Tertúlia amb Josep Maria Solé Sabaté

ESPORTS I ATENEU del 25 de febrer de 2019

Extracte de la presentació realitzada per Carles Santacana

Nascut l’any 1950 a Lleida.

Josep Maria Solé Sabaté

Doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Exerceix de professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en la Guerra Civil Española i la postguerra. Fou delegat del Centre d’Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l’exili (1985-1991) i el primer director del Museu d’Història de Catalunya (1996-2000).

L’any 2006, la Generalitat el nomenà coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i el 10 d’octubre de 2011 va ser nomenat director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

És autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Ha dirigit, escrit i coordinat diversos llibres d’aquesta temàtica i ha escrit molts articles en publicacions nacionals i internacionals, a més de participar en diversos congressos mundials. És un gran referent al món del Barça i la guerra. Coautor, amb el periodista Jordi Finestres, de “El Barça en guerra (1936-1939)“.

Carles Santacana, Josep Ma. Solé i Jordi Vallverdú

Entre les seves obres destaquen: “La repressió de la guerra i la postguerra a la comarca del Maresme (1936-1945)” (1983), “La repressió franquista a Catalunya (1938-1953)” (1985), “Catalunya sota les bombes (1936-1939)” (1986), “La repressió a la rereguarda de Catalunya (1936-1939)” (1989), “L’exèrcit i Catalunya (1898-1936): la premsa militar espanyola i el fet català” (1990), “Sunyol, l’altre president afusellat” (1996), “El Barça de la postguerra” (1998), “España en llamas: la Guerra Civil desde el aire“(2003), “Guerra i propaganda: fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya” (2006). “El franquisme contra Esquerra. Els alcaldes i diputats afusellats d’Esquerra Republicana de Catalunya” (2007) i “La infància a Catalunya” (2007).

També ha dirigit diferents obres col·lectives com “El franquisme a Catalunya: 1939-1977” (2000), “Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents” (2003) i “Caldes de Montbui, 1936-1939” (2008).

Fotografia de grup amb Josep Maria Solé Sabaté

Tertúlia amb Carles Viñas

ESPORTS I ATENEU del 26 de novembre de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Carles Santacana

Nascut l’any 1972 a Barcelona.

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA).

Carles Santacana i Carles Viñas

Durant la seva activitat d’investigació ha analitzat l’extremisme polític i esportiu, els estils juvenils i el rerefons social de l’esport. Ha publicat diversos assajos com  Skinheads a Catalunya (2004), El mundo ultra. Los radicales del fútbol español (2005) o Tolerància zero. La violència a l’esport (2006) entre d’altres. També es coautor de diverses obres col·lectives. Actualment compagina la docència universitària amb la col·laboració en diversos mitjans de comunicació i la publicació d’articles de divulgació històrica en diferents revistes especialitzades.

 

Fotografia de grup amb en Carles Viñas

Tertúlia amb Jordi Osúa

ESPORTS I ATENEU del 17 de setembre de 2018

Presentació realitzada per Carles Santacana

Carles Santacana va fer la presentació de Jordi Osúa, doctor en ciències de l’activitat física i l’esport, especialista de l’obra esportiva de Manuel Vázquez Montalbán, tema que escollí per a la seva tesi doctoral.

Carles Santacana i Jordi Osúa

Jordi Osúa és l’autor i editor del llibre “Manuel Vázquez Montalbán, Barça, cultura i esport“, Editorial Base, 2018.

Vázquez Montalbán va ser un dels primers intel·lectuals a prendre’s seriosament l’esport, tal i com queda reflectit en una part de la seva prolífica obra de gairebé 700 escrits (1960-2003). Aquests escrits, relatius a l’esport, l’analitzen com un dels elements fonamentals de la cultura popular i com una potent eina per desxifrar els processos socials.

El pensament esportiu “montalbanià” es pot delimitar a l’entorn de tres aspectes: les connotacions polítiques i socials del futbol espanyol, la desvirtuació política i econòmica de l’esport i la reivindicació del simbolisme del FC Barcelona.

Jodi Osúa signant el Llibre d’Honor de la tertúlia

Fotografia de grup de la tertúlia amb Jordi Osúa

Carles Santacana: El Barça del franquisme a la transició (1968-1978)

ESPORTS I ATENEU del 23 de novembre de 2015

La sessió s’inicia amb les paraules de Miquel Àngel Barrabia, que com a coordinador fa saber als assistents que la participació en la tertúlia és de les més altes que s’han vist, amb prop de trenta participants.

01

Miquel Àngel Barrabia, Carles Santacana i Frederic Porta

A continuació pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, que resumeix els principals trets del ponent del dia. En Carles Santacana i Torres és Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha publicat una vintena de llibres i va dirigir durant uns anys el Centre de Documentació i Estudis del Barça. A més, imparteix classes a la Universitat de Barcelona, és consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

09 Els camps de recerca en els quals ha treballat han estat la Història cultural, la Història social i de l’esport i la Història local. Un dels seus temes de recerca ha estat el paper cultural i polític del Futbol Club Barcelona en el tardofranquisme i la transició, més concretament, la vinculació entre el món cultural i sectors de la resistència catalanista i antifranquista a través del significat simbòlic d’aquest club esportiu. En relació amb l’àmbit que ens ocupa, és l’autor del llibre “El Barça i el franquisme, crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978), Editorial Mina, 2005.

Actualment, és membre de la Junta de l’Ateneu Barcelonès, va ser Ponent de la secció d’Història a finals dels anys 80 i col·laborador de la revista “Ateneu”. També és un dels autors de la història de l’Ateneu publicada el 2006 i ha participat en la presentació del projecte de l’Arxiu de la Paraula de la nostra biblioteca.

Per acabar la presentació, i a tall d’anècdota, Xavier Bachs recorda la idoneïtat de la data de la tertúlia que tot just comença, pocs dies després del 40è aniversari de la mort de Franco i encara sota els efectes del 0-4 del Barça al Santiago Bernabéu.

05

Agustí Montal i Costa, president del CF Barcelona (1969)

En la seva exposició, Carles Santacana recorda que un cop acabada la Guerra Civil, l’any 1939, el FC Barcelona representa tot allò que el franquisme rebutja i, per tant, el Club es veu obligat en certa manera a “desnaturalitzar-se” per poder sobreviure. No serà fins molt més tard, al 1968, en que es recuperarà el fil de la catalanitat destruït amb la Guerra Civil. Les juntes directives que decideixen redreçar el club i tornar-lo cap els seus orígens com a altaveu del catalanisme són, en primer lloc la presidida per Narcís de Carreras i Guiteras (1968-69) i, en segon, l’encapçalada per Agustí Montal i Costa (1969-1977).

Un dels aspectes què, paradoxalment, va resultar clau en aquest procés de re-catalanització de l’entitat van ser les contínues agressions que es rebien per part del règim, que van actuar com a “reforços positius” de l’esperit del club. En aquest sentit, cal fer esment a tot un seguit de fets de gran transcendència social dins del barcelonisme:

  • Final de la Copa del Generalísimo de 1968: El Barça aconsegueix la victòria  a la final jugada davant del Real Madrid a l’estadi dels blancs. La reacció del públic va ser el llançament massiu d’ampolles de vidre contra els jugadors catalans. Per acabar de reblar el clau, un mes després, Santiago Bernabéu -president aleshores del Real Madrid- fa unes cèlebres declaracions on afirma que “me encanta Cataluña a pesar de los catalanes”. Se sap que en un informe secret de la policia es criticava durament Bernabéu per les conseqüències polítiques d’aquestes declaracions, unes conseqüències gens desitjades pel règim.

“La final de les ampolles”, 11 de juliol de 1968

  • Penal de Guruceta: el dia 6 de juny de 1970, l’àrbitre basc Emilio Carlos Guruceta es va inventar un penal contra el Barça en uns quarts de final de la Copa del Generalísimo que el club català disputava contra el Real Madrid al Camp Nou. L’escàndol va ser fenomenal i, curiosament, gràcies a la Llei de Premsa promulgada només quatre anys abans (“Llei Fraga“) els mitjans van poder fer-se’n ressò amb certa llibertat. Com a conseqüència d’aquest escàndol, el president Montal faria una roda de premsa mostrant un “memorial de greuges”.
10

“El penal de Guruceta”, Nou Camp, 6 de juny de 1970

  • Escàndol dels oriünds: A inicis dels anys setanta el futbol espanyol té les fronteres tancades als futbolistes estrangers, i l’única manera de fitxar forans és demostrant que el jugador en qüestió té avantpassats espanyols. Arriben a la Lliga espanyola gran quantitat de futbolistes sud-americans -els «oriünds»- amb documentació falsificada, però la federació espanyola només invalida els fitxatges dels blaugranes Heredia i Cos. El Barça s’indigna davant d’aquesta nova cacicada i encarrega a l’advocat Miquel Roca Junyent l’elaboració d’un informe demostrant que la majoria d’oriünds no tenen cap vincle familiar amb Espanya. La contundència d’aquest informe, “l’informe Roca“, acaba forçant a la federació a l’apertura de fronteres, circumstància que permetrà que al 1973 el club català es faci amb els serveis de Johan Cruyff.
04

Gol de Johan Cruyff al Atlético de Madrid (22/12/1973)

En un altre ordre de coses, les passes més visibles en el procés de re-catalanització que en aquell temps va fer el club són les següents:

  • Al 1970 el butlletí del club comença a fer servir la llengua catalana.
  • Al 1972 els carnets de soci ja són en català.
  • En aquest mateix període ja hi ha un intent no reeixit de que la megafonia de l’Estadi s’expressi en català.
  • Al 1973 intenten recuperar la denominació inicial de FC Barcelona en comptes de Club de Fútbol Barcelona. S’aconseguiria al 1974, coincidint amb el 75è aniversari del club.

0708A banda del procés vinculat amb la llengua, és molt transcendent la vinculació entre el Barça i la cultura, que recupera la tradició d’abans de la Guerra. Curiosament, el període entre 1968 i 1975 esportivament és molt fluix, però està marcat per aquest ímpetu catalanista.

Tot aquest procés va descarrilar al 1978 quan arriba Núñez a la presidència amb l’slogan «Per un Barça triomfant», on es proposa foragitar el catalanisme de dins del club. Fins al 2003 no es recupera la idea de que no cal triar entre implicació política i èxits esportius.

02

Carles Santacana i Torres

És important recordar que als anys 60 també calia lluitar contra la idea marxista de que el futbol és l’opi del poble. El primer en trencar aquest fals mite és Manuel Vázquez Montalbán, que comença a escriure sobre el Barça i sobre el que aquest club representa a la societat.

Finalment, tampoc no cal oblidar que abans de la mort de Franco, el president Montal va intentar que els dirigents dels clubs fossin triats per tots els socis a través de sufragi directe, però ningú no li va donar suport (ni tan sols els clubs bascos, Athletic i Real Sociedad).

Una vegada acabada la intervenció pel ponent, es produí un interessant intercanvi d’opinions i de vivències pròpies dels diferents participants a la tertúlia, procedint posteriorment a fer-se la corresponent fotografia de grup i donant-se per finalitzada aquesta.

03

Fotografia dels participants a la tertúlia

Avançament properes tertúlies “Esports i Ateneu”

 

Properes tertúlies “Esports i Ateneu”:

  • 28 de setembre, Anna Corbella, navegant oceànica i primera regatista catalana en donar la volta al món, “La volta al món a vela”
  • 26 d’octubre, Albert Agustí, President Sport Cultura Barcelona i del Reial Club de Tennis Barcelona, “Barcelona i l’esport”
  • 23 de novembre, Carles Santacana, professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, “El Barça del franquisme a la transició (1968-1978)”

David Valero i Ángel Iturriaga: “El Barça dels anys 20, la primera edat d’or”

ESPORTS I ATENEU del 24 de febrer de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint la seva presència; seguidament, informà que a la tertúlia prevista pel 31 de març tindrem com a ponent al senyor Ramon Agenjo, Secretari-Conseller de S.A. DAMM, Patró Director de la Fundació Damm i President del CF DAMM. El títol de la tertúlia és “El CF DAMM, formador de persones i viver de grans jugadors”. També va comentar que dos dels assistents a aquesta tertúlia, el professor d’Història Carles Santacana i el periodista Frederic Porta vindran de ponents en futures trobades.

Miquel Àngel Barrabia va agrair a Ángel Iturriaga la seva presència i, també la de diversos il·lustres contertulis com l’antic directiu del FC Barcelona Jacint Borràs, la de l’empresari Josep Bobé i la de l’editor José Estévez.

Tot seguit, l’altre coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs va fer la presentació del conferenciant, Ángel Iturriaga Barco, que va realitzar la xerrada en solitari per l’absència de David Valero Carreras, contertulià habitual d’”Esports i Ateneu”, que es trobava malalt i es va veure obligat a excusar la seva presència.

Ángel Iturriaga Barco, va néixer a Logronyo l’any 1974, és Diplomat d’Estudis Avançats (DEA) en Història Contemporània per la Universitat de La Rioja i membre del Grupo de Investigación de Historia de Nuestro Tiempo (GIHNT). Ha publicat diversitat d’articles científics relacionats amb la història actual tant en la seva vesant social com política. Així mateix, ha participat en cicles de conferències i comunicacions en diversos seminaris i congressos nacionals i internacionals d’Història Contemporània.

En els darrers anys ha centrat gran part de les seves investigacions en la Història del futbol. Les seves darreres publicacions han estat “Diccionario de jugadores del FC Barcelona” (any 2010) i “Diccionario de técnicos y directivos del FC Barcelona” (any 2011), ambdós publicats per Editorial Base, així com el “Diccionario de jugadores y técnicos de la selección española” (any 2013) publicat per la editorial madrilenya T&B. Col·labora en diversos mitjans escrits i radiofònics, tant nacionals com sud-americans, així com en diverses revistes de l’àmbit esportiu i divulgatiu, com “Panenka”, “Perarnau Magazine” o “Grupo Kaiser”.

Portada del llibre "Paulino"

Portada del llibre “Paulino”

David Valero i Ángel Iturriaga son coautors de la biografia novel·lada sobre Paulino Alcántara “Paulino, el primer crac de la història del Barça”, publicada l’any 2013, la qual forma part de la col·lecció “Narrativa Blaugrana” d’Edicions Saldonar, que dirigeix el periodista Frederic Porta.

Després d’una breu introducció per part del conferenciant, es va passar al dinar. La tertúlia versà sobre el Barça dels anys 20, moment clau en la història barcelonista, ja que durant aquest període el futbol es va transformar en un fenomen de masses i el FC Barcelona es convertí en l’entitat esportiva més important de Catalunya. La conferència es va centrar en aspectes esportius, la majoria d’ells desconeguts per al gran públic, fet pel qual els autors de “Paulino” creuen que és necessari reivindicar els aspectes purament esportius d’una època que té molt que explicar també en l’aspecte social i polític.

Iturriaga va començar emmarcant aquesta Edat d’Or, que tindria com a inici simbòlic el 31 de maig de 1919, dia en què van debutar Ricardo Zamora i Josep Samitier en un amistós davant d’una selecció de soldats aliats de la Primera Guerra Mundial. A partir d’aquest moment es va crear un equip hegemònic que va dominar el futbol català i espanyol amb mà de ferro. El ponent va marcar l’any 1931 com l’any en què finalitza aquesta primera gran etapa en la història de l’equip blaugrana. Durant aquest espai de temps, el club va aconseguir 10 Copes de Catalunya, 5 Campionats d’Espanya i la primera Lliga de la història, la disputada en la temporada 1928-1929. El co-autor de “Paulino” va fer un repàs dels jugadors més representatius d’aquella generació, des de Piera a Alcántara, passant per Sancho, Torralba, Plattkó o Walter.

Equip del FC Barcelona dels anys 20

Equip del FC Barcelona dels anys 20

Posteriorment, va posar l’accent en l’evolució de l’equip de les mans del tècnic Jack Greenwell, home clau a l’hora d’introduir tàctiques revolucionàries per a aquella època, així com mètodes d’entrenament que s’apropaven més al que podem entendre com a esport professional. Així mateix, va fer un repàs als tècnics que va tenir el FC Barcelona en aquella època, fent especial esment a Romà Forns, primer entrenador català de la història del club, que a més va dirigir al primer equip durant una part de la primera Lliga conquistada pel club.

La segona part de la xerrada va versar sobre un tema del que amb prou feines s’ha escrit i que és de gran interès des del punt de vista esportiu: els enfrontaments davant equips estrangers, especialment britànics i centreeuropeus, autèntics reptes que malgrat tenir caràcter amistós, es disputaven com si fossin oficials. Iturriaga va assenyalar que va haver-hi anys en què van arribar a disputar-se 22 amistosos internacionals en el Camp de Les Corts, partits que eren seguits amb gran passió pels espectadors.

Ángel Iturriaga Barco

Ángel Iturriaga Barco

Es van destacar alguns partits emblemàtics, com el disputat el 25 de desembre de 1921 davant el Sparta de Praga en una trobada que va servir d’inauguració de l’Estadi de la Foixarda, i que estava programat dins dels actes de la candidatura olímpica de Barcelona. També es van comentar altres partits mítics, com els disputats davant el MTK, en el qual l’afició va quedar encisada del porter hongarès Plattkó, que poc temps després es va convertir en el substitut de Zamora en la porteria blaugrana.

Igualment es van assenyalar tot un seguit d’amistosos internacionals com els disputats davant el Torino o especialment els jugats davant equips professionals britànics, com el Birmingham, Newcastle o Motherwell. En els darrers anys de la dècada, dos partits van atreure especialment l’atenció dels afeccionats. Un va ser el disputat davant el Nacional de Montevideo, un equip ple de jugadors que van aconseguir la medalla d’or en els Jocs Olímpics de París de 1924 i que posteriorment serien campions en el primer Mundial de la història. Igualment, es va destacar que la selecció argentina va triar al Barça com a banc de proves abans de disputar els Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928. L’equip blaugrana va aconseguir endossar un sorprenent 4-1 a una selecció “albiceleste” que amb prou feines un mes després va ser capaç d’aconseguir la medalla d’argent en els Jocs. Aquest resultat va tenir un ampli ressò a Argentina i va servir perquè el Barça realitzés aquest mateix any una gira per aquell país, sempre de la mà de Carlos Gardel, il·lustre “culé” i amic íntim d’alguns jugadors de l’equip, especialment de Samitier.

Seguidament, va començar el torn d’intervencions, que va tenir una durada aproximada de mitja hora. Els assistents van donar la seva visió sobre el tema i van fer aportacions molt interessants. En un clima agradable i molt amè, la sobretaula va finalitzar amb una idea sostinguda per la gairebé totalitat dels tertulians, la necessitat de mantenir la memòria històrica. No sabem qui som si no sabem d’on venim.

Fotografia dels tertulians

Fotografia d’alguns dels tertulians presents

Presentació de la tertúlia Esports i Ateneu

Esports i Ateneu

Actualment  hi ha més de 30  tertúlies a l’Ateneu Barcelonès i estan obertes a tots els socis. A la tertúlia Esports i Ateneu ens trobem els darrers dilluns de cada mes, menys els mesos d’estiu, i està oberta a tots els socis de l’Ateneu. Les nostres activitats es difonen mitjançant la publicació mensual d’activitats de l’Ateneu.  Ens reunim a la Sala Pompeu Fabra  de 14 a 16.30 hores per compartir amb el convidat un dinar i una tertúlia que volem que sigui molt participativa.

Placa de l'Ateneu Barcelonès

Placa de l’Ateneu Barcelonès

Tractem esdeveniments esportius d’actualitat com vàrem fer a la primera tertúlia del mes de maig de 2013, on en Manuel Ibern, que ha estat secretari general de l’esport de la Generalitat i darrerament director Esportiu dels Campionats del Món de Natació BCN 2013, ens va parlar d’aquest esdeveniment que s’ha celebrat a Barcelona del 19 de juliol al 4 d’agost.

Però també volem parlar de temes que ajudin a la reflexió, com farem aquest mes de setembre amb  en Juli Pernas, director del Museu Olímpic i de l’Esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol, que ens parlarà de la historia de l’esport.

Hi haurà tertúlies amb uns continguts que ens donaran peu al debat, com la que farem al mes d’octubre, on en Josep Lluis Vilaseca (secretari general de l’Esport de la Generalitat del 1980 al 1995 i membre del Comitè Olímpic Espanyol) ens parlarà de “La crisi econòmica en l’esport i la bombolla futbolística “.

Pels propers mesos, malgrat encara s’han de concretar els diferents temes a tractar, ja ens han confirmat la seva predisposició a participar en la tertúlia com a ponents:

  •  Enric Truñó, regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona del 1979 al 1998 i actualment comissionat de l’Ajuntament de Barcelona per a la Candidatura Barcelona-Pirineus 2022.
  • Andor Serra, ha estat gerent de la Federació Catalana de Vela i actualment és el director general de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB), organitzadora de la Barcelona World Race.
  • Carles Santacana, historiador i professor de la Universitat de Barcelona, ha dirigit la publicació de la Enciclopèdia de l’Esport Català.
  • Albert Soler, ha estat secretari d’estat per a l’Esport i president del Consejo Superior de Deportes (CSD), actualment diputat a les Corts.

Esteu tots convidats a participar els darrers dilluns de cada mes a intercanviar idees sobre l’esport des de diferents visions i perspectives.  Us hi esperem perquè volem que a l’Ateneu també tinguin un espai les idees que envolten l’activitat física i esportiva, on s’aniran tractant temes com la salut i l’esport, l’esport com a eina d’integració social dels joves, l’esport als barris i les escoles… i, a més a més, no deixarem de parlar dels principals temes de l’actualitat esportiva i dels principals esdeveniments esportius que tenen i tindran lloc a la nostra ciutat.

"El Marc", escultura de Robert Llimós plaça dels voluntaris - Barcelona

“El Marc”, escultura de Robert Llimós
plaça dels voluntaris – Barcelona

 Xavier Bachs i Miquel Àngel Barrabia, coordinadors de la tertúlia Esports i Ateneu