Benvolgut / Benvolguda,
El convidem a la propera sessió del Fòrum de Debat Social que es celebrarà el dilluns 15 de desembre, de 18h a 20h, a la sala Pompeu Fabra de la segona planta de l’Ateneu Barcelonès i et demanaríem un cop de mà fent difusió de l’activitat.
El tema que tractarem en aquesta sessió serà “Què ens queda de l’Estat del Benestar? Què hem perdut i què cal recuperar?” En seran els ponents: Carles Campuzano i Esperança Esteve, diputats al Congrés i Cristina Rimbau, de la Universitat de Barcelona.
El Fòrum de Debat Social té com a objectiu l’anàlisi dels grans paràmetres de l’Estat del Benestar, de les polítiques socials i la necessària actualització i impuls.
Són promotors del Fòrum de Debat Social: Rosa Barenys, Xavi Camino, Carles Campuzano, Antoni Comín, Rosa Domènech, Esperança Esteve, Joaquim Ferrer, Rosa M. Ferrer, Rafael Hinojosa, Joaquim Julià, Àngels Nogués, Pablo Peralta de Andrés, Josep Oriol Pujol, Cristina Rimbau, Glòria Rubiol, Mariona Rull, Jordi Sabater, Joan Tatjer i Eduard Vinyamata.
Dilluns 16 de juny de 2014, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Quines polítiques socials? Per a quina societat?
Ponents: Ababacar Thiakh i Joan Subirats
Modera: Pablo Peralta, mediador i treballador social. Coordina: Rosa Domènech, presidenta d’Impuls a l’Acció Social
Assisteixen 40 persones.
Presentació
Ababacar Thiakh és historiador i responsable de l’Associació de Senegalesos a Catalunya. També és treballador del programa d’assentaments de l’Ajuntament de Barcelona.
Joan Subirats és catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en governança, gestió pública i anàlisi de polítiques públiques. Ha treballat temes d’exclusió social, problemes d’innovació democràtica i societat civil.
Intervenció d’Ababacar Thiakh
Parlant de la meva experiència des de l’Associació de Senegalesos a Catalunya i en l’àmbit dels assentaments puc dir que hi ha molta immigració que està ocupant pisos buits a barris concrets de Barcelona. Des de l’Associació, portem més de 20 anys treballant aspectes com aquest a la ciutat i veiem com des de fa anys la gent ha ocupat pisos, naus… Com va passar amb la nau de Puigcerdà, una de les més conegudes. En naus com aquesta els immigrants hi treballen i hi viuen.
En l’àmbit dels assentaments fa anys que hi treballem i hi col•laborem amb l’Ajuntament. Intentem en primer lloc, fer una acollida de la població que arriba, detectar on hi ha la gent del seu país, que els poden ajudar; en segon lloc mirar com adaptar-los a la societat i en tercer, com integrar-los en associacions i col•lectius que els hi puguin facilitar les qüestions més bàsiques.
La nostra feina és detectar la situació, estudiar què hi passa i quines possibilitats hi ha. També busquem una solució global, a través d’estudiar cas per a cas. Cada cas és una persona, i cada persona té una situació diferent.
També treballem el retorn. El retorn ràpid, quan una persona no veu clara el seu projecte aquí, l’Ajuntament facilita aquest retorn. O el retorn no tant ràpid, en la que es prepara més a la persona perquè torni cap al seu país.
Amb el projecte de l’Ajuntament també hem estat mirant la gent que porta més de 3 anys aquí i mirar com poden regularitzar la seva situació. Amb coordinació amb les entitats de la xarxa, també hem muntat un menjador social i un banc d’aliments així com una lliga de futbol per dinamitzar les interaccions entre ciutadans del barri i persones vingudes de fora. La idea és trencar la por, que les ocupacions d’aquests immigrants a les naus no espanti als veïns de tota la vida del barri.
Per part de l’Administració es contemplen els assentaments però nosaltres tenim una òptica més àmplia sobre els assentaments i també considerarem els bancs i els carrers i no només les naus. Tenim forces pisos i naus ocupades. També gent que estan al carrer i que dormen en furgonetes. No tothom vol acollir-se al nostre projecte. Hi ha gent que té interès en el mecanisme d’aquesta xarxa. A nosaltres, fent el treball social, ens interessa saber com anirem treballant i com anirem solucionant els problemes.
Nosaltres treballem amb l’altre, i no per l’altre. Les persones són subjectes i així els hem de tractar. Hem de sentir la seva opinió. I els hem d’acompanyar, fer un seguiment, estar al seu costat.
També ens preocupa molt anar cap a una societat cohesionada. Hem de parlar de polítiques socials clares per a tota la societat, per la gent autòctona i per la gent de fora. És imprescindible tractar a tothom com a part de la societat. Sortir dels rumors, apostar clarament per les polítiques socials. Hem de crear mecanismes on tothom pugui sentir-se ciutadà. Necessitem espais de debat, de reflexió… on decidir plegats.
Intervenció de Joan Subirats
Estem en un moment molt complicat. Tenim problemes de finançament i qualsevol retallada en el pressupost toca temes sensibles. Estem davant d’un tema global, hi ha hagut un canvi d’escenari i allò que ens semblava estable i que no hi hauria retrocés, ara veiem tot el contrari. Hi ha elements conjunturals però els estructurals són els més problemàtics.
Tenim un sistema econòmic que no està preocupat per les externalitats negatives que aquest genera. Només mira per l’excel•lència, la productivitat… i no els efectes negatius que genera. L’economia de mercat no va acompanyada de polítiques fiscals que compensen i redistribueix. Espanya arriba tard en aquest procés (els anys gloriosos del Benestar són del 35 al 75 i nosaltres tot just acabàvem el franquisme en aquest any). Tenim una pèrdua d’equilibris entre mercat i Estat. Diferents lògiques de funcionaments i diferents vincles que es trenquen.
En aquest àmbit doncs, les polítiques socials treballen en un entorn que li no interessa la igualtat. Segurament, el canvi tecnològic està generant efectes a l’àmbit social que fa que segurament hi hagi gent que tindrà dificultats a trobar feina. La barreja d’edats i la llargada del temps de l’atur, fa que hi hagin moltes més dificultats.
Quines alternatives tenim? Els poders públics poden mirar de jugar d’una forma més redistributiva, la política segueix comptant. Els països que han de tenir una autonomia d’allò públic, que hi hagi una esfera pública autònoma que sigui capaç de donar resposta a les problemàtiques més enllà de les institucions.
Què està passant? S’està detectant per part de moviments socials, iniciatives de l’àmbit civil, una voluntat d’articulació de respostes que no forçosament van lligades a l’àmbit públic. Com per exemple la cooperativa energètica, Som Energia, que planteja formes alternatives de redistribució energètica; Som Connexió, una alternativa a la connectivitat de les xarxes; Flor de Maig, Ateneu Harmonia… Experiències veïnals que a Barcelona estan funcionant. I també hi ha iniciatives des de la societat civil que amb una reivindicació autònoma intenten ser crítics i crear. Voluntat de donar resposta fent coses, més enllà de reivindicar o criticar. En alguns casos, hi ha hagut força complicitat institucional.
Hi ha hagut altres iniciatives interessants des de les administracions per generar complicitats amb les entitats. Les institucions poden facilitar, no cal que controlin.
Les entitats tenen molta més facilitat d’adaptar-se en situacions canviants que l’administració i per això les entitats a vegades són més útils treballant l’àmbit social. Això n’hauríem de ser conscients i intentar-ho combinar de la millor manera.
Aquesta és la nova manera d’entendre la democràcia. És en el moment en el que l’Estat ha entrat en crisi de redistribuir i solventar les nostres necessitats que han aflorat aquestes qüestions.
La idea del bé comú apareix últimament de nou, la comunitat. Aquesta té elements positius i negatius. En termes contemporanis té molt a veure amb la manera de fer coses, d’implicar-se i no pas una visió homogènia.
Hem recuperat les iniciatives socials que cobreixen aspectes que l’administració no cobreix. Ens hi hem de posar entre tots perquè sinó no ens en sortirem. Cal combinar-ho amb la reivindicació.
Preguntes del públic assistent:
– Com poden articular la política institucional i els moviments socials?
Les institucions són de la gent i cal que redefineixin les seves funcions. Cal que els recursos públics es repesin i s’ampliïn els usos tradicionals. Hem de tenir un mecanisme més cooperatiu dins el sistema públic per tal de canviar les coses. Hem de ser capaços de recuperar fórmules històriques d’organització.
– Una pregunta cap a Ababacar Thiakh. Pel què fa a la immigració, hem d’anar a pensar cas per cas? Quin és el vostre lligam amb el teixit associatiu del barri?
Hi estem treballant. Estem treballant relacions entre entitats per crear una xarxa ben forta als barris. Hem de valorar si tothom està disposat a que hi hagi aquesta relació entre entitats o si encara hi ha prejudicis entre els col•lectius autòctons i els migratoris. Són reflexions que hem de generar conjuntament i cap ambdós bandes.
– Una pregunta cap a Joan Subirats. Hem de tenir un relat d’esquerres? Sols existeix el de dretes.
És imprescindible. Totalment d’acord. I hem de reivindicar la democràcia i la igualtat com a eina d’aquest relat. S’ha de concretar amb la voluntat de no passar de les institucions. Són nostres, en les hem de reapropiar. És un debat que està present.
– Robotització, la incorporació de les noves tecnologies al treball. Hi ha molta gent que no trobarà mai més feina.
El procés de canvi tecnològic, és una eina molt potent. Les màquines estan entrant en el terreny dels serveis a les persones. Hem de repensar el concepte de treball.
Ens fa il·lusió presentar la propera, i última d’aquest curs, sessió del Fòrum de Debat Social que tindrà lloc al Ateneu Barcelonès el proper dilluns 16 de juny, a les 18 h (Sala Pompeu Fabra, 2ª planta).
El tema que tractarem serà “Quines polítiques socials, per a quina societat” que exposarà Abbacar Thiakh, historiador, responsable de l’Associació de Senegalesos a Catalunya i treballador del programa d’assentaments de l’Ajuntament de Barcelona i Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona.
Ponent: Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social
Modera i coordina: Rosa Domènech, presidenta d’Impuls a l’Acció Social
Presentació
Nascuda a Girona l’any 1958. És llicenciada en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona, especialista en drogodependències i diplomada en Alta Direcció d’Empreses per ESADE. Ha estat treballant en el camp social des de principis dels anys 80, assumint diferents responsabilitats. Actualment és gerent de l’Associació Benestar i Desenvolupament, ABD i presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya des del 9 de juliol de 2009.
Intervenció d’Àngels Guiteras
Parlaré del present i del futur del Tercer Sector Social, no parlarem del passat. Parlarem doncs de la rellevància d’aquest sector a l’actualitat, de la gravetat de la situació i de la importància del sector davant la situació de crisi econòmica actual. Del futur parlaré sobre la necessitat d’atacar la crisi social, de la governança relacional i de tres possibles escenaris.
El Tercer Sector Social ha costat molt de conèixer i entendre qui érem. Hi ha un primer sector que és l’administració, que és governamental i no lucratiu; un segon sector que són les empreses mercantils, lucratives i no governamentals; i nosaltres, el Tercer Sector, que no som ni lucratius ni governamentals.
Les entitats del Tercer Sector portem en el nostre ADN la necessitat d’educar en valors i arribar a la ciutadania a través d’allò col·lectiu. Actualment som 6.800 entitats, més de 100.000 treballadors/es, atenem a més de 2 milions de persones, som milers de voluntaris i representem prop del 3% del PIB català. Tal i com existeix a Catalunya, aquest Tercer Sector no existeix enlloc.
La creació va aparèixer quan ens vam agrupar diferents associacions i col·lectius per reclamar tot allò que ens unia i articular-ho en força. A través de la Taula volem ser un lobby, volem fer incidència política per tenir més i millors polítiques socials, i poder vertebrar millor aquest sector i enfortir-nos. Aquest és el nostre objectiu i la feina que fem.
Davant la crisi econòmica, la taxa de risc de pobresa és del 20’1% de la població de Catalunya i cada cop té més incidència entre els més petits, arribant a afectar a xifres superior. 1 de cada 5 catalans és pobre, 1 de 4 nens és pobre. Sols el 38’2% de les llars catalanes van arribar a finals de mes amb facilitat. 515.000 persones es troben en una situació d’atur de llarga duració. Les execucions hipotecàries sumen 8.693 desnonaments a Catalunya en el primer trimestre de l’any. Existeix també un fracàs escolar elevat, uns ingressos familiars baixos, i la renda mínima d’inserció arriba a 25.909 persones, i unes 140.100 persones assalariades cobren menys de 650 euros al mes.
Estem doncs davant d’un fenomen de crisi i d’aparició d’una nova classe de pobresa, la nova pobresa. La pobresa laboral. Aquelles persones que treballen i que tenen un sou però que tot i així tenen situacions de dificultat i pobresa. Aquesta pobresa està en augment també, a nivell Europeu. És un fenomen que reneix del segle XIX.
Del present, també podem parlar de la importància del Tercer Sector davant el marc en el que ens trobem. Un marc de grans desigualtats i que va en augment. Per això el nostre paper és rellevant i imprescindible per afrontar la situació i les conseqüències socials de la crisi. Les més de 300.000 persones voluntàries que participen ens fan únics. No hi ha cap altre entitat privada que pugui incorporar aquest número de persones. Això més l’estructura de les entitats no lucratives, ens fa grans. Defensem els drets socials, prestem serveis, actuem amb voluntariat i participació són els pilars del Tercer Sector.
El Tercer Sector, amb la prestació de serveis, reinvertim el 100% dels guanys i millorem l’actuació i la gestió de les entitats i el servei. La nostra acció és estratègica per donar una resposta superadora a la situació actual.
Això és el present del nostre sector. Si parlem de futur, hem d’atacar la crisi social. Hem de prioritzar-la i fer-hi front. Aquesta crisi és prèvia a la crisi econòmica que estem visquent. En època de més benestar econòmic ja existia. Hem d’afrontar la crisi social amb les mesures adequades. Aquestes desigualtats no es superaran, no les reduirem ni tampoc en sortirem si no som valents. Si no invertim més i millor en polítiques socials, no hi haurà diners. És la política social la que genera economia. Hem de ser capaços d’incidir i en fer que això doni la volta. La lluita contra la pobresa ajuda directament a l’economia. És la manera de que el PIB creixi de forma estable. Estiguem convençuts que la millor manera de fer créixer el PIB és ajudant als vulnerables.
I parlant de futur, hi ha tres tipus d’escenari de futur:
1. Escenari impossible: Aquest escenari contempla que l’administració dóna abast a tot. Una administració protectora i que proveeix tots els serveis. La gran majoria de serveis serien gestionats des de consorcis, empreses públiques… El ciutadà seria un client, usuari… i les entitats del tercer sector social tindríem un paper petit. Aquí no es parlaria ni de deures ni de necessitats socials. Per això és un escenari no desitjable.
2. Escenari possible i indesitjable: Alliberar l’assistencial. L’Estat se’n desentén i deixa al mercat la satisfacció o la insatisfacció de les necessitats socials. Nosaltres a través del voluntariat i sense masses professionals, aniríem donant resposta a les necessitats més urgents. Aquest escenari divideix. És un escenari tant possible com indesitjable. Ens hi hem d’oposar.
3. Possible i desitjable: Aquest ens ajudaria a progressar socialment. El govern assumeix el protagonisme democràtic. Assumeix drets i necessitats socials de la població i ajuda a enfortir el conjunt de la societat civil i la ciutadania. Empoderem els ciutadans i donem resposta a les necessitats i assolir els objectius socials. En aquest escenari, el tercer sector social té un paper important, d’eficiència, de reinversió dels recursos socials.
La governança relacional té molt a veure en aquests escenaris. La complexitat actual és molt gran i amb els fons públics no és suficient. Cal una estreta col·laboració entre sector públic i tercer sector per multiplicar l’impacte i la eficiència. Caldrà també mobilitzar a la ciutadania i entitats per fer-ho possible.
Ha de quedar clar però que per fer una societat forta no s’ha de reduir l’acció dels governs democràtics sinó que cal redefinir el paper d’aquests i conjuntament amb el Tercer Sector. Cal més acord entre tots els agents implicats. Promocionar la col·laboració de tots els agents i entitats socials d’un territori per donar resposta i fer-la més forta, en aquest cas cap a la pobresa. Això és una manera de fer entre teixits socials, ciutadania, administració i d’altres recursos.
Cal l’acció decidida dels governs per enfortir la societat civil, perquè l’actuació pública sigui de la “polis”, de tots i de totes. D’aquesta manera construirem l’interés general entre tots els actors.
Preguntes del públic assistent:
– 352.000 famílies que viuen a Catalunya amb 9000 euros l’any. Se’m fa difícil pensar que en el meu barri jo no conegui a ningú amb una situació tant dramàtica. M’agradaria saber com s’arriben a obtenir aquestes estadístiques i com es compten?
Hem de reconèixer la situació per estar millor. Aquestes dades són reals. La pobresa però, s’amaga. És important donar-ho a conèixer i el meu paper és aquest, donar veu a les desigualtats.
Les dades són de l’Idescat i es van obtenir aquestes dades a nivell tècnic. El mesurador de la pobresa és bàsicament econòmic. La pobresa severa (que afecta a l’habitatge, alimentació…), aquella que no tenen cobertes les necessitats bàsiques, es mesura d’una altra manera. D’aquesta pobresa també en tenim.
– Sense inversió social no hi ha creixement econòmic. Estic d’acord però vull apuntar que només amb inversió social no tindrem creixement econòmic. Calen més coses per obtenir un creixement econòmic suficient. Manca una renda salarial més justa.
Difícilment comprarem res si no tenim diners. Al meu entendre aquesta crisi no és com la del petroli, no és una crisi d’oferta. És una crisi de demanda i s’ha de tractar d’una altra manera. Les polítiques socials i de lluita contra la pobresa és el que ens ajudarà a sortir-nos-en.
– Sobre els tres escenaris de debat, hauríem de matisar una mica més. Les administracions tenen unes responsabilitat i uns deures. Algunes de les seves funcions les deleguen a entitats, que disposen del coneixement… i sumen esforços. No és tant senzill. M’agradaria poder aprofundir una mica sobre aquest espai.
Jo crec que no estem en el tercer escenari, malgrat que hauríem de lluitar per ser-hi, ens hi hem de posar d’una manera ferma. Les aprovacions de lleis no sempre ha suposat un dret. Són drets subjectes a pressupost. Hem de treballar conjuntament amb altres sectors i configurar una nova manera de fer.
– Quin és el PIB que aporta les prestacions del benestar a la societat? Quin valor té de cara el creixements econòmic?
És molt important conèixer aquestes dades i per això des d’un inici ens vam marcar la necessitat de conèixer-les. I insisteixo que hem de posar la inversió social per davant de la inversió econòmica. És la manera d’assegurar-nos que en el moment que hi hagi creixement no es generi desigualtats.
– L’Ajuntament de Barcelona ha anat augmentant els pressupostos en política social. Hem d’avançar cap el tercer escenari tot i que, la dificultat de treballar determinades qüestions des de l’administració a vegades és molt complex. Des de l’Ajuntament estan mirant el retorn econòmic dels serveis. Cal inversió social i en d’altres aspectes econòmics de ciutat per tal de fer avançar el país.
És cert que no és tant fàcil aquest tercer escenari, però encara crec que es pot avançar. És l’esperança que ens ajuda a continuar. Es clar que no només s’ha de fer inversió social, diem que s’han de prioritzar aquestes, donant-li la importància que li corresponen. Més inversió en polítiques socials de forma prioritària. Això és el que demanem.
– La Taula del Tercer Sector és un interlocutor social potent i això és molt important. Voldria saber quin impacte ha tingut la destrucció premeditada de les Caixes d’estalvi?
Nosaltres fa uns quants anys que parlem i interlocutem amb polítics i empresaris. Ens fèiem creus amb el tema de la dació en pagament no existís. Creiem que seria fàcil de resoldre i vam veure que no. El mateix ens va passar amb el tema de la desaparició de les caixes. Estem preocupats pel model i preocupats per l’obra social, com a font de finançament de les entitats socials. Les entitats fem feina des de les obres socials. Cal que digui però, que l’Obra Social de La Caixa, a dia d’avui, manté els diners que destinen a les entitats.
Estic d’acord en el fet d’anar cap a un nou model i per això donem suport a l’economia social. Creiem que hem d’agrupar-nos per enfortir aquesta economia, que és una alternativa, lucrativa però amb uns objectius diferents. La importància de tenir guanys i la importància de repartir-los d’acord a determinats objectius. En aquest sentit hem creat una cooperativa a nivell financer i estem treballant per constituir una gestora d’habitatges. La limitació de les nostres capacitats, poc a poc, anem superant-les.
– La ciutadania ha de tenir més clar la cartera de serveis. De quins serveis en l’àmbit social pot gaudir? Si tenim entrebancs, hauríem de visualitzar-los per poder fer propostes.
Totalment d’acord. La ciutadania ha de tenir clar els serveis als que pot accedir i també hem d’assegurar que li arribin. Amb els entrebancs em refereixo que el discurs i la teoria va per una banda i la pràctica per una altra. Això està passant, governi qui governi.
– Seguim en hores baixes a Europa i per això no som creatius amb l’Estat del Benestar. Retrocedeix. No té la vitalitat, objectius… Fem molts esforços i des de les entitats del tercer sector encara més, però no hi ha entusiasme polític suficient a Europa per impulsar-les. Cal recuperar-lo tenint en compte els motius pels quals va néixer, cristal·litzar la llibertat i fer possible la justícia.
Totalment d’acord. Només afegiria que aquest desencant comença als anys 90, quan nosaltres tot just començàvem a organitzar-nos. Hem de defensar una Europa social, l’altra model és d’injustícia social. Hem de lluitar per l’Europa dels drets, que l’Europa Social torni a recuperar l’impuls. Cal un nou acord tot i que la desregularització dels mercats ens porta cap a una altra banda.
– Hem de ser capaços de crear un conjunt de valors per sostenir l’Estat del Benestar. Treure la inèrcia de l’assistencialisme i passar a la creació de valors i també valors econòmics. Quina relació hi ha amb les universitats, centres de recerca… els elements més renovadors de la societat amb vosaltres?
No volem fer assistencialisme però malauradament la situació actual ens fa haver de fer les dos coses. Els bancs dels aliments no ens agrada. Li agrada algú? Ja fa molt de temps que estem enfocats en aquesta línia i és la manera de poder fer la feina necessària en el tercer escenari, el desitjat. Treballem per ser un sector útil pel benestar social. Anem anant-hi. En aquesta línia estem fent treballs amb la universitat.
A nivell de conclusió, voldria destacar que estem parlant de drets socials, de drets de ciutadania i els drets de la qualitat democràtica de l’adminsitració: més transparència, menys corrupció… Si treballem per aquestes tres qüestions, entre tots, podrem construir aquesta Europa social que desitgem.
Tertúlies 