Tertúlia amb Natàlia Arroyo

ESPORTS I ATENEU del 27 de gener de 2020

Els coordinadors de la tertúlia, Miquel Àngel Barrabia i Xavier Bachs, inicien l’acte agraint a la ponent haver acceptat la seva participació en la tertúlia “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès, així com a en Toni Padilla, cap d’esports del diari ARA, fer-ne la seva presentació.

Així mateix, agraeixen les gestions realitzades pels senyors Albert Orriols i David Valero-Carreras per fer possible la presència d’ambdós en aquesta tertúlia.

Extracte de la presentació realitzada per Toni Padilla, cap d’esports del diari ARA

Natàlia Arroyo Clavell

Esplugues de Llobregat, 1986.

Natàlia Arroyo és ex-jugadora de futbol, periodista i l’actual seleccionadora de la Selecció femenina de futbol de Catalunya (Federació Catalana de Futbol). Treballa com a redactora de l’equip d’esports del diari Ara i col·labora en les retransmissions de futbol de la Cadena SER i GOL Televisión.

Toni Padilla, Natàlia Arroyo i Ramon Besa

El 25 de novembre de 2014 va ser escollida nova seleccionadora de la selecció femenina de futbol catalana després que aquesta desaparegués el 1998. També és la seleccionadora de la selecció femenina de futbol de Catalunya sots 16.

En Toni Padilla treballa amb ella des de fa gairebé deu anys a la redacció del diari ARA. Quan li va proposar treballar amb ell, va coincidir amb l’inici de la seva responsabilitat com a seleccionadora de la selecció femenina de futbol de Catalunya sots 16 (octubre de 2010).

Comenta que la Natàlia Arroyo és capaç de viure moltes “vides” a la vegada i ressalta la seva capacitat d’anàlisi. Redactora del diari ARA, comentarista de ràdio i televisió, participant en tertúlies futbolístiques, entrenadora de futbol…

Natàlia Arroyo durant la seva intervenció

Assevera que és una persona amb talent, que sap escoltar. La defineix com a capaç, incansable i molt treballadora, malgrat té una “creu”… és una dona en un món d’homes. És una gran professional (dona) en un món molt masclista, el món del futbol.

En Toni Padilla acaba la presentació de la Natàlia Arroyo dient que està convençut que el millor d’ella està encara per venir.

Les seves múltiples facetes i experiència, acompanyades de l’empenta de la seva jovenesa, ens ha permès parlar amb molt d’interès de “Dona i futbol”.

Fotografia dels participants a la tertúlia “Esports i Ateneu”

Tertúlia amb Josep Antoni Pujante

ESPORTS I ATENEU del 25 de novembre de 2019

Jordi Casassas, Josep Antoni Pujante i Enrique Peláez

S’inicià l’acte agraint al ponent haver acceptat la seva participació en la tertúlia “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès, així com les gestions realitzades pel senyor Enrique Peláez per fer-ho possible. Així mateix, es donà la benvinguda a la tertúlia al senyor Jordi Casassas, President de l’Ateneu, tot agraint-li haver volgut compartir amb nosaltres aquesta interessant sessió.

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Josep Antoni Pujante i Conesa

Barcelona, 1956.

Josep Antoni Pujante és metge, alpinista i escriptor. Actualment, és director de Relacions Internacionals i Cooperació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Xavier Bachs, Jordi Casassas i Josep Antoni Pujante

D’esperit nòmada, la muntanya és per a Josep Antoni Pujante l’expressió de l’esperit salvatge que tots portem a dins. És explorador i aventurer. Membre de diverses associacions mèdiques i esportives.

Fou el primer alpinista català en completar tots els cims més alts de cada continent “Seven Summits”. Pujà al Kilimanjaro (1986), el Mont Vinson (1992), el Carstensz i l’Everest (1993), l’Aconcagua i l’Elbrus (1994), i acabà amb el McKinley (1995).

Al juliol del 1999 completà el projecte Set Illes-Set Cims, amb l’ascensió als cims més alts d’Austràlia, Groenlàndia, Nova Guinea, Borneo, Madagascar i Baffin.

Participà en diverses expedicions com a metge i alpinista: Manāslu (1988), Cho Oyu (1990) i K2 (1998).

Fou cap de l’Expedició Internacional Annapurna (2000), que commemorà els 50 anys de la primera ascensió mundial a un 8.000.

Ha escrit nombrosos llibres en què recull les vivències en els projectes alpinístics.

doctor Josep Antoni Pujante

Entre molts d’altres: Alimentación en la alta montaña (1991), Amics i muntanyes (1993), Catalunya als set cims del món: la primera ascensió a les muntanyes més altes de tots els continents (1996), Más allá de las siete cimas (1997), Rumbo a las 7 islas: aventuras en las mayores islas del planeta (2008), Everest podio supremo (2010), etc.

El 1977 el Comitè Olímpic Internacional li concedí l’Orde Olímpica i fou el primer esportista català amb aquest guardó.

Des del 2004 és president del Panathlon Internacional de Barcelona, associació dedicada a la difusió i la promoció dels valors de l’esport i l’olimpisme.

Qui millor que el doctor Josep Antoni Pujante per parlant-se de medicina, esport i cultura?

Fotografia de grup de la tertúlia

Josep Antoni Pujante i Miquel Àngel Barrabia

Finalitzada la tertúlia, el ponent va fer lliurament a l’Ateneu Barcelonès d’un exemplar dedicat dels seus llibres “Hacia las cumbres del Arco Iris” i “Odisea y victoria” per a nodrir el fons de la Biblioteca de l’Ateneu.

D’altra banda, el President de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, lliurà al doctor Pujante un exemplar dedicat del llibre “L’Ateneu i Barcelona, 1 segle i 1/2 d’acció cultural”, tot agraint-li la seva participació.

 

Tertúlia amb Javier Villamayor

ESPORTS I ATENEU del 26 de febrer de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Javier Villamayor Caamaño va néixer a Tarragona l’any 1978. És Tercer tinent d’alcalde, Conseller Comissionat dels Jocs Mediterranis 2018, Ciutat Intel·ligent i Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona.

Llicenciat en Dret per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2001). L’any 2000 va obtenir una beca Erasmus per finalitzar els estudis de Dret a la Università degli Studi di Trento (2001). Màster en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra i The Johns Hopkins University (2003). Màster en Economia, Gestió i Política Sanitària per la London School of Economics and Political Science (Regne Unit, 2009-2011).

Intervenció de Javier Villamayor

La seva trajectòria professional s’inicià a la Diputació de Barcelona l’any 2003 com a tècnic superior, adscrit al Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat i, posteriorment, a la Direcció d’Acció Local Institucional (2005). Ha estat el cap de l’Oficina de Planificació i Avaluació de Polítiques de l’Àrea de Presidència des del 2007 fins el maig del 2011.

Actualment és regidor del Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Tarragona i responsable dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2018.

Javier Villamayor i Miquel Àngel Barrabia

Tarragona va ser escollida seu dels XVIII Jocs del Mediterrani el 15 d’octubre de 2011, jocs que finalment se celebraran del 22 de juny a l’1 de juliol d’enguany. Deu dies de jocs que tindran lloc en 16 municipis diferents (inclosos Barcelona i Castelldefels), en 33 disciplines esportives i amb la participació de 4.000 esportistes de 26 països. Mil jutges, mil periodistes i uns vuit-mil voluntaris.

Fotografia dels participants a la tertúlia

Tertúlia amb Jordi “Chiqui” Sans

ESPORTS I ATENEU del 30 d’octubre de 2017

Jordi “Chiqui” Sans va jugar a la selecció espanyola de waterpolo i va ser internacional en 483 ocasions des de l’any 1982 a l’any 2000.

Guanyà la medalla d’or als JJOO d’Atlanta’96 i la d’argent als JJOO de Barcelona’92 i participà en un total de cinc JJOO, cinc mundials i sis europeus.

Lolo Ibern, Jordi “Chiqui” Sans i Jordi Vallverdú a l’Ateneu Barcelonès

Miquel Àngel Barrabia i Jordi “Chiqui” Sans

Fotografia de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

Carles Santacana: El Barça del franquisme a la transició (1968-1978)

ESPORTS I ATENEU del 23 de novembre de 2015

La sessió s’inicia amb les paraules de Miquel Àngel Barrabia, que com a coordinador fa saber als assistents que la participació en la tertúlia és de les més altes que s’han vist, amb prop de trenta participants.

01

Miquel Àngel Barrabia, Carles Santacana i Frederic Porta

A continuació pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, que resumeix els principals trets del ponent del dia. En Carles Santacana i Torres és Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha publicat una vintena de llibres i va dirigir durant uns anys el Centre de Documentació i Estudis del Barça. A més, imparteix classes a la Universitat de Barcelona, és consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

09 Els camps de recerca en els quals ha treballat han estat la Història cultural, la Història social i de l’esport i la Història local. Un dels seus temes de recerca ha estat el paper cultural i polític del Futbol Club Barcelona en el tardofranquisme i la transició, més concretament, la vinculació entre el món cultural i sectors de la resistència catalanista i antifranquista a través del significat simbòlic d’aquest club esportiu. En relació amb l’àmbit que ens ocupa, és l’autor del llibre “El Barça i el franquisme, crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978), Editorial Mina, 2005.

Actualment, és membre de la Junta de l’Ateneu Barcelonès, va ser Ponent de la secció d’Història a finals dels anys 80 i col·laborador de la revista “Ateneu”. També és un dels autors de la història de l’Ateneu publicada el 2006 i ha participat en la presentació del projecte de l’Arxiu de la Paraula de la nostra biblioteca.

Per acabar la presentació, i a tall d’anècdota, Xavier Bachs recorda la idoneïtat de la data de la tertúlia que tot just comença, pocs dies després del 40è aniversari de la mort de Franco i encara sota els efectes del 0-4 del Barça al Santiago Bernabéu.

05

Agustí Montal i Costa, president del CF Barcelona (1969)

En la seva exposició, Carles Santacana recorda que un cop acabada la Guerra Civil, l’any 1939, el FC Barcelona representa tot allò que el franquisme rebutja i, per tant, el Club es veu obligat en certa manera a “desnaturalitzar-se” per poder sobreviure. No serà fins molt més tard, al 1968, en que es recuperarà el fil de la catalanitat destruït amb la Guerra Civil. Les juntes directives que decideixen redreçar el club i tornar-lo cap els seus orígens com a altaveu del catalanisme són, en primer lloc la presidida per Narcís de Carreras i Guiteras (1968-69) i, en segon, l’encapçalada per Agustí Montal i Costa (1969-1977).

Un dels aspectes què, paradoxalment, va resultar clau en aquest procés de re-catalanització de l’entitat van ser les contínues agressions que es rebien per part del règim, que van actuar com a “reforços positius” de l’esperit del club. En aquest sentit, cal fer esment a tot un seguit de fets de gran transcendència social dins del barcelonisme:

  • Final de la Copa del Generalísimo de 1968: El Barça aconsegueix la victòria  a la final jugada davant del Real Madrid a l’estadi dels blancs. La reacció del públic va ser el llançament massiu d’ampolles de vidre contra els jugadors catalans. Per acabar de reblar el clau, un mes després, Santiago Bernabéu -president aleshores del Real Madrid- fa unes cèlebres declaracions on afirma que “me encanta Cataluña a pesar de los catalanes”. Se sap que en un informe secret de la policia es criticava durament Bernabéu per les conseqüències polítiques d’aquestes declaracions, unes conseqüències gens desitjades pel règim.

“La final de les ampolles”, 11 de juliol de 1968

  • Penal de Guruceta: el dia 6 de juny de 1970, l’àrbitre basc Emilio Carlos Guruceta es va inventar un penal contra el Barça en uns quarts de final de la Copa del Generalísimo que el club català disputava contra el Real Madrid al Camp Nou. L’escàndol va ser fenomenal i, curiosament, gràcies a la Llei de Premsa promulgada només quatre anys abans (“Llei Fraga“) els mitjans van poder fer-se’n ressò amb certa llibertat. Com a conseqüència d’aquest escàndol, el president Montal faria una roda de premsa mostrant un “memorial de greuges”.
10

“El penal de Guruceta”, Nou Camp, 6 de juny de 1970

  • Escàndol dels oriünds: A inicis dels anys setanta el futbol espanyol té les fronteres tancades als futbolistes estrangers, i l’única manera de fitxar forans és demostrant que el jugador en qüestió té avantpassats espanyols. Arriben a la Lliga espanyola gran quantitat de futbolistes sud-americans -els «oriünds»- amb documentació falsificada, però la federació espanyola només invalida els fitxatges dels blaugranes Heredia i Cos. El Barça s’indigna davant d’aquesta nova cacicada i encarrega a l’advocat Miquel Roca Junyent l’elaboració d’un informe demostrant que la majoria d’oriünds no tenen cap vincle familiar amb Espanya. La contundència d’aquest informe, “l’informe Roca“, acaba forçant a la federació a l’apertura de fronteres, circumstància que permetrà que al 1973 el club català es faci amb els serveis de Johan Cruyff.
04

Gol de Johan Cruyff al Atlético de Madrid (22/12/1973)

En un altre ordre de coses, les passes més visibles en el procés de re-catalanització que en aquell temps va fer el club són les següents:

  • Al 1970 el butlletí del club comença a fer servir la llengua catalana.
  • Al 1972 els carnets de soci ja són en català.
  • En aquest mateix període ja hi ha un intent no reeixit de que la megafonia de l’Estadi s’expressi en català.
  • Al 1973 intenten recuperar la denominació inicial de FC Barcelona en comptes de Club de Fútbol Barcelona. S’aconseguiria al 1974, coincidint amb el 75è aniversari del club.

0708A banda del procés vinculat amb la llengua, és molt transcendent la vinculació entre el Barça i la cultura, que recupera la tradició d’abans de la Guerra. Curiosament, el període entre 1968 i 1975 esportivament és molt fluix, però està marcat per aquest ímpetu catalanista.

Tot aquest procés va descarrilar al 1978 quan arriba Núñez a la presidència amb l’slogan «Per un Barça triomfant», on es proposa foragitar el catalanisme de dins del club. Fins al 2003 no es recupera la idea de que no cal triar entre implicació política i èxits esportius.

02

Carles Santacana i Torres

És important recordar que als anys 60 també calia lluitar contra la idea marxista de que el futbol és l’opi del poble. El primer en trencar aquest fals mite és Manuel Vázquez Montalbán, que comença a escriure sobre el Barça i sobre el que aquest club representa a la societat.

Finalment, tampoc no cal oblidar que abans de la mort de Franco, el president Montal va intentar que els dirigents dels clubs fossin triats per tots els socis a través de sufragi directe, però ningú no li va donar suport (ni tan sols els clubs bascos, Athletic i Real Sociedad).

Una vegada acabada la intervenció pel ponent, es produí un interessant intercanvi d’opinions i de vivències pròpies dels diferents participants a la tertúlia, procedint posteriorment a fer-se la corresponent fotografia de grup i donant-se per finalitzada aquesta.

03

Fotografia dels participants a la tertúlia

Albert Agustí: Barcelona i l’esport

ESPORTS I ATENEU del 26 d’octubre de 2015

En Miquel Àngel Barrabia, un dels coordinadors de la tertúlia, dóna la benvinguda als assistents i, en especial al senyor Albert Agustí, President de Sport Cultura Barcelona, del Reial Club Tennis Barcelona – 1899 i ponent de la tertúlia d’avui, així com a la senyora Rocío de Aguilera, Secretària General Executiva de Sport Cultura Barcelona. Tot seguit passa la paraula al senyor Jordi Vallverdú, qui fa la presentació del senyor Albert Agustí.

IMG_5536

Jordi Vallverdú i Albert Agustí

Pren la paraula Jordi Vallverdú, membre de la tertúlia “Esports i Ateneu”, per tal de presentar al ponent. Albert “Beto” Agustí García-Navarro, diu, va néixer el 22 de juny de 1958 i és MBA per ESADE.

Professionalment està vinculat al món de l’esport des de 1988, en que formà part de l’estructura executiva del COOB’92 (Comitè Organitzador del JJOO de Barcelona’92), en qualitat de Director de Màrqueting Internacional. Des d’aleshores ha estat Director General del Circuit de Catalunya (1992-1995), de Media Planning Group (1995-2000), de ISL Spain (2000-2002) i de Santa Mónica Sports (2002-2003). Posteriorment, ha estat CEO d’Havas Sports & Entertainment Iberia (2003-2010), President d’Havas Sports & Entertainment Iberia (2010-2011) i CEO de l’Associació de Clubs de Bàsquet (2011-2013). En l’actualitat exerceix com a consultor de projectes esportius i d’entreteniment.

Com a dirigent esportiu, continua Jordi Vallverdú, Albert Agustí és President del Reial Club de Tennis Barcelona – 1899 (des de l’any 2008), President del Comitè Organitzador del Barcelona Open de Tennis (ATP 500), President de Sport Cultura Barcelona, Sotspresident primer de la Real Federación Española de Tenis (RFET) i membre del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona i President del seu programa Barcelona Sports.

Així mateix, va ser fundador i organitzador del Global Sports Forum Barcelona que se celebrà a la ciutat en el període 2009-2012.

L’any 2010 va ser distingit com a Millor Dirigent Professional per l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport i l’any 2011 guardonat amb la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu pel Consejo Superior de Deportes (CSD).

Tot seguit en Jordi Vallverdú li cedeix la paraula al senyor Albert Agustí per a que ens parli de Barcelona i l’esport.

repte-2013

Imatge de promoció del Campionat del Món de Natació BCN2013

Comença el senyor Albert Agustí fent referència a quan, l’any 1988, va entrar com a Director de Màrqueting Internacional al COOB’92, la que va ser la seva primera vinculació com a professional en el món de l’esport. Així mateix, agraeix a l’Ateneu Barcelonès donar-li l’oportunitat de parlar de les seves dues grans passions: l’esport i la ciutat de Barcelona.

La ciutat de Barcelona, diu el ponent, disposa d’una excel·lent qualitat de vida, és oberta i acollidora, inclusiva, integradora, solidària, innovadora i creativa, compromesa i responsable, participativa, està interconnectada, és competent i competitiva. Té una situació geogràfica ideal, mediterrània, amb un clima temperat, que la fan una oferta molt atractiva de cara a atreure l’atenció internacional. Per a demostrar-ho, tan sols cal fer esment a la seva posició en els principals rànquings internacionals dels darrers anys.

D’altra banda, diu Albert Agustí, no hi ha gaires ciutats al món amb la trajectòria d’èxit d’organització i vinculació a l’esport com Barcelona, sent una ciutat modèlica pel que fa a la rendibilització de les inversions destinades a l’organització d’actes esportius de primer nivell internacional, amb retorns econòmics i socials positius.

Més de les dues terceres parts de les vegades en què s’anomena la ciutat de Barcelona a nivell internacional, té a veure amb l’esport, incloent-hi això sí, al FC Barcelona, i disposa d’un dels calendaris esportius més complets del món. En els darrers anys, Barcelona ha estat seu de pràcticament totes les grans manifestacions de les diferents especialitats esportives de primer nivell.

Així mateix, l’esport i les competicions esportives que es disputen a la ciutat, són un dels principals arguments promocionals de Barcelona. Segons dades de Turisme de Barcelona, les 17 proves del calendari del programa Barcelona Sports (programa que aglutina les principals cites esportives de la ciutat) van moure l’any 2009 un total de 4,1 milions d’espectadors.

Barcelona Open Banc Sabadell 2015

Barcelona Open Banc Sabadell 2015

Cal tenir present, continua dient el ponent, que l’esport és un dels factors de la vida col·lectiva que més incidència i influència té en la societat del segle XXI, sent un element transversal que interessa per igual a tota la piràmide de població i a tots els segments socials. Així mateix, el món de l’esport és molt important com a vehicle transmissor de valors i passions, i com a marc d’experiències vitals enriquidores en tots aquests aspectes, com generador de felicitat.

El senyor Agustí ressalta que aspectes com l’educació, l’alimentació i la nutrició, la medicina, la recerca, la cultura, la moda, la sostenibilitat, el turisme, la capacitat d’integració, la solidaritat, l’altruisme i el voluntariat estan tots ells fortament vinculats amb l’esport. L’esport, a banda de millorar la salut de les persones, té una dimensió educativa i desenvolupa un paper social, cultural i recreatiu. Per això, la possibilitat d’impulsar projectes esportius transversals en qualsevol d’aquests aspectes és una realitat factible i, alhora, una gran oportunitat.

En un estudi de la Unió Europea s’afirmava que a l’any 2004 l’esport va generar un valor afegit equivalent al 3,7% del PIB de tota la UE i va ocupar a quinze milions de persones, és a dir, el 5,4% de la mà d’obra europea. L’esport, doncs, a més contribueix clarament a la creació d’ocupació, al creixement econòmic i a la revitalització territorial.

El senyor Albert Agustí manifesta que s’ha d’apostar fermament per “convertir Barcelona en la capital mundial de l’esport”.

Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Nedadors en el concurs de Nadal al port de Barcelona(1914) Fotografia de Carles Fargas i Bonell – AFCEC

Actualment, Barcelona ja és reconeguda internacionalment com una de les ciutats del món més vinculades a l’esport: disposa d’una important tradició i història esportiva; ha demostrat la seva capacitat d’organització d’esdeveniments esportius de tot tipus; és sinònim d’èxit esportiu; disposa d’un excel·lent calendari d’esdeveniments esportius anuals de primer nivell internacional, així com de proves esportives populars de prestigi; un model de col·laboració públic-privat que ha donat molts bons resultats; esportistes de primer nivell en disciplines esportives molt diverses, un bon nombre de clubs de referència en esports concrets, equipaments d’alt nivell i, com no… compta amb la capacitat de presència i repercussió global del FC Barcelona.

D’altra banda, els ciutadans de Barcelona i els seus visitants fan de la ciutat una de les referents en la pràctica esportiva amateur: disposa d’una molt bona situació geogràfica i una immillorable climatologia; un moviment associatiu en molts casos centenari; una important xarxa d’equipaments i espais per a la pràctica esportiva; té una gran tradició de competició esportiva i una pràctica esportiva en edat escolar àmplia i organitzada.

phoca_thumb_l_ceeb-15

Activitat esportiva escolar (CEEB – 2015)

Disposant de tots aquests “punts forts”, el ponent planteja la necessitat de reforçar el posicionament extern i el posicionament intern de la ciutat de Barcelona per tal de convertir-la en la capital mundial de l’esport.

Pel que fa al posicionament extern, diu, cal reforçar la imatge de la marca Barcelona com a referent mundial de l’esport, aportant un alt valor diferencial en la comunicació i promoció de la ciutat amb un posicionament únic a nivell internacional, per tal de fer-la encara més atractiva al món i incentivar el turisme i la inversió internacional.

A nivell de posicionament intern cal fomentar encara més la pràctica de l’esport amateur a la ciutat i a tenir un estil de vida saludable, augmentant el nivell de satisfacció i d’orgull de pertinença ciutadana, generant un corrent de mobilització de la ciutat que el conjunt de ciutadans facin seu i el dotin de credibilitat.

Seguidament detalla tot un seguit de línies d’actuació tant per reforçar el posicionament extern com el posicionament intern de la ciutat de Barcelona.

A destacar pel que fa al posicionament extern, per exemple: la necessitat de continuar acollint esdeveniments esportius internacionals; cercar l’establiment a la ciutat de grans organismes internacionals relacionats amb el dopatge o la medicina de l’esport; aconseguir ser referent en esports emergents; incentivar la implantació a la ciutat d’indústries de l’esport com centres de disseny o de recerca; aprofitar les sinergies amb d’altres sectors que tenen relació amb l’esport (investigació mèdica, nutrició, investigació tecnològica, etc.) o ser referent com a centre de debats sobre el món de l’esport.

IMG_5535

Albert “Beto” Agustí

Pel que fa al posicionament intern, on ja hi ha moltes línies d’actuació que s’estan desenvolupant de forma molt adequada: promocionar encara més la pràctica esportiva en edat avançada; enfortir la col·laboració amb clubs i associacions esportives per a la promoció i organització d’activitats; incentivar i afavorir la participació dels col·lectius més vulnerables socialment en les activitats esportives i promoure la participació del voluntariat mitjançant la creació de la Oficina del Voluntari Esportiu.

Finalitzada la intervenció del ponent, es va obrir un interessant debat amb intervencions de diferents membres de la tertúlia abordant-se temes com la marca Barcelona; la urgència d’una llei de mecenatge; l’estratègia que Barcelona ha de seguir per a la consecució de nous esdeveniments esportius internacionals i la necessitat de disposar d’una bona xarxa de contactes a nivell internacional en el camp de l’esport i d’influir-hi des de la ciutat; el maniqueisme de contraposar esport de base i esdeveniments internacionals; el futur del Barcelona Open de Tennis o la necessitat de continuar amb la col·laboració públic-privada en el camp de l’esport que tants bons resultats ha donat.

Posteriorment, el senyor Albert Agustí va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia i es va fer la corresponent foto de grup amb els assistents.

IMG_5550

Fotografia de grup de la tertúlia

Rubèn Peris: La “Volta”, 95 edicions

ESPORTS I ATENEU del 25 de maig de 2015

En Miquel Àngel Barrabia, un dels coordinadors de la tertúlia, dóna la benvinguda als assistents i, en especial al senyor Rubèn Peris, ponent de la tertúlia d’avui. Tot seguit passa la paraula a la senyora Mina Pedròs, qui distribueix còpia i comenta als assistents dues notícies de premsa publicades a La Vanguardia i al diari Dicen els dies 24 i 26 de setembre de 1972 respectivament, relatives a la presentació de la IX Escalada Ciclista al Castell de Montjuïc d’aquell any a la Terrassa Martini i a la qual va assistir, entre d’altres, el ciclista Eddy Merckx.

DSC_3276

Rubèn Peris Latorre

Tot seguit pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, per tal de presentar al ponent. Rubèn Peris Latorre, diu, va néixer el 25 de juliol de 1953 a Barcelona i és un dels grans especialistes en l’organització de proves ciclistes de Catalunya.

Professionalment és des de finals de l’any 2006 el Director de Ciclisme de l’empresa RPM Racing, del Grup Alesport. Anteriorment ha estat Cap de l’Àrea de Relacions Externes i Socials de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) en el període 2000/2006; Cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (1994/2000) i Director Esportiu de Ciclisme dels JJOO de Barcelona’92 (1990/1992).

Vinculat a l’organització de la “Volta” des de fa més de 35 anys des de que l’any 1979 va entrar a formar part de la seva organització, ha exercit de Responsable de Relacions Institucionals i Protocol (1981/1987); de Director d’Organització (1988/1999) i des de l’any 2004 n’és Director General i President de l’entitat organitzadora.

En Rubèn Peris ha estat Cap d’Equip de la Selecció Espanyola de Ciclisme als JJOO d’Atenes 2004 i als JJOO de Londres 2012, és Vicepresident de l’Associació Espanyola d’Organitzacions Ciclistes (AEOC) i de l’Associació Internacional d’Organitzadors de Curses Ciclistes (AIOCC). En el període 2010/2012 va exercir com a Vicepresident de la Real Federación Española de Ciclismo.

L’any 2010 va ser guardonat amb la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu per part del Consejo Superior de Deportes.

logo_organitzacio

Logotip de la “Volta”

La Volta Ciclista a Catalunya, prova centenària del ciclisme, és conjuntament amb el “Tour” de França (1903) i el “Giro” d’Itàlia (1909), una de les proves ciclistes per etapes més antigues del món.

La “Volta” va ser guardonada l’any 1986 per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i el 1995 amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.

Avui, la “Volta” és l’únic referent important que ens queda del ciclisme professional internacional a Catalunya, una vegada desaparegudes tan l’Escalada Ciclista a Montjuïc com la Setmana Catalana de Ciclisme. Amb un pressupost que està al voltant del milió i mig d’euros, en Rubèn Peris i els seus col·laboradors continuen fent possible, edició a edició, aquesta històrica prova ciclista.

En Rubèn Peris, acaba dient en Xavier Bachs, ens parlarà de la “Volta”, de la seva història, del seu present i, sobretot, del seu futur.

El ponent, tot seguit, inicia la seva intervenció dient que la Volta Ciclista a Catalunya, coneguda com la “Volta”, va complir 100 anys l’any 2011 i enguany ha estat la seva 95ena edició. Ha superat dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espanyola i ha conviscut amb governs de monarquia, república o dictadura a l’Estat Espanyol, i ha tingut el suport de la Generalitat de Catalunya. La continuïtat en aquestes variades circumstàncies polítiques són la millor prova de l’arrelament que té al nostre país i que va més enllà d’un esdeveniment esportiu.

Als inicis del segle XX, diu en Rubèn Peris, el ciclisme i l’esport en general era practicat per les classes benestants que creuen que Catalunya es mereix una prova similar al “Tour” de França que havia disputat la seva primera edició l’any 1903. Així doncs, el Club Deportivo Barcelona fa seva la idea i assumeix l’organització de la “Volta”, que comença el 6 de gener de 1911 a l’antiga vila de Sarrià. Edició amb tres etapes, 34 participants i un total de 1.700 pessetes en premis (en la darrera edició l’import dels premis ha estat de 109.500.-€).

La “Volta” no es va celebrar entre els anys 1914 i 1919, ambdós inclosos, a conseqüència de la I Guerra Mundial i torna al 1920 organitzada per la Unión Velocípeda Española, antecessora de la Federación Española de Ciclismo, ara ja amb participació internacional.

Cartell 1939Cartell 1936Finalment, a partir de l’any 1923, va passar a ser organitzada per la Unió Esportiva de Sants. Des d’aleshores s’ha organitzat de forma ininterrompuda (excepte els anys 1937 i 1938 de la Guerra Civil) fins aquesta 95ena edició, corresponent a l’any 2015. A l’any 2006 l’organització de la “Volta” va passar de la Secció Ciclista de la Unió Esportiva de Sants a una entitat constituïda expressament per a la seva organització, Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva.

L’any 1945 va celebrar la seva 25ena edició i l’any 1970 les seves ”Noces d’Or” en un moment de gran esplendor, però sense cap mena de dubte havia estat Mariano Cañardo, nascut el 1906 a Olite (Navarra) i fet ciclista al barri barceloní de Sant Andreu, qui, amb les seves encara no superades set victòries, ja havia convertit la “Volta” a Catalunya en un fenomen de masses a finals dels anys vint i la dècada dels trenta. Cañardo va vèncer en les edicions de 1928, 29, 30, 32, 35, 36 i 39, quan la pancarta d’arribada no lluïa un altre eslògan de patrocini que “Año de la Victoria. Franco, Franco, Franco”. Llavors la carrera ja era una prova de prestigi, amb nou etapes, sonades festes en cada final d’etapa i una nombrosa representació internacional. Cartell 1986 75 edicionsCartell 2011 100 anysA partir de l’edició de 2008, quan la crisi econòmica comença a aflorar, la “Volta” veu perillar arribar al seu centenari (2011) per manca de finançament tot i estar inclosa a la màxima categoria del ciclisme mundial. La crisi dificulta enormement trobar patrocinis privats, un dels actius històrics d’aquesta competició. En aquesta situació, s’aconsegueix mobilitzar a la Generalitat de Catalunya, que es fa càrrec del Gran Premi, com va fer entre els anys 1932-1936, i s’aconsegueix preservar la competició, malgrat en l’any del seu centenari, per manca de recursos, no es retransmet per televisió. En les darreres edicions s’ha pogut comptar amb el suport de Turisme de Catalunya, que aposta per la competició amb la marca “Catalunya”.

Des de l’any 2003 es recupera Barcelona (Montjuïc) com a final de la “Volta”. La capital catalana ha acollit totes les edicions des del 1911 en diversos barris de la ciutat com Sants, Gràcia, Barceloneta, Nou Barris o en indrets com l’Arc de Triomf, la Pedrera, la Sagrada Família, Les Rambles, Plaça Catalunya…

S’adjunten una breu història de la “Volta” i el llibre de ruta de 2015 lliurades per Rubèn Peris.

voltaatalunya_807_BANNER07

La “Volta” és la tercera competició ciclista per etapes que compta amb més edicions després del “Giro” i del “Tour”, i forma part del calendari “UCI World Tour”. Això suposa que estan obligats a participar en la competició els 18 millors equips ciclistes professionals del món, però també que l’organització resta obligada a pagar-ho tot (hotels, diners de butxaca, etc.). Els costos corresponents a la producció de televisió, que inclou 2 helicòpters, suposa un cost d’aproximadament 300.000.-€ i els premis un cost de 109.500.-€. El pressupost total de la “Volta” es situa actualment en un milió i mig d’euros i està organitzada per una estructura formada per voluntariat.

DSC_3287

Miquel Àngel Barrabia, Rubèn Peris i Pere Alcober

Segons en Rubèn Peris, darrerament el ciclisme està ressorgint i deixant enrere èpoques molt difícils, malgrat això la “Volta” es pot continuar organitzant gràcies al treball d’un centenar de voluntaris i al recolzament institucional de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions i els Ajuntaments.

Després de la intervenció del conferenciant, que va ser seguida amb molt d’interès, es va obrir un debat, durant el qual el senyor Peris va tenir ocasió de contestar a les diverses intervencions dels tertulians sobre la “Volta” i altres temes relacionats amb la situació actual del ciclisme professional. Finalment, va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia, i es va fer la corresponent foto de grup amb els assistents.