|
Mes: Juny \21\+00:00 2015
El Parc del Delta de l’Ebre, declarat Parc Natural en 1983, és la zona humida més important de Catalunya i un dels primers hàbitats aquàtics de la mediterrània occidental. Les seves característiques geogràfiques i el seu alt valor natural de flora i de fauna, amb més de 350 espècies d’aus, el converteixen en un lloc privilegiat per la descoberta de la natura.
Presentació del llibre ESPAI ATENEU El debat de les idees 2
Acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees – 2” 
En el marc de la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, i amb una notable concurrència, es va celebrar el 16/4/2015 l’acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees–2”. Varen ocupar la presidència el president de l’Ateneu, Jordi Casassas, l’editor del llibre, Manuel Baratech, i la Coordinadora de la tertúlia Espai Ateneu, Mina Pedrós.
Va fer us de la paraula, en primer lloc, Jordi Casassas, qui assegurà que les sessions de les tertúlies de l’Ateneu no es fan amb la xerinola i la disbauxa que reflecteix la portada de llibre; ben al contrari, és debat amb una serietat absoluta. Indicà que “l’Ateneu és un referent a Barcelona i a Catalunya; i ho és, en part important, per l’aportació del voluntariat, de la gent que hi deixa hores i treballs, com són els integrants de les tertúlies”. Recalcà que l’Ateneu és el que és, en bona part, gràcies a persones que, com la Mina, mantenen l’activitat i el vigor de les tertúlies i el debat civilitzat i constructiu, setmana a setmana, amb entrega total.
A continuació, va intervenir l’editor del llibre, i membre de la tertúlia, Manuel Baratech, qui donà unes breus pinzellades sobre el què significa, en les actuals circumstàncies de crisi, la tasca de treure al mercat un llibre com el que es presentava; i va fer-ho glosant les paraules de Manuel Lara, el fundador de Planeta, de que “En España se edita mucho, se vende poco y se lee nada”. En efecte, es dona la paradoxa de que som el país europeu on més títols s’editen a l’any, i alhora és el país on menys llibres es venen: més del 30% d’espanyols van declarar que el 2014 no van comprar ni un sol volum.
Referint-se al naixement de “Espai Ateneu. El debat de les idees 2”, va dir que és un llibre escrit, il·lustrat i editat per socis de l’Ateneu, que explica les activitats d’una de les trenta-i-tantes tertúlies que es reuneixen en aquesta Casa, i assenyalà que s’ha aconseguit publicar-lo “perquè hi ha hagut una persona amb il·lusió i amb moltes ganes de treballar, que ha organitzat les activitats, ha buscat els conferenciants, ha encoratjat els cronistes…; en una paraula, una persona capaç, i compromesa a portar el projecte a bon fi”. Aquesta persona és la Mina, i va passar-li la paraula perquè, va dir, “és ella, millor que ningú, qui ens podrà explicar como ha anat la cosa”. 
Mina Pedrós va iniciar la seva intervenció recordant que la tertúlia Espai Ateneu té com a finalitat establir un debat ciutadà, obert i constructiu, sobre els temes que afecten a la nostra societat, i on els ponents convidats, dels més diversos àmbits, exposen les seves idees sobre un tema de debat; una tertúlia de tarannà plural i transversal, on tots els raonaments, que poden ser molt dispars, són escoltats sense prejudicis i sempre amb un gran respecte.
Això ha permès, al llarg d’aquests sis anys de vida de la tertúlia, conversar sobre diversos temes. En l’Àmbit Cultural, va dir, amb el conseller de Cultura
Ferran Mascarell que ens ha fet el pròleg del llibre, conjuntament amb el president de l’Ateneu Jordi Casassas. Amb Lluís Juste de Nin, autor de l’espectacular portada, reflex d’una tertúlia a la sala Pompeu Fabra. I amb Salvador Giner, Xavier Rubert de Ventós, Rosa Maria Malet, Agustí Alcoberro, Lluís Bassat i Salvador Claramunt, per citar alguns.
Ferran Mascarell que ens ha fet el pròleg del llibre, conjuntament amb el president de l’Ateneu Jordi Casassas. Amb Lluís Juste de Nin, autor de l’espectacular portada, reflex d’una tertúlia a la sala Pompeu Fabra. I amb Salvador Giner, Xavier Rubert de Ventós, Rosa Maria Malet, Agustí Alcoberro, Lluís Bassat i Salvador Claramunt, per citar alguns.
Va indicar que al llibre es recullen les Sortides Culturals, que s’organitzen mensualment amb la intenció de “revisitar” els indrets del patrimoni cultural del país. Ja s’han realitzat 58 visites, amb gran èxit de participació. Entre els “guies” de luxe que ens han acompanyat, va recordar als socis i amics:
A continuació, va demanar la intervenció d’alguns dels convidats i protagonistes del llibre, que eren a la sala. Va pujar en primer lloc a l’estrat Maite Calvo, directora de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la qual va recordar la tertúlia celebrada l’octubre del 2013, a la seu del Parlament Europeu a Barcelona, conjuntament amb Espai Ateneu i Cruïlla. Va indicar que des de la seu a Barcelona del Parlament Europeu tenen molt contacte amb l’Ateneu, “que és com una catedral laica de les idees”; i que l’Espai Ateneu és com una manifestació del caràcter polièdric de la Mina Pedrós, a la qual va encoratjar a seguir en la seva tasca, per assolir l’edició del tercer, del quart i… per què no?, del desè volum del “Debat de les Idees”.
Seguidament, va pujar a l’estrat en Joaquim Ferrer, per recordar que una de les coses que més li va agradar del seu pas per la tertúlia Espai Ateneu va ser que, en acabar-se, la Mina li comunicà que havien batut el rècord de duració dels debats; això volia dir que la tertúlia funciona, perquè els Ateneus són l’arma secreta de la cultura; i la clau està en la presència i en l’atenció del públic. En el segle XIX van néixer els Ateneus per suplir unes grans mancances de la societat: alguns portaven incorporades cooperatives, caixes de resistència, etc. En el camp de la cultura, va dir, el “rovell de l’ou” són les tertúlies, on es forgen projectes, suggeriments, comentaris; a l’Ateneu Barcelonès hi ha moltes tertúlies, la qual cosa és un bon símptoma.
A continuació, Mina donà la paraula a José Antonio González Casanova, al qual va felicitar pel premi Gaziel que recentment li havien atorgat Editorial RBA i la Fundació Godó. González Casanova, després de referir-se molt afectuosament a l’època en que Mina Pedrós va ser alumna seva a la Facultat de Dret, “una Mina Pedrós molt joveneta, elegant, intel·ligent i cordial”, va indicar que l’originalitat de la tertúlia Espai Ateneu radica en que des del primer moment ha manifestat el seu interès pel diàleg i pels debats; això sorprèn en una societat on veiem que el jovent està tot el dia amb els mòbils, on la comunicació, a pesar dels nous i potents medis, és casi nul·la. Aquesta tertúlia, va indicar, és una gran conservadora de la conversació i, alhora, afavoreix la relació humana.
Seguidament, intervingué en Josep M. Loperena; corroborant les paraules de l’editor M. Baratech, va dir que, efectivament, al nostre país no es llegeixen llibres, i va explicar un parell d’anècdotes pròpies per confirmar-ho. Es referí seguidament a l’autocensura que avui en dia hi ha als medis: “Jo he participat, va dir, a moltes tertúlies de ràdio i televisió, fins que vaig dir “prou!”, perquè no em permetien parlar del que jo penso; hi ha unes normes no escrites, per les quals has de seguir la ideologia i el pensament del grup al qual pertanyen els media; és una autocensura tremenda; i com que jo deia el que volia, sense atenir-me a les indicacions, em van fer fora. “I tot això, va afegir, és el que no passa a la tertúlia “Espai Ateneu”: aquí es parla amb total llibertat i sense cap tipus de censura; segur que aquí vaig dir coses que no van agradar a tothom, però hi ha pluralitat i llibertat, i es pot discutir de tot”.
A continuació, Enric Majó va recordar la conferència que va donar, sota el títol de “Resistiré!”, que va treure d’una cançó del Duo Dinámico; i indicà que per a un actor “l’important és resistir”; mesos després, en una edició dels premis “Goya”, va sentir una gran satisfacció quan les figures del teatre espanyol allí presents van avançar cantant el “Resistiré”. I va acabar la seva intervenció felicitant la Mina per l’ambient que regna a la seva tertúlia.
El va seguir en l´ús de la paraula Joan Pera, el qual va recordar que, quan el van invitar a participar en la tertúlia, va preparar durant quinze dies la seva intervenció, escrivint un text molt documentat sobre la situació del teatre durant els últims cinquanta anys. “Després d’esmenar-lo i de tornar-lo a esmenar, va dir, el vaig sotmetre a la consideració de la meva secretària, que és la meva dona, i aquesta el va trobar perfecte. El dia de la conferència, a l’entrada de l’Ateneu, em vaig trobar unes amigues que, en veurem, em van saludar afectuosament, i em van dir: “Què bé que avui sigui vostè el conferenciant! Oi que ens farà riure?”. En aquell moment em vaig oblidar de tot el que havia preparat, i em vaig posar a parlar de forma planera, com en realitat corresponia en una tertúlia”. Va afegir que és un professional del teatre, i quan sent parlar a les grans figures com l’Enric Majó, o d’altres, es deleix. A Barcelona, va indicar, el teatre té un problema, similar al problema dels llibres que ha dit abans l’editor; i és que hi ha 65 locals de teatre, mig milió de butaques al mes; però com que hi va poca gent, els actors no es guanyen la vida; i a més a més, segons les estadístiques oficials, el públic és casi sempre el mateix, de gents de l’eixample, no dels barris.
També Josep Maria Bricall que es va incorporar al final a l’acte, pronuncià unes paraules i elogià la tasca de l’Espai Ateneu.
Finalment, va pujar a l’escenari Lluís Juste de Nin, al qual Mina va qualificar de gran empresari i gran il·lustrador, tot i que ell es defineixi com a “ninotaire”: és l’autor de la coberta del llibre. Juste de Nin va indicar que coneix i valora la tasca que suposen el funcionament setmanal de l’ “Espai Ateneu” i l’edició d’aquest llibre, perquè ell és coordinador d’una altra tertúlia, fundada el 2009 a l’Ateneu, que aplega un grup de gent procedent de diferents àmbits del catalanism I per no repetir-se amb tot el que havien dit els qui l’havien precedit en l’ús de la paraula, va acabar felicitant als tertulians presents, i a la Mina pel seu mestratge.
Mina Pedrós va llegir a continuació una relació dels conferenciants de la tertúlia que, per diversos compromisos, no havien pogut acudir a aquest acte, però que se solidaritzaven amb la celebració: Salvador Giner, Vicenç Villatoro Ferran Mascarell, Muriel Casals, Antoni Castells, Núria Feliu, Lluís Foix, Rosa Maria Malet, Magda Oranich, Isona Passola, Ventura Pons, Xavier Rubert de Ventós i Vicent Sanchís.
Beth Galí, que no va poder assistir-hi, va enviar un afectuós escrit, llegit públicament, en el qual, entre altres coses, deia que “iniciatives com l’Espai Ateneu son les que donen sentit a l’Ateneu. Les activitats culturals son el seu principal actiu, i la constància fa que aquests actius esdevinguin patrimoni cultural de l’entitat”.
També va enviar un escrit l’Oriol Bohigas, excusant la seva presència per imponderables d’última hora, i indicant que la presentació del llibre “Espai Ateneu. El Debat de les Idees-2” marca “dos punts de la nova eficàcia cultural de la institució. Un és organitzar les trobades, les sortides i demés intervencions públiques. Un altre és fer l’esforç per publicar-ne els resums i deixar-ne, per tant, un bon testimoni”.
Finalment, Mina Pedrós va tancar l’acte invitant els presents a prendre una copa de cava, cortesia de Caves Miquel Pons, i brindar per l’Ateneu, per la Tertúlia i pel naixement del nou llibre.
Manuel Baratech
Video de la presentació 
Els 7 anys de la tertúlia Espai Ateneu
Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 25 de maig 2015
-
Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 25 de maig – Sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
La “volta”, 95 edicions
Amb: Rubèn Peris, President de Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva i Director de la Volta Ciclista a Catalunya.
Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)
Arcadi Alibés: “Viatjar per córrer”
ESPORTS I ATENEU del 27 d’abril de 2015
La sessió s’inicia amb les paraules de Miquel Àngel Barrabia, que com a coordinador contextualitza el contingut de la trobada i recorda als assistents les principals motivacions d’aquesta tertúlia esportiva. Així mateix, comenta la seva recent lectura del llibre “Córrer per ser feliç” escrit pel convidat d’avui, al qual dona la benvinguda a l’Ateneu Barcelonès.
Arcadi Alibés i Riera
A continuació pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, que resumeix els principals trets del ponent del dia. En aquest sentit, comenta que l’Arcadi Alibés i Riera, va néixer a l’Ametlla de Merola, una petita colònia industrial del Baix Berguerdà, l’any 1959, i que és Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva carrera professional va començar l’any 1978 i s’ha desenvolupat en diversos mitjans, entre ells el diari Sport, el Noticiero Universal, Catalunya Ràdio i TV3. Actualment, és el conductor de cap de setmana dels esports del canal 3/24. En l’àmbit de les retransmissions esportives s’ha especialitzat en el ciclisme i en l’atletisme, tot i que també va prendre part en el Mundial de futbol de Mèxic 86 i en els Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992. Ha retransmès una quinzena d’edicions del Tour de França.
La seva afició principal són les curses de fons, a les que es dedica amb intensitat des del 1983. Ha disputat maratons a tots els continents – inclosa l’Antàrtida – fins a comptar-ne cent vint-i-cinc. La darrera marató en que ha pres part ha estat la de les Vies Verdes (Girona – Sant Feliu de Guíxols) el passat 22 de febrer i la seva propera serà la de Luxemburg, coincidint en data amb la final de la Copa del Rei de futbol.
Porta fetes més de 700 curses i més de 13.000 kilòmetres en cursa (uns 80.000 km en total). Té pendent d’acabar el que anomena “projecte olímpic”, consistent en córrer la marató a totes les ciutats que han acollit Jocs Olímpic de l’era moderna fins, de moment, l’any 2024. Per consumar aquest projecte només li falta la marató de Los Angeles, que té previst fer l’any 2016.
La primera marató de l’Arcadi (New York City 1983)
Tan sols fer esment a algunes curiositats en relació a les 125 maratons corregudes per l’Arcadi Alibés fins ara:
- Participació en la marató més multitudinària: Nova York 2014, 50.530 acabats.
- Participació en la marató menys multitudinària: St. Croix (Illes Verges) 2008, 14 acabats.
- Millor posició absoluta: Glimmen (Holanda) 2012, 3r. Lloc.
- Pitjor posició absoluta: Berlin 2008, lloc 19.748.
- Marató realitzada més al Nord: Midnight Sun Tromso (Noruega), 69º 40’ N.
- Marató realitzada més al Sud: Antàrtida (King George Island), 62º 23’ S.
- Marató realitzada més a l’Est: Auckland (Nova Zelanda), 174º 47’ E.
- Marató realitzada més a l’Oest: Honolulu (Hawaii), 157º 49’ W.
- Marató realitzada a més altura: Ciutat de Mèxic, 2.235 metres.
Marató Illa de Pasqua
Totes aquestes dades les podem tenir perquè l’Arcadi Alibés és una persona organitzada i metòdica. També és una persona molt expressiva i simpàtica, que sap gaudir dels seus petits plaers: l’esport, la gastronomia i el viatjar. Ell es defineix com un “panxacontent” i diu que li agrada viure cada moment al màxim. És “periodista de professió i maratonià d’afició”.
A més de córrer, l’Arcadi ha reflectit les seves experiències atlètiques en tres llibres:
- “Córrer per ser feliç” (Ara Llibres, 2010), publicat just en el moment que va aconseguir acabar la seva marató número 100, on ens dóna 42 motius i 195 raons per córrer, alhora que ens ofereix un veritable manual pràctic per córrer maratons.
- “Les petjades dels herois” (Ara Llibres, 2012), traduït al castellà sota el títol “La huella de los héroes” (Corner, 2012), en el que se submergeix en totes les maratons olímpiques des de la dels Jocs Olímpics d’Atenes de 1896, primers jocs de l’època moderna, fins a la de Pequin de 2008, tot explicant la seva experiència en cadascuna de les maratons de les ciutats que han estat seu dels Jocs Olímpics. El llibre reflecteix la mentalitat dels dos tipus de maratonians, els que busquen la glòria olímpica i els que corren perquè n’han fet una filosofia i una manera de viure.
- “100 motius per córrer” (Cossetània, 2014), en el que ens proposa 100 motius, 100 raons per practicar aquest esport tan senzill, tan atractiu i tan popular.
L’Arcadi en cursa
Les maratons importants, s’han convertit des de fa anys en un gens menyspreable atractiu per a la captació del turisme esportiu i del posicionament esportiu internacional d’una ciutat. En una altra ocasió, a la tertúlia “Esports i Ateneu”, també volem abordar el tema des d’aquesta perspectiva. En tot cas, avui, va dir el presentador, l’Arcadi Alibés ens parlarà d’una de les seves grans passions vitals: “viatjar per córrer”.
La xerrada s’inicia amb una distinció important relativa a l’esport en general: hi ha dues vessants que conviuen, per una banda l’esport professional i de competició, i per una altra l’esport popular. En el cas de l’Arcadi, es produeix una combinació de tots dos perfils, ja que la seva feina és informar sobre l’esport espectacle, mentre que la seva afició és l’esport popular.
Sens dubte, un dels aspectes a comentar sobre l’atletisme popular és el “boom” que està vivint l’anomenat “running” Segons els experts, cal cercar l’embrió del boom de córrer amb la victòria del nord-americà Frank Shorter a la marató de Munic 72, amb milions de compatriotes seus sent testimonis per televisió. Les motivacions per iniciar la pràctica de córrer poden resumir-se en dos: fugir del sedentarisme –amb tot el que comporta- i la simple diversió. A més, aquesta activitat té alguns avantatges logístics que faciliten que la gent s’hi dediqui i que hagi agafat tanta volada, com són el fet que no calguin instal·lacions específiques i que no sigui necessari comptar amb companys, com succeeix en els esports d’equip. Hi ha un altre factor diferencial que gairebé és únic en el món de l’esport, com és el fet que en les competicions es poden barrejar els atletes professionals amb els populars.
Cal parar atenció també a un nou fenomen vinculat al fet de córrer i en concret a les maratons: el corredor viatger, que aprofita les maratons per veure món. Pot semblar quelcom anecdòtic, però en realitat l’anomenat “turisme de maratons” és una activitat en ple auge que ajuda a les ciutats que organitzen aquests esdeveniments a posicionar-se en el panorama internacional. Actualment estem vivint la consolidació de la Marató de Barcelona com a destinació turística. No cal dir que l’Arcadi és un practicant assidu d’aquest tipus de viatges.
Arcadi Alibés signant el llibre d’honor de la tertúlia
També ens explica –com dèiem abans- que al 2016 per fi podrà fer la Marató de Los Angeles, ajornada els anys 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015 per motius professionals. Entre les més de cent maratons disputades només ha protagonitzat dos abandonaments, un a Saint Louis i l’altre a Boston, totes dues per la mateixa lesió muscular al bessó, ja que les havia de córrer de manera consecutiva. I la cursa on més ha patit, sens dubte, a la Marató de l’Havana, amb unes condicions climàtiques extremes, especialment pel que fa a la humitat.
L’Arcadi també ha corregut dues maratons peculiars que es fan el primer de gener, la de Zuric, just a les 00.00 hores del primer dia de l’any, i la de les Illes Verges a les 5 de la matinada. A tall d’anècdota, ens explica que a l’esmentada marató de Luxemburg –aquella que coincideix amb la final de la Copa del Rei- existia la possibilitat de triar el número del dorsal i que per tant tindrà el plaer de córrer amb el dorsal 1714.
Per cloure la seva exposició ens alerta dels riscos de la pèrdua de respecte de la gent a les llargues distàncies, com ara la marató, provocada per la multiplicació de les proves extremes i la seva difusió abundant als mitjans de comunicació.
En acabar la seva intervenció es va obrir un torn d’intervencions dels oients, que va donar pas a un interessant col·loqui. Al finalitzar, l’Arcadi Alibés va signar el llibre d’honor de la tertúlia “Esports i Ateneu” i es va procedir a realitzar la corresponent fotografia de grup.
Foto dels participants a la tertúlia
Tertúlies 