Josep Maria Bricall – Tarradellas: la política del rigor

Logo El dia 7 d’octubre visità la Tertúlia Espai Ateneu Josep Maria Bricall per parlar-nos de  “Tarradellas: la política del rigor”.

Com a coordinadora de la tertúlia, Mina Pedrós presentà el conferenciant, dient que Josep Maria Bricall és doctor en Dret i en Ciències Econòmiques; ha estat professor d’Esade (1962-1969), catedràtic de la Universitat de Palma de Mallorca (1981); catedràtic de la Universitat de Barcelona (des de 1983) i, de 1986 a 1994, Rector.  Director del Centre d’Estudis de Planificació, ha participat en alguns treballs col·lectius com Estat autonòmic i finances públiques, i Universitat 2000, informe sobre l’ensenyament universitari a Espanya, del qual ha estat director.

En 1994-1998 presidí la Conferència de Rectors Europeus, i el 2003 fou nomenat membre del Comité National d’Evaluation, organisme de les universitats i escoles superiors franceses.

El senyor Bricall formà part del Govern de Catalunya presidit per Josep Tarradellas, primer com a Secretari General de Presidència, 1977-1979, i després com a Conseller de Governació, 1979-1980. El 1984 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya en la llista del PSC-PSOE.

És autor de diverses publicacions, entre les quals, el llibre en dos volums Política Econòmica de la Generalitat (1936-1939); La planificació econòmica (1973); Introducció a l’Economia (1977); i Memòria d’un silenci (2003), que reflexa el període del seu treball a la Generalitat.

És posseïdor de la Creu de Sant Jordi; ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili; i el 2004 va ser comissionat per la Generalitat per al disseny de l’estructura i funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts.

Josep Maria Bricall va iniciar la seva intervenció fent una referència al rigor en la política. Desgraciadament, va dir, actualment hi ha tanta confusió en el mon de la política, que ja no s’aprecien ni el rigor ni la intel·ligència.

Va explicar que Tarradellas va exercir una política de rigor, basada en tres trets fonamentals: tenir uns objectius clars; utilitzar uns medis realistes; i capacitat de negociació.

En quant als objectius, Tarradellas tenia molt clar que no calia crear una nova Catalunya, perquè Catalunya ja existeix; el que calia era governar-la bé. La Mancomunitat, per exemple, que no tenia ni estatut ni tantes competències com ara, estava, però, governada per gent molt vàlida, que va fer moltes coses i molt importants. “En una ocasió -va dir el conferenciant- quan jo estava a l’Ajuntament, es va voler fer del Liceu el gran Teatre d’Òpera d’Espanya. El President Pujol s’hi va oposar, perquè pensava que perdria la seva catalanitat: al cap d’un any, el Liceu començava a perdre diners i categoria!”.

Respecte a l’aplicació de medis realistes, Tarradellas pensava que governar és administrar. “Per això em va encarregar que em posés en contacte amb l’École Nationale d’Administration de Paris, la famosa ENA, per programar a casa nostra una escola similar, que ens permetés tenir uns funcionaris preparats i eficients”.  El polític ha de tenir en compte els medis de que disposa, i què és el que es pot fer, i el que no es pot fer; el que es pot canviar, i el que no es pot canviar.

Governar, va afegir el conferenciant, també és seleccionar, i saber dir “no” a algunes coses. En aquest aspecte, Tarradellas creia que Catalunya ha de tenir una dinàmica pròpia: hem de mantenir el que ja tenim, sense llençar-ho per la finestra (com va fer Companys el 6 d’octubre del 1934). El polític ha de fer propostes amb les que tothom pugui estar-hi d’acord.

En quant a la capacitat de negociació, va indicar que per a Tarradellas la relació amb el Govern de Madrid havia d’esser una relació d’igual a igual. Tarradellas era poc partidari del centralisme, i el federalisme no l’interessava; la relació amb Madrid la tenia a través de Martín Villa, i era una relació de Govern a Govern, de tu a tu. Ell volia ser respectat, però també respectava; i procurava no provocar l’Estat.

El senyor Bricall va assenyalar que la capacitat de negociació és una qualitat important que han de tenir tots els polítics. Quan Tarradellas pactava (i ho feia sovint) no acceptava qualsevol cosa, però intentava arribar a un acord, donant quelcom a canvi. Per exemple, la Generalitat acceptà la Monarquia, i a canvi la Monarquia acceptà la Generalitat. Quan negocies has de tenir present que el fet de tenir la raó no vol dir que els altres te la donin.

En acabar la seva exposició, que va amenitzar amb nombroses i interessants anècdotes i fets viscuts durant la seva etapa de Conseller, es va iniciar un interessant col·loqui, durant el qual es van fer moltes preguntes, algunes de rabiosa actualitat política. En les seves respostes, el conferenciant es va mostrar molt  crític amb l’actual procés sobiranista. Preguntat per les relacions personals entre Tarradellas i Pujol, va dir que “Pujol va tenir un interès explícit en eliminar a Tarradellas de la Història”; i va afegir que eren dos personatges molt diferents: quan li feien una entrevista a Pujol, aquest exigia llegir-la abans de publicar-la, i la repassava a fons; Tarradellas, en canvi, mai va demanar-ho.

Finalitzada la tertúlia, el senyor Bricall va firmar en el Llibre d’Honor, i es va fer la “fotografia de família” amb els assistents.

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 27 d’octubre 2014

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 27 d’octubre – Hotel Rivoli Rambla (La Rambla, 128), 14.00 h.

Educació ètica: potencial i opcions per a entitats de formació esportiva

        Amb: Carmen Salcedo, Doctora en Antropologia. Directora de Projectes de la Fundació Itinerarium.

     

 

 
Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

Pere Alcober: “L’esport, una eina per construir ciutat”

ESPORTS I ATENEU del 29 de setembre de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia, va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor Pere Alcober i Solanas haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. Va fer esment a la seva condició de contertulià des de la posada en marxa d’aquesta tertúlia a l’Ateneu Barcelonès i va remarcar la importància que suposa per a la tertúlia comptar com a contertulians habituals a alguns dels ponents que ja hi han intervingut com és el cas d’en Manuel Ibern i en Andor Serra o de propers ponents com la doctora Carmen Salcedo, agraint també a tots ells la seva assistència.

225px-Pere_Alcober_i_Solanas_-_001

Pere Alcober i Solanas

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant i va dir que Pere Alcober va néixer a Barcelona l’any 1949, al barri de Sants. Es declara com a santsenc i barceloní de cap a peus i n’ exerceix.

Des de jove participa en el ric món associatiu del barri de Sants. Desenvolupa la seva vida professional en la indústria del moble i del disseny, en els darrers anys en aquestes activitats com a empresari.

Vinculat a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1983 com a membre del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, l’any 1995 l’Alcalde Pasqual Maragall li proposa formar part de les llistes electorals socialistes i surt escollit regidor.

En el període 1995-2011 forma part dels diferents equips polítics dels alcaldes Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, exercint diferents responsabilitats bàsicament en els camps de la participació ciutadana, la cooperació i l’esport.

En Pere Alcober ha viscut i ha estat protagonista en primera persona de la política municipal a Barcelona des del restabliment de la democràcia als ajuntaments (1979) fins el 2011. Com a responsable directe d’un territori concret, el Districte de Sants-Montjuïc al qual està històricament vinculat, així com per la seva decisiva intervenció en els àmbits de la participació ciutadana, la cooperació i l’esport de la ciutat, en Pere Alcober disposa d’una experiència i d’una visió immillorables per parlant-se de l’esport com a eina per construir ciutat .

Pere Alcober inicia la seva intervenció agraint a l´Ateneu Barcelonès la creació d´aquestes tertúlies que permeten disposar d’un espai de coneixement i debat on tractar la temàtica esportiva des de diferents vessants.

Seguidament el ponent va dir, a títol d’introducció, que “en les tertúlies celebrades el passat curs, s’han tocat molts temes relacionats amb l’esport, segur que en la meva exposició, encara que de passada, en faré menció a alguns d’ells. Hem vist en els dinar-tertúlia anteriors la diversitat del món de l’esport. Avui m’agradaria fer-ho des d’una visió global que ens faci entendre i reflexionar sobre l’esport com a eina per construir ciutat. Però quina ciutat?. Com la definirem?. Una ciutat equilibrada, una ciutat saludable, una ciutat inclusiva, una ciutat desenvolupada social i econòmicament, una ciutat basada en valors, una ciutat educadora i educada, una ciutat on l’urbanisme es posa al servei dels ciutadans, una ciutat associativa, una ciutat en la qual el disseny del seu futur sigui compartit per tots i totes, una ciutat cosmopolita i diversa, una ciutat de referència internacional, en resum una Barcelona no tan sols capital de Catalunya, si no una ciutat de referència al món; aquest món on les ciutats estan destinades a jugar cada cop més un paper de present i de futur fonamental. Així doncs, s’ha de valorar si l’esport, en aquesta definició feta anteriorment, hi pot jugar un paper clau, si pot ajudar a construir permanentment aquesta ciutat que volem i, al meu parer, la resposta és rotundament sí.

En Pere Alcober va fer esment a la importància que l’esport ha tingut i té per a la ciutat de Barcelona des de mitjans del segle XIX i, sobretot, a partir de principis del segle XX, quan neixen molts dels clubs de tota mena que encara avui segueixen actius i juguen un paper de cohesió i relació social molt important, com en el seu moment van jugar o segueixen jugant els Cors de Clavé, els Centres Culturals, els Centre Obrers, els Ateneus i les Biblioteques Populars entre d’altres, llocs on es socialitza el saber, les penes i alegries i es comparteixen il·lusions.

Tot això i molt més és el que jo defenso que va donar sentit i raons profundes  a aquesta ciutat per, després de diferents intents, ser Ciutat Olímpica el 1992. Els Jocs Olímpics no són un bolet si no una conseqüència lògica, ben guanyada per la nostra història. Segurament per això varen ser tan especials i reconeguts encara avui a tot el món, varen ser un jocs amb ànima!”, va manifestar.

Pere Alcober durant el debat

Pere Alcober durant el debat

El ponent va continuar la seva intervenció afirmant la necessitat que l’esport sigui un dels eixos estratègics del govern de la ciutat, sempre comptant amb tots els seus diversos agents, per la potent eina en què aquest s’ha convertit. Per aquest motiu, l’any 2003 es va impulsar des de l’Ajuntament de Barcelona el 1er. Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona. En la seva elaboració hi van  participar, durant molts mesos, més de 400 persones de tots els sectors (institucions, clubs, universitats, esportistes, educadors, empreses, mitjans de comunicació, gestors esportius, etc.) per tal d’identificar i definir tant els objectius que ens fixàvem com els instruments amb els quals ens havíem de dotar per fer-ho. Aquest va ser el primer pla estratègic d’una ciutat en l’àmbit de l’esport.

En Pere Alcober va fer especial incidència en la necessitat de conèixer amb profunditat la realitat esportiva de la ciutat per tal de poder definir polítiques actives en l’àmbit de l’esport i destacà que en el període 2003-2011, entre d’altres, es constituí i posà en marxa l’Institut Barcelona Esports, s’encarregà una Enquesta d’Hàbits Esportius a Barcelona, s’elaborà el Mapa d’Equipaments Esportius, s’aprovà el Pla de l’Esport en Edat Escolar de la ciutat de Barcelona, s’impulsaren tot tipus de programes i activitats esportives (esport adaptat, esport i dona, esport i gent gran, esport i salut, esport i valors), es treballà en el reconeixement de l’esport que es duu a terme en la ciutat i, per altra banda, la internacionalització de Barcelona per mitjà de l’esport.

El 25% de l’associacionisme de la ciutat correspon a associacionisme esportiu, d’acord amb l’Enquesta d’Hàbits Esportius realitzada l’any 2006 el 64,6% dels seus habitants practicaven activitats físiques i esportives i un 75% utilitzaven l’espai públic per fer-ho”. En aquest sentit, ressaltà el pes de la pràctica esportiva a Barcelona i la importància que té l’espai públic en aquesta. “Això ens obre la possibilitat de reflexionar quant n’és d’important que en el disseny urbanístic es tingui en compte aquests usos, o el paper que juga aquesta conjunció d’espai públic-esport, la socialització de l’espai i la creació de xarxes socials”, va dir. I recomanà la lectura dels monogràfics “Els espais públics urbans i l’esport com a generadors de xarxes socials a les grans ciutats: El cas de Barcelona” de Núria Puig i Gaspar Maza i “Barcelona, immigració i cultures esportives: estudi per determinar criteris d’intervenció i promoció esportiva” de Martí Niubò i Bruno Avelar.

El ponent també es va referir a la col·laboració públic-privat en el model de gestió d’equipaments esportius municipals de la ciutat de Barcelona, el qual fa possible compatibilitzar estructures de gestió àgils i alhora el manteniment d’activitats i programes d’interès social (114 unitats de gestió, 180.000 abonats, gairebé 400.000 usuaris, 2.000 llocs de treball) i l’existència de més de 1.600 espais esportius en instal·lacions de titularitat pública a la ciutat. A aquesta oferta pública, cal afegir els equipaments esportius privats, alguns d’ells amb una oferta també molt important (70.000 abonats).

En Pere Alcober també fa esment tant al gran nombre de programes esportius, especialment als destinats a infants en edat escolar (en horari lectiu i en horari extraescolar) i als destinats a col·lectius i sectors de la població específics, així com a la gran quantitat d’esdeveniments esportius d’alt nivell i d’altres científics o artístics vinculats a l’esport que cada any se celebren a la ciutat de Barcelona.

D’altra banda, destaca l’important nombre d’esdeveniments esportius excepcionals i de primer nivell internacional celebrats a la ciutat de Barcelona en els darrers anys, resultat d’un esforçat treball que ve de lluny i què han estat possibles per la clara aposta que la ciutat va fer en l’àmbit de l’esport. Entre d’altres, fa esment a una etapa del Tour de França i a la Final de la Copa Davis (2009), el Campionat d’Europa d’Atletisme, la Final Four de Beisbol i la Barcelona World Race (2010); el Campionat del Món d’Snowboard, la Final Four de Bàsquet i una prova de la Copa del Món d’Escalada (2011); la Copa del Món de Vela 4.70, el Campionat del Món Júnior d’Atletisme i la celebració dels actes del Centenari de la IAAF (2012); el Campionat del Món d’Handbol i els Campionats del Món de Natació (2013) i la Copa del Món de Bàsquet (2014).

Per acabar, en Pere Alcober sentencia: “es pot dir que de la mateixa manera que la lírica no es només el Liceu, l’esport no es només el futbol i el Barça, encara que si llegeixes la premsa esportiva això sembla”.

Una vegada acabada la seva intervenció, va seguir un debat en el qual van participar els assistentes. Seguidament, es va fer la corresponent foto de “família”.

Per als interessats s’inclou el document Anuari Estadístic Esports Barcelona 2010.

Assistents a la tertúlia

Foto de “família” dels assistents a la tertúlia del 29 de setembre

Sortida a NURIA

Sortida cultural d’Octubre de l’ Espai Ateneu

  •   Dissabte 25 Octubre

UN DIA A VALL DE NURIA

Sortida en autocar de la plaça Catalunya (davant del Banc d’Espanya) a les 8,15 h. i a les 8,30 h. de la plaça Francesc Macià (davant antic Sandor).

L’estació de muntanya Vall de Núria, d’una riquesa natural i paisatgística única, situada en el Pirineu Oriental en el terme municipal de Queralbs, domina un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, envoltada per cims de gairebé 3.000 metres d’on neixen multitud de fonts i torrents.

imagesW5EIWEKK   Gaudirem d’aquest paisatge espectacular d’alta muntanya amb un transport singular: el tren cremallera d’un recorregut de 12,5 km que supera un desnivell de més de 1.000 metres, des de Ribes de Fresser fins a  Nuria.

Visita al Santuari de la Mare de Déu de Núria i al Centre d’interpretació. Projecció de la pel·lícula “La Vall i els Cinc Elements”.

Pujarem en Telecabina fins al mirador Pic de l’ Àliga.  imagesYYUI2X6H

Dinar al Restaurant de Nuria.

Places limitades

Per reservar:

Demanar places a  tertulia@espaiateneu.com o al Tel. 639 129 438