La Biblioteca de l’Ateneu

Logo espai ateneu

Des de fa molts anys la Biblioteca de l’Ateneu ha avançat en diversos projectes que mostren la singularitat i la importància per a la ciutadania del patrimoni bibliogràfic de l’Ateneu.

Conscients de la seva importància i singularitat, l’Espai Ateneu ha volgut organitzar una tertúlia amb el tema «La Biblioteca de l’Ateneu: conservant el futur, prioritzant el passat» amb la finalitat també d’apadrinar un llibre dins de la campanya “Apadrina un llibre”.

La coordinadora Mina Pedrós va obrir la tertúlia felicitant al Lluis Vicente, per l’èxit de la Biblioteca, “la joia de la corona de l’Ateneu”, de la qual ell és director des de 2009 i, per tant, la persona que millor la coneix i que en pot parlar amb gran autoritat. 

Lluís Vicente va precisar que la Biblioteca ha experimentat un gran canvi, no només en l’aspecte físic i de les instal·lacions, sinó també, el que és molt important, en la seva organització i en l’aplicació de la informàtica i d’internet. Tot i que, va dir, a nivell de serveis sempre es pot millorar; i per això va demanar als presents que li facin arribar les seves observacions sobre el servei que es dona. 

 RIMG0012

Va assenyalar que la Biblioteca, que obre tots els dies de la setmana, està especialitzada en el segle XIX, la història de les idees i dels intel·lectuals i les humanitats en general. És una de les biblioteques privades més importants de Catalunya en fons del segle XIX. Consta de 250.000 volums, incloses les revistes; dels quals uns 40.000 estan al magatzem Montcada, sobre tot novel·la editada entre els anys 50 i 80. L’any vinent s’iniciarà un pla de tres anys, per a tornar-los a la Biblioteca, tot i que, donats els problemes d’espai de la casa, els documents de baix ús seran enviats a un dipòsit cooperatiu anomenat GEPA situat a Lleida. La participació en aquest dipòsit arriba després d’un acord amb la Generalitat. En aquest dipòsit els documents estaran correctament classificats i ordenats. Si un usuari els demana, els documents arriben en un màxim de tres dies.  

i??????????????????????????????????????????????????????????????? A la Biblioteca es presten, cada mes, uns 1.300 llibres, i diàriament la visiten més de 300 persones: l’espai d’estudi i lectura és molt còmode, i a més, és l’única zona de la casa amb wi-fi. Va confirmar que es manté una política novetats de 25 llibres cada setmana. A la pregunta de on es pot consultar el catàleg dels llibres, va dir que a la web; si es volen consultar els documents digitalitzats, doncs als diversos projectes (GoogleBooks, Portal de Prensa Histórica del Ministerio de Cultura o la Memòria Digital de Catalunya). També la biblioteca treballa en un blog, en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, anomenat LlegeixB@rcelona.  

A més de compartir préstec interbibliotecari amb les universitàries, entre d’altres projectes de cooperació, també coopera amb les biblioteques públiques de Barcelona o de la Generalitat amb el Premi Crexells; igualment, es treballa amb la Diputació de Barcelona o  amb altres biblioteques patrimonials. I durant els últims anys ha participat també en importants projectes, tant amb el Ministeri de Cultura, la Generalitat, Google…

En referència a l’Arxiu de la Paraula, va indicar que l’Ateneu conserva les gravacions de les conferències celebrades des del 1974, aproximadament unes 3.000 hores de cintes, amb testimonis importants com, per exemple, la intervenció d’en Miquel Roca, davant el Parlament, el 1978, sobre la Constitució. Aquestes gravacions s’estan digitalitzant, amb fons propis, i el treball avança bé. Comentant el funcionament de la pàgina web, diu que la Biblioteca ja no és tant sols un guarda-llibres, si no també un servei.  

Des de la pàgina web es pot accedir a espais de discussió de les tertúlies o les seccions. Per a la Biblioteca, és molt interessant conservar les activitats que es fan ara, per mostrar els nostres valors, comentar la cultura, discutir, etc. S’espera que durant el 2014 els socis podran també realitzar una sèrie de gestions (pagaments, demanar formularis, apuntar-se a les activitats de les tertúlies, etc.) directament a través de la web.

Va comentar després la campanya “Apadrina un llibre” dient que el 2010 l’Ateneu va iniciar una acció de restauració de llibres singulars i valuosos (3.000 exemplars editats entre 1600 i 1800) a base d’aportacions voluntàries, de 25 a 50 euros; fins ara s’han restaurat 153 llibres: es recupera l’enquadernació, es revisen totes les pàgines, es tornen a muntar, i se’ls fa una caixa de preservació perquè no entri humitat ni insectes; també es fa un ex-libris amb el nom del padrí, el qual té dret a veure el llibre sempre que vulgui. Un cop a l’any, es celebra un “Dia del padrí”, i els restauradors expliquen què s’ha fet a cada llibre.  

RIMG0042  Finalment Lluis Vicente es va referir a l’equip humà: a la Biblioteca hi treballen 13 persones, de les quals un informàtic, i la resta bibliotecaris-documentalistes. Formen un sòlid equip, que va començar catalogant llibres, i que ara fa moltes més coses, com qüestions relacionades amb la gestió de la Propietat Intel·lectual, l’Arxiu Administratiu, temes editorials, la Memòria anual de l’Ateneu… 

 ???????????????????????????????????????????????????????????????  ???????????????????????????????????????????????????????????????  

En acabar la seva exposició, seguida per tothom amb un gran interès, va mostrar als presents algunes de les ”joies” de la biblioteca, com un incunable, la “Història d’Espanya”, un llibre de làmines de Goya d’un gran valor, etc., que els tertulians van poder “tocar” i admirar, prèvia la col·locació de guants protectors.

RIMG0046 ???????????????????????????????????????????????????????????????

Com a cloenda, Mina Pedrós va proposar que l’Espai Ateneu, com a tertúlia, apadrini un llibre, proposta immediatament aprovada per tots els presents, i que es materialitzarà en breu termini.

Manuel Baratech    

 

Acte al Parlament Europeu

   EL REPTE DE LES ELECCIONS EUROPEES

PE BCN 2

Tertúlia del 29 d’octubre de 2013 – Conferenciant: Lluís Foix

Aquesta va ser una tertúlia molt especial, tant pel marc com pels assistents. Davant les eleccions al Parlament Europeu, el periodista Lluís Foix  ens va donar una conferència; però aquesta vegada no ens vàrem reunir a les sales de l’Ateneu, sinó a l’Aula Europa, a les instal·lacions de la seu a Barcelona del Parlament Europeu, molt acollidores, situades al bell mig de la ciutat, Passeig de Gràcia – Mallorca. I en aquesta ocasió els tertulians d’ Espai Ateneu ens vàrem aplegar amb els de la tertúlia Cruïlla de Debat. Va ser una experiència molt positiva, que podria tenir continuïtat en el futur.

???????????????????????????????????????????????????????????????       ???????????????????????????????????????????????????????????????       ???????????????????????????????????????????????????????????????

Va iniciar la sessió l’amfitriona i directora de la Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maite Calvo, donant la benvinguda als nombrosos participants.

Mina Pedrós va manifestar la seva satisfacció per estar a la seu de la Delegació del Parlament Europeu, una institució en la qual es trobava com a casa seva, després de col·laborar-hi professionalment molts anys a Estrasburg, Brussel·les i el Luxemburg, per incidir en la importància de les properes eleccions europees. I també va mostrar-se molt complaguda pel fet d’ haver organitzat aquesta sessió conjunta de les dues tertúlies, com testimoni de la bona col·laboració entre els ateneistes.

Seguidament, l’Enric Cirici va recordar vells temps, quan es va diplomar en temes comunitaris europeus, dient que va formar part d’una llista de candidats a les eleccions al Parlament Europeu, tot i que de seguida es va decebre, en constatar que la representació no la tenien les persones, sinó els partits.

Maite Calvo, abans de donar la paraula al conferenciant, va presentar un vídeo promocional de la campanya, basat en el lema “acció-reacció-decisió”; i va recalcar la importància d’aquestes eleccions, que són les més grans de totes les celebrades al mon democràtic: afecten a una població de 507 milions de ciutadans, dels quals 413 milions tenen dret a vot.

Seguidament, Lluís Foix va iniciar el seu parlament declarant-se europeista convençut: “la Unió Europea –va dir- és el millor antídot contra la guerra; només en un segle, Europa ha patit tres grans i terribles conflictes, els de 1870, de1914 i de 1939, on van morir desenes de milions d’homes. No podem permetre que torni a haver-hi un Verdum, la batalla més inhumana de la història de la humanitat”.

Va assenyalar que la guerra ha estat l’estat natural d’Europa, que sempre fou una incubadora de conflictes armats. Europa va començar en uns moments determinats de la història, després de la caiguda de l’Imperi romà, i des de llavors sempre ha estat o humanista o guerrera. Per això, a mitjans del segle passat, dos grans polítics, Mitterrand i Kohl, van decidir reunir-se i dir “prou!” a tanta barbàrie, iniciant la construcció d’Europa: una sèrie de països que comparteixen el mateix espai de civilització: la religió catòlica, la civilització grega i el dret romà; sobre aquesta triple base –va dir- s’està construït Europa; una Europa que primer es va dir Mercat Comú, i últimament Unió Europea (UE).

Va explicar que quan es va iniciar la unió, Europa estava dividida entre l’OTAN i el Pacte de Varsòvia o bloc comunista. I llavors semblava que aquella unió no podria continuar, com ho demostra que l’any 1989 van preguntar a Mitterrand quan pensava que s’arribaria a unificar Alemanya i va contestar que no ho veuria la seva generació; i l’endemà va caure el mur!  Avui dia, la UE s’ha  fet gran: sobrepassa les fronteres del Vístula i de Polònia, i compren ja 28 estats; a més a més, és un espai molt plural, amb moltes minories a les quals cal protegir. La qual cosa no significa que no hi hagi problemes, com els creats per l’ingrés  d’algun país de l’antic bloc comunista, que s’ha fet d’una forma poc meditada, com és el cas de Croàcia. O la inclusió d’Anglaterra, que en realitat no se sent gens europea.

Tanmateix, va afegir, “Europa avança; avança i seguirà avançant mitjançant el dret, i el debat, i la gestió, i el respecte als altres… però mai per l’acció de la força!  Hem arribat fins aquí gràcies a una política de pactes, no de conflictes: un sistema i un espai on més de 500 milions de persones convivim sota els mateixos paràmetres”. El balanç final és positiu: en efecte, avui estem molt millor que l’any 1990, o el 2000, o el 2010. Com a mostra, l’exemple de l’italià Draghi, que al front del BCE, ha aconseguit mantenir la solvència de l’euro, resistint prou bé les brutals embranzides de la City i de Wall Street.

En referència a les properes eleccions, va dir que el primer problema que tenim és el de la participació. Actualment, els ciutadans europeus no connecten amb els polítics que els representen a la UE, i moltes vegades ni tan sols coneixen el nom dels seus delegats. La majoria dels ciutadans pensen que la UE només tracta de preus i taxes; però no es fixen, per exemple, que el Banc Central Europeu ha absorbit quasi totes les competències dels països membres.

Un altre problema és l’ascens d’una sèrie de partits xenòfobs i racistes; és un perill perquè poden crear greus turbulències; a les eleccions municipals franceses guanyarà segurament Le Pen. I això és una de les conseqüències de la crisi econòmica. La crisi ha fet augmentar el número de pobres, ha incidit especialment sobres les classes mitjanes; i en la mesura que augmenta la diferència entre rics i pobres, Europa, l’Europa de les persones, s’afebleix.

???????????????????????????????????????????????????????????????             Foto0103      

El conferenciant es va mostrar convençut que aquestes eleccions són una oportunitat par avançar, per donar un pas endavant encara que potser calgui fer després mig pas enrere. En aquest sentit, va recordar les paraules de Macmillan, que ja el 1960 va dir:  “Els europeus mai ho hem tingut tan bé; mai hem viscut als nostres països un termini tan llarg de convivència i de pau social”. I des de 1960, l’avenç ha estat constant i espectacular!

Lluís Foix va acabar la seva intervenció recalcant que els europeus hem après a viure en pau i a respectar-nos, dins un espai amb diferents cultures i amb ètnies diferents. “La meva generació –va assenyalar-, que ha passat del carro al twitter, que va viure i va patir el passat, no vol de cap manera que les nacions tornin a la guerra”

Seguidament es va iniciar un ampli col·loqui, en el curs del qual es van plantejar diversos temes, als quals el veterà periodista va donar complerta resposta. En acabar, els membres de les dues tertúlies, tots plegats, vàrem compartir dinar al restaurant “Pomarada”, on alguns van perllongar la tertúlia fins avançada la tarda.

M. Baratech    

Els cinc anys de la tertúlia Espai Ateneu

Logo Espai Ateneu

Al finalitzar l’anterior temporada es va celebrar el V aniversari de feliç funcionament de la tertúlia el 18/06/13.

Aniversari 5 2

Pere Costa, un dels tertulians més veterans, que va conduir l’acte, va ressaltar la importància d’aquest 5è aniversari, va agrair l’assistència de dos membres de la Junta Directiva, de cinc Coordinadors de tertúlies germanes i la de tots aquells amics i tertulians que ens han acompanyat en els cinc anys de vida de l’Espai Ateneu i que s’havien volgut afegir a la celebració.  Va ressaltar que a la tertúlia hi ha comprensió i també la possibilitat de dir sempre el que un pensa i d’escoltar a gent de pes.

Manuel Baratech va llegir les adhesions dels amics que, per raons de feina o d’altres compromisos, no van poder assistir-hi. Entre les quals les de Lluís Foix, Albert Horta, Núria Feliu, Magda Oranich, Carles Guitart, Conxa Villalba, Antoni Cisterò, Margarida Camps, Eulàlia Espinàs, Lluis Mellado, etc.

Magí Lardiés va quantificar l’activitat duta a terme per l’Espai Ateneu. En aquests cinc anys, va dir, la tertúlia ha celebrat 238 reunions amb la intervenció de 149 ponents i  4.597 assistències, amb la participació de 748 socis de l’Ateneu. A més la Tertúlia ha fet 38 sortides culturals, amb una assistència total de 503 socis. Sumant-hi les tertúlies i les sortides culturals, han participat en les nostres activitats el 31% dels socis.

Alguns dels tertulians presents van intervenir-hi amb breus parlaments. Tots ells van coincidir en felicitar l’Espai Ateneu per haver arribat al Vè any d’activitat i a la Coordinadora  Mina Pedrós per la important tasca que esta fent. Tant Jesús Conte, com Pere Bonnin, Vicenç Capdevila i Glòria Veghazy recordaren els primers temps de la tertúlia. Margarida Corominas, Àngela Parera i Miquel Àngel Barrabia es van referir a les seves experiències en les sortides culturals. Miquel Fort i Ramon Mir van expressar la seva satisfacció per la gran labor que es realitza, setmana a setmana, a l’Espai Ateneu.

Seguidament, dos de les tertulianes de primera hora, Maria Ciutad i Hortènsia Cabré, van lliurar a la Mina, en nom de tots els tertulians, un regal de fi de curs: un nou llibre d’Honor i unes precioses arracades, en agraïment a la seva tasca.

�

Mina va agrair l’obsequi amb paraules molt sentides. Seguidament va ressaltar el caràcter plural i transversal de la tertúlia, un espai on tothom hi col·labora, on es debaten tots els temes amb total llibertat., i on, tot que hi ha diferències en el pensament polític, tothom es manifesta amb un gran respecte envers les opinions dels companys. Va tenir un record molt entranyable per a Ricardo Boya, l’estimat company que ens ha deixat aquest any. Va agrair les col·laboracions rebudes: dels  conferenciants convidats que amb les seves enriquidores exposicions han donat lloc a intensos col loquis, dels tertulians que escriuen les cròniques de les tertúlies i de les sortides culturals, i de les fotògrafes.

En un breu recorregut pel que ha estat la tertúlia aquest Curs 2012-2013, va enumerar les conferències que s’han celebrat i les visites culturals realitzades. Va mostrar-se satisfeta de l’esperit que es respira a l’Espai Ateneu i va acabar la seva intervenció agraint la participació de tots els tertulians “perquè la tertúlia sou vosaltres” va dir.

Finalment, es va brindar amb cava i es va fer la “foto de família”.