Jordi Vallverdú: “Barcelona i els grans esdeveniments esportius internacionals”

ESPORTS I ATENEU del 26 de gener de 2015

Miquel Àngel Barrabia, un dels dos Coordinadors d’Esports i Ateneu, inicià la tertúlia dedicant un record a Josep Sardà, Secretari General del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB), traspassat ahir sobtadament. Tots els assistents varen considerar adient enviar una nota de condol. Seguidament saludà els tertulians que assistien per primera vegada, i va avançar els temes a desenvolupar en les properes tertúlies.

DSC_2008

Jordi Vallverdú i Gimeno

A continuació, Xavier Bachs, l’altre Coordinador, va fer la presentació del ponent. Va dir que Jordi Vallverdú i Gimeno, barceloní de Sant Andreu, és llicenciat en Ciències Econòmiques, i diplomat en Alta Direcció d’Empreses per l’IESE. Va ser Regidor de l’Ajuntament de Barcelona de 1979 a 1987, Vicepresident de la Diputació de Barcelona i Diputat President de l’Àrea d’Esports i Joventut, de 1983 a 1987; durant aquest darrer període va ser membre del Comitè Executiu per a la Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics.

Va redactar la memòria de constitució i posà en marxa Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA (societat anònima municipal per al manteniment, gestió i promoció de les principals instal·lacions olímpiques: Estadi Olímpic de Montjuïc, Palau Sant Jordi, Palau dels Esports i Velòdrom d’Horta), de la qual va ser director general des del setembre de 1988 fins a la seva integració a Barcelona de Serveis Municipals, SA l’any 2003. Va ser director de l’Estadi Olímpic de Montjuïc durant els Jocs Olímpics de 1992. També ha estat Conseller Delegat de Parc Zoològic de Barcelona, SA (1990-1995) i Vicepresident del FC Barcelona (1993-1997).

Va destacar les tasques de Jordi Vallverdú a nivell internacional, assenyalant, entre d’altres, que va ser cofundador de l’European Arenas Association (EAA), i Vicepresident primer de 1991 a 2004. Vicepresident de l’European Stadium Management Association  (ESMA) en el període 1995-2001. Representant europeu al Comitè d’Arenas de la International Association of Assembly Managers (IAMM) en el període 2000-2006 i membre del seu Board Europeu de 2006 a 2012 (actualment denominada International Association of Venue Managers – IAVM).

Des de 1994 és assessor i consultor per a projectes de planificació, gestió i desenvolupament de palaus multiús; instal·lacions esportives; palaus de congressos; festivals de música; centres esportius, comercials i lúdics. L’any 2000 fou guardonat pel COI amb l’Ordre Olímpica, la màxima distinció del moviment olímpic.

B10anunciCrossCountryALTA

Cartell de promoció del B10

El conferenciant va iniciar la seva intervenció indicant que “l’aventura que varem endegar el 1981, amb la presentació de la Candidatura als Jocs Olímpics del 92” ha aconseguit per a Barcelona tres coses molt importants: la profunda transformació de la ciutat, la internacionalització de la seva imatge (“posar Barcelona en el mapa” en frase feliç de Pascual Maragall), i dotar-la de noves instal·lacions esportives d’alt nivell, que han fet possible, després, la captació de grans esdeveniments esportius internacionals.

 Com era Barcelona vint-i-tants anys abans dels Jocs, i què és vint-i-tants anys després?

Abans només es feien esdeveniments molt puntuals: els campionats d’Europa de Natació del 1970 (que van permetre construir les piscines Picornell); el Campionat d’Europa de Bàsquet del 73; la final de la Recopa de futbol del 82; la inauguració i una semifinal de la Copa del Món de Futbol del 82; el Campionat del Món de Ciclisme en Pista del 84 (que va permetre construir el Velòdrom d’Horta); més la Final de la Champions League de futbol i la Final de la World Cup d’atletisme, totes dues de 1989, que es van aconseguir quan ja teníem l’etiqueta de “Barcelona, ciutat olímpica”.

20th European Athetics Championships – B10 – Espot promocional

Després dels Jocs del 92 estem fent gairebé un o dos grans esdeveniments esportius cada any: American Bowl de futbol americà (1993 i 1994); Campionat del Món Indoor d’Atletisme (1995); finals de l’Europeu Sots 21 de Futbol i Campionat del Món de Futbol Sala (1996); World Bowl de futbol americà i FIBA Eurobasket (1997); Final Four de Bàsquet (1998, 2003 i 2011 tant de la FIBA com de l’Euroleague); finals de la Copa Davis de Tennis (2000 i 2009); Campionats del Món de Natació (2003 i 2013); Jocs de Policies i Bombers (2003); sortida del Barcelona-Dakar (2005); Premis Laureus de l’Esport (2006 i 2007); Congrés Mundial de Medicina Esportiva (2008); Etapa del Tour de França (2009); Campionats d’Europa d’Atletisme (2010); Global Sports Forum (2010, 2011 i 2012); Campionats del Món Junior d’Atletisme i Gala del Centenari de la IAAF (2012); X-Games i Campionats del Món d’Handball (2013); Copa del Món de Bàsquet i la Final de la ISU Grand Prix de patinatge sobre gel (2014).

BCN2013

Cartell de promoció de BCN2013

A part dels grans esdeveniments puntuals, Barcelona és l’única ciutat del món amb les tres grans proves del motor: Fórmula 1, Moto GP i el Campionat del Món de Ral·lis. També tenim el Concurs de Salts Internacional (CSIO), la Barcelona World Race (cada dos o tres anys), la Marató de Barcelona, etc. Cal destacar que la globalització del FC Barcelona en els darrers anys ha ajudat també a que la ciutat de Barcelona sigui coneguda arreu del món.

De cara als propers anys aspirem als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026 i, des de la setmana passada, som candidats a organitzar els primers Roller Games del 2017, Campionats del Món de les “nou proves” d’esports sobre patins.

Les grans proves esportives, què aporten a la ciutat?

En primer lloc, una gran projecció internacional; exemples: 3.500 milions de persones van veure, el 1992, la cerimònia d’obertura dels Jocs de Barcelona; 386 milions de persones van veure els Campionats d’Europa d’Atletisme de 2010; o que els Campionats del Món de Natació de 2013 van generar, només durant els dies de la seva durada, 13.000 notícies a la premsa mundial i van tenir 4.500 milions d’espectadors per televisió.

En segon lloc, l’atracció de més visitants, tan directes, amb un alt percentatge d’estrangers,  com indirectes, de gent que ha vist la ciutat per televisió, o de gent que torna amb els seus familiars.

En tercer lloc, l’impacte econòmic sobre la ciutat i el seu entorn: allotjaments, transports, etc (com a mostra, el Campionat d’Europa d’Atletisme va tenir un impacte directe de 42,3 milions d’euros); així com la creació de noves empreses, treballs de rehabilitació de les instal·lacions, etc. A més a més, els grans esdeveniments esportius han ampliat les zones esportives de la ciutat, com la Vila Olímpica o la Vall d’Hebrón.

I en quart lloc, fomenten l’esport, especialment el d’alta competició, ja que les proves necessiten uns bons resultats esportius per donar millor imatge de la organització; la prova és que la Copa del Món de Futbol del 82 va tenir una organització molt bona, però com que l’equip d’Espanya va fer el ridícul, esportivament parlant, aquella Copa es recorda com un gran desastre.

Final ISU Grand Prix Barcelona 2014 (imatges de BTV)

Tots aquests aspectes positius fan, per contra, que moltes ciutats intentin també aconseguir l’adjudicació dels esdeveniments esportius, creant-se una gran competència que incrementa els costos, perquè les Federacions Internacionals exigeixen uns cànons econòmics cada cop més elevats, i uns serveis i característiques de les instal·lacions cada cop més costosos; de vegades “ens ho hem de pensar molt” abans de presentar una candidatura, especialment davant les ofertes desmesurades de ciutats de països emergents, amb diners fàcils; un exemple: pels Campionats del Món d’Atletisme del 2019, Barcelona va presentar una proposta valorada en 50 milions d’euros; i els va guanyar Doha, una ciutat que va presentar una proposta de 120 milions.

Com a reflexió final, en Jordi Vallverdú va indicar que Barcelona ha de renunciar a competir econòmicament quan els costos son desproporcionats, i contrarestar les ofertes d’altres amb l’actuació d’un lobby esportiu, creat a partir de l’experiència dels molts dirigents que tots els esdeveniments esportius han generat aquests anys a la nostra ciutat: lobby que amb els seus contactes internacionals ajudi a influir sobre els òrgans de decisió de cada esdeveniment, i també faciliti la captació d’alts nivells de patrocini que permetin completar les candidatures.

DSC_2021

Jordi Vallverdú signant al Llibre d’Honor de la tertúlia

Després de la intervenció del conferenciant, que va ser seguida amb molt d’interès, es va obrir un debat, durant el qual el senyor Vallverdú va tenir ocasió de contestar a les diverses intervencions dels tertulians sobre el Campionat del Món de Natació del 2013, el Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 i altres temes relacionats amb la gestió de grans esdeveniments esportius. Finalment, va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia, i es va fer la corresponent foto de família amb els assistents.

David Moner i Codina: “La UFEC i el futur de l’esport federatiu català”

ESPORTS I ATENEU del 28 d’abril de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor David Moner, President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. També va agrair l’assistència dels senyors Gerard Esteva, Vicepresident de la UFEC i President de la Federació Catalana de Vela i del senyor Jordi Sans, Director Esportiu i de Relacions Institucionals de la UFEC.

David Moner i Gerard Esteva

David Moner i Gerard Esteva

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant: nascut a Barcelona l’any 1933 fill d’una família de Banyoles, Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1957, especialitzat en Dret Civil, Mercantil, Fiscal i Hipotecari. Té bufet propi amb seus a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla, Málaga, Menorca i Eivissa. Va ser President de la secció de dret esportiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i més tard membre del Tribunal d’Arbitratge del Comitè Olímpic Internacional (COI).

De jove fou nedador, jugà al waterpolo al Club Natació Banyoles i al rugbi al Barcelona Universitari Club (BUC).

Fundador de la Copa Pirineus i de la “Challenge David Moner” pel que fa a la natació, també va participar en la constitució de la Federación Española de Esquí Náutico. Convertí l’Estany de Banyoles en l’única pista de rem reglamentària aleshores en tot l’Estat Espanyol i posà en marxa el primer Centre d’Alt Rendiment Esportiu del Rem Espanyol. Posteriorment va ser president de la Federació Catalana de Rem i de la Federació Catalana de Natació de 1977 a 1995, etapa en la qual se celebrà la primera edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació. En l’actualitat i des de 1996 –va afegir- és president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat que representa al conjunt de les federacions esportives catalanes, 67 en l’actualitat. L’any 1933 es constituí la primera Unió Catalana de Federacions Esportives, que va tenir Pompeu Fabra com a president. Tres anys més tard, la Unió va haver de finalitzar la seva activitat degut al començament de la Guerra Civil. L’any 1985, pel Decret de la Generalitat de Catalunya 196/1985 de 15 de juliol, es regulà la creació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, recuperant els ideals del 1933.

Creu de Sant Jordi 2010 lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya MH senyor José Montilla

El senyor David Moner és Soci d’Honor de nombrosos clubs esportius i ha estat guardonat, entre d’altres, amb l’Ordre Olímpica d’Argent, la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Barcelona, la Medalla d’Or de la Federació Catalana de Rem, la Medalla d’Or de la Real Federación Española de Natación i els Anells d’Or del Comitè Olímpic Internacional. També és Chevalier de l’Ordre National du Mérite de la República Francesa i l’any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi per la promoció i la projecció internacional del nostre esport.

El President de la UFEC va començar el seu parlament en relació al present i al futur de l’esport federatiu català. Els 10.000 clubs que funcionen a Catalunya sostenen la seva activitat o la redueixen, però la gran majoria continuen endavant. Gràcies bàsicament al voluntariat i a les aportacions dels socis, els clubs catalans continuen treballant. La gran riquesa de l’associacionisme esportiu català es fonamenta en l’esport de base, bàsic per a la seva existència actual i el seu futur.

L’esport és competició -va dir- i aquesta ha d’anar imprescindiblement associada al “fair play”. Malgrat existeixen problemes educacionals i handicaps familiars sobre els quals cal actuar, sóc optimista davant els reptes que ens planteja el futur.

Els clubs i entitats esportives han de ser conscients que algun dia les subvencions què han permès mantenir les seves activitats ordinàries seran suprimides i tan sols es podrà comptar amb aportacions de les administracions públiques per a actuacions o activitats concretes.

El ponent fa esment a les funcions, competències i objectius de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entre d’altres, la promoció, defensa i representació de l’esport federat català en el seu conjunt, la col·laboració amb totes les entitats i organismes públics i privats en la millora de l’esport a Catalunya, així com la proposició de les iniciatives que cregui oportunes per a una millor política esportiva catalana.

La UFEC gestiona directament sis centres o complexos esportius a les poblacions d’Alella, Arenys de Mar, Barcelona, Sabadell, Salt i Sant Celoni; disposa d’una corredoria d’assegurances pròpia (Corredoria d’Assegurances Unifedesport) i d’un pressupost anual important, del qual tant sols el 5% procedeix de subvencions públiques.

03

Així mateix, presta tot un seguit de serveis a les federacions esportives catalanes en l’àmbit de l’assessorament jurídic, fiscal, comptable, laboral i del disseny i la imatge. Mitjançant el seu Servei de Premsa cobreix diferents tasques amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió de l’esport federat a Catalunya, entre d’altres, amb l’edició del butlletí informatiu bimensual amb l’actualitat més destacada de l’esport federat català, manté el contingut del portal web UFECtv, difon totes aquelles notícies generades per la UFEC i les pròpies federacions a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube) i coordina el contingut del Bloc de la UFEC, que promou l’esport i un estil de vida saludable. Gens menyspreable és la feina que la UFEC ha fet i segueix fent per la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’esport a través del seu Servei Lingüístic col·laborant, entre d’altres, amb la creació d’eines i recursos sobre llengua i esport.

En relació a la presència internacional de l’esport català, recorda la ratificació per part del Tribunal Suprem l’any 2002 de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 1996, anul·lant dos articles del Decret 70/1994, de 22 de març, de la Generalitat de Catalunya pel qual es regulaven les federacions esportives catalanes, en concret els referits a la participació de les federacions esportives catalanes en competicions internacionals i a la seva articulació amb el moviment olímpic.

David Moner i Codina

David Moner i Codina

En aquest sentit, el senyor Moner es mostra convençut que les federacions catalanes acabaran disposant de presència pròpia en les competicions esportives internacionals, bé per la consolidació del procés vers la independència, trobant alternatives mitjançant els campionats d’Europa de Regions o la representació directa en les federacions internacionals en els casos en que no existeix federació espanyola de la corresponent disciplina esportiva.

El ponent considera que l’administració de la Generalitat de Catalunya hauria d’establir relacions directes amb les federacions esportives internacionals, apunta la necessitat de realitzar un treball de lobby pel reconeixement internacional de l’esport català i destaca les accions a tot nivell realitzades des de les estructures de l’estat per impedir la representació internacional de les federacions esportives catalanes, posant com exemple el cas del patinatge.

Comenta el senyor Moner la manca continuada de suport econòmic de les federacions espanyoles a les federacions esportives catalanes; la limitació des de fa uns vint anys de les aportacions del Consejo Superior de Deportes (CSD) exclusivament a l’esport d’elit i a l’alt rendiment; les inspeccions rebudes per part d’alguns clubs esportius catalans des de l’any 2012 per part de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social així com les recents iniciatives legislatives del Govern d’Espanya pel que fa a la implantació de la llicència esportiva única estatal.

Fa esment a les diferents gestions que la UFEC ha realitzat i està realitzant en relació a alguns dels temes comentats, així com a la manca de coneixement que algunes d’elles denoten en relació a la realitat de l’esport i, en especial, de l’esport català, que té una important participació de voluntaris, especialment en l’àmbit de l’esport infantil i juvenil. Tanmateix, manifesta la seva total convicció de que les bases de l’esport català són sòlides i el seu futur esperançador.

Finalitzada la interessant intervenció del senyor Moner, que tots vàrem seguir amb gran atenció, es va produir un interessant i animat debat, en el qual varen participar molts dels assistents, bé realitzant preguntes o donant opinions sobre els temes exposats.

Com a cloenda de la jornada, el conferenciant va firmar en el Llibre d’Honor de la Tertúlia “Esports i Ateneu”, i es va fer la corresponent “foto de família” amb tots els participants.

Foto de grup de la tertúlia "Esports i Ateneu"

Foto de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

S’ha d’afegir que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, reunit en data 9 de maig de 2014, per acord unànime de tots els grups municipals, atorgà al senyor David Moner i Codina la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona.