TERTULIA ESPAI ATENEU     16/09/14

PASSAT I FUTUR DEL CINEMA

Per ESTEVE RIAMBAU   Director de la Filmoteca de Catalunya.

   Esteve Riambau es un metge que inicialment sentia un gran interès per el cinema i avui es un reconegut especialista en cinema sense oblidar la seva professió de metge. Sorprèn la seva capacitat de síntesis, la seva claredat conceptual i el seu ampli coneixement de la temàtica que ens va exposar. Entre els assistents cal nombrar a Salvador Llopart, crític de cine de La Vanguardia.

El cinema, assegura, forma part de les nostres vides, referint-se amb aquesta afirmació als que ens podem considerar en una edat una mica “madura”, cosa que no succeeix en la actual joventut que s’expressa en un llenguatge diferent.
Totes les persones tenen dos aspectes paral•lels, un es variable segons la seva professió o ofici, l’altre es constant i idèntic, tots som crítics de cine.
El cinema ja ha complert els seus 120 anys d’existència i ara li toca el moment del canvi. El pas del cine analògic al digital ha afectat fortament a la seva pròpia essència ja que no es el mateix la realitat inicial del cine i la que es produeix amb ajuda de l’ordinador. Al crear les imatges cinematogràfiques per ordinador desapareix la credibilitat i el realisme del cine d’abans. El disc dur ha acabat amb el cel•luloide.
Una pregunta que avui molts es fan es com es conservarà el material digital.

Es difícil tenir, avui, una resposta segura i això comporta que moltes empreses i filmoteques estiguinfent copies en cel•luloide per evitar una possible pèrdua de material. Possiblement es trobarà una solució tècnica al problema però també es possible que en el camí a recórrer es perdin pel•lícules que seran irrecuperables.
Els temps han canviat. Abans s’anava al cine a veure una pel•lícula. Avui amb freqüència es parla de marques: Harry Potter, Matrix, etc. que al mateix temps ofereixen samarretes, parcs temàtics, productes comercials, espots, que donen beneficis addicionals.

Avui el cinema mundial esta controlat en un 70% per sis empreses d’Estats Units que imposen les seves normes al públic consumidor. Tot ha canviat, els molt joves ja no aguanten pel•lícules de 90 minuts, es va configurant un cinema amb formats mes reduïts en el temps i en la superfície de la pantalla, fins arribar a la de un telèfon mòbil. Algunes companyies aèries ofereixen ja la possibilitat de poder escollir una pel•lícula diferent per cada butaca. Els arguments avui son bastant similars i s’acosten cada dia mes al cinema espectacle de tal manera que el cine cultural va quedant per els museus, festivals i filmoteques. Fer un cinema cultural va costar molts anys i no es va aconseguir fins els anys 60-70 del segle passat, avui s’ha perdut i s’ha convertit altre vegada en l’espectacle inicial de fira.

El cine va ser fonamental en la vida ciutadana entre 1920 i 1960 fins que la televisió i les noves tecnologies han produït el gran tancament de les sales de projecció.
En la època floreixen el cine va crear mites, pentinats, tabaquisme, tipologies masculines i femenines, aquestes ultimes gracies a la activitat de les guionistes que millor reflectien la psicologia femenina.

Es parla d’ensenyar cine a les escoles. La comprensió del cine es fonamental però s’aprèn de manera autodidacta. No cal ensenyar-ho.
La captació de les pel•lícules en el cine actual es molt més rapida. Una “presa” d’abans exigia una durada de uns 12 segona mentre avui es suficient amb 2-3 segons. El públic capta molt mes ràpidament el missatge de l’acció.
El futur del cinema té tendència a forçar el moviment i la rapidesa. El cine es presenta en un marc que interfereix la realitat. S’investigarà cada dia més en el cine en tres dimensions.

Evidentment el cinema cultural seguirà existint i també la pantalla gran, però en locals reduïts. Les filmoteques seguiran guardant bones copies per preservar el cine des de el seus orígens. La Filmoteca de Catalunya disposa de 180.000 copies.
I com anècdota final, en una enquesta mundial el personatge més conegut es Mickey Mouse.

Del col•loqui, molt plural i extens, cal destacar que el cine influeix poc en la producció de violència i que esta iniciant-se el registre d’imatge dels actors per tal de poder-se repetir digitalment.