el títol “La huella de los héroes” (Corner, 2012), en el que se submergeix en totes les maratons olímpiques des de la dels Jocs Olímpics d’Atenes de 1896, primers jocs de l’època moderna, fins a la de Pequin de 2008, tot explicant la seva experiència en cadascuna de les maratons de les ciutats que han estat seu dels Jocs Olímpics. El llibre reflecteix la mentalitat dels dos tipus de maratonians, els que busquen la glòria olímpica i els que corren perquè n’han fet una filosofia i una manera de viure.
  • 100 motius per córrer (Cossetània, 2014), en el que ens proposa 100 motius, 100 raons per practicar aquest esport tan senzill, tan atractiu i tan popular.
L'Arcadi en cursa

L’Arcadi en cursa

Les maratons importants, s’han convertit des de fa anys en un gens menyspreable atractiu per a la captació del turisme esportiu i del posicionament esportiu internacional d’una ciutat. En una altra ocasió, a la tertúlia “Esports i Ateneu”, també volem abordar el tema des d’aquesta perspectiva. En tot cas, avui, va dir el presentador, l’Arcadi Alibés ens parlarà d’una de les seves grans passions vitals: “viatjar per córrer”.

La xerrada s’inicia amb una distinció important relativa a l’esport en general: hi ha dues vessants que conviuen, per una banda l’esport professional i de competició, i per una altra l’esport popular. En el cas de l’Arcadi, es produeix una combinació de tots dos perfils, ja que la seva feina és informar sobre l’esport espectacle, mentre que la seva afició és l’esport popular.

Sens dubte, un dels aspectes a comentar sobre l’atletisme popular és el “boom” que està vivint l’anomenat “running” Segons els experts, cal cercar l’embrió del boom de córrer amb la victòria del nord-americà Frank Shorter a la marató de Munic 72, amb milions de compatriotes seus sent testimonis per televisió. Les motivacions per iniciar la pràctica de córrer poden resumir-se en dos: fugir del sedentarisme –amb tot el que comporta- i la simple diversió. A més, aquesta activitat té alguns avantatges logístics que faciliten que la gent s’hi dediqui i que hagi agafat tanta volada, com són el fet que no calguin instal·lacions específiques i que no sigui necessari comptar amb companys, com succeeix en els esports d’equip. Hi ha un altre factor diferencial que gairebé és únic en el món de l’esport, com és el fet que en les competicions es poden barrejar els atletes professionals amb els populars.

Cal parar atenció també a un nou fenomen vinculat al fet de córrer i en concret a les maratons: el corredor viatger, que aprofita les maratons per veure món. Pot semblar quelcom anecdòtic, però en realitat l’anomenat “turisme de maratons” és una activitat en ple auge que ajuda a les ciutats que organitzen aquests esdeveniments a posicionar-se en el panorama internacional. Actualment estem vivint la consolidació de la Marató de Barcelona com a destinació turística. No cal dir que l’Arcadi és un practicant assidu d’aquest tipus de viatges.

Arcadi Alibés signant el llibre d'honor de la tertúlia

Arcadi Alibés signant el llibre d’honor de la tertúlia

També ens explica –com dèiem abans- que al 2016 per fi podrà fer la Marató de Los Angeles, ajornada els anys 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015 per motius professionals. Entre les més de cent maratons disputades només ha protagonitzat dos abandonaments, un a Saint Louis i l’altre a Boston, totes dues per la mateixa lesió muscular al bessó, ja que les havia de córrer de manera consecutiva. I la cursa on més ha patit, sens dubte, a la Marató de l’Havana, amb unes condicions climàtiques extremes, especialment pel que fa a la humitat.

L’Arcadi també ha corregut dues maratons peculiars que es fan el primer de gener, la de Zuric, just a les 00.00 hores del primer dia de l’any, i la de les Illes Verges a les 5 de la matinada. A tall d’anècdota, ens explica que a l’esmentada marató de Luxemburg –aquella que coincideix amb la final de la Copa del Rei- existia la possibilitat de triar el número del dorsal i que per tant tindrà el plaer de córrer amb el dorsal 1714.

Per cloure la seva exposició ens alerta dels riscos de la pèrdua de respecte de la gent a les llargues distàncies, com ara la marató, provocada per la multiplicació de les proves extremes i la seva difusió abundant als mitjans de comunicació.

En acabar la seva intervenció es va obrir un torn d’intervencions dels oients, que va donar pas a un interessant col·loqui. Al finalitzar, l’Arcadi Alibés va signar el llibre d’honor de la tertúlia “Esports i Ateneu” i es va procedir a realitzar la corresponent fotografia de grup.

Foto dels participants a la tertúlia

Foto dels participants a la tertúlia

Jaume Mora: “L’esport escolar a Barcelona”

ESPORTS I ATENEU del 23 de març de 2015

Miquel Àngel Barrabia, un dels dos Coordinadors d’Esports i Ateneu, inicià la tertúlia agraint als assistents la seva presència i donà la benvinguda al senyor Jaume Mora, President del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i al senyor Joan Villacampa, Vicepresident de Relacions Institucionals de la mateixa entitat. Prossegueix fent esment a la importància que té l’esport escolar en el desenvolupament personal dels nens i nenes participants, així com per la vinculació i el compromís que fer-ho possible comporta també per al conjunt de la unitat familiar i els col·laboradors del Consell.

A continuació pren la paraula l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, i fa esment a la inestimable pèrdua que ha suposat per a l’esport escolar de la ciutat el recent decés d’en Josep Sardà, Secretari General del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, que morí sobtadament el passat 25 de gener. En Xavier Bachs fa lliurament al President del Consell, en nom dels membres de la tertúlia “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès, d’una carta de condol, pregant la faci arribar als membres del Consell i a la seva família, com a reconeixement a la tasca professional realitzada i a la qualitat humana d’en Josep Sardà.

El senyor Jaume Mora agraeix aquest fet, i emocionat, fa esment a les importants aportacions fetes per en Josep Sardà, a la seva dedicació a l’esport durant tota la seva vida i dóna les gràcies a l’Ateneu Barcelonès en nom del Consell i de la seva família. Afegeix que és conscient que alguns dels membres de la tertúlia eren amics d’en Josep Sardà i trasllada l’estima que li consta aquest els hi tenia.

DSC_2548

Jaume Mora i Arribas

A continuació, Xavier Bachs va fer la presentació del ponent. Va dir que en Jaume Mora i Arribas, va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1966 i té estudis en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vinculat a l’esport de “tota la vida”, va exercir com a Director d’instal·lació als Jocs Olímpics de Barcelona 92; va ser fundador l’any 1995 i President del Col·lectiu d’Esport per a Tothom 10 (CET-10); membre del Comitè Organitzador Eurojamboree 97 (iniciativa conjunta del Comitè Organitzador de l’Eurobasket’97 i la FIBA) i President del Comitè Organitzador de les Jornades Internacionals d’Esport Escolar realitzades a Barcelona l’any 2008.

El defineix com a persona inquieta i emprenedora, que ha participat com a conferenciant en diversos països de l’Amèrica Llatina i ha exercit diferents càrrecs i col·laboracions amb universitats i governs llatinoamericans, en especial de Mèxic i Argentina.

Actualment és Vicepresident de l’Associació per al Desenvolupament de la Infància a l’Àfrica (ADIA) i President de International Sociological Sport Observatory. Des del maig de l’any 2007 és President del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i, així mateix, és President de la seva fundació, la Fundació de l’Esport Escolar de Barcelona.

Substituí, al front del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, a en Joan Durà i Riera, el seu President durant més de trenta anys. Ha escrit el llibre “He conegut un home”, dedicat a la figura de Joan Durà i està apunt de presentar-ne un altre, “El color del hilo”, dedicat a la seva experiència personal com a pare adoptiu. La recaptació que s’obtingui d’aquest llibre, que està previst presentar el 13 d’abril i editat per Edicions Solidàries, serà íntegrament destinada als menjadors infantils que l’entitat ADIA té a la regió del Tigray (Etiòpia).

Logotip

Logotip

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona es fundà com a entitat l’any 1977 per part d’un grup d’escoles, majoritàriament privades. Els seus objectius fundacionals eren ben clars: fer esport, utilitzar-lo com a eina educativa i organitzar-lo des de la pròpia escola. El 14 de desembre de 1981 el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona va ésser inscrit al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Cal fer esment a que la legislació i normativa catalanes sobre l’organització de l’esport escolar recullen el fet diferencial del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona respecte a la resta de Consell Esportius de Catalunya, on hi tenen un pes determinant els ajuntaments i els consells comarcals. El Consell té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, és una entitat sense afany de lucre i tots els seus ingressos econòmics s’han d’aplicar a l’acompliment dels seus fins socials.

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona ofereix tot un seguit d’activitats esportives de diferents tipologies, generalment en horari extraescolar:

  • Competicions esportives dins del programa dels Jocs Esportius Escolars.
  • Trobades d’iniciació adreçades a esportistes d’algun esport concret sense vocació competitiva.
  • Jornades de promoció i d’implementació adreçades a donar a conèixer esports nous o minoritaris.
  • Jornades obertes en alguns esports amb oferta en els Jocs Esportius, però amb participació oberta.
  • Lligues recreatives d’esports d’equip.

El Consell agrupa més de 500 centres, bàsicament a la ciutat de Barcelona però també de l’entorn metropolità. Escoles concertades i privades, escoles públiques, clubs i associacions esportives i d’altres entitats. Organitza activitats de 35 modalitats esportives, individuals i d’equip, amb més de 2.000 equips en competició i gairebé 36.000 participants.

Així mateix, a través de la seva Fundació desenvolupa programes d’actuació sobre immigració i esport, esport i salut, esport i adolescència, esport i gènere i d’altres. Gestiona el CEM La Mar Bella de l’Ajuntament de Barcelona i és propietari de la casa de colònies de Can Font al poble de Brunyola (comarca de La Selva).

En Xavier Bachs diu que en Jaume Mora ens parlarà de l’esport escolar a Barcelona, de les línies de treball fixades i els reptes de futur.

s-ceeb

El ponent inicia la seva intervenció fent esment a que la pràctica esportiva s’ha convertit en un fet normal i habitual a la ciutat de Barcelona, i això ens indica que “en aquesta ciutat s’han fet les coses molt bé, i cal dir-ho“. En aquest sentit, “Barcelona s’ha convertit en un referent per a d’altres ciutats” i ho manifesta des de la seva posició “d’observador independent i implicat amb la ciutat de Barcelona, després de vint-i-cinc anys participant en política esportiva sense vinculació a cap partit polític i, en conseqüència, amb total i plena llibertat de dir el que es creu i es pensa”.

Prossegueix dient que a nivell personal li encanta el que fa i comenta la transcendència de l’esport com a eina de cohesió social i aportació de valors positius, en especial en edat escolar. En Jaume Mora ressalta la quotidianitat del fet de l’esport escolar a la ciutat de Barcelona, malgrat moltes vegades no hi ha consciència del què hi ha al darrera a nivell organitzatiu.

Activitats de "el Consell"

Activitats de “el Consell”

Fa esment a l’excel·lent relació i complicitat del Consell amb el conjunt de federacions esportives catalanes, així com amb les diferents administracions públiques, en els diferents moments polítics viscuts a Catalunya. Es mostra contundent quan preveu i qualifica de “bo el futur de l’esport escolar a Barcelona” i és rotund quan manifesta que “l’esport en edat escolar de la ciutat, tan pel que fa als programes en horari lectiu com en les activitats extraescolars, funciona molt bé“. Considera que en el camp de l’esport en edat escolar “la feina feta en els darrers trenta anys ha estat ben feta”, encara que evidentment, “’tot és millorable i cal saber evolucionar per no estancant-se”.

Pel que fa al canvi de l’opció política de govern a l’Ajuntament de Barcelona, produïda a partir de les eleccions municipals de 2011, ressalta que l’actual equip de govern no ha considerat necessari un canvi de model i que s’ha donat una certa continuïtat a les polítiques d’esport en edat escolar. Jutja el fet com a important i destaca la maduresa que aquest comporta, doncs no hi ha hagut voluntat de trencar amb el que s’havia fet bé abans.

D’aquest darrer període destaca la voluntat de l’administració municipal en involucrar a l’esport federatiu i l’escolar en els esdeveniments esportius internacionals celebrats en els darrers anys amb la seva participació en activitats de promoció, així com la reconversió del projecte “L’esport ens fa iguals”, com a Mesura de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de ser estès a totes les zones de la ciutat que presenten dèficits de promoció esportiva extraescolar com a contribució a la cohesió social a través del nou programa “Convivim Esportivament”.

Tot seguit, el ponent fa un breu relat històric de l’evolució de l’esport escolar a la ciutat, fent esment a “una certa depressió post Jocs Olímpics, doncs Barcelona’92 s’ho va menjar tot” i es manifesta crític amb els importants esforços econòmics realitzats posteriorment per a la captació i organització de grans esdeveniments esportius internacionals. Jaume Mora té clar que “el millor gran esdeveniment esportiu per a la ciutat és la mobilització de 150.000 persones els caps de setmana en l’esport escolar”.

Jaume Mora durant la seva intervenció

Jaume Mora durant la seva intervenció

El ponent considera que l’esport escolar a la ciutat de Barcelona resulta molt econòmic, i malgrat lloa l’esforç pressupostari de l’Ajuntament realitzat a partir dels anys 2006/2007 (es passa de 60.000 a 250.000.-€ d’aportació municipal a l’any), permetent fer un important salt en la qualitat organitzadora de les activitats ordinàries del Consell, lamenta que “aquí s’hagi quedat”. En aquest sentit, manifesta que les aportacions de l’Ajuntament i la Generalitat al Consell de l’Esport Escolar de Barcelona per nen, encara estan clarament per sota de les que es reben per part d’altres membres de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC).

En Jaume Mora destaca que l’esport escolar a Barcelona està molt ben implementat, així com els esforços realitzats en els darrers anys pel que fa a la formació dels tutors de joc (àrbitres) i els treballs del Comitè ètic, el qual està permanentment cercant alternatives formadores a les penalitzacions tradicionals, de les quals en posa diversos i interessants exemples.

Pel que fa al futur, diu que cal “combatre la inèrcia amb innovació constant” i apunta dues línies de treball que considera estratègiques:

  • Un projecte ambiciós de treball en valors, aplicant noves metodologies, doncs els valors s’entrenen, com la pròpia pràctica esportiva, tot prenent consciència de la potent eina que tenim a les nostres mans.
  • Afrontar el repte d’exportació del model que tenim, aprofitant la nostra experiència, la qualitat tècnica dels recursos humans dels que disposem i la capacitat organitzadora assolida per tal de, en aquest món global, encetar projectes, no de colonització, si no de cooperació i col·laboració amb comunitats menys desenvolupades.
Jaume Mora signant el Llibre d'Honor de la tertúlia

Jaume Mora signant el Llibre d’Honor de la tertúlia

Després de la intervenció del conferenciant, seguida amb molt d’interès pels assistents, es va obrir un interessant debat durant el qual Jaume Mora va tenir ocasió de contestar i donar la seva opinió a les diverses intervencions dels tertulians sobre els temes tractats en la seva exposició. Finalment, Jaume Mora va signar el Llibre d’Honor d’Esports i Ateneu, i es va fer la corresponent foto amb els participants de la tertúlia.