Tertúlia amb Antoni Fernández Teixidó

ESPORTS I ATENEU del 24 de febrer de 2020

Xavier Bachs, un dels coordinadors de la tertúlia, inicia l’acte agraint al ponent haver acceptat la seva participació en la tertúlia “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès, així com a en Jordi Vallverdú, fer-ne la seva presentació.

Tot seguit, en nom de la tertúlia “Esports i Ateneu” vol fer constar la felicitació als organitzadors de la “Volta” ciclista a Catalunya, atès que al mes de març tindrà lloc la seva 100 edició, i molt especialment, al president de Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, el senyor Rubèn Peris, contertulià habitual d’Esports i Ateneu.

Extracte de la presentació realitzada per Jordi Vallverdú

Antoni Fernández Teixidó

Barcelona, 1952.

Antoni Fernández Teixidó és Economista, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, Censor Jurat de Comptes, Auditor i Consultor.

Va ser Diputat a les Corts Generals pel CDS (1986-1993) i President del seu Grup Parlamentari. També va ser Diputat al Parlament de Catalunya per CiU (1999-2015).

Jordi Vallverdú, Antoni Fernández Teixidó i Pere Alcober

Conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme del Govern de la Generalitat de Catalunya (2002-2003).

Fundador de “Lliures” (juny de 2017), organització política lliberal, humanista i catalanista no independentista.

Soci fundador de l’Institut von Mises, centre de reflexió i acció en temes com ètica i moral, sistema econòmic, marc cultural i institucions polítiques. Membre del Cercle d’Economia.

En Antoni Fernández Teixidó és President de la Fundació Privada Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona des de l’any 2016 (Vicepresident Executiu en el període 2004-2016).

La Fundació té com a finalitats fundacionals:

  • Promoure la història i la difusió social del RCD Espanyol de Barcelona.

    Antoni Fernández Teixidó durant la seva intervenció

  • Potenciar la pràctica de l’esport en general i del futbol en particular, especialment el futbol base del RCD Espanyol.
  • Fomentar, tant des d’un punt de vista cultural com humà, la formació integral dels afeccionats a l’esport.

En Jordi Vallverdú finalitza la presentació del ponent destacant la seva continuada activitat com ambaixador del club perico.

Seguidament, el senyor Fernández Teixidó, que també va voler felicitar a la “Volta” per la seva aportació a l’esport català, va fer una dissertació sobre l’origen i la història del RCD Espanyol de Barcelona i dels seus símbols, així com dels trets i aspectes que han distingit l’entitat esportiva durant els seus gairebé 120 anys d’història.

Mao Ye, Jordi Vallverdú i Fernández Teixidó durant la tertúlia

En una intervenció amb molt contingut i plena d’anècdotes, entretinguda i amena, el senyor Fernández Teixidó destacà de l’entitat i la seva massa social dos fets que la defineixen en el transcurs de la seva història: la capacitat de resistir malgrat anar contracorrent i la saviesa i habilitat col·lectiva per adaptar-se als temps.

La seva exposició va anar seguida de diverses intervencions i preguntes dels assistents a la tertúlia, entre els quals es trobaven diferents directius i executius de la Fundació i del RCD Espanyol de Barcelona.

A Esports i Ateneu en Antoni Fernández Teixidó ens va explicar per què el RCD Espanyol només és un club de futbol.

Fotografia dels participants a la tertúlia “Esports i Ateneu”

Tertúlia amb Natàlia Arroyo

ESPORTS I ATENEU del 27 de gener de 2020

Els coordinadors de la tertúlia, Miquel Àngel Barrabia i Xavier Bachs, inicien l’acte agraint a la ponent haver acceptat la seva participació en la tertúlia “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès, així com a en Toni Padilla, cap d’esports del diari ARA, fer-ne la seva presentació.

Així mateix, agraeixen les gestions realitzades pels senyors Albert Orriols i David Valero-Carreras per fer possible la presència d’ambdós en aquesta tertúlia.

Extracte de la presentació realitzada per Toni Padilla, cap d’esports del diari ARA

Natàlia Arroyo Clavell

Esplugues de Llobregat, 1986.

Natàlia Arroyo és ex-jugadora de futbol, periodista i l’actual seleccionadora de la Selecció femenina de futbol de Catalunya (Federació Catalana de Futbol). Treballa com a redactora de l’equip d’esports del diari Ara i col·labora en les retransmissions de futbol de la Cadena SER i GOL Televisión.

Toni Padilla, Natàlia Arroyo i Ramon Besa

El 25 de novembre de 2014 va ser escollida nova seleccionadora de la selecció femenina de futbol catalana després que aquesta desaparegués el 1998. També és la seleccionadora de la selecció femenina de futbol de Catalunya sots 16.

En Toni Padilla treballa amb ella des de fa gairebé deu anys a la redacció del diari ARA. Quan li va proposar treballar amb ell, va coincidir amb l’inici de la seva responsabilitat com a seleccionadora de la selecció femenina de futbol de Catalunya sots 16 (octubre de 2010).

Comenta que la Natàlia Arroyo és capaç de viure moltes “vides” a la vegada i ressalta la seva capacitat d’anàlisi. Redactora del diari ARA, comentarista de ràdio i televisió, participant en tertúlies futbolístiques, entrenadora de futbol…

Natàlia Arroyo durant la seva intervenció

Assevera que és una persona amb talent, que sap escoltar. La defineix com a capaç, incansable i molt treballadora, malgrat té una “creu”… és una dona en un món d’homes. És una gran professional (dona) en un món molt masclista, el món del futbol.

En Toni Padilla acaba la presentació de la Natàlia Arroyo dient que està convençut que el millor d’ella està encara per venir.

Les seves múltiples facetes i experiència, acompanyades de l’empenta de la seva jovenesa, ens ha permès parlar amb molt d’interès de “Dona i futbol”.

Fotografia dels participants a la tertúlia “Esports i Ateneu”

Tertúlia amb Josep Maria Solé Sabaté

ESPORTS I ATENEU del 25 de febrer de 2019

Extracte de la presentació realitzada per Carles Santacana

Nascut l’any 1950 a Lleida.

Josep Maria Solé Sabaté

Doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Exerceix de professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en la Guerra Civil Española i la postguerra. Fou delegat del Centre d’Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l’exili (1985-1991) i el primer director del Museu d’Història de Catalunya (1996-2000).

L’any 2006, la Generalitat el nomenà coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i el 10 d’octubre de 2011 va ser nomenat director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

És autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Ha dirigit, escrit i coordinat diversos llibres d’aquesta temàtica i ha escrit molts articles en publicacions nacionals i internacionals, a més de participar en diversos congressos mundials. És un gran referent al món del Barça i la guerra. Coautor, amb el periodista Jordi Finestres, de “El Barça en guerra (1936-1939)“.

Carles Santacana, Josep Ma. Solé i Jordi Vallverdú

Entre les seves obres destaquen: “La repressió de la guerra i la postguerra a la comarca del Maresme (1936-1945)” (1983), “La repressió franquista a Catalunya (1938-1953)” (1985), “Catalunya sota les bombes (1936-1939)” (1986), “La repressió a la rereguarda de Catalunya (1936-1939)” (1989), “L’exèrcit i Catalunya (1898-1936): la premsa militar espanyola i el fet català” (1990), “Sunyol, l’altre president afusellat” (1996), “El Barça de la postguerra” (1998), “España en llamas: la Guerra Civil desde el aire“(2003), “Guerra i propaganda: fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya” (2006). “El franquisme contra Esquerra. Els alcaldes i diputats afusellats d’Esquerra Republicana de Catalunya” (2007) i “La infància a Catalunya” (2007).

També ha dirigit diferents obres col·lectives com “El franquisme a Catalunya: 1939-1977” (2000), “Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents” (2003) i “Caldes de Montbui, 1936-1939” (2008).

Fotografia de grup amb Josep Maria Solé Sabaté

Frederic Porta: “El Barça dels anys 50”

ESPORTS I ATENEU del 24 de novembre de 2014

Caricatura de Kubala signada

Caricatura de Kubala signada

Miquel Àngel Barrabia, Coordinador de la Tertúlia Esports i Ateneu, va donar la benvinguda als assistents, especialment a Ángel Iturriaga i a David Valero autors del llibre sobre Paulino Alcántara i també als qui venien per primera vegada; i passà la paraula a Mina Pedrós, que va comentar una caricatura de Kubala que el jugador li havia dedicat, i de la qual es va obsequiar amb una còpia a cada un dels presents.

Seguidament, Xavier Bachs, l’altre Coordinador, va fer la presentació del conferenciant, i va dir que en Frederic Porta és llicenciat en Ciències de la Informació i en Relacions Públiques, i compta amb una àmplia trajectòria professional en el món del periodisme, tant en premsa com en ràdio, televisió, internet, i en gabinets de comunicació corporativa i consultoria.

En efecte, va començar a treballar al Diari de Tarragona i a Ràdio Popular de Reus; als vint anys es va incorporar a Televisió Espanyola com a redactor i presentador dels esports a l’informatiu de TVE Catalunya, al temps que col·laborava a El Noticiero Universal, El Periódico i Sport.

El presentador va indicar que en Frederic Porta es va traslladar durant set anys als Estats Units, primer a Phoenix i després a Nova York, on va exercir de corresponsal de TVE, d’El Periódico i de la revista Tribuna; també col·laborà a la revista Superbasket, de la NBA, i a la cadena d’esports ESPN.

L’any 1995, de tornada a Barcelona, es va incorporar a El Periódico com a cap de la secció de política; un any després dirigí i va copresentar el magazine “Bonic Vespre”, de TV3, i posteriorment realitzà retransmissions esportives a Antena3 i Canal Satélite Digital. En el període 2000-2003 va posar en marxa i dirigí el portal Futvol.com. En 2004 va ser cap de premsa del Fòrum Universal de les Cultures, i de 2005 a 2007, director de comunicació de Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA). L’any 2008 va ser sotsdirector de Programes de Catalunya Ràdio.

Frederic Porta durant la seva intervenció

Frederic Porta durant la seva intervenció

Actualment es dedica a l’assessoria de comunicació i la consultoria, i col·labora en diversos mitjans, com “l’Esportiu” de Punt Diari, i és responsable de la “Col·lecció Narrativa Blaugrana” d’Edicions Saldonar. Ha publicat els llibres “Sempre guanyen els mateixos”, “Kubala: l’heroi que va canviar la història del Barça”, “Contes del camp vell”, i “De blues i grana” (I i II). Per tot plegat, Xavier Bachs es va preguntar: “Qui millor que en Frederic Porta per parlar-nos del Barça dels anys 50?”, i li va passar l’ús de la paraula.

El conferenciant va iniciar la seva xerrada agraint la invitació a parlar a l’Ateneu, les intervencions dels Coordinadors M. A. Barrabia i X. Bachs, i la presència dels tertulians; després, abans d’entrar en matèria, va fer unes reflexions: primera, que la història del Barça encara està per escriure, ¡després de 120 anys!; i segona, que aquesta història ens arriba en forma de llegenda urbana, que no s’acosta a la realitat. “Aquí –va dir- ens movem per percepcions, per fets aïllats; enlloc d’estudiar la història del Club, ens passem la vida analitzant i discutint els resultats de l’últim partit, o les expectatives de guanyar el proper…

Actualment, va indicar, s’estan descobrint coses fascinants; per exemple, que el Barça té un milió de fotografies encara inèdites; o que guarda una maleta, que porta 42 anys tancada, amb les pertinences personals d’en Samitier; o la primícia informativa de que la Junta va estar a punt d’expulsar Kubala: ja tenia redactat l’escrit, però a l’últim moment no es van atrevir, per qüestions d’imatge.

A continuació, Frederic Porta va fer una detallada exposició del que van ser els anys cinquanta, la dècada prodigiosa, “el Barça de les cinc copes”. El Club fa un salt qualitatiu i passa de ser una entitat esportiva a convertir-se en un fenomen social, en el refugi emocional d’un país, en el pal de paller del catalanisme. El canvi va començar amb el president Agustí Montal i Galobart, que va comprar els terrenys del Camp Nou (llavors denominat “el camp de tota la vida”, perquè estava a tocar de la Maternitat i del Cementiri).

06

Va comentar l’arribada, l’any 45, d’un personatge que “no s’havia mullat” amb la guerra civil, Pepe Samitier, rei del Paral·lel (que coneix personalment a Maurice Chevalier i a Carlos Gardel), i que es va convertir ràpidament en el referent del Barça: primer, com a entrenador d’èxit, i després com el Secretari Tècnic que fa els grans fitxatges. Era un home molt llest, que tan bon punt guanyà la primera Lliga, traspassà el càrrec d’entrenador a l’Enrique Fernándezperquè la banqueta crema molt”.  En aquella època, a pesar de la pobresa general, el Barça aconseguí un gran nombre de socis, perquè el futbol era el “panem et circenses”.

Kubala

Kubala

Quan va venir a jugar l’equip de l’Hungaria, el Reial Madrid va intentar fitxar Kubala (“un jugador molt bo, que tirava les faltes amb efecte, i xutava uns penals com ningú”), però no podia jugar a cap competició oficial perquè el Govern comunista d’Hongria el va denunciar per desertor. Kubala va fitxar amb el Barça perquè li van  oferir que el seu cunyat (Fernando Daucik) fos l’entrenador de l’equip. El Barça va saber aprofitar l’ascendent de Samitier sobre Franco que era un gran afeccionat al futbol, i Samitier, que  tenia entrada directa a El Pardo, va aconseguir que el Govern donés la nacionalitat espanyola al jugador.

En aquest moment neix el Barça de les cinc copes. I es que Kubala, a banda d’un gran jugador, és alhora una gran persona, que es fa amic de tots els companys i cohesiona l’equip. El Barça guanyà la Lliga i la Copa del 51/52, i quan va aconseguir també la Copa Llatina, a París, el poble va rebre amb bogeria a la comitiva de l’equip, des de la frontera fins a Barcelona, com a autèntics herois.

Però amb el temps, Kubala cau malalt de tuberculosi, i al Club li entra el pànic. Samitier busca un recanvi, i fitxa a Di Stefano, l’argentí que estava jugant a Colòmbia. Quan la “saeta rubia” arriba a Barcelona, Kubala ja està curat; però comença a patir lesions greus (en número de 18; entre d’altres, un trencament de lligaments creuats); i a més a més, comença a sortir “de nit i de farra”, amb els seus companys César i Biosca. El joc baixa molt; passen per l’equip diversos entrenadors. I el Real Madrid de Santiago Bernabeu s’emporta a Di Stefano.

Equip del Barça dels anys 50

Equip del Barça dels anys 50

El conferenciant comentà també l’època del nou estadi, que serà la ruïna del barcelonisme, perquè el pressupost inicial, de 66 milions es converteix al final en 288 milions, i enfonsa econòmicament el Club. Samitier compra jugadors i més jugadors; triplica l’import de les primes; i al final, aconsegueix fitxar el gran entrenador Helenio Herrera: un home que en sap molt, però amb qui el vestuari sembla “l’exèrcit de Pancho Villa”, perquè tothom –catalans d’una banda, hongaresos de l’altra, i sudamericans de més enllà- va al seu aire. Kubala s’ha fet gran, no és el d’abans; ras i curt, ja no té lloc al Barça; però com que vol arrelar-se, amb la família, a Barcelona, fitxa per l’Espanyol, i es converteix, als ulls del culés, en un traïdor… A la final de Berna del 1961 el Barça es presenta sense president, sense entrenador, amb la gran figura traspassada…; i allí s’inicia la travessa del desert.

El Govern apostà pel Reial Madrid, com ambaixador de l’esport espanyol arreu del món, un Madrid que ha aixecat el cap definitivament, i amb el joc de Di Stefano s’inicia els anys d’hegemonia esportiva de l’equip blanc. Llavors, el fatalisme i el victimisme creen dins el Barça un complex de perdedors, de que no es pot lluitar contra forces superiors… Tanmateix, a mitjans del setanta, un any abans de la mort de Franco, en Cruyff ens portarà de nou la il·lusió.

Com a conclusions de la seva intervenció, en Frederic Porta assenyalà que ha estat necessari que passin dècades per escriure la història del Barça, per deixar constància de com van succeir reialment les coses. I que encara ara, cada vegada que s’investiga dins el Club, es troben històries noves i dades desconegudes. També constata que, un cop més, és l’esport el que configura la societat.

A l’hora del col·loqui, es va crear un animat debat, en el curs del qual el conferenciant va tenir ocasió d’aprofundir i ampliar alguns dels temes apuntats. Seguidament, es va fer la “foto de família”, i Frederic Porta va signar en el Llibre d’Honor de la tertúlia.

Foto de "família" dels contertulians

Foto de “família” dels contertulians