Tertúlia amb Gerard Esteva

ESPORTS I ATENEU del 29 d’octubre de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Nascut l’any 1984 a Barcelona. És violinista i llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Gerard Esteva President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Navegant de patí de vela, classe de la qual va ser campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya de 2a categoria l’any 2004 i subcampió de la Copa d’Europa de 1a categorisa l’any 2013. Va donar les seves passes com a dirigent esportiu en la classe de patí de Vela i l’any 2004 va ser elegit president de l’Associació Internacional de Patí de Vela (ADIPAV) i també secretari nacional d’aquesta classe. Organitzador de la “Volta a Menorca”  de 2006 a 2008 i escollit president de la Federació Catalana de Vela el 29 de maig de 2009.

El 2013 va ser escollit vicepresident primer de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i l’1 de juliol de 2014 va prendre el relleu de David Moner al capdavant de la UFEC. Actualment és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i del Comitè Olímpic Català.

Gerard Esteva signant el Llibre d’Honor de la tertúlia acompanyat de Carles Llorens, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès

Fotografia de grup de la tertúlia amb Gerard Esteva

David Moner i Codina: “La UFEC i el futur de l’esport federatiu català”

ESPORTS I ATENEU del 28 d’abril de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor David Moner, President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. També va agrair l’assistència dels senyors Gerard Esteva, Vicepresident de la UFEC i President de la Federació Catalana de Vela i del senyor Jordi Sans, Director Esportiu i de Relacions Institucionals de la UFEC.

David Moner i Gerard Esteva

David Moner i Gerard Esteva

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant: nascut a Barcelona l’any 1933 fill d’una família de Banyoles, Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1957, especialitzat en Dret Civil, Mercantil, Fiscal i Hipotecari. Té bufet propi amb seus a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla, Málaga, Menorca i Eivissa. Va ser President de la secció de dret esportiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i més tard membre del Tribunal d’Arbitratge del Comitè Olímpic Internacional (COI).

De jove fou nedador, jugà al waterpolo al Club Natació Banyoles i al rugbi al Barcelona Universitari Club (BUC).

Fundador de la Copa Pirineus i de la “Challenge David Moner” pel que fa a la natació, també va participar en la constitució de la Federación Española de Esquí Náutico. Convertí l’Estany de Banyoles en l’única pista de rem reglamentària aleshores en tot l’Estat Espanyol i posà en marxa el primer Centre d’Alt Rendiment Esportiu del Rem Espanyol. Posteriorment va ser president de la Federació Catalana de Rem i de la Federació Catalana de Natació de 1977 a 1995, etapa en la qual se celebrà la primera edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació. En l’actualitat i des de 1996 –va afegir- és president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat que representa al conjunt de les federacions esportives catalanes, 67 en l’actualitat. L’any 1933 es constituí la primera Unió Catalana de Federacions Esportives, que va tenir Pompeu Fabra com a president. Tres anys més tard, la Unió va haver de finalitzar la seva activitat degut al començament de la Guerra Civil. L’any 1985, pel Decret de la Generalitat de Catalunya 196/1985 de 15 de juliol, es regulà la creació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, recuperant els ideals del 1933.

Creu de Sant Jordi 2010 lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya MH senyor José Montilla

El senyor David Moner és Soci d’Honor de nombrosos clubs esportius i ha estat guardonat, entre d’altres, amb l’Ordre Olímpica d’Argent, la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Barcelona, la Medalla d’Or de la Federació Catalana de Rem, la Medalla d’Or de la Real Federación Española de Natación i els Anells d’Or del Comitè Olímpic Internacional. També és Chevalier de l’Ordre National du Mérite de la República Francesa i l’any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi per la promoció i la projecció internacional del nostre esport.

El President de la UFEC va començar el seu parlament en relació al present i al futur de l’esport federatiu català. Els 10.000 clubs que funcionen a Catalunya sostenen la seva activitat o la redueixen, però la gran majoria continuen endavant. Gràcies bàsicament al voluntariat i a les aportacions dels socis, els clubs catalans continuen treballant. La gran riquesa de l’associacionisme esportiu català es fonamenta en l’esport de base, bàsic per a la seva existència actual i el seu futur.

L’esport és competició -va dir- i aquesta ha d’anar imprescindiblement associada al “fair play”. Malgrat existeixen problemes educacionals i handicaps familiars sobre els quals cal actuar, sóc optimista davant els reptes que ens planteja el futur.

Els clubs i entitats esportives han de ser conscients que algun dia les subvencions què han permès mantenir les seves activitats ordinàries seran suprimides i tan sols es podrà comptar amb aportacions de les administracions públiques per a actuacions o activitats concretes.

El ponent fa esment a les funcions, competències i objectius de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entre d’altres, la promoció, defensa i representació de l’esport federat català en el seu conjunt, la col·laboració amb totes les entitats i organismes públics i privats en la millora de l’esport a Catalunya, així com la proposició de les iniciatives que cregui oportunes per a una millor política esportiva catalana.

La UFEC gestiona directament sis centres o complexos esportius a les poblacions d’Alella, Arenys de Mar, Barcelona, Sabadell, Salt i Sant Celoni; disposa d’una corredoria d’assegurances pròpia (Corredoria d’Assegurances Unifedesport) i d’un pressupost anual important, del qual tant sols el 5% procedeix de subvencions públiques.

03

Així mateix, presta tot un seguit de serveis a les federacions esportives catalanes en l’àmbit de l’assessorament jurídic, fiscal, comptable, laboral i del disseny i la imatge. Mitjançant el seu Servei de Premsa cobreix diferents tasques amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió de l’esport federat a Catalunya, entre d’altres, amb l’edició del butlletí informatiu bimensual amb l’actualitat més destacada de l’esport federat català, manté el contingut del portal web UFECtv, difon totes aquelles notícies generades per la UFEC i les pròpies federacions a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube) i coordina el contingut del Bloc de la UFEC, que promou l’esport i un estil de vida saludable. Gens menyspreable és la feina que la UFEC ha fet i segueix fent per la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’esport a través del seu Servei Lingüístic col·laborant, entre d’altres, amb la creació d’eines i recursos sobre llengua i esport.

En relació a la presència internacional de l’esport català, recorda la ratificació per part del Tribunal Suprem l’any 2002 de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 1996, anul·lant dos articles del Decret 70/1994, de 22 de març, de la Generalitat de Catalunya pel qual es regulaven les federacions esportives catalanes, en concret els referits a la participació de les federacions esportives catalanes en competicions internacionals i a la seva articulació amb el moviment olímpic.

David Moner i Codina

David Moner i Codina

En aquest sentit, el senyor Moner es mostra convençut que les federacions catalanes acabaran disposant de presència pròpia en les competicions esportives internacionals, bé per la consolidació del procés vers la independència, trobant alternatives mitjançant els campionats d’Europa de Regions o la representació directa en les federacions internacionals en els casos en que no existeix federació espanyola de la corresponent disciplina esportiva.

El ponent considera que l’administració de la Generalitat de Catalunya hauria d’establir relacions directes amb les federacions esportives internacionals, apunta la necessitat de realitzar un treball de lobby pel reconeixement internacional de l’esport català i destaca les accions a tot nivell realitzades des de les estructures de l’estat per impedir la representació internacional de les federacions esportives catalanes, posant com exemple el cas del patinatge.

Comenta el senyor Moner la manca continuada de suport econòmic de les federacions espanyoles a les federacions esportives catalanes; la limitació des de fa uns vint anys de les aportacions del Consejo Superior de Deportes (CSD) exclusivament a l’esport d’elit i a l’alt rendiment; les inspeccions rebudes per part d’alguns clubs esportius catalans des de l’any 2012 per part de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social així com les recents iniciatives legislatives del Govern d’Espanya pel que fa a la implantació de la llicència esportiva única estatal.

Fa esment a les diferents gestions que la UFEC ha realitzat i està realitzant en relació a alguns dels temes comentats, així com a la manca de coneixement que algunes d’elles denoten en relació a la realitat de l’esport i, en especial, de l’esport català, que té una important participació de voluntaris, especialment en l’àmbit de l’esport infantil i juvenil. Tanmateix, manifesta la seva total convicció de que les bases de l’esport català són sòlides i el seu futur esperançador.

Finalitzada la interessant intervenció del senyor Moner, que tots vàrem seguir amb gran atenció, es va produir un interessant i animat debat, en el qual varen participar molts dels assistents, bé realitzant preguntes o donant opinions sobre els temes exposats.

Com a cloenda de la jornada, el conferenciant va firmar en el Llibre d’Honor de la Tertúlia “Esports i Ateneu”, i es va fer la corresponent “foto de família” amb tots els participants.

Foto de grup de la tertúlia "Esports i Ateneu"

Foto de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

S’ha d’afegir que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, reunit en data 9 de maig de 2014, per acord unànime de tots els grups municipals, atorgà al senyor David Moner i Codina la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona.

Andor Serra: “Barcelona World Race: l’univers de la vela oceànica”

ESPORTS I ATENEU del 25 de novembre de 2013

Al voltant d’una vintena d’ateneistes aficionats a l’esport ens vam reunir el passat vint-i-cinc de novembre a les dues en punt de la tarda per escoltar la xerrada d’Andor Serra sobre la Barcelona World Race.

El nostre ponent, Andor Serra Merckens, és nascut a Barcelona l’any 1963, on va cursar estudis d’arquitectura tècnica (Universitat Politècnica de Catalunya). Posteriorment, va fer el Màster en Gestió Econòmica d’Entitats Esportives de la Universitat de Barcelona. Ha dedicat tota la seva vida a la vela, tant en la vessant d’esportista com en la de gestor. Va ser campió del món de la classe olímpica Flying Dutchman l’any 1987, fent parella amb Luis Doreste. Va ser director de vela als Jocs Olímpics de Barcelona, director gerent de la Federació Catalana de Vela (FCV) i comissari del Festival del Mar dins del Fòrum de les Cultures del 2004. Des de l’any 2005 és director general del Consorci El Far i de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB). És membre de la ISAF (International Sailing Federation) i de la IMOCA (International Monohull Open Classes Association). D’entre les distincions rebudes, té la insígnia d’or de la FCV, el Diploma al Mèrit Olímpic, la Medalla al Mèrit de la Real Federación Española de Vela (RFEV) i recentment (2011) va ser distingit com a Millor Dirigent Professional de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport. Aquests darrers anys ha participat activament en la constitució del Barcelona Clúster Nàutic, format per trenta-cinc empreses i entitats , que pretén posicionar Barcelona com a referent del sector nàutic.

El primer en prendre la paraula va ser el contertulià habitual Pere Alcober, persona clau en la posta en marxa d’aquest projecte des de l’Ajuntament de Barcelona, i que com preàmbul ens va explicar que la Barcelona World Race és una competició organitzada per la FNOB. L’origen d’aquesta iniciativa cal buscar-lo a la candidatura de Barcelona per a l’America’s Cup. Es va plantejar com a objectiu crear algun esdeveniment que no existís i que fos “propietat” de Barcelona, i així és com va néixer aquesta volta al món “a dos”.

Miquel Àngel Barrabia, Andor Serra i Pere Alcober

Miquel Àngel Barrabia, Andor Serra i Pere Alcober

Posteriorment, el coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer una breu introducció assenyalant que el títol escollit per a la tertúlia d’avui, “Barcelona World Race, l’univers de la navegació oceànica” no és un joc de paraules. Des del Consorci El Far (on hi són presents l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Port de Barcelona) i des de la FNOB (de la qual en són patrons l’Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona, l’Autoritat Portuària i la Cambra de Comerç), a més d’organitzar-se un gran esdeveniment esportiu: la regata Barcelona World Race, volta al món a vela, a dos, sense escales, a bord dels vaixells Open 60 dins del calendari internacional IMOCA, s’han desenvolupat tot un seguit de projectes, programes i iniciatives que inclouen la celebració d’altres esdeveniments esportius relacionats amb la vela; programes formatius, educatius i de conscienciació en el respecte al medi ambient de mars i oceans; programes de recerca i investigació de noves tecnologies, reciclatge i reutilització, medicina a distància, energies renovables, etc. S’ha cercat la implicació i col·laboració del teixit universitari, institucional i empresarial per a la creació de projectes de valor. Tot un univers!

Andor Serra durant la seva intervenció

Andor Serra durant la seva intervenció

Un cop finalitzats els preàmbuls, l’Andor Serra va prendre la paraula per donar-nos unes pinzellades sobre la història de la relació entre l’esport de la vela i la ciutat de Barcelona. Va destacar la importància de la base, el planter de la vela, que s’havia abandonat en dècades anteriors. Inicialment, la vela dels Jocs Olímpics de Barcelona no s’havia de fer a la ciutat, sinó que es pensava buscar una sub-seu. Dins el món de la vela es va produir una reacció contra aquesta decisió, que finalment va poder ser rectificada. La conseqüència immediata va ser la creació del Centre Municipal de Vela ubicat al Port Olímpic de Barcelona. A partir d’aquell moment es va començar una important tasca de foment del planter, perquè la realitat era que aleshores el món federatiu estava molt més enfocat en guanyar medalles que no pas a crear base. Com a mostra d’això és que no hi havia cap possibilitat d’iniciar-se a la vela passats els vint anys d’edat. Així doncs, Barcelona va poder comptar amb una iniciativa pionera en el foment de la pràctica de la vela.

L’embrió de la Barcelona World Race es va crear per donar contingut al Fòrum 2004 i havia de ser una regata que sortís un cop acabat el Fòrum per “explicar al món” el que s’havia dit als actes culturals. Després d’aquella idea inicial, l’activitat va quedar aturada. Temps més tard va venir la candidatura a l’America’s Cup, que es va perdre tenint molts elements en contra (l’elecció final va ser entre València i Palma). Sens dubte, el projecte de Barcelona era el millor dels presentats en aquella edició de 2007, però van pesar més d’altres factors. Suïssa havia d’organitzar-la atès que una embarcació d’aquell país havia estat la campiona de l’edició anterior, però per raons obvies els era impossible. Va posar a subhasta els drets i  Barcelona va presentar un projecte que anava molt més enllà de l’esport. Els suïssos consideraven que el millor projecte era el barceloní, però ben aviat van comprovar com de lentes eren les decisions de les administracions sobre la candidatura de Barcelona respecte a la de València.

Més tard va sorgir la possibilitat d’organitzar la Volvo Ocean Race, una volta al món a vela patrocinada pel fabricant suec d’automòbils. Els drets per a organitzar-la ascendien a sis milions d’euros, més dos milions d’euros de cost. Aquestes xifres tan elevades van fer que Barcelona hi renunciés i decidís crear algun esdeveniment propi. L’esdeveniment triat seria una volta al món “a dos” que tingués Barcelona com a punt de sortida.

El primer debat va ser pel nom: “Barcelona” o “Catalunya”. Finalment es va triar Barcelona World Race per la gran projecció internacional de la ciutat. Inicialment, i per tal de fer un esdeveniment d’alt nivell, es van cedir part dels drets a OC Events, empresa vinculada a la navegant en solitari Ellen MacArthur, però a la segona edició es van recomprar. La primera edició, la 2007/08 va tenir nou vaixells participants, la segona, la 2010/11, catorze, i la tercera, que s’iniciarà a finals del 2014, en tindrà al voltant de dotze.

Recorregut de la primera edició de la Barcelona World Race

Recorregut de la primera edició de la Barcelona World Race

El primer patrocinador destacat en arribar va ser Danone, al qual s’anirien unint després molts d’altres que han fet possible l’existència d’aquest esdeveniment, sent els patrocinadors principals de la regata 2010/2011: Estrella Damm, Renault i Johnson&Johnson. Un altre aspecte important de la Barcelona World Race és la quantitat d’actes paral·lels que s’hi fan, com per exemple el projecte “Vela oceànica i medi ambient”. Les embarcacions fan una tasca científica com és la captació de mostres de salinitat de l’aigua (per estudiar el canvi climàtic), captació de partícules de plàstic, etc. Un seguit d’activitats d’acord amb la Unesco on  s’aprofita que les regates passen per trams que no estan a l’abast de les navegacions comercials.

Sortida de la primera edició de la Barcelona World Race

Sortida de la primera edició de la Barcelona World Race

Alguns dels vaixells de la Barcelona World Race 2007-2008

Alguns dels vaixells de la Barcelona World Race 2007-2008

Després de les paraules d’Andor Serra es va obrir una tertúlia molt animada que es perllongaria fins ben passades les quatre de la tarda.