Mes: Setembre \26\+00:00 2013

La Mary Santpere faria 100 anys

/ espaiateneu / Deixa un comentari

Logo Tertúlia Espai Ateneu  del 17 de setembre de 2013

La Mary Santpere faria 100 anys

per la seva filla Maria Rosa Pigrau Santpere

El 1 de setembre d’ara fa cent anys, va néixer la genial artista Mary Santpere (1setembre 1913 – 23 setembre 1992) que molts vàrem veure o la vàrem conèixer.

???????????????????????????????????????????????????????????????  La seva filla, Yoya Pigrau Santpere, va iniciar explicant la història de la seva família. L’avi, José Santpere, famós actor, cantant, director, empresari i productor teatral de la Barcelona dels  anys 30. Va ser caixista d’impremta molt aficionat a la música i al teatre: anava a la Societat Recreativa, una entitat cultural del barri, i allí feia d’apuntador de teatre; cantava molt bé, tant òpera com sarsuela; i va conèixer a l’àvia Rosita Hernáez, la que seria la seva dona, mentre representaven junts “La santa espina” al Teatre Principal, de la Rambla. Va fer molt teatre; i també vodevils, als quals els hi afegia música i els hi donava forma de revista. Va arribar a ser empresari, al Paral·lel, amb companya pròpia; i va ser el director artístic de “L’auca del senyor Esteve”, d’en Russinyol.  L’àvia Rosita va fer el famós “Remena, nena” en una obra del mestre Torrents, de Begues; després van fer el “Tenorio” musical, amb cors de “girls”. Fins l’any 1936 feien “bolos” per tota Catalunya.

L’any 1938, per l’agost, va vindre el cineasta André Malraux, pagat pel govern de la República, a filmar la pel·lícula “L’Espoir” sobre la guerra civil; Max Aub va fer el càsting, i va escollir l’avi per a un paper important.

En fer aquesta cita el tertulià Antoni Cisteró, autor de “Campo de esperanza”, on relata les vicissituds de la filmació de la pel·lícula, li va oferir un exemplar del llibre.

RIMG0040

Va continuar diguen que alguns dels seus fills acompanyaven els avis durant les seves “tournés”; i va ser poc abans de la guerra, en una d’aquestes representacions del “Tenorio” musical, que la primera actriu va fugir amb un senyor; i davant l’emergència, van demanar a la meva mare – va dir la seva filla- que la substituís en el paper de doña Inès; però ella tenia una vis còmica tan gran, que només sortir a escena, vestida amb l’hàbit de monja, el públic ja va començar a riure, de manera que el debut teatral va ser un èxit.

A partir de llavors, la Mary Santpere va treballar molt, i va fer moltes coses; va començar en el cine, de la mà d’Ignacio F. Iquino, que era amic de la família. Després va fer teatre, amb tots els actors còmics de la època, com Sazatornil, Alady, etc. I els anys 50 va començar a treballar en revistes, al teatre Còmic, de Barcelona, amb dues funcions diàries.

També va fer ràdio i, posteriorment televisió, tot i que no tant com teatre. Cap als anys 60, com que el teatre musical anava de capa caiguda, perquè no es podien pagar les orquestres de música en directe, es va passar al cine, i va fer més de 50 pel·lícules, però poques de protagonista, perquè, en realitat, no tenia temps.

I es que la mare –va dir la seva filla Yoya- va ser una gran treballadora: Va haver-hi temporades, quan feia revista, que tenia dues representacions diàries, els 365 dies de l’any; a més, al matí, quan s’aixecava, participava en algun programa de ràdio, i a primera hora de la tarda feia papers còmics en alguna pel·lícula…  I va participar, de manera altruista, en moltes gales i actuacions humanitàries, com quan les inundacions de Sevilla, o les del Vallés.

Durant un temps va fer també circ, al Price de Madrid i després, durant dos anys, per tota Espanya; però no feia un sol número (com la resta dels artistes: equilibristes, pallassos, la dona barbuda, etc.), sinó que sortia tres i quatre vegades per espectacle, amb diferents paròdies.

I mentre feia tot això, encara va trobar temps per a muntar un negoci de confecció de barrets, junt amb una sòcia, la dona de l’Iquino, en un localet que el director de cine els hi deixava dins del seu taller de fotografies; i veies a la mare, a la que tenia un moment lliure, confeccionant barrets a mà. Per això ella deia, molt ufana, que “tenia una casa de barrets”.

Treballava tant la mare –va seguir dient la conferenciant-  que els quatre fills, per a poder veure-la, anaven sovint a les ciutats on actuava. Fins al punt que quan el tiet, germà seu, es va cassar, va haver de fer la boda a Sevilla, on estava treballant la mare. Tanmateix, portava la casa molt ben organitzada, de manera que tot funcionava com si ella hi fos present permanentment. Era molt treballadora però, alhora, molt ordenada.

Si aquí a Catalunya tenia un gran èxit, i tothom la coneixia i li parlava pel carrer, afora també era molt famosa: a la Gran Vía, de Madrid, va parar, literalment, el tràfic.

Finalment, Yoya Pigrau es va referir a les llegendes urbanes que atribueixen a la seva mare moltes coses que son radicalment falses; per exemple, que quan Boby Deglané li va preguntar si els catalans, quan parlen, lladren, ella va contestar que no, però que molts posen als seus gossos el nom de Boby; o que la Mary va néixer en un tren; o que el seu marit era doctor (el doctor Pigrau, com tothom li deia).

A preguntes d’un tertulià, va indicar que només la seva filla petita segueix el camí de l’art escènic. La resta de la família tenen altres professions com advocats, farmacèutics, biòlegs, etc.

??????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

Acabada la xerrada, que hagués pogut continuar durant hores, perquè la Yoya Pigrau té moltes i moltes anècdotes de la vida de la seva mare, es va produir un interessant col·loqui, durant el qual va fer gala d’una gran simpatia i d’un profund amor a la personalitat de la seva mare, fins al punt que un dels assistentes va dir-li que s’explicava tan bé, i amb tanta gràcia, que ni la pròpia Mary Santpere ho podria fer millor.

Veure àlbum fotos

Els cinc anys de la tertúlia Espai Ateneu

/ espaiateneu / Deixa un comentari

Logo Espai Ateneu

Al finalitzar l’anterior temporada es va celebrar el V aniversari de feliç funcionament de la tertúlia el 18/06/13.

Aniversari 5 2

Pere Costa, un dels tertulians més veterans, que va conduir l’acte, va ressaltar la importància d’aquest 5è aniversari, va agrair l’assistència de dos membres de la Junta Directiva, de cinc Coordinadors de tertúlies germanes i la de tots aquells amics i tertulians que ens han acompanyat en els cinc anys de vida de l’Espai Ateneu i que s’havien volgut afegir a la celebració.  Va ressaltar que a la tertúlia hi ha comprensió i també la possibilitat de dir sempre el que un pensa i d’escoltar a gent de pes.

Manuel Baratech va llegir les adhesions dels amics que, per raons de feina o d’altres compromisos, no van poder assistir-hi. Entre les quals les de Lluís Foix, Albert Horta, Núria Feliu, Magda Oranich, Carles Guitart, Conxa Villalba, Antoni Cisterò, Margarida Camps, Eulàlia Espinàs, Lluis Mellado, etc.

Magí Lardiés va quantificar l’activitat duta a terme per l’Espai Ateneu. En aquests cinc anys, va dir, la tertúlia ha celebrat 238 reunions amb la intervenció de 149 ponents i  4.597 assistències, amb la participació de 748 socis de l’Ateneu. A més la Tertúlia ha fet 38 sortides culturals, amb una assistència total de 503 socis. Sumant-hi les tertúlies i les sortides culturals, han participat en les nostres activitats el 31% dels socis.

Alguns dels tertulians presents van intervenir-hi amb breus parlaments. Tots ells van coincidir en felicitar l’Espai Ateneu per haver arribat al Vè any d’activitat i a la Coordinadora  Mina Pedrós per la important tasca que esta fent. Tant Jesús Conte, com Pere Bonnin, Vicenç Capdevila i Glòria Veghazy recordaren els primers temps de la tertúlia. Margarida Corominas, Àngela Parera i Miquel Àngel Barrabia es van referir a les seves experiències en les sortides culturals. Miquel Fort i Ramon Mir van expressar la seva satisfacció per la gran labor que es realitza, setmana a setmana, a l’Espai Ateneu.

Seguidament, dos de les tertulianes de primera hora, Maria Ciutad i Hortènsia Cabré, van lliurar a la Mina, en nom de tots els tertulians, un regal de fi de curs: un nou llibre d’Honor i unes precioses arracades, en agraïment a la seva tasca.

�

Mina va agrair l’obsequi amb paraules molt sentides. Seguidament va ressaltar el caràcter plural i transversal de la tertúlia, un espai on tothom hi col·labora, on es debaten tots els temes amb total llibertat., i on, tot que hi ha diferències en el pensament polític, tothom es manifesta amb un gran respecte envers les opinions dels companys. Va tenir un record molt entranyable per a Ricardo Boya, l’estimat company que ens ha deixat aquest any. Va agrair les col·laboracions rebudes: dels  conferenciants convidats que amb les seves enriquidores exposicions han donat lloc a intensos col loquis, dels tertulians que escriuen les cròniques de les tertúlies i de les sortides culturals, i de les fotògrafes.

En un breu recorregut pel que ha estat la tertúlia aquest Curs 2012-2013, va enumerar les conferències que s’han celebrat i les visites culturals realitzades. Va mostrar-se satisfeta de l’esperit que es respira a l’Espai Ateneu i va acabar la seva intervenció agraint la participació de tots els tertulians “perquè la tertúlia sou vosaltres” va dir.

Finalment, es va brindar amb cava i es va fer la “foto de família”.

Inauguració del curs 2013-2014 de l’ESPAI ATENEU

/ espaiateneu / Deixa un comentari

Logo espai ateneu

S’ha inaugurat el curs 2013-2014 de la tertúlia Espai Ateneu dimarts dia 3 a la esplèndida i renovada sala Pompeu Fabra.

Sala Pompeu Fabra RIMG0004

El convidat va ser l’advocat  Josep Maria Loperena per comentar el seu darrer llibre “El abuso del poder”, la segona part  (la primera es “El poder desnudo”) de una “bilogia” sobre fets històrics que han condicionat la nostra vida. Com un intent de text sobre una assignatura que es podria denominar la Historia de la veritat.

Difícil resumir la seva intervenció, Loperena es com un terrabastall de idees. S’ha referit als poders fàctics, al totalitarisme, a l’església, al diner, a la màfia, a la premsa, a la justícia, a l’Estat, amb les seves conseqüències sobre als ciutadans als que el poder ha convertit en uns manats, angoixats i espantats personatges amb poca capacitat de dissentir. Ha parlat de la falta de llibertat i democràcia a Espanya, i que els que vàrem néixer abans  de la meitat del segle passat no hem conegut la verdadera llibertat, de la que fa una plena apologia en el llibre.

Sols cal llegir el índex del llibre per veure que no deixa “títere con cabeza” al referir-se als que han malversat el poder polític i econòmic en benefici seu.

Loperena RIMG0034  Josep Maria Loperena es de paraula fàcil, te bon sentit de l’humor, es crític, irònic, no coneix el significat de la frase “d’això no se’n pot parlar”, es acre i suau segons el cas, disposa de una enorme capacitat de investigació i sembra que desconeixi la por a dir i perseguir la veritat. El seu llenguatge es pla, fàcil de comprendre. Sols cal buscar-hi el fons de veritat que existeix en les seves paraules.

Ha analitzat el poder i distingeix entre els diferents poders: el dels “trepas” a canvi de beneficis, el poder absolut, el poder sense sentit, el poder intolerable.  Fa una  dissertació sobre el 23 F i el seu entorn. Posa en entredit el poder real. Manifesta l’engany que representen els tres poders basics de la democràcia sotmesos a les exigències dels poders fàctics. Dona un adéu clar a l’estat del benestar. Critica l’actuació dels ministres de l’actual govern sota les directrius de la Sra. Merkel. Senyala la clara disminució del poder de la premsa. Fa palès l’enorme poder del diner i del màgic joc de la corrupció. Parla de màfia vaticana i es lamenta que mentre a França hi ha una dreta civilitzada i una extrema dreta aquí tinguem un únic partit de la dreta.

El col·loqui va ser extens: la monarquia, Noos, Bárcenas, la ocupació de Catalunya des de fa tres segles, la necessitat de pensar en el concepte de “independència i després què? ”

.RIMG0030   L’esperem per la propera presentació.

Manuel Ibern: “World Aquatics Championships Barcelona 2013”

/ esportsateneu / Deixa un comentari

ESPORTS & ATENEU on May 27th, 2013

Twenty-two sport enthusiasts, most of them members of Ateneu, celebrated a meeting at the Pompeu Fabra room in the first session of the newly created Sports & Ateneu social gathering. At the end of lunch, the coordinator Miquel Àngel Barrabia opened the session to thank the attendance, above all to Mina Pedrós and Eliseu Oriol, coordinators of two other social gatherings in the Ateneu. Then Mr. Barrabia introduced the rest of the assistants.

Straight afterwards, Xavier Bachs, also coordinator along with Mr Barrabia, introduced the speaker. Mr. Bachs said that Manuel Ibern had a degree in Philosophy and a solid experience in sports competition and sport management. Mr. Ibern was an international water-polo player and coach of the Spanish national team between 1979 and 1984. As a player, he took part in the 1968 Olympics, in Mexico. As a coach, he managed the Spanish national squad in the 1980 & 1984 Olympics, in Moscow and Los Angeles. In 2003 he was the director of the World Swimming Championships celebrated at Barcelona.

Concerning public administration activities, Mr. Ibern was sports manager at Barcelona’s Council (Ajuntament de Barcelona) between 1985 and 1996 and vice-minister of sports at the Catalonia Government in 2006. He also was member of the technical committee of FINA and LEN, from 1988 to 1994, and general manager of the swimming club “Club Natació Atlètic Barceloneta” between 1998 and 2001. His last post was sports director of the World Aquatics Championships of Barcelona which will take place from July 19th to August 4th, 2013.

The speaker began his speech reminding his “youth years” at Ateneu. Afterwards, he explained the history of the swimming championships, only European until the sixties, but with a global scope since 1973. That first “world” edition was celebrated in Belgrade. The importance of the event has been increasing in the last fifteen years, to be the great event of nowadays. One new speciality has been added to the traditional five (swimming, water polo, synchronized swimming, diving, open water swimming), which is high diving, a spectacular and risky discipline.

Mr Ibern gave some figures to show the importance of this championship, one of the main events only second to the Olympics: 2,500 appointed journalists (60% from foreign countries), more than 60 broadcasters, 200 nations connected by TV, 500 million people of audience and 14,000 people involved (2,200 swimmers, 2,300 volunteers, etc).

Mr. Ibern focused the following part of his speech in three topics: first, the convenience of the event in a period of crisis, with budget reductions all over. Can we afford it? The answer is yes, because it means a stimulus for the domestic economy. Around 200 companies have been engaged in working for the Championships. Within a period of fifteen days we are going to receive a specialized tourism of 14,000 people, which means around 90,000 overnight stays. It is remarkable that FINA offered to Barcelona these Championships due to the perfect organization of the same event in 2003.

The second topic is related to the impact to the city of Barcelona. Sport, through its potential on TV, becomes a significant tool to create an image and to globalise the city values. Today we can offer a reputation of innovation and solidarity and it is for sure that these Championships will improve this brand. The organizing skills of Barcelona are well known and the ability to mobilize a huge number of people to collaborate with professionals is also well valued. At this point, he remarked the availability of 5,000 people of the initial group, to create a definitive body with 2,300 volunteers.

Concerning the third and last issue, Mr. Ibern assured that he loves to talk about sport and “civic responsibility” because sport allows for the globalization of values. More than one century ago, when the sport came to the city, all the activities were focused on the first private clubs, many of them still working today. From the 1920’s to the time of the II Republic these practises penetrated in all social classes, helping to develop a very wide-reaching sport system linked to the culture and to the “civic responsibility”, which was reflected at social and political levels. But this spirit vanished during the time of the dictatorship. In recent times each club has created its autonomous spaces but still with many faults, like the lack of sports pedagogy in all activities, especially at school competitions.

When the interesting speech of Mr. Ibern came to its end, a very animated debate began with the participation of many of the attendants. Finally, the speaker Mr. Ibern signed the honour book of the social gathering and a group picture was taken.

World Aquatics Championships BCN2013 Palau Sant Jordi

World Aquatics Championships BCN2013
Palau Sant Jordi

Manuel Ibern: “Campeonatos del Mundo de Natación BCN 2013”

/ esportsateneu / Deixa un comentari

ESPORTS I ATENEU del 27 de mayo de 2013

Veintidós amigos del deporte, en su mayoría socios del Ateneo, nos reunimos en la sala Pompeu Fabra para celebrar la primera sesión de la nueva tertulia Esports i Ateneu. A la hora de los postres, el coordinador Miguel Ángel Barrabia tomó la palabra para agradecer a los reunidos su asistencia, especialmente a Mina Pedrós i a Eliseu Oriol, coordinadores de otras dos tertulias del Ateneo, e inició un turno de presentaciones de cada uno de los participantes en la tertulia.

Seguidamente, Xavier Bachs, también coordinador, presentó al conferenciante. Dijo que Manuel Ibern es licenciado en Filosofía y Letras, y acumula una larga trayectoria en el ámbito de la competición y la organización deportiva. Fue jugador internacional de waterpolo y seleccionador nacional en el período 1979-1984; participó como jugador en los Juegos Olímpicos de México 68 y dirigió la selección nacional en los de Moscú 80 y en los de Los Ángeles 84. En 2003 fue director deportivo de los Campeonatos del Mundo de Natación de Barcelona.

En el ámbito institucional -añadió- Manuel Ibern ha ejercido como director de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona entre 1985 y 1996; ha formado parte del Comité Técnico de la FINA y la LEN de 1988 a 1994, y ha sido gerente del Club Natació Atlètic Barceloneta de 1998 a 2001. Ha sido Secretario General del Deporte de la Generalitat en 2006, y actualmente es director deportivo de los Campeonatos del Mundo de Natación de Barcelona, ​​que tendrán lugar del 19 de julio al 4 de agosto de este año.

El conferenciante inició su parlamento recordando sus tiempos jóvenes en el Ateneo. Seguidamente explicó la historia de los Campeonatos del Mundo de Natación, que en los años sesenta sólo eran europeos; en 1973 tuvo lugar su primera edición en Belgrado, y es en los últimos quince años cuando han adquirido la gran importancia que hoy tienen; hasta ahora reunían cinco especialidades (natación, waterpolo, sincronizada, saltos y aguas abiertas) pero este año se les ha incorporado el espectáculo de riesgo de los grandes saltos.

Manuel Ibern facilitó algunas cifras que demuestran la importancia de los Campeonatos, que son una de las pruebas deportivas más importantes después de los Juegos Olímpicos: está prevista la acreditación de 2.500 periodistas, el 60% de los cuales son extranjeros; vendrán a Barcelona más de 60 televisiones, que transmitirán las pruebas a 200 países, con una audiencia estimada de 500 millones de espectadores de todo el mundo; movilizarán 14.000 personas, de las cuales 2.200 son deportistas, 2.300 son voluntarios, etc.

Seguidamente, centró su intervención en tres grandes cuestiones. Primera: en el actual tiempo de crisis, con recortes por todas partes, ¿es conveniente celebrar estos Campeonatos? ¿Nos lo podemos permitir? El conferenciante dijo que la respuesta se rotundamente afirmativa, porque los Campeonatos constituirán un estímulo para la economía de la ciudad. En efecto, se han contratado ya a más de doscientas empresas para distintos trabajos; durante quince días recibiremos unos 14.000 turistas especializados, con 90.000 pernoctaciones. Y, sobre todo, hay que resaltar que ha sido la FINA, la Federación Internacional, la que nos ofreció organizar estos Campeonatos, a la vista de la perfecta organización con que preparamos los anteriores Campeonatos Mundiales del 2003.

La segunda cuestión se refiere al impacto que representarán para Barcelona los Campeonatos. El deporte, con su poder televisivo -dijo-, es una importante herramienta de creación de imagen y de globalización de los valores de la ciudad. Actualmente Barcelona da una buena imagen de innovación y de solidaridad, y seguro que los Campeonatos la potenciarán aún más. Nuestra ciudad dispone de una reconocida solvencia organizadora y se valora mucho la capacidad de movilizar un importante número de voluntarios para apoyar y complementar el trabajo de los equipos profesionales y de las empresas especializadas. En este sentido, destacó que más de 5.000 personas se han apuntado para las 2.300 plazas de voluntarios convocadas.

En cuanto a la tercera cuestión, Manuel Ibern dijo que le gusta hablar de deporte y ciudadanía, porque el deporte permite una transmisión globalizadora de los valores. Cuando el deporte nació en Barcelona, ​​la actividad se nucleaba alrededor de los primeros clubes privados, muchos de ellos ya centenarios; a partir de los años 20 del siglo pasado, y hasta la Segunda República, la práctica deportiva penetró en diferentes estratos sociales desarrollando un sistema deportivo más variado y heterogéneo y, a través de la práctica diaria de unos socios, estuvo ligada a la cultura y a la ciudadanía, manifestándose a nivel social, político, etc. Pero este espíritu se perdió durante el largo período de la dictadura. Después, cada club ha creado espacios de autonomía, pero aún tenemos muchas deficiencias, y especialmente nos falta una pedagogía elaborada sobre la actividad deportiva y la competición en las escuelas.

Finalizada la interesante, documentada y muy pedagógica intervención del señor Ibern, que fue seguida con gran atención, se produjo un interesante y animado coloquio-debate, en el que participaron muchos de los asistentes. Después, el conferenciante firmó en el libro de honor de la Tertulia, y nos hicimos la correspondiente fotografía de grupo con el ponente.

Palau Sant Jordi Campeonatos del Mundo de Natación BCN2013

Palau Sant Jordi
Campeonatos del Mundo de Natación BCN2013

Manuel Ibern: “Campionats del Món de Natació BCN 2013”

/ esportsateneu / Deixa un comentari

ESPORTS I ATENEU del 27 de maig de 2013

Vint i dos amics de l’esport i la majoria socis de l’Ateneu ens vàrem reunir a la sala Pompeu Fabra per celebrar la primera sessió de la nova tertúlia Esports i Ateneu. A l’hora de les postres, el coordinador, Miquel Àngel Barrabia, va prendre la paraula per agrair als reunits la seva assistència, especialment a  Mina Pedrós i Eliseu Oriol, coordinadors de dos tertúlies de l’Ateneu, i va iniciar un torn de presentacions de cada un dels participants a la tertúlia.

Seguidament, Xavier Bachs, també coordinador d’aquesta tertúlia, va fer la presentació del conferenciant. Va dir que en Manuel Ibern és llicenciat en Filosofia i Lletres, i acumula una llarga trajectòria en l’àmbit de la competició i l’organització esportiva. Va ser jugador internacional de waterpolo i seleccionador nacional en el període 1979-1984; com a jugador va participar en els Jocs Olímpics de Mèxic 68 i va dirigir la selecció nacional en els de Moscou 80 i en els de Los Ángeles 84. En 2003 va ser el director esportiu dels Campionats del Món de Natació de Barcelona.

En l’àmbit institucional –va afegir- Manuel Ibern ha exercit com a director d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona entre 1985 i 1996; ha format part del Comitè Tècnic de la FINA i la LEN del 1988 al 1994, i ha estat gerent del Club Natació Atlètic Barceloneta de 1998 a 2001. Ha estat Secretari General de l’Esport de la Generalitat el 2006; i actualment és el director esportiu dels Campionats del Mon de Natació de Barcelona, que tindran lloc del 19 de juliol al 4 d’agost d’aquest any.

El conferenciant va iniciar el seu parlament recordant els seus temps joves a l’Ateneu. Seguidament va explicar la història dels Campionats del Món de Natació, que els anys seixanta  només eren europeus; el 1973 tingué lloc la seva primera edició a Belgrad, i és en els últims quinze anys que han adquirit la gran importància que avui tenen; fins ara aplegaven cinc especialitats (natació, waterpolo, sincronitzada, salts i aigües obertes) però aquest any s’incorpora l’espectacle de risc dels grans salts.

Manuel Ibern va facilitar algunes xifres que demostren la importància dels Campionats, que són una de les proves esportives més importants després dels Jocs Olímpics: està previst acreditar 2.500 periodistes, el 60% dels quals seran estrangers; vindran a Barcelona més de 60 televisions, que transmetran les proves a 200 països, amb una audiència estimada de 500 milions d’espectadors a tot el món; i mobilitzaran 14.000 persones, de les quals 2.200 esportistes, 2.300 voluntaris, etc.

Seguidament, va centrar la seva intervenció en tres grans qüestions. Primera: en l’actual temps de crisi, amb retallades per tot arreu, és convenient celebrar aquests Campionats? Ens ho podem permetre? El conferenciant va dir que la resposta es rotundament afirmativa, perquè constituiran un estímul per a l’economia de la ciutat. En efecte, s’han contractat unes dues centes empreses per treballs dels Campionats; durant quinze dies tindrem un turisme especialitzat d’unes 14.000 persones, amb unes 90.000 pernoctacions. I, sobre tot, cal esmentar que la FINA  ens va oferir organitzar aquests Campionats, a la vista de la perfecta organització amb que vàrem celebrar els anteriors Campionats Mundials del 2003.

La segona qüestió és referent a l’impacte que representarà el Campionat per a Barcelona. L’esport, amb el seu poder televisiu –va dir-, és una important eina de creació d’imatge i de globalització dels valors de la ciutat. Actualment donem una imatge d’innovació i de solidaritat, i de ben segur que els Campionats la potenciaran encara més. Barcelona disposa d’una reconeguda solvència organitzadora i es valora molt la capacitat de mobilitzar un important nombre de voluntaris per recolzar i complementar el treball dels equips professionals i les empreses especialitzades. En aquest sentit, va destacar la resposta de fins a 5.000 persones per a formar i mobilitzar 2.300 voluntaris en la fase d’operacions.

En quant a la tercera qüestió, Manuel Ibern va dir que li agrada parlar d’esport i ciutadania, perquè l’esport permet una transmissió globalitzadora dels valors. Quan l’esport va néixer a Barcelona, l’activitat es va nuclear al voltant dels primers clubs privats, molts d’ells ja centenaris; a partir dels anys 20 del segle passat i fins el període de la Segona República la pràctica esportiva penetra en diferents estrats socials desenvolupant un sistema esportiu més variat i heterogeni i, a través de la pràctica diària d’uns socis, va estar lligat a la cultura i a la ciutadania, manifestant-se a nivell social, polític, etc. Però aquest esperit es va perdre durant el llarg període de la dictadura. Després, cada club ha creat espais d’autonomia, però encara tenim moltes deficiències, i especialment ens manca una pedagogia prou elaborada sobre l’activitat esportiva i la competició a les escoles.

Finalitzada la interessant intervenció del senyor Ibern, que vàrem seguir amb gran atenció, es va produir un interessant i animat col·loqui-debat, en el qual varen participar molts dels assistents. Després, el conferenciant va signar en el llibre d’honor de la Tertúlia, i ens varen fer la corresponent “fotografia de família”.

Cerimònia inaugural de BCN2013 Palau Sant Jordi, 19 de juliol de 2013

Cerimònia inaugural de BCN2013
Palau Sant Jordi, 19 de juliol de 2013

Presentació de la tertúlia Esports i Ateneu

/ esportsateneu / Deixa un comentari

Esports i Ateneu

Actualment  hi ha més de 30  tertúlies a l’Ateneu Barcelonès i estan obertes a tots els socis. A la tertúlia Esports i Ateneu ens trobem els darrers dilluns de cada mes, menys els mesos d’estiu, i està oberta a tots els socis de l’Ateneu. Les nostres activitats es difonen mitjançant la publicació mensual d’activitats de l’Ateneu.  Ens reunim a la Sala Pompeu Fabra  de 14 a 16.30 hores per compartir amb el convidat un dinar i una tertúlia que volem que sigui molt participativa.

Placa de l'Ateneu Barcelonès

Placa de l’Ateneu Barcelonès

Tractem esdeveniments esportius d’actualitat com vàrem fer a la primera tertúlia del mes de maig de 2013, on en Manuel Ibern, que ha estat secretari general de l’esport de la Generalitat i darrerament director Esportiu dels Campionats del Món de Natació BCN 2013, ens va parlar d’aquest esdeveniment que s’ha celebrat a Barcelona del 19 de juliol al 4 d’agost.

Però també volem parlar de temes que ajudin a la reflexió, com farem aquest mes de setembre amb  en Juli Pernas, director del Museu Olímpic i de l’Esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol, que ens parlarà de la historia de l’esport.

Hi haurà tertúlies amb uns continguts que ens donaran peu al debat, com la que farem al mes d’octubre, on en Josep Lluis Vilaseca (secretari general de l’Esport de la Generalitat del 1980 al 1995 i membre del Comitè Olímpic Espanyol) ens parlarà de “La crisi econòmica en l’esport i la bombolla futbolística “.

Pels propers mesos, malgrat encara s’han de concretar els diferents temes a tractar, ja ens han confirmat la seva predisposició a participar en la tertúlia com a ponents:

  •  Enric Truñó, regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona del 1979 al 1998 i actualment comissionat de l’Ajuntament de Barcelona per a la Candidatura Barcelona-Pirineus 2022.
  • Andor Serra, ha estat gerent de la Federació Catalana de Vela i actualment és el director general de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB), organitzadora de la Barcelona World Race.
  • Carles Santacana, historiador i professor de la Universitat de Barcelona, ha dirigit la publicació de la Enciclopèdia de l’Esport Català.
  • Albert Soler, ha estat secretari d’estat per a l’Esport i president del Consejo Superior de Deportes (CSD), actualment diputat a les Corts.

Esteu tots convidats a participar els darrers dilluns de cada mes a intercanviar idees sobre l’esport des de diferents visions i perspectives.  Us hi esperem perquè volem que a l’Ateneu també tinguin un espai les idees que envolten l’activitat física i esportiva, on s’aniran tractant temes com la salut i l’esport, l’esport com a eina d’integració social dels joves, l’esport als barris i les escoles… i, a més a més, no deixarem de parlar dels principals temes de l’actualitat esportiva i dels principals esdeveniments esportius que tenen i tindran lloc a la nostra ciutat.

"El Marc", escultura de Robert Llimós plaça dels voluntaris - Barcelona

“El Marc”, escultura de Robert Llimós
plaça dels voluntaris – Barcelona

 Xavier Bachs i Miquel Àngel Barrabia, coordinadors de la tertúlia Esports i Ateneu