Sortida cultural: Les vil·les romanes del Tarragonès

Sortida cultural de Desembre

Logo Espai Ateneu

Les vil·les romanes del Tarragonès i el cava del Penedès

Dissabte 20 de desembre

Sortida amb autocar, a les 9 h. de plaça de Catalunya (davant Banc d’Espanya), i a les 9:15 h. de plaça de Francesc Macià (davant de l’antic Sandor).

Visita a la Vil·la romana de Centcelles, a Constantí, un monument clau de l’art paleocristià. En una de les seves estances, conservada en la seva totalitat, es pot contemplar el mosaic de cúpula de temàtica cristiana més antic del món romà.

Visita a la Vil·la romana dels Munts, a Altafulla, construïda al segle I dC, que mostra com era la residència d’un alt càrrec de l’administració de Tàrraco. Un clar exponent de vil·la residencial romana i un dels més importants per la magnitud de les seves restes arquitectòniques i la riquesa del tractament decoratiu.

Dinar al Restaurant Las Palmeras, front al mar a Torredembarra.

I per acabar recepció a les Caves Miquel Pons, a La Granada del Penedès, amb visita al seu museu de la vida rural i degustació dels seus excel·lents vins i caves.

Places limitades

Per reservar:  Demanar places a  tertulia@espaiateneu.com  o  al tel.  639 129 438

Anna Sallés. Un record a Manuel Vázquez Montalbán.

 Logo   ESPAI ATENEU     11/11/14

Anna Sallés.  Un record a Manuel Vázquez Montalbán

   La tertúlia ESPAI ATENEU ha tingut un caràcter molt especial i particular i ha donat lloc a un coneixement  personal i íntim del escriptor i periodista  Manuel Vázquez Montalbán.

Es va iniciar a la Sala Verdaguer  de l’Ateneu amb la projecció  del documental “Caleidoscopio Montalbán”, emes per Radio Televisión Española.

En ell s’exposa l’ arribada a Barcelona del comissari de ficció Montalbano, creat per Andrea Camilleri per tal de descobrir qui es l’escriptor al que deu el seu nom  i es el fil conductor del documental que repassa les moltes facetes de Vázquez Montalbán que malauradament ens deixà al 2003.

Intervenen en el documental  Josep Ramoneda, Carmen Balcells, Rafael Ribó, Ferran Adrià, Maruja Torres, Raimon, Rosa Regàs, Salvador Clotas, Paco Camarasa, Francesc Artigau, Rosa Gil (Casa Leopoldo), Borja de Riquer, Juan Cruz, Daniel Vázquez Sallés, George Tryer, José Manuel Lara Hernández i molt possiblement algú que ens descuidem.

Tots donen una visió amplia, variada, assossegada i  equilibrada   sobre les múltiples facetes de la vida i de l’obra escriptor.

Després, traslladats al hotel Rivoli,  va intervenir Anna Sallés, historiadora  i professora d’Història Moderna i Contemporània (Universitat Autònoma de Barcelona) que va donar la seva visió de Manuel Vázquez Montalban com a esposa i per tant bona coneixedora de la vida i dels ideals del seu marit dins una expressió càlida, plena de tendresa, comprensió i complicitat.

Mina Pedrós va portar a l’Anna uns dibuixos que li havia enviat per l’ocasió Lluis Juste de Nin de quan “Sanchez Molbatan” i el seu il.lustrador “El Zurdo/ Esquerra'” conspiraven junts els anys 70…  i que van circular per la taula.

Per últim es va donar entrada a un col·loqui interessant, amb moltes intervencions dels que l’havien conegut o be llegit la seva obra. Es va fer referencia al alguns aspectes destacats per el seu fill David en l’obra “Recuerdos sin retorno, para Manuel Vázquez Montalban”, editada al 2013 i que  es pot trobar fàcilment a les llibreries.

Les tres parts senyalades de la tertúlia es varen produir dins una suau continuïtat, amb descripció de innumerables anècdotes  i situacions del escriptor derivades de la seva activitat vitalista i definida.

Seria impossible donar fe de tot el que es va exposar però ens atrevim a fer un resum del que sincerament va presentar-se com el disc dur de la personalitat de Manolo, que no va defugir la presó per defensar els seus ideals. Potser resultarà una mica desordenada ja que les anècdotes i asseveracions sobre la seva personalitat i la seva vida  sorgien de manera espontània a manera de interessant i joiosa cascada.

La seva estada a la presó, per no combregar amb el regim franquista i presentar-se com a comunista convençut,  es va convertir en una mena d’ateneu, aprofitada per compartir cultura amb els seus companys antifeixistes i transmetre-la amb altres empresonats als que ensenyava el català i amb els que acabava fent paelles en la seva cel·la.

La seva producció escrita es incommensurable en revistes i diaris i de manera especial i durant molt temps en El País.

Sempre fou dur amb el cinisme del poder.

Sempre va estar plenament compromès amb el  seu ideari

D’ell es la frase de que Catalunya es una nació ocupada i que si s’hagués pogut mantenir la República ell hauria escrit en català

Manolo era el perfecte administrador de la paraula.

Sempre fou la veu dels sense veu.

D’aspecte distant i un pel brusc fou sempre generós, tendre i comprensiu…com un nen gran.

Anna Sallés, la persona que evidentment més el coneixia  interiorment va fer  aflorar la seva valia com a persona generosa, amb enorme capacitat de treball, ànim viatger, amb ganes de fruir de la vida, gran cuiner, escriptor multifacétic tant en quant al assaigs com a la novel·la, el periodisme o la  poesia, amb una gran facilitat i capacitat. Era home de grans silencis, de fidelitat a les seves arrels i als seus orígens socials. Era incapaç de negar-se a la petició, que sempre  obliga a un esforç inicial, de prologar les obres dels seus amics. Tenia, sens dubte, enemics dons no es casava amb ningú mantenint sempre viu l’esperit  crític, tant cara a la dreta com a l’esquerra. Era un home bo, que no tenia un no per ningú, amb un gran sentit de l’humor i, en el fons es considerava poeta,  aspecte  que possiblement es el menys conegut.

I era del Barça. El seu article “Barça, Barça,  Barça” tardarà en oblidar-se.

El cronista ha intentat donar una idea global dels molts comentaris que han sortit, alguns reiteratius,  però tots refermant la seva personalitat,  la seva cultura,  la seva vitalitat i  la seva honradesa amb ell mateix.

Carmen Salcedo: “Educació ètica: potencial i opcions per a entitats de formació esportiva”

ESPORTS I ATENEU del 27 d’octubre de 2014

En Miquel Àngel Barrabia, un dels coordinadors de la tertúlia ’”Esports i Ateneu”, inicia la sessió congratulant-se de que els ateneistes aficionats a l’esport ens haguem reunit avui per parlar sobre l’educació ètica en l’esport i recordar als assistents que la sinopsi de les diferents tertúlies realitzades es poden trobar al blog de tertúlies de l’Ateneu Barcelonès.

Així mateix, agraeix al contertulià Joan Lucas, President del Club Esportiu Vila Olímpica, haver proposat el tema i la ponent d’aquesta sessió.

Tot seguit, l’altre coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació de la ponent, la doctora Carmen Salcedo Vereda.

La nostra ponent, especialitzada en Antropologia Americana per la Universitat Complutense de Madrid, es va doctorar en Antropologia Social i Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat 2010-2011.

Doctora Carmen Salcedo

Doctora Carmen Salcedo

Des de 1992 ha dissenyat i coordinat projectes socials i educatius a Amèrica Llatina i Espanya orientats a la inclusió social i educativa de col·lectius vulnerables, innovació social i promoció cultural.

Seguidament va relacionar les organitzacions per a les que la doctora Carmen Salcedo ha treballat com Fundación Telefónica (a 13 països d’Amèrica Llatina), Diversidad, Deporte y Promoción de la Ciudadanía (Barcelona), Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Fundació Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, Fundación Inrtermon Oxfam (Barcelona), Asociación Proyecto Hombre (Madrid), Asociación Semilla para la Integración del Joven (Madrid), Asociación Cultural Candela (Madrid) i Comunidad Agropecuaria Industrial EAS, A.C. (Mèxic).

També va dir que actualment desenvolupa projectes en dues entitats, de les quals n’és membre fundadora:

  • La Fundació Itinerarium, organització dedicada a la innovació educativa en qualitat de directora de projectes.
  • UpSocial, una entitat d’emprenedors socials focalitzada en ajudar a escalar innovacions socials provades.

L’any 2010 va dissenyar una metodologia per a la promoció de la cultura ètica en entitats esportives dedicades a la formació de nens i joves.

Amb el propòsit de contribuir a aquest objectiu, amb l’equip de Fundació Itinerarium, desenvolupà el projecte SES (Sports Ethic Seal), un segell de garantia ètica per a entitats dedicades a l’esport en edat escolar.

La metodologia SES s’ha aplicat en quatre entitats de Barcelona, Madrid i Brasil, amb més de 2.500 nens i joves que practiquen diversos esports com futbol, rugbi i waterpolo.

En Xavier Bachs va acabar la presentació indicant que Carmen Salcedo ens parlarà de l’educació ètica, del seu potencial i de les opcions que es disposen per a les entitats de formació esportiva.

Carmen Salcedo inicia la seva intervenció manifestant que no pretén en cap cas fer avui una ponència acadèmica i que vol començar compartint una experiència viscuda la setmana passada que demostra la dimensió ètica i de valors positius que pot aportar l’esport.

Participà en una reunió de treball amb nois amb edats compreses entre 16 i 19 anys d’edat, que organitzava la Fundació Èxit, una entitat que treballa per la inserció de joves en risc d’exclusió. En molts casos es detectava una sensació de desorientació i també de frustració per no haver pogut acabar l’ESO o seguir els estudis que els hi poguessin facilitar un futur… però, quan parlaven de les coses que més els hi agradaven, gairebé tots van expressar la seva fascinació per jugar al futbol. Quan parlaven de futbol, recuperaven l’ànim, l’autoestima i la seguretat.

Aquesta experiència és recurrent en molts casos. L’esport empodera a molts joves; suposa l’únic vincle satisfactori que mantenen amb una activitat social estructurada. És en aquests casos quan es fa més evident la importància de l’esport com a eina socioeducativa.

sello_sesL’any 2010 es posa en marxa el projecte SES (Sports Ethic Seal o Segell de garantia ètica). Inicialment es comença parlant bàsicament de futbol per ser aquest un veritable fenomen de masses. Algunes dades del futbol federat a nivell d’estat l’avalaven: 604.486 jugadors menors de 18 anys d’edat al futbol base, més de 6 milions d’entrenaments per temporada, aproximadament 678.500 partits oficials i moltes hores de dedicació tant dels menors com de les seves famílies. Però aquests fets també es poden extrapolar, encara que amb dades menors, a molts d’altres esports com el bàsquet, el waterpolo, etc.

La doctora Salcedo fa esment a que nois i noies amb desinterès per d’altres llocs de socialització com l’escola, participen activament i incrementen la seva autoestima mitjançant l’esport. Nois i noies que atorguen més autoritat moral a l’entrenador o entrenadora que als professors de la seva escola.

Els treballs de camp realitzats destaquen el gran nombre d’incidents que es produeixen cada cap de setmana a les diferents competicions esportives. Existeix una alta agressivitat i es desenvolupa una cultura anti-valors. Cal tenir molt present, com afirma la doctora Maria Prat Grau, Llicenciada en Educació Física i Doctora en Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en valors esportius, que els esports no porten de manera intrínseca els valors; depèn de com s’orienti la pràctica esportiva, aquest pot promoure valors o contravalors. Cal, així doncs, garantir entorns esportius que previnguin conductes de risc, ajudin a adquirir valors saludables i positius i contribueixin a una convivència responsable, constructiva i solidària.

Prossegueix la doctora Salcedo fent esment a les aportacions del doctor Carles González Arévalo, Llicenciat en Educació Física i Doctor per la Universitat de Barcelona, en relació a la tendència de l’esport escolar a aplicar les mateixes regles i normes que l’esport professional, dins del “marc imposat” per les federacions esportives, obviant moltes vegades que el treball amb menors d’edat, matèria prima molt sensible, ha de tenir com a missió ineludible i primària la seva educació i formació. Un dels temes centrals ha de ser com estimulem i mantenim la “musculatura ètica”, com podem facilitar els mecanismes per contribuir a formar persones conscients, responsables i amb valors.

Així mateix, la ponent fa esment al catedràtic Francesc Torralba Roselló, així com a les seves aportacions a la formació en valors: la necessitat d’harmonia entre tots els agents (discurs), continuïtat (les campanyes són necessàries, però insuficients), exemplaritat i experiència reiterativa.

L’esport té avantatges per sobre de l’activitat escolar en aquests aspectes (emoció, treball de reflexió i autoanàlisi, assumpció del fracàs, etc.).

Afegeix la ponent com a elements clau la necessitat que l’entorn assumeixi la seva funció educativa i que es generi un clima social de confiança comunitària per a la transmissió de valors.

El projecte SES pretén implementar l’educació ètica en l’esport i per a fer-ho es planteja el treball en tres eixos:

  • Elaborar un ideari ètic.
  • Prendre mesures organitzadores que ajudin a tots els agents a complir el codi ètic.
  • Ajudar a les entitats esportives a disposar de plans sistemàtics implicant a tots els col·lectius (entrenadors, esportistes, dirigents, pares, etc.).

La musculatura ètica s’aconsegueix amb un entrenament rutinari” va asseverar Carmen Salcedo.

Entrenant valors tots hi guanyem

Pel que fa a la metodologia SES, és fonamentalment una metodologia de reforç institucional mitjançant:

  • La creació d’una comissió ètica (lideratge i participació).
  • L’elaboració d’un codi ètic (molt important el ritus d’institucionalització).
  • La presa de disposicions organitzadores (protocols, gestió de conflictes, etc.).
  • La sistematització de la pràctica (plans de formació, comunicació i sensibilització).
  • El seguiment i l’avaluació permanent.
Club Esportiu Vila Olímpica

Club Esportiu Vila Olímpica

La ponent posa com a exemple d’experiència implementada al Club Esportiu Vila Olímpica, comenta el seu codi ètic, i l’assoliment de la seva capacitat d’autonomia a través del temps. Posa diferents exemples d’iniciatives preses per aquest club com el “tutor de grada” i la capacitat d’autoregulació assolida mitjançant la “pressió dels propis”.

Finalitza la seva intervenció assegurant que “ara mateix estem en un moment idoni per invertir en accions d’aquest tipus”.

Tot seguit pren la paraula el senyor Joan Lucas, President del CE Vila Olímpica, explicant breument la seva experiència atès que des de ja fa quatre temporades s’està aplicant aquest mètode al club, considerant-lo com a element diferencial, comentant el descens d’incidents raportats i, malgrat la rotació de nens, l’assumpció d’aquesta cultura de valors positius per part de l’entitat i els seus membres.

Una vegada acabades aquestes  intervencions, va seguir un debat, en el qual van participar una bona part dels assistentes. Seguidament, es va realitzar la corresponent “foto de família”.

Per als interessats s’inclou el document Educació en valors: potencial i opcions.

Foto de "família" dels contertulians

Foto de “família” dels contertulians