Anna Corbella: La volta al món a vela

ESPORTS I ATENEU del 28 de setembre de 2015

Pere Alcober va fer la presentació de la conferenciant, indicant que l’Anna Corbella nasqué a Barcelona, el 1976, en una família de navegants, i des dels quatre anys sortia a la mar amb els seus pares, en un vaixell Dufour 31, els caps de setmana i les vacances. Amb els anys, aquesta afició per navegar s’ha convertit en una autèntica passió.

anna corbella 1

Anna Corbella

És llicenciada en veterinària i té un màster en Comunicació Científica. Li agrada la muntanya i muntar en bici, segurament com a contrast del mar, que és ara la seva feina. És una navegant meticulosa i perfeccionista; li agrada controlar-ho tot, ja que després, al mig de l’oceà, les coses es descontrolen soles.

Va recordar després el seu impressionant palmarès esportiu:

En vela lleugera: 1a de la Copa d’Espanya, any 1996; campiona d’Espanya femenina, 1997; campiona de Catalunya classe 420 i campiona d’Espanya classe 470, 1999; durant dues temporades formà part de l’equip preolímpic.

En regates d’altura classe mini, a dos: 5a a la Regata Mare Nostrum, 2001; 4a a la Mini Med a dos, 2004; 1a al Trofeu Taylor Woodrow, 2007; va fer el circuit de qualificació 1000 milles en solitari, 2007; 1a femenina en el Promichet Select en solitari, 2009; i 1a en la Regata Mare Nostrum, 2014.

Proves transatlàntiques: 1a femenina a la Transat 650, 2009, junt amb Gerard Marín; 11a al Transat AG, 2012 i 3a a l’Ocean Masters New York-Barcelona Race, 2014. 6a en la Barcelona World Race 2010/2011, amb l’anglesa Dee Caffari; i 3a en la Barcelona World Race 2014-15, amb Gerard Marín.

Seguidament, l’Anna Corbella va iniciar el seu parlament indicant que té abundants anècdotes i aventures de les moltes proves en què ha participat. Va recordar que durant l’ultima World Race, 2014/2015, “quan portava més de vuitanta dies de navegació, amb el Gerard Marín, mentre filmava un vídeo que ens havien demanat els patrocinadors, en un moviment brusc del vaixell vaig caure uns tres metres, i em vaig trencar els lligaments creuats d’una cama; els del “servei de consulta vint-i-quatre hores” de la Técnon m’explicaren, via satèl·lit, com entablillar-me la cama; ho vaig fer, però a les 24 hores m’ho vaig haver de treure, del mal que em feia, i el pobre Gerard va carregar amb tota la feina; afortunadament, va succeir quan faltaven pocs dies per arribar a la meta, davant l’hotel W de Barcelona. Un cop a la ciutat, em varen operar, i encara estic en període de recuperació”.

Per arribar a fer una World Race, que és la volta al món a dos a vela, va dir, cal una preparació prèvia de sis o set anys. Ella sempre havia compaginat la navegació amb la seva vida particular; però cap el 2007 va començar a implicar-se en projectes importants, i aviat va comprovar que dedicar-se a la navegació com a professió tenia un alt cost personal i econòmic; no obstant, es va decidir: va deixar la feina i la família i durant dos anys va treballar per aconseguir fer-se un lloc en el món de l’alta competició a vela; havent inclús de demanar diners als amics i familiars.

Minis AnnaCorbella

Arribada de la regata transatlàntica en solitari – Salvador de Bahia, octubre de 2009

Però va tenir sort: Després de creuar l’Atlàntic en solitari, el 2009, cosa que era la primera dona que ho aconseguia a Espanya i que va produir una gran expectació, la firma Gaes, que volia formar un equip femení, la cridà oferint-li l’oportunitat de la seva vida: el patrocini. “Busco una companya d’equip –assenyala- i contacto amb l’anglesa Dee Caffari, una noia que ja havia fet dos cops la volta al món, i tenia un vaixell i un equip muntat; la porto a sopar al Born, li proposo de fer juntes la World Race i el projecte es posa en marxa: durant nou mesos anem preparant aquesta segona aventura; aventura perquè feia la cursa amb una companya, però ara, en canvi, amb un patrocinador, ja no tinc l’angoixa dels diners”.

arribada_17

Amb Dee Caffari, l’any 2011, compleix la gesta de circumnavegar el globus sense escales i sense assistència

Sortírem a finals del 2010, i en 102 dies, 19 hores i 17 minuts vàrem fer la volta al món, cobrint els més de 46.000 km de recorregut, i quedant en 6è lloc.  L’aventura era navegar per uns llocs desconeguts, sobre tot els mars de l’Antàrtida, que són molt feréstecs,  amb moltes i tremendes tempestes i aïllats al mig dels oceans, en una immensa solitud: et passes setmanes i setmanes sense veure ni un vaixell, ni una illa; i això mentre fas torns les 24 hores, i no tens ocasió ni de conversar amb el teu company, al que pràcticament no veus”.

Però, alhora, l’experiència de la cursa és preciosa: d’una banda la majestuositat del mar; i d’altra, l’emoció de la navegació que t’obliga a treballar al màxim tot el temps, que t’enganxen; puc dir que vaig gaudir i viure a fons la travessa, amb moments meravellosos i únics, tot i que la companya anglesa era una mica rara i difícil en els moments de tensió, tal vegada per l’esforç d’haver-nos d’entendre en anglès”.

Va explicar després com va anar la seva segona World Race, la 2014/2015. “Vaig estar quatre anys preparant-la, però dos dies abans de partir, la meva companya ho va deixar, i vaig haver de buscar a corre-cuita una altra persona.  Vaig trucar al Gerard Marín, que ja tenia experiència, i va acceptar participar-hi (tot i que tenia una nena de tres mesos); però en realitat tant ell com jo érem dos passerells en el món de la ultra-competició: els altres participants venien tots amb furgonetes carregades de materials, equips tècnics, ajudants…i nosaltres ens presentarem gairebé sense mitjans”.

01/04/2015, Barcelona (ESP), Barcelona World Race 2014-15, Gerard Marin and Anna Corbella (GAES Centros Auditivos) arrival in 3rd place.

01/04/2015, Barcelona World Race 2014-15, Gerard Marín i Anna Corbella arriben en 3r lloc

La part positiva és que vàrem acabar la regata en tercer lloc, recorrent 52.100 km. en 91 dies, 5 hores i 9 minuts. La part negativa, que la meva experiència personal amb el Gerard va ser la pitjor de la meva vida: érem absolutament diferents, amb dues maneres de navegar oposades; fèiem torns de guàrdia de dues hores successives, tant de dia com de nit, de manera que casi no ens vèiem; la relació va empitjorar, i va arribar un dia que ja no ens parlàvem; i sort que, en un moment de discussió, varem posar “les cartes sobre la taula” i les coses es van re-enfocar, acabant la prova en bona relació”.

Va indicar que ha participat amb el Gerard en noves proves com la New York-Barcelona Race i han acabat sent quasi iguals, tant en la manera de pensar com en la de navegar, i avui és el seu millor company de curses.

DSC_4120

Miquel Àngel Barrabia, Anna Corbella i Pere Alcober

Finalment, es va referir als seus projectes actuals. Un d’ells, ajudar als joves regatistes; a tal fi, han constituït una associació sense ànim de lucre, una espècie d’ONG, la “Base Mini”, per ajudar a tots aquells que volen creuar l’Atlàntic amb aquest tipus de vaixell, o simplement que els interessa la vela oceànica i el que cerquen és informació. També està preparant la Volta al Món en solitari; una prova on has de competir amb gent amb molta experiència i molt pressupost, que disposen de bons vaixells.

A l’hora del col·loqui, va poder ampliar alguns punts d’interès; per exemple, a pregunta d’en Jesús Conte, sobre la soledat del navegant, va dir que, “efectivament, en una cursa et trobes molt sol; no veus absolutament ningú, i arribes a tenir al·lucinacions, com veure persones amb les quals parles, i et contesten; això és freqüent que et passi quan portes uns dies de navegació en solitari, i ella n’és testimoni. A més a més, dormir és complicat, perquè el vaixell no para mai, dia i nit; i fa un soroll molt fort, permanent i atabalador en trencar l’aigua; hi ha moments en que pots dormir unes hores, posant el pilot automàtic, però en la majoria és impossible“.

A preguntes d’en Pere Alcober, sobre si se sentia en inferioritat pel fet de ser dona, va indicar que “hi ha molts més homes navegants que dones; i que físicament, les dones tenen menys força; però que en tota la seva carrera mai ningú l’ha qüestionat pel fet de ser noia; i durant la navegació, dins un vaixell, el tracte entre homes i dones és estrictament d’igual a igual“.

DSC_4130

Anna Corbella signant el Llibre d’Honor de la tertúlia

Joan Mir preguntà quin dels dos havia treballat més durant la World Race, i l’Anna Corbella va comentar que “el Gerard era més agressiu, i ella més conservadora; però que desprès s’havien igualat“. Mir  recordà la frase de Dennis Conner, patró del mític vaixell Stars & Stripes, de que la Copa Amèrica (que té un pressupost de 120 milions de dòlars) era la partida de pòquer més gran del món de la navegació.

Enric Torelló es va interessar per la preparació física i psíquica que es necessita per competir; i li va explicar “que no estan regulades, però que ella va al gimnàs sis dies a la setmana i, després de les curses, rep sessions d’un psiquiatra esportiu, perquè necessita una vàlvula d’escapada després de 91 o 102 dies de solitud o amb la presència constant d’un altre“.

També va contestar preguntes sobre temes com les reparacions a bord,  la informació especial i les ajudes del servei meteorològic, etc. Finalment, Anna Corbella va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia, i es va fer la corresponent fotografia junt amb els nombrosos assistents.

DSC_4126

Foto dels participants a la tertúlia

Els Jocs del 2017, una oportunitat per a Tarragona

Logo espai ateneu

“Els Jocs del 2017, una oportunitat per a Tarragona”

La sala Verdaguer de l’Ateneu va ser el marc on es va desenvolupar la primera part de la tertúlia de l’Espai Ateneu dedicada als Jocs Mediterranis del 2016.  Mina Pedrós va obrir l’acte amb una breu salutació als presents, especialment als membres de la tertúlia “Esports i Ateneu” que ens acompanyaven, i als seus Coordinadors Miquel Angel Barrabia i Xavier Bachs.

   Seguidament, passà la paraula al company de tertúlia Jesús Conte, a fi de que fes la presentació del conferenciant. Conte es va declarar enamorat de Tarragona, capital amb la qual se sent molt vinculat, com ho demostra el seu un article quinzenal, ”Hola, Tarraco”, al diari local; i ara col•labora professionalment amb l’Ajuntament donant-li suport en el tema dels Jocs. Seguidament, va fer la presentació de Ramon Cuadrat que és, va dir, llicenciat en INEFC per la Universitat de Lleida; màster en Administració i Direcció de l’Esport, per la Complutense de Madrid; postgrau en Gestió d’Instal•lacions Esportives per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat gerent del Patronat de l’Esport d’El Vendrell durant deu anys; i des del 2008 és gerent del Patronat Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona. I és el Director General del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.

   ???????????????????????????????????????????????????????????????

Respecte a l’activitat gestora, el presentador va destacar que Ramon Cuadrat ha aplicat a Tarragona, durant els quatre últims anys, un nou model que ha recuperat les instal•lacions esportives municipals, que estaven externalitzades, i s’ha aconseguit passar de 3.000 a 11.000 abonats; i reduir el dèficit municipal del 69% al 19%; i estan en camí d’obtenir l’autofinanciació esportiva de la ciutat.

Com a organitzador, va dir, Cuadrat va dirigir els Campionats de trial indoor, la mitja marató “Ciutat de Tarragona”, la Volta Ciclista a Espanya, la Volta Ciclista de Catalunya, etc. I com a esportista, va ser jugador de water-polo durant sis anys, aconseguint ser campió de Catalunya i subcampió d’Espanya; i forma part del Comitè Tècnic de la Federació Catalana de Natació.

A continuació va prendre la paraula en Ramon Cuadrat, que va passar per la pantalla, comentant-lo amb detall, el power-point que van presentar a Turquia durant la celebració dels últims Jocs, quan Tarragona va rebre el “testimoni” del relleu en l’organització dels Jocs, la “flama olímpica”, en aquest cas una àmfora d’aigua mediterrània.

Va comentar que Tarragona serà la més petita de les ciutats que han organitzat uns Jocs Mediterranis durant les seves divuit edicions. Els Jocs es fan amb el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional, i a través del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, format pels 24 països membres. D’altra banda, el Comitè Organitzador dels Jocs de Tarragona 2017 el formen cinc institucions: l’Estat Espanyol; el Comité Olímpico Español; la Generalitat de Catalunya; i la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona.

Partint de la convicció de que els Jocs són una oportunitat única e irrepetible per la ciutat, el power-point desenvolupa tres punts-clau: què son els Jocs; què i cóm s’ha de fer per a realitzar-los, i quin llegat deixaran a la ciutat de Tarragona i al territori.

Sobre el primer punt, va dir que durant els deu dies de competicions, del 30 de juny al 10 de juliol del 2017, hi participaran 4.500 esportistes, de 24 països diferents, en 36 disciplines esportives (inclosos atletisme i natació per a discapacitats), amb més de 200 proves. Està prevista l’assistència de 1.000 jutges i representants de les federacions internacionals; de més de 1.000 periodistes d’arreu del mon; de 3.500 voluntaris; i de 150.000 espectadors.

Les proves es disputaran en 16 diferents seus, situades en un radi de 30 km. des de Cambrils a Vendrell, a 20 minuts en automòbil. També hi participarà Barcelona: dues de les proves es faran al Club de Polo i al Canal Olímpic de Castelldefels. Però la majoria es realitzaran a Campclar, dins la zona municipal de Tarragona, on està fet el 30% de les instal•lacions; caldrà afegir-hi una pista d’atletisme (efímera) amb capacitat per a 15.000 espectadors; un palau d’esports per a 5.000 espectadors; i una piscina de competició per a 3.000 espectadors.

El cost dels nous equipaments i de l’adequació dels existents és de 45,4 milions d’euros; i el pressupost de realització dels Jocs és de 35,2 milions d’euros més. L’allotjament dels esportistes, jutges i delegats es farà en una zona hotelera que han contractat a Salou i Port Aventura, amb la qual cosa s’ha aconseguit una notable reducció de costos, a l’estalviar-se d’afrontar la construcció de 2.500 pisos.

Abans, el 80% de les inversions es feien amb diner públic, i el 20% amb diner privat; però que en aquests Jocs pretenen donar la volta, i que la inversió privada sigui del 80% i la pública del 20%. “Estem fent, va dir, un gran esforç per reduir costos i, alhora, augmentar els patrocinis. I sembla que ens en sortirem: hem aconseguit d’Hisenda que les aportacions econòmiques de les empreses desgravin en un 90%, la qual cosa facilita, a pesar de la crisi, la captació de “sponsors”.

Sobre el segon punt, la tasca a fer per preparar els Jocs, el power-point indica que es pretén aconseguir uns Jocs innovadors, que fomentin la participació esportiva de màxim nivell; que afavoreixin la política esportiva de qualitat; i que potenciïn l’esport de base, millorant la pràctica d’esports en l’edat escolar.

Amb aquesta finalitat està en marxa un programa de captació de voluntaris, dels que, hores d’ara, a tres anys de l’esdeveniment, tenen 2.500 inscrits. També s’està treballant amb la Universitat Rovira i Virgili en un projecte educatiu per sensibilitzar la gent amb els valors dels Jocs Mediterranis. Volem desenvolupar, va dir, diferents projectes educatius que contemplin l’educació integral des de primària fins a secundària. També estan treballant amb la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, en un programa cultural basat en l’ideari del Mediterrani com a mar de civilitzacions, mar de cultures i mar de futur.

En quant al tercer punt, quin llegat deixaran els Jocs, va dir que l’herència d’unes instal•lacions esportives, valorades en 45,4 milions, noves i perfectament sostenibles, és molt important. Però, va recalcar, els Jocs deixaran també uns altres llegats, alguns intangibles però no menys importants, com són:
Creació de molts llocs de treball – Millora de les comunicacions barris–centre – Impuls al turisme esportiu – Millor posicionament internacional de Tarragona – Creació d’una xarxa sòlida de voluntariat – Augment de les possibilitats d’integració laboral dels voluntaris, gràcies al Pla de Formació – Promoció dels valors de l’esport, la convivència i la salut a través de les escoles – Dinamització cultural del territori (Programa Cultural) – Foment de l’esport de base, etc.

En acabar la seva la seva exposició, que va ser seguida amb molt interès, Ramon Cuadrat va passar un breu vídeo turístic sobre Tarragona. I vàrem anar a dinar.

A l’hora dels postres, va tenir lloc la segona part de la jornada, l’habitual col•loqui, que va ser un animat debat, en el que qual varen intervenir molts dels assistents, i que va donar ocasió a que el conferenciant amplies alguns punts, i n’afegís altres de curiosos; en alguna de les respostes hi va col•laborar en Ramon Pallejà, Director Operatiu del Comitè Organitzador dels Jocs Tarragona 2017, que acompanyava al Director General. Per exemple, ens vàrem assabentar de que es va triar la data del 30 de juny a 10 de juliol per evitar coincidir amb el Ramadà, en considerar que vuit dels països participants són musulmans.

Durant les seves intervencions, Ramon Cuadrat ens va avançar una primícia: possiblement en aquest Jocs hi haurà un acte espectacular: la celebració, dins del marc impressionant del circ romà, dels partits de volei-platja.

Crònica del segon acte de campanya de la candidatura CONSTRUÏM EL FUTUR A L’ATENEU

Crònica del segon acte de campanya: compromís nacional, radicalitat democràtica i innovació cultural

“Com creiem que ha de ser la programació cultural de l’Ateneu els pròxims tres anys?” Amb aquesta pregunta ha obert Pep Montes, candidat a Vicepresident primer, el segon acte públic de la candidatura Construïm el futur a l’Ateneu, davant dels socis que omplien de nou la sala Verdaguer. Però no només de cultura s’ha parlat durant l’acte: avui s’ha confirmat que l’Ateneu Barcelonès forma part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir des de setembre de 2013, moment en què l’actual junta directiva en va aprovar l’adhesió.

Tots els que hi hem assistit coincidiríem a dir que ha estat un acte amb molt de contingut, profund i àgil, en què s’han anat desglossant els eixos que regiran la gestió cultural de l’Ateneu si guanya aquesta candidatura. A més de Pep Montes hi han intervingut Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró i candidata a una de les vocalies,  el tecnoantropòleg Ricard Faura, la candidata a bibliotecària Mina Pedrós, el sociòleg Miquel-Lluís Muntané, el consultor en comunicació Jesús Conte i el periodista Vicent Sanchis.

Pep Montes, ha destacat dues idees centrals de l’equip de Josep Maria Carreras per a l’organització de la seva oferta cultural: la radicalitat democràtica i la voluntat propositiva.

Per explicar el que la candidatura entén per radicalitat democràtica ha posat tres exemples: ”Primer, el Baròmetre Ateneu. Intentarem posar en marxa un dispositiu que ens permeti fer consultes fàcils al soci, periòdiques, en funció de les necessitats. Tenim eines per fer-ho d’una manera àgil”.

“En segon lloc, la reforma, millora o suport a les seccions de la casa: una de les primeres accions de la nova junta seria convocar els ponents de totes les seccions i consensuar amb ells la reforma que sigui necessària.”

I, finalment,  donar suport al Govern i a les institucions posant l’Ateneu i els seus recursos al servei de moviments com ara el procés de construcció nacional: “Oferiríem l’Ateneu a qui en cada moment governi, posant les nostres instal·lacions a disposició de les institucions del país. Així, l’Ateneu podria arribar a ser, per exemple, un espai logístic per a la celebració de la consulta prevista per al 9 de novembre, si és que finalment s’arriba a realitzar. Una actuació d’aquesta importància, però, requeriria, segons Montes la consulta prèvia als socis.

Futurateneu

Respecte la “Voluntat propositiva” Pep Montes ha explicat que “no tenim ganes que l’Ateneu funcioni a remolc d’estímuls externs sinó que ha de tenir un projecte propi, ben definit. Volem ser propositius, que l’Ateneu sigui un espai de construcció de projectes que l’entitat podrà oferir al país.  Per què no intentem que el principal valor de l’Ateneu, el debat i el diàleg, siguin la llavor de projectes de futur per als país?”

També ha repassat dues línies de debat que es volen desplegar al llarg dels propers tres anys: sobre el sistema cultural català i sobre el model de ciutat per a Barcelona: “Triarem 15 temes centrals per a cada un dels dos àmbits, convidarem experts i construirem propostes plurals. Arribarem a final de mandat amb dues propostes articulades sobre cultura catalana i model Barcelona.”

Pep Montes ha tancat la seva intervenció remarcant que l’Escola d’Escriptura “s‘ha convertit en un dels grans puntals de la casa i cal continuar potenciant-la. També intentarem agrupar esforços de l’Escola d’Escriptura amb les associacions d’escriptors que allotgem.”

A continuació Mina Pedrós, candidata a Bibliotecària, ha destacat: “Utilitzarem les noves tecnologies per gestionar els préstecs, potenciarem el premi Creixells i intensificarem les campanyes d’apadrinament per a restauració de volums històrics. Realitzarem activitats d’alfabetització digital. Seguirem potenciant l’arxiu de la paraula, que atresora conferències celebrades des de 1974. Potenciarem la pàgina web. Ens prepararem per al llibre electrònic. Promourem acords amb centres acadèmics per incentivar la recerca amb materials de la nostra biblioteca.”

També ha afegit que la filosofia  de la candidatura és la d’un Ateneu del soci per al soci: “Volem donar suport incondicional al desenvolupament de les tertúlies, propiciar el contacte personal dels membres de la Junta amb els socis, a través d’un ‘Cafè amb el soci i instaurar un ‘Speaker’s Garden’, on els socis que ho desitgin tinguin la possibilitat d’expressar-se”.

Futurateneu2

Rosa Maria Malet ha començat la seva intervenció amb un relat personal:  ”Sóc ateneista des de fa relativament poc temps, me’n vaig fer a l’època d’Oriol Bohigas. Per la meva professió, pels vincles amb l’art contemporani des de la generació de Joan Miró fins ara, per l’exemple de personatges a qui he tingut la possibilitat de conèixer, crec que és molt el que des de l’Ateneu es pot fer en el sentit d’apropar artistes contemporanis a la institució i d’aquesta manera contribuir a garantir la continuïtat generacional. És molt el que els artistes visuals poden aportar i crec que aquesta pot ser l’aportació que jo puc fer”. I ha acabat amb una recomanació: “Vegin la pàgina web de la nostra candidatura.”

Per la seva banda, Ricard Faura ha destacat que  centra la seva participació en la candidatura en diversos conceptes: “El privilegi de viure en aquesta ciutat i en aquest país en què estan passant coses impactants, de formar part de la candidatura amb membres d’un gran valor humà i cultural: creiem que la construcció d’un país comença on som, en el nostre cas a l’Ateneu”.

També ha ressaltat que “els membres de la candidatura hi som perquè creiem que la feina que s’ha fet aquests anys encara pot anar endavant, que podem aprofitar l’impuls de Barcelona i un moment en què, malgrat la situació econòmica, tenim una il·lusió per fer coses noves i transformar el país.”

Respecte la nova societat del coneixement a l’Ateneu , Faura ha proposat l’extensió de la connectivitat: “Aquest edifici té dificultat a nivell de wifi per l’augment dels usuaris i pel volum de les parets; potenciarem la banda ampla per poder fer retransmissions en streaming. Aprofitarem la comunitat de gent que som socis de l’Ateneu per crear un ‘núvol de l’Ateneu’: que la gent hi pugui dir la seva i fent cròniques del que es fa a l’Ateneu, que després difondríem”.

“D’altra banda, molts dels socis estan en situació econòmica complexa però tenen projectes per tirar endavant: farem que compartir l’espai pugui ajudar també a crear nous projectes entre tots; serà el projecte de cotreball o coworking de l’Ateneu”.

Miquel-Lluís Muntané ha recordat que “queda una setmana per les votacions i per decidir qui volem que es posi a la sala de màquines d’aquest Ateneu que tant estimem. Un dels eixos d’aquest equip de treball és l’equilibri, treballem sobre la idea de l’equilibri: no venim a capgirar les coses, som un equip humà que valorem les moltes coses que s’han fet bé en aquestes últimes juntes directives i volem potenciar tots aquests avantatges que ens hem trobat. Però al mateix temps la majoria dels membres som nous, entrem amb noves vivències i propostes. Volem aprofitar tot allò de bo que ens hem trobat però no ens sentim dependents de cap acció.”

Muntané ha afegit que “hem dedicat moltes energies i molta il·lusió a elaborar un programa, si alguna cosa no falta són projectes i idees. Tenim molt clar que aquest progrés el volem aconseguir d’una manera adequada a la realitat social i econòmica que ens imposa el moment que vivim”.

En tercer lloc ha destacat la idea d’equilibri: “L’Ateneu és un bullir constant d’idees i propostes. I de seccions per camps especialitzats, que volem potenciar. Aquesta realitat ha de conviure amb el fet que l’Ateneu sigui un centre indiscutible de la vida cultural i social de Catalunya. Que sonin a Barcelona les veus de l’Ateneu però que aquí rebem les veus que sonen a Catalunya”.

I ha acabat amb una cita de Josep Maria de Sagarra: “La vida val quan un la fa ben plena, quan un li va enriquint tots els moments”. “Aquesta proposta de vida útil en el nivell individual i col·lectiu és l’esperit que volem imprimir aquest equip humà si ens feu confiança, fer la vida d’aquesta casa més plena i més rica, entenent que la riquesa per antonomàsia és la cultural.”

En el seu torn, Jesús Conte ha fet memòria personal: ”Sóc un barceloní que la primera vegada que vaig venir a l’Ateneu va ser per veure Helène René, À nous la liberté de René Clair l’any 1973. És un honor formar part d’aquesta candidatura plural i equilibrada. Intentaré ajudar l’Ateneu a tenir una major projecció exterior. La meva il·lusió és que l’Ateneu Barcelonès sigui un punt de referència de la vitalitat cultural, científica i econòmica de Barcelona. Que els grans avenços passin també per l’Ateneu. Que l’Ateneu aplegui aquesta voluntat de ser capdavanter d’aquests grans avenços. I això com es fa? Que vinguin els periodistes? Sí. Però sobretot que l’Ateneu funcioni com una agència d’informació, a partir de la feina que ja s’està fent. No només anunciar les activitats que es fan sinó treure’n un profit posterior. Seríem una font informativa més sobre allò que passa a l’Ateneu”. Conte també ha aposta perquè els socis vinculats siguin els primers prescriptors de l’Ateneu.

ATN1

Ha tancat el torn d’intervencions el periodista Vicent Sanchis: “Quan Josep Maria Carreras em va dir de formar part de la llista no se m’havia passat pel cap, perquè jo a l’Ateneu hi estic bé en el dia a dia. Però vaig pensar vàries coses:

– És veritat que és una llista de continuïtat però és de continuïtat en l’encert. Ja m’estaria bé que fórem capaços de mantenir les grans virtuts de la gent que ens ha precedit, adaptada als nous temps. En aquest context la paraula continuïtat no em fa gens de mal. En alguns àmbits hem de mantenir el que hem fet bé i mirar de continuar-ho.

– En la nostra candidatura alguns hi veuen una llista de tecnòcrates. Però pel to, l’encert i la il·lusió de cada membre de la candidatura, aquí més enllà de gent amb capacitat hi he trobat gent amb ànima.

– El tercer punt d’acceptació va ser el programa, una visió de com ha de ser l’Ateneu per continuar sent bo i millorar. M’hi sent totalment a gust. Si es pot combinar amb la realitat de les noves tecnologies, encara millor.

– I el punt definitiu va ser  la transversalitat: la prioritat ha de ser l’Ateneu. A la llista hi ha sensibilitats diferents i estic content que sigui així. Catalunya viu moments extraordinaris, hi ha uns mínims: vivim en un país i com a nació tenim dret a decidir, a l’autodeterminació, a saber què volem fer de nosaltres mateixos. Això ens uneix, i tots volem que l’Ateneu sigui un espai amable. Tant de bo altres espais fossin tan amables a la diversitat!

-He trobat socis que m’han dit: “Vicent, no serà que t’has equivocat de llista?” Però jo els contesto: “No serà que t’has equivocat d’entitat?” La nostra llista sintonitza amb l’essència de l’Ateneu com a espai amable i obert a la diversitat”.

Atenent una pregunta formulada per un dels assistents a l’acte Vicent Sanchis a deixat enrera qualsevol dubte sobre compromís amb el país i amb la construcició nacional de l’Ateneu i de la candidatura. Ha deixat clar que el mes de setembre de 2013 la junt directivva de l’entitat va acordar adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i l’actual president de l’entitat, Francesc Cabana, ho va comunicar personalment al Conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homas, i al coordinador del Pacte Nacional, Joan Rigol, tot oferint-los els espais i els recursos de l’Ateneu per a desplegar i potenciar el projecte.

Pep Montes ha reprès la paraula per recordar que el president Oriol Bohigas deia: “Hem de pencar molt però si no ens divertim no servirà per a gran cosa”. I ha conclòs: “Si voteu aquesta candidatura ens divertirem molt i farem molta feina.”

L’acte ha fianlitzat amb una crida als assistents i a tots els socis a votar la candidatura i a participar en l’acte final de campanya, el proper dijous, 20 de març, a la sala Oriol Bohigas.

Els cinc anys de la tertúlia Espai Ateneu

Logo Espai Ateneu

Al finalitzar l’anterior temporada es va celebrar el V aniversari de feliç funcionament de la tertúlia el 18/06/13.

Aniversari 5 2

Pere Costa, un dels tertulians més veterans, que va conduir l’acte, va ressaltar la importància d’aquest 5è aniversari, va agrair l’assistència de dos membres de la Junta Directiva, de cinc Coordinadors de tertúlies germanes i la de tots aquells amics i tertulians que ens han acompanyat en els cinc anys de vida de l’Espai Ateneu i que s’havien volgut afegir a la celebració.  Va ressaltar que a la tertúlia hi ha comprensió i també la possibilitat de dir sempre el que un pensa i d’escoltar a gent de pes.

Manuel Baratech va llegir les adhesions dels amics que, per raons de feina o d’altres compromisos, no van poder assistir-hi. Entre les quals les de Lluís Foix, Albert Horta, Núria Feliu, Magda Oranich, Carles Guitart, Conxa Villalba, Antoni Cisterò, Margarida Camps, Eulàlia Espinàs, Lluis Mellado, etc.

Magí Lardiés va quantificar l’activitat duta a terme per l’Espai Ateneu. En aquests cinc anys, va dir, la tertúlia ha celebrat 238 reunions amb la intervenció de 149 ponents i  4.597 assistències, amb la participació de 748 socis de l’Ateneu. A més la Tertúlia ha fet 38 sortides culturals, amb una assistència total de 503 socis. Sumant-hi les tertúlies i les sortides culturals, han participat en les nostres activitats el 31% dels socis.

Alguns dels tertulians presents van intervenir-hi amb breus parlaments. Tots ells van coincidir en felicitar l’Espai Ateneu per haver arribat al Vè any d’activitat i a la Coordinadora  Mina Pedrós per la important tasca que esta fent. Tant Jesús Conte, com Pere Bonnin, Vicenç Capdevila i Glòria Veghazy recordaren els primers temps de la tertúlia. Margarida Corominas, Àngela Parera i Miquel Àngel Barrabia es van referir a les seves experiències en les sortides culturals. Miquel Fort i Ramon Mir van expressar la seva satisfacció per la gran labor que es realitza, setmana a setmana, a l’Espai Ateneu.

Seguidament, dos de les tertulianes de primera hora, Maria Ciutad i Hortènsia Cabré, van lliurar a la Mina, en nom de tots els tertulians, un regal de fi de curs: un nou llibre d’Honor i unes precioses arracades, en agraïment a la seva tasca.

�

Mina va agrair l’obsequi amb paraules molt sentides. Seguidament va ressaltar el caràcter plural i transversal de la tertúlia, un espai on tothom hi col·labora, on es debaten tots els temes amb total llibertat., i on, tot que hi ha diferències en el pensament polític, tothom es manifesta amb un gran respecte envers les opinions dels companys. Va tenir un record molt entranyable per a Ricardo Boya, l’estimat company que ens ha deixat aquest any. Va agrair les col·laboracions rebudes: dels  conferenciants convidats que amb les seves enriquidores exposicions han donat lloc a intensos col loquis, dels tertulians que escriuen les cròniques de les tertúlies i de les sortides culturals, i de les fotògrafes.

En un breu recorregut pel que ha estat la tertúlia aquest Curs 2012-2013, va enumerar les conferències que s’han celebrat i les visites culturals realitzades. Va mostrar-se satisfeta de l’esperit que es respira a l’Espai Ateneu i va acabar la seva intervenció agraint la participació de tots els tertulians “perquè la tertúlia sou vosaltres” va dir.

Finalment, es va brindar amb cava i es va fer la “foto de família”.