ESPORTS I ATENEU del 24 de febrer de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint la seva presència; seguidament, informà que a la tertúlia prevista pel 31 de març tindrem com a ponent al senyor Ramon Agenjo, Secretari-Conseller de S.A. DAMM, Patró Director de la Fundació Damm i President del CF DAMM. El títol de la tertúlia és “El CF DAMM, formador de persones i viver de grans jugadors”. També va comentar que dos dels assistents a aquesta tertúlia, el professor d’Història Carles Santacana i el periodista Frederic Porta vindran de ponents en futures trobades.

Miquel Àngel Barrabia va agrair a Ángel Iturriaga la seva presència i, també la de diversos il·lustres contertulis com l’antic directiu del FC Barcelona Jacint Borràs, la de l’empresari Josep Bobé i la de l’editor José Estévez.

Tot seguit, l’altre coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs va fer la presentació del conferenciant, Ángel Iturriaga Barco, que va realitzar la xerrada en solitari per l’absència de David Valero Carreras, contertulià habitual d’”Esports i Ateneu”, que es trobava malalt i es va veure obligat a excusar la seva presència.

Ángel Iturriaga Barco, va néixer a Logronyo l’any 1974, és Diplomat d’Estudis Avançats (DEA) en Història Contemporània per la Universitat de La Rioja i membre del Grupo de Investigación de Historia de Nuestro Tiempo (GIHNT). Ha publicat diversitat d’articles científics relacionats amb la història actual tant en la seva vesant social com política. Així mateix, ha participat en cicles de conferències i comunicacions en diversos seminaris i congressos nacionals i internacionals d’Història Contemporània.

En els darrers anys ha centrat gran part de les seves investigacions en la Història del futbol. Les seves darreres publicacions han estat “Diccionario de jugadores del FC Barcelona” (any 2010) i “Diccionario de técnicos y directivos del FC Barcelona” (any 2011), ambdós publicats per Editorial Base, així com el “Diccionario de jugadores y técnicos de la selección española” (any 2013) publicat per la editorial madrilenya T&B. Col·labora en diversos mitjans escrits i radiofònics, tant nacionals com sud-americans, així com en diverses revistes de l’àmbit esportiu i divulgatiu, com “Panenka”, “Perarnau Magazine” o “Grupo Kaiser”.

David Valero i Ángel Iturriaga son coautors de la biografia novel·lada sobre Paulino Alcántara “Paulino, el primer crac de la història del Barça”, publicada l’any 2013, la qual forma part de la col·lecció “Narrativa Blaugrana” d’Edicions Saldonar, que dirigeix el periodista Frederic Porta.

Després d’una breu introducció per part del conferenciant, es va passar al dinar. La tertúlia versà sobre el Barça dels anys 20, moment clau en la història barcelonista, ja que durant aquest període el futbol es va transformar en un fenomen de masses i el FC Barcelona es convertí en l’entitat esportiva més important de Catalunya. La conferència es va centrar en aspectes esportius, la majoria d’ells desconeguts per al gran públic, fet pel qual els autors de “Paulino” creuen que és necessari reivindicar els aspectes purament esportius d’una època que té molt que explicar també en l’aspecte social i polític.

Iturriaga va començar emmarcant aquesta Edat d’Or, que tindria com a inici simbòlic el 31 de maig de 1919, dia en què van debutar Ricardo Zamora i Josep Samitier en un amistós davant d’una selecció de soldats aliats de la Primera Guerra Mundial. A partir d’aquest moment es va crear un equip hegemònic que va dominar el futbol català i espanyol amb mà de ferro. El ponent va marcar l’any 1931 com l’any en què finalitza aquesta primera gran etapa en la història de l’equip blaugrana. Durant aquest espai de temps, el club va aconseguir 10 Copes de Catalunya, 5 Campionats d’Espanya i la primera Lliga de la història, la disputada en la temporada 1928-1929. El co-autor de “Paulino” va fer un repàs dels jugadors més representatius d’aquella generació, des de Piera a Alcántara, passant per Sancho, Torralba, Plattkó o Walter.

Posteriorment, va posar l’accent en l’evolució de l’equip de les mans del tècnic Jack Greenwell, home clau a l’hora d’introduir tàctiques revolucionàries per a aquella època, així com mètodes d’entrenament que s’apropaven més al que podem entendre com a esport professional. Així mateix, va fer un repàs als tècnics que va tenir el FC Barcelona en aquella època, fent especial esment a Romà Forns, primer entrenador català de la història del club, que a més va dirigir al primer equip durant una part de la primera Lliga conquistada pel club.

La segona part de la xerrada va versar sobre un tema del que amb prou feines s’ha escrit i que és de gran interès des del punt de vista esportiu: els enfrontaments davant equips estrangers, especialment britànics i centreeuropeus, autèntics reptes que malgrat tenir caràcter amistós, es disputaven com si fossin oficials. Iturriaga va assenyalar que va haver-hi anys en què van arribar a disputar-se 22 amistosos internacionals en el Camp de Les Corts, partits que eren seguits amb gran passió pels espectadors.

Es van destacar alguns partits emblemàtics, com el disputat el 25 de desembre de 1921 davant el Sparta de Praga en una trobada que va servir d’inauguració de l’Estadi de la Foixarda, i que estava programat dins dels actes de la candidatura olímpica de Barcelona. També es van comentar altres partits mítics, com els disputats davant el MTK, en el qual l’afició va quedar encisada del porter hongarès Plattkó, que poc temps després es va convertir en el substitut de Zamora en la porteria blaugrana.

Igualment es van assenyalar tot un seguit d’amistosos internacionals com els disputats davant el Torino o especialment els jugats davant equips professionals britànics, com el Birmingham, Newcastle o Motherwell. En els darrers anys de la dècada, dos partits van atreure especialment l’atenció dels afeccionats. Un va ser el disputat davant el Nacional de Montevideo, un equip ple de jugadors que van aconseguir la medalla d’or en els Jocs Olímpics de París de 1924 i que posteriorment serien campions en el primer Mundial de la història. Igualment, es va destacar que la selecció argentina va triar al Barça com a banc de proves abans de disputar els Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928. L’equip blaugrana va aconseguir endossar un sorprenent 4-1 a una selecció “albiceleste” que amb prou feines un mes després va ser capaç d’aconseguir la medalla d’argent en els Jocs. Aquest resultat va tenir un ampli ressò a Argentina i va servir perquè el Barça realitzés aquest mateix any una gira per aquell país, sempre de la mà de Carlos Gardel, il·lustre “culé” i amic íntim d’alguns jugadors de l’equip, especialment de Samitier.

Seguidament, va començar el torn d’intervencions, que va tenir una durada aproximada de mitja hora. Els assistents van donar la seva visió sobre el tema i van fer aportacions molt interessants. En un clima agradable i molt amè, la sobretaula va finalitzar amb una idea sostinguda per la gairebé totalitat dels tertulians, la necessitat de mantenir la memòria històrica. No sabem qui som si no sabem d’on venim.