Acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees – 2” 
En el marc de la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, i amb una notable concurrència, es va celebrar el 16/4/2015 l’acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees–2”. Varen ocupar la presidència el president de l’Ateneu, Jordi Casassas, l’editor del llibre, Manuel Baratech, i la Coordinadora de la tertúlia Espai Ateneu, Mina Pedrós.
Va fer us de la paraula, en primer lloc, Jordi Casassas, qui assegurà que les sessions de les tertúlies de l’Ateneu no es fan amb la xerinola i la disbauxa que reflecteix la portada de llibre; ben al contrari, és debat amb una serietat absoluta. Indicà que “l’Ateneu és un referent a Barcelona i a Catalunya; i ho és, en part important, per l’aportació del voluntariat, de la gent que hi deixa hores i treballs, com són els integrants de les tertúlies”. Recalcà que l’Ateneu és el que és, en bona part, gràcies a persones que, com la Mina, mantenen l’activitat i el vigor de les tertúlies i el debat civilitzat i constructiu, setmana a setmana, amb entrega total.
A continuació, va intervenir l’editor del llibre, i membre de la tertúlia, Manuel Baratech, qui donà unes breus pinzellades sobre el què significa, en les actuals circumstàncies de crisi, la tasca de treure al mercat un llibre com el que es presentava; i va fer-ho glosant les paraules de Manuel Lara, el fundador de Planeta, de que “En España se edita mucho, se vende poco y se lee nada”. En efecte, es dona la paradoxa de que som el país europeu on més títols s’editen a l’any, i alhora és el país on menys llibres es venen: més del 30% d’espanyols van declarar que el 2014 no van comprar ni un sol volum.
Referint-se al naixement de “Espai Ateneu. El debat de les idees 2”, va dir que és un llibre escrit, il·lustrat i editat per socis de l’Ateneu, que explica les activitats d’una de les trenta-i-tantes tertúlies que es reuneixen en aquesta Casa, i assenyalà que s’ha aconseguit publicar-lo “perquè hi ha hagut una persona amb il·lusió i amb moltes ganes de treballar, que ha organitzat les activitats, ha buscat els conferenciants, ha encoratjat els cronistes…; en una paraula, una persona capaç, i compromesa a portar el projecte a bon fi”. Aquesta persona és la Mina, i va passar-li la paraula perquè, va dir, “és ella, millor que ningú, qui ens podrà explicar como ha anat la cosa”. 
Mina Pedrós va iniciar la seva intervenció recordant que la tertúlia Espai Ateneu té com a finalitat establir un debat ciutadà, obert i constructiu, sobre els temes que afecten a la nostra societat, i on els ponents convidats, dels més diversos àmbits, exposen les seves idees sobre un tema de debat; una tertúlia de tarannà plural i transversal, on tots els raonaments, que poden ser molt dispars, són escoltats sense prejudicis i sempre amb un gran respecte.
Ferran Mascarell que ens ha fet el pròleg del llibre, conjuntament amb el president de l’Ateneu Jordi Casassas. Amb Lluís Juste de Nin, autor de l’espectacular portada, reflex d’una tertúlia a la sala Pompeu Fabra. I amb Salvador Giner, Xavier Rubert de Ventós, Rosa Maria Malet, Agustí Alcoberro, Lluís Bassat i Salvador Claramunt, per citar alguns.
Va indicar que al llibre es recullen les Sortides Culturals, que s’organitzen mensualment amb la intenció de “revisitar” els indrets del patrimoni cultural del país. Ja s’han realitzat 58 visites, amb gran èxit de participació. Entre els “guies” de luxe que ens han acompanyat, va recordar als socis i amics:
A continuació, va demanar la intervenció d’alguns dels convidats i protagonistes del llibre, que eren a la sala. Va pujar en primer lloc a l’estrat Maite Calvo, directora de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la qual va recordar la tertúlia celebrada l’octubre del 2013, a la seu del Parlament Europeu a Barcelona, conjuntament amb Espai Ateneu i Cruïlla. Va indicar que des de la seu a Barcelona del Parlament Europeu tenen molt contacte amb l’Ateneu, “que és com una catedral laica de les idees”; i que l’Espai Ateneu és com una manifestació del caràcter polièdric de la Mina Pedrós, a la qual va encoratjar a seguir en la seva tasca, per assolir l’edició del tercer, del quart i… per què no?, del desè volum del “Debat de les Idees”.
Seguidament, va pujar a l’estrat en Joaquim Ferrer, per recordar que una de les coses que més li va agradar del seu pas per la tertúlia Espai Ateneu va ser que, en acabar-se, la Mina li comunicà que havien batut el rècord de duració dels debats; això volia dir que la tertúlia funciona, perquè els Ateneus són l’arma secreta de la cultura; i la clau està en la presència i en l’atenció del públic. En el segle XIX van néixer els Ateneus per suplir unes grans mancances de la societat: alguns portaven incorporades cooperatives, caixes de resistència, etc. En el camp de la cultura, va dir, el “rovell de l’ou” són les tertúlies, on es forgen projectes, suggeriments, comentaris; a l’Ateneu Barcelonès hi ha moltes tertúlies, la qual cosa és un bon símptoma.
A continuació, Mina donà la paraula a José Antonio González Casanova, al qual va felicitar pel premi Gaziel que recentment li havien atorgat Editorial RBA i la Fundació Godó. González Casanova, després de referir-se molt afectuosament a l’època en que Mina Pedrós va ser alumna seva a la Facultat de Dret, “una Mina Pedrós molt joveneta, elegant, intel·ligent i cordial”, va indicar que l’originalitat de la tertúlia Espai Ateneu radica en que des del primer moment ha manifestat el seu interès pel diàleg i pels debats; això sorprèn en una societat on veiem que el jovent està tot el dia amb els mòbils, on la comunicació, a pesar dels nous i potents medis, és casi nul·la. Aquesta tertúlia, va indicar, és una gran conservadora de la conversació i, alhora, afavoreix la relació humana.
Seguidament, intervingué en Josep M. Loperena; corroborant les paraules de l’editor M. Baratech, va dir que, efectivament, al nostre país no es llegeixen llibres, i va explicar un parell d’anècdotes pròpies per confirmar-ho. Es referí seguidament a l’autocensura que avui en dia hi ha als medis: “Jo he participat, va dir, a moltes tertúlies de ràdio i televisió, fins que vaig dir “prou!”, perquè no em permetien parlar del que jo penso; hi ha unes normes no escrites, per les quals has de seguir la ideologia i el pensament del grup al qual pertanyen els media; és una autocensura tremenda; i com que jo deia el que volia, sense atenir-me a les indicacions, em van fer fora. “I tot això, va afegir, és el que no passa a la tertúlia “Espai Ateneu”: aquí es parla amb total llibertat i sense cap tipus de censura; segur que aquí vaig dir coses que no van agradar a tothom, però hi ha pluralitat i llibertat, i es pot discutir de tot”.
A continuació, Enric Majó va recordar la conferència que va donar, sota el títol de “Resistiré!”, que va treure d’una cançó del Duo Dinámico; i indicà que per a un actor “l’important és resistir”; mesos després, en una edició dels premis “Goya”, va sentir una gran satisfacció quan les figures del teatre espanyol allí presents van avançar cantant el “Resistiré”. I va acabar la seva intervenció felicitant la Mina per l’ambient que regna a la seva tertúlia.
El va seguir en l´ús de la paraula Joan Pera, el qual va recordar que, quan el van invitar a participar en la tertúlia, va preparar durant quinze dies la seva intervenció, escrivint un text molt documentat sobre la situació del teatre durant els últims cinquanta anys. “Després d’esmenar-lo i de tornar-lo a esmenar, va dir, el vaig sotmetre a la consideració de la meva secretària, que és la meva dona, i aquesta el va trobar perfecte. El dia de la conferència, a l’entrada de l’Ateneu, em vaig trobar unes amigues que, en veurem, em van saludar afectuosament, i em van dir: “Què bé que avui sigui vostè el conferenciant! Oi que ens farà riure?”. En aquell moment em vaig oblidar de tot el que havia preparat, i em vaig posar a parlar de forma planera, com en realitat corresponia en una tertúlia”. Va afegir que és un professional del teatre, i quan sent parlar a les grans figures com l’Enric Majó, o d’altres, es deleix. A Barcelona, va indicar, el teatre té un problema, similar al problema dels llibres que ha dit abans l’editor; i és que hi ha 65 locals de teatre, mig milió de butaques al mes; però com que hi va poca gent, els actors no es guanyen la vida; i a més a més, segons les estadístiques oficials, el públic és casi sempre el mateix, de gents de l’eixample, no dels barris.
També Josep Maria Bricall que es va incorporar al final a l’acte, pronuncià unes paraules i elogià la tasca de l’Espai Ateneu.
Finalment, va pujar a l’escenari Lluís Juste de Nin, al qual Mina va qualificar de gran empresari i gran il·lustrador, tot i que ell es defineixi com a “ninotaire”: és l’autor de la coberta del llibre. Juste de Nin va indicar que coneix i valora la tasca que suposen el funcionament setmanal de l’ “Espai Ateneu” i l’edició d’aquest llibre, perquè ell és coordinador d’una altra tertúlia, fundada el 2009 a l’Ateneu, que aplega un grup de gent procedent de diferents àmbits del catalanism I per no repetir-se amb tot el que havien dit els qui l’havien precedit en l’ús de la paraula, va acabar felicitant als tertulians presents, i a la Mina pel seu mestratge.
Mina Pedrós va llegir a continuació una relació dels conferenciants de la tertúlia que, per diversos compromisos, no havien pogut acudir a aquest acte, però que se solidaritzaven amb la celebració: Salvador Giner, Vicenç Villatoro Ferran Mascarell, Muriel Casals, Antoni Castells, Núria Feliu, Lluís Foix, Rosa Maria Malet, Magda Oranich, Isona Passola, Ventura Pons, Xavier Rubert de Ventós i Vicent Sanchís.
Beth Galí, que no va poder assistir-hi, va enviar un afectuós escrit, llegit públicament, en el qual, entre altres coses, deia que “iniciatives com l’Espai Ateneu son les que donen sentit a l’Ateneu. Les activitats culturals son el seu principal actiu, i la constància fa que aquests actius esdevinguin patrimoni cultural de l’entitat”.
També va enviar un escrit l’Oriol Bohigas, excusant la seva presència per imponderables d’última hora, i indicant que la presentació del llibre “Espai Ateneu. El Debat de les Idees-2” marca “dos punts de la nova eficàcia cultural de la institució. Un és organitzar les trobades, les sortides i demés intervencions públiques. Un altre és fer l’esforç per publicar-ne els resums i deixar-ne, per tant, un bon testimoni”.
Finalment, Mina Pedrós va tancar l’acte invitant els presents a prendre una copa de cava, cortesia de Caves Miquel Pons, i brindar per l’Ateneu, per la Tertúlia i pel naixement del nou llibre.
Manuel Baratech
Video de la presentació 
Pep Montes es periodista i gestor cultural, a mes es un ateneista de soca arrel amb una activitat positiva i eficaç.
En els moments actuals ha canviat la situació i l’impuls de l’empresa cultural s’està substituint per el de la industria cultural, que no depèn de la Administració i que empara a l’escena, l’art, etc. però fonamentalment a les activitats de l’oci.
Per a explicar l’autobiografia, diu, un ha de perdre la modèstia, però alhora ha d’intentar ser objectiu. Com indica el títol de la conferència, exposarà el que ha estat la seva vida, que comença amb l’activitat política a la clandestinitat, passa per la feina professional de dibuixant (o ninotaire, com ell prefereix dir-ho) i continua dins el mon de la moda, com a conseller delegat d’Armand Basi; tenint sempre present un fort compromís nacional.
Efectivament, a les imatges que va passant de diferents col·leccions, viem una model desfilant amb una serp pitó viva a manera de fulard, una altra (ens explica), a la passarel·la muntada sobre un cavall negre… o una col·lecció d’indumentària de cuina, feta amb el Ferran Adrià… Les imatges mostren també la carrossa que li van encarregar l’Ajuntament de Barcelona per a la Cavalcada de Reis; una col·lecció de tasses de cuina; la campanya “Soc la Norma”; campanyes de publicitat, etc. etc., tot amb una alta dosis de creativitat i enginy.
Vicenç Ferrer es un economista amb una amplia experiència en medis internacionals i un profund coneixedor de la actual situació política de Catalunya. Inicia la seva dissertació amb l’afirmació de que Catalunya esta en una situació de canvi dins de la Unió Europea (U.E.) i per definir el seu futur es pregunta que es el que esta fent la UE, quin paper juga, per tal de poder tenir arguments sobre l’interès de Catalunya en, una vegada independent, formar part o no de la mateixa.
Tertúlies 